-
El origen de la llengua actual va començar a partir del llatí vulgar, passant per períodes de gran creativitat literària com l'edat Mitjana i la Renaixença i per altres. Aquest recorregut es pot dividir en tres períodes.
Del naixement fins a la Edat Mitjana.
Del segle XV fins a l' Renaixença.
De la Renaixença fins a l'actualitat. -
Quan parlem dels primers textos de la llengua catalana escrits en prosa, les nostres mirades es focalitzen en Les Homilies d’Organyà. Uns sermons que daten de mitjan del segle XII o bé principis del segle XIII i que la historiografia ha rememorat diverses vegades que són un dels primers documents dins la nostra història.
-
Es tracta de les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. La seva finalitat era deixar constància d'uns fets que volien tenir valor didàctic. Les quatre grans Cròniques formen el millor conjunt historiogràfic de l'Europa medieval.
-
És un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana. Un dels trobadors Més important és Ramon Vidal de Besalú, una de les obres més important, i per la qual es molt famós es "Las rasós de trobar", el primer tractat de poètica que es coneix en una llengua romàntica.
-
Ramon Llull és un home mallorquí que va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí
-
Va ser la primera de les quatre cròniques. Algunes de les seves característiques són les següents:
-Els trets humans
-El sentiment religiós
-L'amor del rei als seus regnes
-Participació directa en allò narrat
-Esperit militar i heroic
-Llenguatge popular i improvisat
La crònica narra la vida i les gestes més importants del rei. -
Bernat Descolt va ser un historiador. Es pensa que Bernat tenia un altre nom, Bernat Escrivà. Aquesta crònica narra els fets històrics succeïts des del regnat de Ramon Berenguer IV fins al de Pere el Gran, tot i que el nucli principal d'aquesta crònica se centra en aquest darrer.
-
Aquesta crònica és de les més llargues de les cuatre i aquesta es va escriure entre el 1325 i el 1328. Aquesta crònica narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
-
Aquesta es la quarta crònica, i ultima. Aquesta s'ha conservat en dues redaccions, la primera va ser acabada a finals del 1382 i el 1383, i la segona ha estat datada al 1385.Aquesta crònica, escrita en forma autobiogràfica, és un seguit de documents de tota mena i de records personals del rei. La figura del Cerimoniós és més a prop dels prínceps renaixentistes que no pas dels cavallers medievals. Els fets de la crònica defineixen la psicologia dels reis, segons es dedueix de la mateixa narració.