-
va ser un cos de lleis visigot, de caràcter territorial, disposat pel rei *Recesvinto i promulgat probablement l'any 654.
-
Els nobles deixen de ser rudes guerrers per a convertir-se en cerimoniosos cortesans: cadascun d'ells és el cim d'una xicoteta piràmide de vassalls.
-
és un dels documents de caràcter literari, i que va més enllà del fragment, més antics que es coneixen escrits en llengua catalana, per l'antiguitat del seu llenguatge entre el llatí vulgar i la llengua romanç del català.
-
La crònica de Ramón Muntaner és la més llarga de les quatre grans cròniques i comprén des de l'engendrament de Jaume I el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328). Va ser escrita pel soldat i cronista Ramón Muntaner entre 1325 i 1332.
-
Primera de les denominades quatre grans cròniques de la Corona d'Aragó.
-
fue un laico próximo a los franciscanos
filósofo, poeta, místico, teólogo y misionero mallorquín. Fue declarado beato por «culto inmemorial» y no por los cauces oficiales.5 Su fiesta se conmemora el 27 de noviembre. -
Jaume I entró a la ciudad de Valencia després de haber pactat amb Zayyan Ibn Mardanix, últim rey musulmá de la ciudad del Turia, la entrada de la ciudad
-
Els Furs de València (*Furs de València en valencià), o Furs de la Ciutat i Regne de València són el conjunt de lleis que van regir el Regne de València des de 1261, quan Jaume I, el fundador del regne, els va jurar i va promulgar en una reunió de les Corts del Regne de València el mateix any, fins a 1707, en què van ser abolits
-
La Crónica de Bernat Desclot es una crónica histórica, una de las Cuatro grandes crónicas de la literatura catalana. Titulada originalmente Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats
-
La Crònica de Pere el Cerimoniós és la quarta de Les quatre grans Cròniques dels segles xiii i xiv. Encara que es diferencia en moltes coses de les seves predecessores, s'hi assembla en la mesura que reflecteix fidelment el món del seu temps i no s'ha de confondre amb les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona de Pere el Cerimoniós.
-
El cavaller Ausiàs March (*ca. 1400-1459)2, la veu poètica més emblemàtica de la literatura catalana medieval, viu en el regne de València durant els regnats de l'últim rei de la dinastia històrica catalanoaragonesa, Martín l'Humà (1396-1410), i dels dos primers de la casa de Trastàmara a Aragó, Fernando d'Antequera (1412-1426) i Alfons el Magnànim (1416-1458).
-
Jordi de Sant Jordi va nàixer probablement a la ciutat de València, en el si d'una família de moros conversos, en l'última dècada del segle XIV. Des de 1416 apareix en la documentació com a cortesà del rei Alfons V d'Aragó, el Magnànim, exercint l'ofici de cambrer, i és versemblant que servira ja a aquest Monarca abans del seu accés al Tron, quan, com a hereu del seu pare Ferran I, ostentava el títol de príncep.
-
Joan *Roís de *Corella de Cabrera (Gandia o València, 1435 - València, 1497)1 va ser senyor de l'alqueria de *Beneito i senyor de Miraflor (comarca de la Marina Alta). Va ser un poeta, cavaller i sacerdot valencià del segle *xv, que va escriure en valencià.