Literatura

Timeline created by anamartiinez
  • 1399

    Jordi de Sant Jordi

    Jordi va servir Alfons quan era príncep i cambier reial. Va ser nomenat cavaller. El 1423 va ser capturat durant un combat militar i va caure en el poder del condottiere Francesco Sforza. Es reflecteix en el poema <<Desert d'amics, de béns e de senyor>>. La naturalesa literària del poema contrasta amb la de tots els altres del cançoner de l'autor, perquè no s'hi fa cap referència a l'amor. Va morir el 1424.
  • 1400

    Ausiàs March

    Fill de cavaller i poeta Pere March. Va participar en les campanyes militars d'Alfons. Uns favors van permetre que Ausiàs March es retirara de la vida militar a vint'i'set, i la confirmació pel monarca d'uns privilegis jurisdiccionals sobre els senyorius de Beniarjò, Pardines i Vernissa.
    A partir del 1430, esva dedicar a administrar els seus béns i a defensar els seus privilegis feudals.
  • 1401

    El segle d'or de la literatura catalana.

    El segle XV va viure un esplendor artística i literària que ha portat a qualificar-lo com a sege d'or de la lteratura catalana.
    Aquesta esplendor es va centrar a València. Va experimentar un fort creixement demogràfic i es va convertir en un gran centre mercantil i financier.
    La prosperitat i dinamisme econòmic i polític de València van comportar una magnífica producció cultural. Edificis gòtics com la Llotja, les Torres de Serrans, la Torre de Quart.
  • 1401

    Pervivència de la mentalitat medieval

    El precedent impoprtnt de Bernat Metge va continuar ben arrelada entre els nostres escriptors durant tota la centúria, i les influències de la cultura humanista en la seua obra van ser marginals i anecdòtiques.
  • 1401

    Poesia entre els segles XIV i XV

    Cerverí de Girona tanca el periode clàssic de la poesia trobadoresca.
    Al llarg del segle XIV sorgeixen elements de ruptura; l'occità que fan servir els poetes catalans està cada vegada més catalanitzat, certs temes i tòpics desapreixen i es rep la influència de la poesia francesa.
  • 1401

    Novela del segle XV

    Novel·la cavalleresca
    El crític literari va diferenciar les noveles cavalleresques, com el Tirant i el Curial dels llibres de cavalleries.
    Característiques:
    No conté elements meravellososc i increïbles ni herois extraordinaris i sobrehumans, i l'acció se situa en geografies conegudes i en un temps pròxim al dels seus autors.
  • 1401

    Models literaris del Curial i del Tirant

    Amb voluntat de versemblaça, tant el Curial con el Tirant tenen com models literaris les cròniques històriques. Dues novel·les són la prova de la manera com la tradició historiogràfica catalana va arribar a generar una narrativa ambiciosa. Curial és una novel·la històrica, perqué situa l'acció al final del segle XIII, dies del rei Pere el Gran. Dues obres destaquen per la sobrietat i la tendència a la simplicitat. Tirant té un dels models literaris més importants en la Crònica de Ramon Muntaner.
  • 1405

    Vida de Joanot Martorell

    Probablement va nàixer a València entre el 1405 i 1411, en una familia de la noblesa valenciana lligada a la cort ducal de Gandia i la cort reial de Martí l'Humà. Després de la mort del monarca, el poder econòmic i la influència dels Martorell va declinar progressivament. Però la seua vida fa un canvi radical i per a l'any 1449 estava completament arruïnat, va formar part d'una partida de bandolers i va ser empesonat.
    En 1465 mor solter i sense descendència.
  • 1424

    Obra de Jordi de Sant Jordi

    Els díhuit poemes compostos en una llegua que volia ser occità trobadoresc, però en realitat és un híbrid d'occità i català. La poesia de Jordi es arcaïtzant i està plena de referents trobadorescos. La subjectivitat de l'autor, que adopta un to melenconiós i nostàlgic, tant quan parla de l'amada llunyana com de la pàtria o del senyor de qui és separat.
  • 1425

    Obra d'Ausiàs March

    Va ser un poeta cortesà. Figuren molts dels motius i de les situacions amoroses característics de la poesia trobadoresca , cosa que permitia considerar'lo com un epígon dels trobadors.
    Ell és el primer autor que escriu poesia culta en un català sense provençalismes. En les seues composicions l'experiència amorosa es combina amb la reflexió moral i l'expressió de la subjectivitat pròpia. La decisió d'utilitzar el català s'ha de relacionar amb la veracitat de la seua escriptura i és molt diferent.
  • 1425

    Concepció de l'amor

    Els problemes psicològics de l'amor cortés, la major part de la seua poesia mostra l'anhel d'aconseguir un amor purament espiritual.
    Per Ausiàs March, que s'analitza y s'interroga en els seus poemes d'una manera implacable, l'amor és un dilema tràgic, un engany o una passió destructora.
  • 1425

    Clasificacció de l'obra

    Cants d'amor és el grup més nombrós hi utilitza per a referir-se a la dama un senyal o pseudònim, com ara <<Plena de seny>>, <<Llir entre cards>> o <<Amor, amor>>.
    Cants de mort són sis composicions contraposades als cants d'amor i motivades pel traspàs de Joana Escorna.
    En els cants morals march abandona el tema de l'amor i utilitza elements de la tradició filosòfica com principals punts de partida de la seua introsoecció personal.
  • 1425

    Estil d'Ausiàs March

    Utilitza la paraula de forma molt consisa, s'ajusta a la poesia trobadoresca, es caracteritza per la precisió conceptual i la immediatesa col·loquial. S'ha d'afegir la concisió i la densitat expressives.
  • 1425

    Ús de recursos expressius

    Comparacions. Als malalts, als condemnats a mort, a la mar tempestuosa..., evoca reaccions d'individus posats en una situació límit.
    Imatges. Reflectir matisos de la seua vida interior.
    Antítesi. És un altre dels prodeciments expressius més utilitzats en la poesia. Elements contraris: carn i esperit, desengany i esperança.
    Ús de la primera persona. La seua personalitat contradictòria i complexa.
  • 1425

    Projecció d'Ausiàs March

    La seua obra va marcar un abans i un després en la poesia catalana, perquè no solament va renovar la tradició trobadoresca.
  • 1450

    Literatura a València (segona meitat del segle XV)

    Durant la primera meitat, l'activitat com a homes de lletres d'Ausiàs March i Joanot Martorell, tots dos de procendència noble.
    En aquesta meitat es produiex un predomini creixent d'escriptors d'extracció burgesa, que practiquen una literatura molt allunyada del model cavalleresc i trobadoresc del qual partien, Martorell i March.
    L'obra literària de Joan Roís de Corella exemplificada els canvis profunds que es van produir en les nostres lletres del final del segle XV.
  • 1450

    Certàmens i tertúlies

    Grup aristocràtic: representant per Joan Roís de Corella i format per escriptors nobles o de l'alt patriciat urbà. Les obres d'aquests autors, les novetats argumentals eren nul·les, tractaven contiguts d'inspiració mitlògica o bíblica.
    Grup burgés: representat per Bernat Fenollar i altres com Jaume Gassull, Narcís Vinyoles o Jaume Roig. Les obres són de tema religiós i, sobretot, de caràcter humorístic i eròtic. Es caracteritzen per un estil planer i directe. La seua diferencia és el realisme.
  • 1458

    La Tragèdia de Caldesa

    És una novl·la molt breu en què es combina la prosa amb vers i que ha estat considerada l'obra mestra de l'autor.
    La Tragèdia de Caldesa narra la infidelitat d'una dona, amant del narrador protagonista.
    La relació que s'estableix entre Caldesa i el narrador protagonista constitueix una caricatura sagnant de l'amor cortés i de l'espirit cavalleresc.
    Cadelsa transgredeix el codi del comportament amatori tradicional de la poesia lírica en enganyar el seu enamorat.
  • 1460

    Tirant lo Blanc

    Joanot Martorell va començar a redactar el Tirant lo Blanc al començament de l'any 1460. Quan va morir, el 1465, la novel·la segurament ja devia estar acabada, encara que pendent de revisió.
  • 1462

    Curial e Güelfa

    L'obra está escrita entre el 1435 i el 1462 que va ser trobada per Manuel Milà i Fontanals a la Biblioteca Nacional de Madrid a la fi del segle XIX. En l'únic manuscrit no fa constar el títol. Aquest el va posar el mateix Milà i Fontanals.
  • 1462

    Estructura de l'obra Curial e Güelfa.

    Està dividit en tres llibres, cada un encapçalat per una introducció que anuncia de què tractarà.
    El primer llibre narra la joventut de Curial, cavaller pobre, educat a la cort del marquès de Montferrat.
    El segon té l'eix central en un torneig a Melú, convocat pel rei de França.
    En el tercer llibre la vida de l'heroi es complica. Després d'un viatge a Terra Santa i a Grècia, Curial naufraga a les costes del nord d'Àfrica. Va estar captiu set anys.
  • 1462

    Característiques del Curial

    L'obra Gurial e Gûelfa representa una de less temptatives més originals d'innovació del gènere de la novel·la cavalleresca. L'autor hi combina tradicions literàries molt diverses de les literatures romàntiques i de la literatura clàssica.
    També narra l'ascensió social d'un jove de condició baixa per mitjà de cavalleria i de l'amor. Ademés de ser una novel·la cavallersca és també una novel·la sentimental.
  • 1465

    Estructura Tirant lo Blanc

    El Tirant es pot dividir en cinc parts en total.
    La primera transcorre a Anglaterra. A Londres és fet cavaller.
    En la segona part es trasllada a Sicília i a Rodes. Felip s'enamora de Ricomana, filla del rei, i Tirant fa tant co pot per afavorir aquest amor.
    La tercera part transcorre a l'Imperi grec. El protagonista s'enamora de la princesa Carmesina. En aquests episodis amorosos hi ha dos personatges femenins: Plaerdemavida i la Viuda Reposada. Aquesta part és l'eix central de la novel·la
  • 1465

    Estructura Tirant lo Blanc II

    La quarta part es transllada al nord d'Àfrica, on va parar Tirant després de naufragar. Aconsegueix conquerir tot el nord Àfrica.
    Finalment, la quinta part Tirant a Constantinoble amb un gran exèrcit i derrota els turcs. Al cap de poc, Tirant emmalalteix sobtadament i mor.
  • 1465

    Tirant lo Blanc i el seu temps

    Tirant, a diferència del Curial, l'acció és contemporània a l'època en què viu i escriu Joanot.
    Algunes aventures es basen en fets històrics, com l'episodi del setge de Rodes, inspirat en el setge del 1444 o la caiguda de Constantinoble.
    Molts dels episodis que es narren són el resultat de l'observació de la vida real del segle XV.
  • 1478

    Jaume Roig

    Va nàixer a València a la primera mitad del segle XV i va morir a la mateixa ciutat el 1478. Va cursar estudis universitats, perquè els documents de l'època l'anomenen mestre en medicina.
    Hi ha nombrosos testimonis de la seua relació professional amb la Corona catalanoaragonesa, el poder municipal i els estaments relisiosos de la ciutat: va ser metge de la reina Maria de Castella.
    Es va casar el 1443 amb Isabel Pellicer, amb qui va sis fillsla meitat dels quals va pendre els hàbits eclesiàstics.
  • 1478

    L'Espill

    L'Espill consta de 16.359 versos apartats de quatre síl·labes i està dividit en quatre parts o llibres, amés d'una consulta inicial i un prefaci, dividit també en quatre parts. Encara que està escrit en un vers, és tota una novel·la, que es presenta com una autobiografia del narrador protagonista, un personatge amb un ideal de vida burgés.
    Aquesta obra incorpora, com una autèntica novel·la realista, la vida popular de la València del segle XV.
  • 1497

    Joan Roís de Corella

    Va nàixer a València el 1435 i va morir el 1497. La seua obra va ser molt coneguda i divulgada en València del segle XV i imitada com Joanot Martorell.
    La seua família pertanyia a la noblesa menor valenciana, amb càrrecs en la cort ducal Gandia i estrets vincles amb els March.
    Va escriure tant en prosa com en vers, una obra extensa i variada, que tracta tant temes religiosos com profans.
  • 1497

    Estil de Roís de Corella

    Va desenvolupar unes formes d'expressió molt innovadores, va aplicar tècniques d'un gènere a un altre i va combinar de vegades el vers amb la prosa dins de la mateixa obra.
    Va crear un nou estil de prosa literària en la nostra llengua, caracteritzar per extensos períodes. Per crear aquest estil de prosa, va prendre com a model la de Boccaccio.
    Característiques:
    Abundància de metàfores i d'allusions.
    Ús freqüent de la hipèrbole i hipèrbaton.
    tendència a l'agudesa conceptual.