LLARGA ÈPOCA MEDIEVAL

  • Period: 476 to 1453

    EL MÓN MEDIEVAL

    El periode conegut com l'edad mitjana s'emmarca entre dos fets historics: la coiguda de l'imperi roma (l'any 576) i l'ocupacio de constantinoble pels turcs (el 1453). aquest perioe es divideix en dues etapas.
    L'alta edad mitjana, del segle V fins al segle XII. dominada per l'estil roanic.
    La baixa edad mitjana, del segleXII al segle XV, presidia l'estil gòtic.
  • Period: 1100 to 1400

    LA POESIA LIRICA DEL SEGLE XIV: LA TRADICIÓ LÍRICA TROBADORESCA

    Un nou concepte d'amor: el concepte d'amor a l'Europa dels S XIV i XV l'amor s'associava amb la pèrdua dels sentits racional, l'amor com a malaltia.
    Poesia tradició trobadoresca, entre els poetes mes destacats d'aquest període cal esmentar a l'oncle i pare de Jaume March i Pere March. També cal esmentar a Gilabert de Pròixida molt fidel als canons trobadorescos i Andreu Febrer.
    I sens dubte el poeta mes important abans de l'aparició de d'Ausiàs March cal destacar a Jordi de Sant Jordi.
  • 1150

    LA POESIA LÍRICA TROBADORESCA

    LA POESIA LÍRICA TROBADORESCA
    La lírica trobadoresca va sorgir a meitat del SXII. Profana, produïda i adreçada a les classes cultes. Era escrita en providencial. Els poetes catalans van adoptar aquesta llengua a causa de la seva semblança amb el català
    La literatura trobadoresca exposava un concepte de l'amor cortès, que reflectia els estaments de l'època. Així ,el poeta feia objecte del seu vassallatge una midons, el nom era encobert per un senhal, una metàfora per evitar el gilós i els lausengiers, denunciaven la relació
  • Period: 1162 to 1516

    L'ÈPOCA MEDIEVAL ESTRICTA

    Es un periode que s'esten des del 1162 fin al 1516.
  • Period: 1162 to

    LA LLARGA ÈPOCA MEDIEVAL

    Un periode que comença al 1162 i finalitza al 1833.
  • Period: 1235 to 1315

    RAMON LLULL

    Molts dels aspectes de la vida de Ramon Llull ens son coneguts gracies a la Vida Coetània.
    Després de unes aparicions de Jesucrist justificat van determinat la seva conversió. Així, convençut que estava cridat a la seva tasca evangelitzadora i va iniciar una feina d'apostolat i penitencia que es centrava en la redacció per tal de difondre l'ideal cristià, el treball missioner en terres d'infidels i la creació d'escoles per a ensenyar la seva Art i idiomes, sobre tot l'àrab als futurs missioners
  • Period: 1244 to 1274

    ELS MIRALLS DE PRINCEP - LLIBRE DELS FEITS

    El llibre dels feits narra en forma autobiogràfica la vida i les gestes mes importants del rei Jaume, sobre tot les conquestes de Mallorca i Valencia. Aquest és presentat sovint com un heroi, però no sempre es descriuen fets militars i polítics sinó també detalls de la seva vida quotidiana. El verisme de la crònica s'aconsegueixen amb l'ús d'un llenguatge popular (refranys, dites i expressions col·loquials) i de la llengua pròpia d'alguns personatges forasters (aragonès, castellà francès i àrab)
  • Period: 1265 to 1274

    1265 - 1274 - RAMON LLULL

    Durant aquest període redacta el Llibre de la contemplació de Déu (1272), una mena de manual enciclopèdic d'elevació mística i d'oració que constitueix el primer intent de formular un projecte de conversió universal en l'amor a Déu. D'aquest mateix període és el Llibre del gentil i dels tres savis (1272).
  • Period: 1274 to 1289

    1274-1289 - RAMON LLULL

    Aquest anys redacta les seves dues novel·les didàctiques. la primera, El Llibre d' Evast, aloma e Blanquerna son fill, (1283-1286), traça la biografia del cristià ideal.
    La segona novel·la és Fèlix o Llibre de meravelles (1288). Consta de deu llibres on tracta de Déu, els àngels, el cel, els elements, l'ésser humà, el paradís de l'infern... Esta escrita amb una tècnica típica de l'època: el diàleg entre el deixeble que pregunta i el mestre que respon.
    Destacar també el Tirant lo Blanc (1278)
  • Period: 1283 to 1288

    ELS MIRALLS DE PRINCEP - LLIBRE DEL REI PERE

    La va escriure Bernat Escrivà, que va utilitzar documents de la Cancelleria Reial. El protagonista es Pere II el Gran, el regnat del qual és explicat amb detall i rigor històric.
    Els dos temes centrals de la crònica son la conquesta de Sicilià i la invasió de Catalunya pels francesos i el seu posterior alliberament. L'estil de Desclot, objectiu i impersonal, esdevé entusiàstic en parla del seu rei.
  • Period: 1289 to 1308

    1289 - 1308 - RAMON LLULL

    Durant aquests anys se centra en la formulació definitiva de l'Art. el 1295 acaba l'Arbre de Ciència, organitzat a partir d'arbres al·legòric que mostren tot el saber humà. d'aquests anys daten els poemes Cant de Ramon(1301), confessió adolorida de les seves ambicions i els seus fracassos, i Desconhort (1305), on es plany que cap poderós no se l'escoltava.
  • 1300

    ELS AUTORS RELIGIOSOS

    La decadència del feudalisme va ser una del les conseqüències que va afectar a l'Europa al llarg del segle XVI que va ser l'aparició d'una crisi religiosa. L'obra dels autors religiosos és un intent de proporcionar una sortida a aquesta crisi. Aquest son: Sant Vicent Ferrer, Francesc Eiximenis i Alsem Turmeda.
    Escriuen en diferents llengües, tenen una solida formació universitària i assoleixen un gran prestigi que mantindran fins i tot després de la seva mort.
  • 1300

    LA POESIA NARRATIVA

    En el segle XV va sorgir una poesia narrativa de caire realista que va traduir la visió burgesa del món i que, en definitiva, es va oposar a la tradició trobadoresca. Aquest tipus de poesia oferia una visió escèptica de la vida amb un llenduatge col·loquial a base de les noves rimades (versos apariats de vuit sil·labes) i de les codolades (apariats de vuit sil·labes seguits d'un vers de quatre).
    alguns autors catalans que van conrear auest genere van ser autors com Anselm Turmeda i Bernat Metge
  • Period: 1308 to 1316

    1308 - 1316 - RAMON LLULL

    Intervé en la polèmica contra els averroistes. Cap al 1311redacta el Llibre del naixement de l'Infant Jesús i el Fantàstic (ens ha arribat la versió llatina) i el poema del Concili.
  • Period: 1325 to 1332

    ELS MIRALLS DE PRINCEP - CRÒNICA DE RAMON MUNTANER

    Aquesta és considerada la millor i la més emocionant de totes. Abasta de de l'engendrament de Jaume I fins a la coronació d'Alfons el Benigne. Els passatges més importants de la Crònica descriuen l'expedició dels catalans a orient. L'objectiu fonamental de la crònica es l'exaltació dels reis casals d'Aragó, la qual explica tergiversacions i les exageracions del relat. L'obra va ser escrita per ser llegida en veu alta i per això utilitza procediments joglarescos i un llenguatge viu i col·loquial.
  • Period: 1330 to 1409

    LA LITERATURA MORAL EN ELS S. XIV-XV - LES OBRES DE FRANCEC EIXIMENIS

    Francesc Eiximenis va ser uns dels autors religiosos mes destacats en la llengua catalana. Va concebre la seva obra amb la intenció de posar l'abast del poble el saber cristià acumulat a les universitats i llibreries. Cal destacar d'entre la seva producció Lo Crestià, extensa obra que havia de constar 13 llibres dels quals coneixem 4, destinats a exposar el dogma i la moral del cristianisme. Francesc va redactar 13 llibres buscant la relació entre Jesús i els apòstols.
  • Period: 1336 to 1387

    ELS MIRALLS DE PRINCEP - CRÒNICA DE PERE EL CERIMONIÓS

    Aquesta crònica té com a propòsit justificar la política reial. Supervisada pel mateix monarca, ens narra la reincorporació del regne de Mallorca i la guerra contra els nobles rebels a Valencia i Aragó. El rei no es presenta com un heroi, sinó com una mena de príncep extremista, cruel i sense escrúpols.
    Pere el Cerimoniós era el besnét de Jaume I.
  • Period: 1342 to 1413

    BERNAT METGE

    Bernat metge és el representant mes destacat de l'Humanisme català. Metge no va ser un escriptor d'idees originals. la seva obra mestra la va redactar al 1399, Lo Somni, per defensar-se de les acusacions d'haver col·laborat en l'assassinat del rei Joan I
  • Period: 1350 to 1419

    LA LITERATURA MORAL EN ELS S. XIV-XV - SANT VICENT FERRER

    Sant Vicent Ferrer va ser uns dels autors religiosos mes destacats en la llengua catalana. Es el millor exemple de l'art de la predicció, de gran importància a la baixa edat mitjana. És l'autor de nombrosos sermons, amb els quals buscava la conversió dels seus oients. Per tal d'atreure l'atenció del públic feia servir un llenguatge col·loquial, nombroses onomatopeies i eximplis. Tot amb una precisa gesticulació.
  • Period: 1350 to 1430

    LA LITERATURA MORAL EN ELS S. XIV-XV - ANSELM TURMEDA

    Es l'exemple mes representatiu d'aquesta crisi ideologica, gracies a la seva conversió mahometanisme. la seva obra més coneguda és la Disputa de l'ase. D'un fort component anticlerical, planteja la discussió entre l'autor i un ase sobre la superioritat de l'ésser humà damunt de les bèsties.
    En vers va escriure el Llibre de bons amonestaments on dóna consells aparentment als cristians, y Les Coble de la divisió del regne de Mallorques, una al·legoria polÍtica sobre les illes.
  • 1399

    LO SONMI, L'OBRA MESTRA DE BERNAT METGE

    LO SONMI, L'OBRA MESTRA DE BERNAT METGE
    En 1399 metge redacta Lo Somni que consta de 4 llibres escrits de forma de diàleg entre l'autor, que es a la presó , i tres personatges que se li apareixen mentre dorm: el difunt Joan I, i les figures mítiques d'Orfeu i Tirèsies. En els dos primers llibre es dialoga sobre la immortalitat de l'ànima i les circumstàncies de la mort del rei. En el tercer Tirèsies blasma de la misogínia. En el quart metge, fa, primer, un llarg elogi de les dones, especialment de les reines catalanes.
  • 1400

    LA POESIA LÍRICA EN EL S. XV - L'OBRA D'AUSIÀS MARCH

    LA POESIA LÍRICA EN EL S. XV - L'OBRA D'AUSIÀS MARCH
    La seva obra coneguda consta de 128 poemes conservats en 13 manuscrits del XV i primera meitat del XVI, i en cinc edicions aparegudes entre 1539 i 1560. La seva poesia va tenir una notable repercussió a la lírica castellana del segle XVI i encara del XVII. Entre les diverses obres cal esmentar: Els cants d'amor, El cant espiritual i Els cants de mort.
  • Period: 1400 to 1459

    AUSIÀS MARCH I EL SEU ESTIL

    Ausiàs va néixer probablement a Gandia cap al 1400 i va morir a València el 1459.
    L'estil de March el fa el poeta més innovador de la seva època i, a més, va fer perllugar la seva fama durant segles. A la tradició trobadoresca i dels poetes del "dolce stil nuovo" italià, hi va afegir tot de recursos procedents de la tradició popular.
    El va fer destacar molt l'ús d'objectes de la vida quotidiana en els seus poemes com els paisatges on emmarcava les accions i de personatges amb carn i ossos.
  • Period: 1400 to 1459

    AUSIÀS MARCH I EL SEU ESTIL - 3

    En els seus poemes March es va mostrar amb totes les virtuts i tots els defectes, amb els seus dubtes i les seves certeses, i va parlar dobretot dels problemes que l'obssesionaven: l'amor, les relacions de les persones amb Déu, la mort i el problema ètic.
    L'obra d'Ausàs March va ser impresa al 1539, va ser una de les primeres obres amb la biblia i algunes més que es van replicar a imprenta a Catalunya.
  • Period: 1400 to 1459

    AUSIÀS MARCH I EL SEU ESTIL - 2

    L'ús de objecte de la vida cotidiana el va fer destacar molt ja que era una cosa no vista en aquell temps. Tots aquests elements eren un referent comparatiu als problemes sentimentals que es plantejava.
    La poesia d'Ausiàs March, un total de 128 poemes consevrats, va suposar el trencament amb la poesia trobadoresa ("Deixant a part l'estil dels trobadors", diu ell mateix en un poema) i es va centrar en la meditació personal i intimista ("Jo sóc aquest, que em dic Ausiàs March").
  • Period: 1410 to 1478

    LA POESIA I LA PROSA NARRATIVES EN EL S. XV - JAUME ROIG

    Jaume Roig, nascut a València a principis del segle XV i mort el 1478. Un dels autors mes destcats al segle d'Or valencià. L'Espill o LLibre de les dones, escrita en 16.359 versos de queatre sil·labes, és una autèntica novel·la en vers, en que predomina la misoginia i un tractament molt realista dels espais i els escenaris on passen les accions. Narra les vicissituds que viu com a narrador/protagonista al llarg de la seva vida i com ahan estat de difícils les seves relacions amb les dones.
  • Period: 1414 to 1484

    LA NOVEL·LA DE CAVALLERIES - CURIAL E GÜELFA

    La novel·la és per personatges, acció i composició, molt pròpia del segle en què va ser escrita i s'allunya notablement de les ficcions cavalleresques tan en voga durant l'Edat Mitjana, per les fonts i l'esperit italià, i pels continguts influïts per l'humanisme del Quattrocent.
  • Period: 1430 to 1490

    LA LITERATURA MORAL EN ELS S. XIV-XV - ISABEL DE VILLENA

    Elionor Manuel de Villena coneguda com a Germana Isabel de Villena, va ser una religiosa, poetessa i prosista espanyola, considerada la primera escriptora coneguda en valencià. La seva obra Vita Christi, l'única que s'ha conservat, està emmarcada en el protofeminisme espanyol del segle xv. indispensable al Segle d'Or valencià.
  • Period: 1435 to 1497

    LA POESIA I LA PROSA NARRATIVES EN EL S. XV - LES OBRES DE JOAN ROÍS DE CORELLA

    Nascut probablement a Gandia el 1433, de família noble, va ser cavaller i mestre en teologia. la seva obra, encara mab molts elements que la lliguen a la mentalitat medieval, es, alhora, plena de trets, tant tematics com estilístics, que apunten el pes dels nous gustos del Renaxement.
    Va escriure poesia de tema religios com La Vida de la sacratíssima Verge Maria i tambe va escriure textos sobre temàtica mitològica o religiosa (vides de sants)
  • Period: 1460 to 1464

    LA NOVEL·LA DE CAVALLERIES - TIRANT LO BLANC

    El Tirant lo Blanc està constituït per cinc llibres, el més conegut de tots l'adaptació romàntica del quart fragment: Episodis Amorosos. Es tracta d'una obra de gran extensió, que comença amb la narració de les aventures de Guillem de Varoïc, qui instrueix a Tirant en les normes de cavalleria.
  • Period: 1516 to

    LA LITERATURA PERIODE 1516 - 1833 - LES LITERATURES DEL REINAXEMENT

    La literatura catalana del Renaixement recuperà alguns dels cànons estètics i dels models formals del classicisme. La prosa catalana més valuosa del període són Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557), per l'ús del diàleg i una forma literària clàssica, com per l'esperit crític del seu autor. En la literatura d'entreteniment, les de Jordi Centelles i Joan Timoneda i en les de la narrativa històrica, representada per les cròniques de Pere Miquel Carbonell i Pere Antoni Beuter.
  • Period: to

    LA LITERATURA PERIODE 1516 - 1833 - EL BARROC

    El barroc va contrastar amb el Renaixement per expressar una sensibilitat pessimista, desenganyada, crítica i complexa. Això és perquè literatura i art barrocs representen una època inquietant des del punt de vista psicològic, cultural i social, a més de polític i econòmic. Autors i obres de la literatura barroca
    https://www.culturagenial.com/es/barroco/ (apartat obres)
  • Period: to

    LA LITERATURA PERIODE 1516 - 1833 - LA IL·LUSTRACIÓ

    L'edició de l'Enciclopèdia va ser fonamental, essent l'obra més representativa de la Il·lustració. Va ser una empresa que pretenia recopilar tot el saber, donar solucions i il·lustrar. Entre els autors van destacar Diderot, director de l'obra, i D'Alembert, l'autor del Discurs Preliminar.
  • Period: to

    LA LITERATURA PERIODE 1516 - 1833 - EL NEOCLASICISME

    El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el segle xviii i principis del xix, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. A França, s'associarà els valors de l'antiga Roma amb els de la Il·lustració fonamentats en la raó.
  • LA LITERATURA POPULAR FINS AL 1833

    El teatre medieval va neixer a l'interior de les esglesies, com una extensió de les celebracions litúrigiques. La llengua utilitzada en un principi, va ser la llatina. Aquestes representacions es van traslladar a les places públiques i als carrers, on van esdevenir aviat espectacles destinats al públic
  • LA LITERATURA POPULAR FINS AL 1833 - 2

    La literatra popular a l'edad moderna va començar amb el teatre a partir del segle XVI i amb la poesia al mateix segle. Aquesta es va manifestar a través d'una gran varietat de gèneres i, a exepció de dels goigs, editats en fulls volants, es va transmetre oralment.
    (els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants)