Cronologia d'Espanya al segle XIX

Timeline created by marieba_787
  • Carles IV

    Carles IV
    Carles IV arriba al tron al 1788
  • Tractat de Fontainebleau

     Tractat de Fontainebleau
    El pacte de Napoleó consistia en poder passar per Espanya per conquerir Portugal. Més tard va acabar conquerint Portugal i Espanya.
  • Josep Bonaparte

    Josep Bonaparte
    Napoleó, el germà de Josep Bonaparte, el va anomenar rei d'Espanya al 1808 fins al 1813.
  • Ferran VII → Absolutisme

    Ferran VII → Absolutisme
    Va començar a regnar al 1808. Fill de Carles IV. Napoleó va convidar a Ferran VII i a Carles IV a Baiona per fer una reunió. Allà va aprofitar que fill i pare estaven barallats per treure el poder de rei als dos, i apoderar-se d'ells. Per això va posar com a rei al seu germà Josep Bonaparte que passava a ser Josep I. Quan va acabar la Guerra del Francès al 1814, Ferran VII va passar a ser el rei de nou.
  • Motí d’Aranjuez

    Motí d’Aranjuez
    Es va revoltar la gent del poble contra Carles IV i el seu ministre, per haver signat el pacte amb Napoleó. El rei va abdicar i la corona passa a Ferran VII, li deien el desitjat ja que el poble pensava que seria més modern i faria reformes, però quan va arribar al poder no va fer res. Va governar quan va acabar la guerra Període absolutista.
  • Guerra del Francès

    Guerra del Francès
    Aquesta guerra va ser provocada al 1808 en contra de Napoleó per haver posat al seu germà Josep Bonaparte al tro, després de la reunió a Baiona. Va aparèixer el fenomen guerriller, que era la gent que anava contra.
    L'objectiu de Napoleò era que amb falses alarmes, sabotatges poder equilibrar i desestabilitzar l’altre bàndol. La guerra va acabar al 1814 amb la tornada al poder de Ferran VII. Va guanyar Victòria d’Espanya al 1814. Després d’aquesta guerra Espanya va quedar molt endarrerida.
  • Absolutisme

    L'absolutisme va ser un sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic. Proposa que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
  • Capitulacions de Baiona

    Capitulacions de Baiona
    En en el castell de Baiona va tenir lloc la reunió entre Napoleó amb Carles IV i Ferran VII. En aquesta reunió Napoleó va aconseguir la renúncia dels dos reis a la corona espanyola. Després, Napoleó va posar com a rei al seu germà Josep Bonaparte.
  • Corts de Cadis

    Corts de Cadis
    Les corts de Cadis, va ser una assemblea de diputats reunida des del 24 de setembre de 1810, fins al 14 de maig de 1814 a la Isla de León, Càdis. Aquesta assemblea va ser reunida durant el govern de Josep I, en plena revolta antinapoleònica, sota la pressió dels grups cultes il·lustrats i liberals minoritaris, que proposaven la promulgació d’una constitució política per a la monarquia espanyola, de liquidar l’Antic Règim i de transformar la monarquia en un estat liberal.
  • Isabel II d'Espanya → Liberalisme

    Isabel II d'Espanya → Liberalisme
    Reina d’Espanya entre 1833 i 1868. Era la filla de Filla de Ferran VII. S’acaba l’absolutisme del seu pare i s’implanta el sistema del liberalisme.
  • Regent Maria Cristina

    Regent Maria Cristina
    Regent d'Espanya (1833-1840). Durant el regnat de Maria Cristina va haver un conflicte. Dins dels liberals hi havia dos grups, els moderats i els progressistes. Els moderats tractaven de que els poders locals depenguessin al poder central, i els progressistes creien que l’autonomia municipal era una eina fonamental per aprofundir en les reformes que encara estaven pendents.
    Maria Cristina amb aquest conflicte va voler deixar el regnat i cedir-li a Baldomero Espartero.
  • Guerres carlistes

    Guerres carlistes
    Tres guerres a Espanya al segle XIX. Carlistes contra els isabelins. Els isabelins eren liberals i volien a Isabel II al tro, veien que podien aportar les seves idees i podrien arribar a fer reformes que ells consideraven necessàries. Per altra banda, els carlins defensaven l’absolutisme, i no volien a Isabel II. Acostumaven a ser gent de camp, de baix clergat i no volien que seguís aquest tipus de regnat perquè deien que amb les reformes dels liberals, acabarien pitjor del que ja estaven.
  • Liberalisme

    El liberalisme es una filosofía política, econòmica i social que va sorgir a finals del segle XVIII i que defensa la llibertat de l'individu i una intervenció mínima de l'estat en la vida social i econòmica. També defensa la separació de poders (legislatiu, executiu, judicial) i defensa una monarquia parlamentaria (parlament i constitució).
  • Mendizabàl → Desamortització

    Mendizabàl → Desamortització
    Mendizàbal entra al govern al 1836, durant la primera guerra carlista. Per poder enfortir la credibilitat d'estat davant futures peticions de crèdit a institucions estrangeres, calia eliminar el deute públic. Per guanyar diners, va vendre les terres de l’esglèsia (desamortització). No va aconseguir els objectius ja que les terres desamortitzades només van ser comprades per nobles i burgesos, no és va poder pagar el deute públic i els liberals van entrar en conflicte amb l'esglesia.
  • Constitució 1837

    Constitució 1837
    Quan va haver l’enfrontament dels liberals, entre els moderats i els progressistes, va crear una crisi a l’Estatut Reial, llavors Maria cristina de Borbó va haver de fer canvis en la constitució del 1812 i va arribar la del 1837. Va arribar un govern progressista, ja que ells van ser en gran part als que van donar lloc a la nova constitució.
  • Constitució 1845

    Constitució 1845
    El 23 de maig del 1845 es va votar i aprovar la constitució. Governada per Isabel II. Va suposar, després de la primera guerra civil carlista i la revolució progresista del 1836-37, la consolidació a Espanya del estat constitucional i de la societat liberal. Va plantejar un model de forma de govern, la monarquia constitucional d'inspiració liberal-doctrinaria. Era un govern liberal pero moderat, per exemple hi havia molt poca gent que podia votar.
  • Amadeu de Savoia

    Amadeu de Savoia
    Al 1868 després de la Revolució a Espanya es va posar una monarquia constitucional, però no es trobava a ningú que volgués ser el rei. Espanya era un país amb dificultats i molta crisi llavors gràcies a les corts i els carlistes, Amadeu va ser triat com a rei. Primera república → Estat federal 11 mesos divisions polítiques. La primera república va acabar amb un cop d’estat.
  • Alfons XII → Bipartidisme

    Alfons XII → Bipartidisme
    Alfons XII va ser rei d'Espanya (1875-1885). El regnat d'Alfons XII va significar el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. Amb Alfons XII torna la restauració i s’instala el sistema polític del bipartidisme.
  • Bipartidisme

    El bipartidisme és un sistema polític que es van alternant dos partits polítics. En aquest cas s’alternaven els conservadors (cánovas) i liberals (sagasta). Això passava perquè arrivaba un moment en què el poble, ja no estava d’acord en algunes mesures que volia fer un, llavors en les següents votacions votaven a l’altre. Però era el rei el que acabava proposant els canvis perquè les votacions eren manipulades.
  • Constitució 1876

    Constitució 1876
    Va ser una constitució de la monarquia espanyola signada per Alfons XII el 30 de Juny de 1876. Pretenia temperar els criteris conservadors amb el reconeixement de les llibertats i els drets individuals inclosos en les constitucions progressistes anteriors.
  • Period: to

    Primera Republica Española

    La primera república van ser uns canvis en l’estat, convertint-lo en un estat federal. Aquests canvis van crear divisions polítiques, ja que uns volien l’unitat d’Espanya i d’altres un govern més demòcrata i republicà. Va durar 11 mesos i va ser anulada després del Cop d’Estat General a Pavia.