-
Batalla de Trafalgar
Espanya perd la seva flota a mans dels britànics en aquesta batalla que posa en dubte la política afrancesada de Manuel Godoy. (Pau de Basilea 1793) -
Tractat de Fointanebleau
Godoy —primer ministre del rei Carles IV— i Napoleó van signar el tractat de Fontainebleau l'any 1807, pel qual la monarquia espanyola autoritzava els exèrcits francesos a penetrar a la Península per ocupar Portugal, que s'havia oposat al blocatge continental decretat per Napoleó contra la Gran Bretanya.
Les tropes napoleòniques van envair la Península i van obligar la Cort espanyola a traslladar-se a Baiona, al País Basc francès. Napoleó va aconseguir -
Revolta de Madrid
El poble de Madrid, al veure marxar els últims membres de la realesa espanyola i es va revoltar contra els francesos, una revolta que es va estendre per tot Espanya. -
Period: to
GUERRA D'INDEPENDÈNCIA ESPANYOLA
-
Repressió
Un cop els francesos van sofocar la revolta de Madrid van dur a terme una repressió contra la població espanyola. -
Batalla de Bailén
L'exèrcit espanyol va derrotar l'exèrcit francès prop de la ciutat andalusa de Bailèn (1808) i a les ciutats la resistència va ser notable.Però els francesos controlaven les ciutats, tot i que en els pobles hi havia una resistència ferotge , ja que les partides de guerrillers hostilitzaven contínuament l'exèrcit francès. -
Period: to
Guerra d'Independència Hispano-Americana
Una sèrie de factors van afavorir l'emancipació de les colònies espanyoles a Amèrica:
L'expansió de la burgesia comercial.
La influència de les idees revolucionàries franceses i dels Estats Units.
La pretensió dels criolls d'accedir a càrrecs públics.
Els forts impostos sobre el comerç.
L'ocupació napoleònica de la Península.
Destaquem:
San Martín: Argentina, Xile, Perú i Bolívia.
Bolívar: Venezuela, Equador, Colòmbia.
Hidalgo: Mèxic -
Independència de Venezuela
-
Constitució de Cadis
En plena revolta antinapoleònica, les juntes de defensa, creades per coordinar la resistència contra l'invasor francès, van convocar les Corts a la ciutat de Cadis.
L'any 1812, les Corts, van aprovar una constitució liberal que proclamava una sèrie de mesures encaminades a liquidar l'Antic Règim i transformar la monarquia en un estat liberal.
La Constitució de Cadis establia:
Reconeixia la sobirania nacional.
Establia la divisió de poder
Llibertat de premsa
Supressió de la INQUISICIÓ -
Batalla de Arapiles
Victoria decisiva aliada -
Batalla de Vitoria
Significa la expulsió definitiva dels exèrcits francesos de la península. -
Retorn de Ferran VII
El mes de març de 1814, acabada la guerra i l'ocupació francesa, Ferran VII —"el rei desitjat"— va tornar de l'exili un cop expulsat el rei intrús José Bonaparte.
Dos mesos més tard de la seva arribada, Ferran VII va firmar els decrets que abolien l'obra legislativa de les Corts de Cadis i va restaurar l'absolutisme. -
Independència del virreinat de la Plata (Argentina)
-
Independència de Colombia
-
Cop d'estat del general Riego
Es va produir un pronunciament militar, encapçalat pel coronel Rafael del Riego, en defensa dels valors constitucionals.
El rei va haver de governar com a monarca constitucional durant un període de tres anys, l'anomenat Trienni Liberal. -
Period: to
Trienni Liberal
-
Independència del Perú
-
Independència de Mèxic
-
Cent mil fills de San Lluís
Les potències absolutistes europees van mostrar la seva preocupació per les revolucions liberals que es produïen al sud d'Europa a l'inici de la tercera dècada del segle xix.
L'any 1823 van enviar un exèrcit d'intervenció, els Cent Mil Fills de Sant Lluís, per tal de posar fi al règim constitucional i liberal.
Fi delTrienni Liberal -
Period: to
Decada Ominosa
-
Neix Isabel II
-
Period: to
I Guerra Carlina
El rei Ferran VII, al morir va deixar només un hereu: Isabel, la seva filla. Com que ell era conscient que si no derrogava la llei sàlica (llei castellana que impedía a les dones governar), la corona espanyola recauria a Carles María Isidre. Però al final la va derrogar i quan va morir Isabel va esdevenir en reina d'Espanya. Llavors va començar el conflicte entre els carlins i els isabelins. Els primers eren partidaris de una Espanya autocràtica i absolutista, en canvi els isabelins eren liberal -
Batalla de Ramales
El general Espartero venç als carlins, en una victòria que decideix la guerra. -
Period: to
II Guerra Carlista
Conflicte poc important es va centrar més en Catalunya -
Batalla del Pasteral
Victoria Isabelina decisiva -
Revolució Gloriosa
La Revolució de Setembre de 1868, coneguda com La Gloriosa, va obrir un període de sis anys de domini de les idees democràtiques i progressistes. Després del triomf de la Revolució es va constituir un govern provisional l'home fort del qual va ser el general Prim. -
Period: to
Sexenni democràtic
L'any 1868 va esclatar la Revolució que va posar fi a la monarquia borbònica. La reina va haver d'abandonar el país i es va iniciar una nova etapa de caràcter democràtic: el Sexenni democràtic. Amb el cop d'estat de desembre de 1874. -
Constitució de 1869
Va ser una nova constitució que proclamava la sobirania nacional i el sufragi universal masculí i reconeixia els drets individuals. La nova constitució era monàrquica i, per tant, va caldre buscar un nou rei. Va ser escollit Amadeu, de la casa italiana de Savoia, el candidat proposat pel general Prim. -
Coronació d'Amadeu I de Saboya
L'any 1869 es va aprovar una nova constitució que proclamava la sobirania nacional i el sufragi universal masculí i reconeixia els drets individuals. La nova constitució era monàrquica i, per tant, va caldre buscar un nou rei. Va ser escollit Amadeu, de la casa italiana de Savoia, el candidat proposat pel general Prim. -
Mort de Joan Prim
És assassinat el primer president del govern provisional i la persona que va proposar a Amadeu de Saboya com a rei d'Espanya.
D'aquesta manera Amadeu perd el seu principal suport. -
Period: to
Restauració Borbònica.
La Restauració és el període històric que es va iniciar amb la proclamació com a rei d'Espanya d'Alfons XII, fill d'Isabel II.
El sistema polític de la Restauració, ideat per Antonio Cánovas del Castillo, es basava en l'alternança en el poder de dos partits:
El partit conservador, liderat pel mateix Cánovas.
El partit liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta. -
Period: to
III Guerra Carlista
El febrer de 1873, amb la proclamació de la República, molts monàrquics es van passar als carlins. A Catalunya el representant de Carles, el seu germà Alfons Carles de Borbó, va haver de passar a França l'octubre de 1875 i les darreres partides foren liquidades el novembre de 1875 donant-se la guerra per acabada el 19 de novembre de 1875. Al País Basc, després de la Batalla de Montejurra el 17 de febrer de 1876, Carles VII va passar a França (27 de febrer de 1876) . -
Abdicació d'Amadeu
Amadeu I va haver d'enfrontar-se a molts problemes durant el seu regnat, entre els quals hi va haver l'assassinat del general Prim i l'oposició dels carlins i dels republicans a la nova monarquia. Finalment, Amadeu de Savoia va abdicar.Comença la I República -
Period: to
I Primera República Espanyola
-
Inici del regnat d'Alfons XII
-
Cop d'estat del general Pavía
El govern republicà va intentar dur a la pràctica noves idees sobre l'organització de l'Estat espanyol, però les fortes divergències entre els republicans ho van impedir. A més, la guerra de Cuba i la tercera guerra Carlina van perjudicar l'estabilitat política de la República, que va anar perdent a poc a poc el suport popular.
Els cops d'estat dels generals Pavía i Martínez de Campos van posar fi al règim republicà. -
Alfons XII a Pamplona
Entrada d'Alfons XII a Pamplona que acaba amb la guerra carlina. -
Regnat d'Alfons XIII
-
Desastre del 98 o Guerra Hispano-Americana
Cap a la fi del segle xix, Espanya va perdre les darreres colònies que li restaven en una guerra contra els Estats Units: Cuba, Puerto Rico i les Filipines.
Aquest fet, conegut com el desastre del 98, va provocar una forta commoció a Espanya: sectors de la burgesia que havien donat suport a la restauració monàrquica, com ara la catalana, pensaven que el sistema polític ideat per Cánovas estava esgotat i calia una renovació profunda.
