-
400
l'Edat Mitjana
Anomenem Edat Mitjana el període de temps que comprén del segle V al XV, i que es divideix en dues etapes: l'Alta Edat Mitjana (segles V-XI) i la Baixa Edat Mitjana (segles XII-XV). En aquest periode es caracteritzen socialment: la noblesa, el clergat i els vassalls. En l'ultim periode sorguis una burgesia gràcies al creiximent de les ciutats. -
400
La prosa. Les cròniques
Van se quatre grans cròniques: la cronica de jaume I o Llibre dels feits, la crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei Pere, la crònica de Ramon Muntaner i la crònica de Pere III el ceremonios.
Son quatre narracions escrites en prosa amb la intencio de conservar la memoria dels esdeveniments historics mes importants de les nostres terres. -
400
Crònica de Jaume I o Llibre dels feits
Cronologicament, la primera que es va escriure. El rei Jaume I explica les accions militars del seu regnat, sobretot les conquestes de Valencia i Mallorca.Usa la primera persona del plural, el nós majestàtic, però s'ha demostrat que no va ser el rei qui va redactar directament la cronica. -
400
Crònica de Ramon Muntaner
Els protagonistes principals d'aquesta crònica són els reis del Casal d'Arago, però a més, Muntaner també és protagonista ja que va practicar en molts dels fets que s'hi contem: les guerres de Silicia. És la mes llarga de les quatre i en ella Ramon Muntaner usa un jo per a narrar els esdeveniments que ha vist i per a dialogara amb el public. -
400
El teatre medieval. El Misteri d'Elx
Si parlem de teatre de l'Edat Mitjana, cal que parlem de què entenem per teatre en aquesta època, ja que les manifestacions teatrals que hi havia aleshores estaben relacionades amb la religio. -
400
Tipus de representacions
-El teatre profa: Amb motiu de diversos actes festius, la societat du a terma representacions teatrals. La peça teatral que més es representa és l'entremés, que és composicio breu, representades en un sol acte. Es representaven al carrer o durant les festes cortesanes als palaus.
-Teatre religiós: Parlem de teatre religios per a referir-nos a les representacions que tenien lloc a les esglesies, com un allargament de les celebracions liturgiques. -
400
La lírica trobadoresca
-L'amor cortes: Es caracteritza pel refinament i l'espiritualitat i trasllada l'estructura social del mon feudal a la poesia.
-La mort: El genere representatiu d'aquesta tematica és el plany, que s'emprava per a expresar el dolor per la mort d'una persona important.
-Les picabaralles: Aquesta tematica va donada pels enfrontaments entre un trobador y un enemic.
-Els debats: Dos trobadors debatien sobre temes amorosos. El genere que s'utilitzava era la tensó. -
400
Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere
Bernat era funcionarireial, procedent del Roselló. Aquesta crònica narra els fets i les conquestes de diversos regnats, des d'Alfons I el cast fins a Pere II el Gran. Es conten fets del passatmitjançant canons de gesta en prosa i narracions llegendàries, mentre que quan parla de la figura de Pere II el Gran, hi predomina el detall i el rigor històric ja que ell ha pogut accedir a documents oficials. L'estil es presenta més que en la crònica anterior. -
400
Crònica de Pere el Cerimoniós
Aquesta te caracter autobiogràfic i tampoc no fou redactada directament pel monarca. L'obra explica el seu regnat i el de son pare, i en la seua redaccio s'usen documents i la pròpia experiencia del rei. Aquesta crònica és la voluntat de justificar els fets polítics i militars dels reis i tambe la de fer-ne propaganda. Els fets més importants que es narren són la reincorporacio del regne de Mallorca, les revoltes feudals i les lluites contra els enemics de la Corona d'Arago. -
1300
La prosa humanistica
Aquest gènere reflecteix els ideals de l'Humanisme, que és un moviment nascut a Itàlia en el segle XIV i que es va extendre per tot Europa. -
1300
Caracteristiques i temes de la prosa humanistica
-Interés per la cultura clàssica.
-Atropocentrisme.
-Recuperació de les llengües clàssiques.
-Racionalisme i escepticisme
La immortalidad de l'anima i l'amor son dos dels temes de la nostra prosa humanistica. -
1350
Bernat Metge
Bernat Metge naix el 1346. El seu pare li transmet els coneiximents de la filosofia natural que més endavant mostra al poema paròdic Medicina apropiada a tot mal i en alguns comentaris de Lo somni. -
1400
La lírica de caire renaixentista
-Pel que fa a la llengua, s'usa el valencià culte, però amb escassos tecnicismes o llatinismes.
-El poeta empranla poesia per a alleugerir el sofriment amorós que només pot acabar amb la seua mort.
-Es recorre a la visió de la natura, que en aquest cas és equilibrada i harmònica.
-Per tant, hi trobem moltes imatges que reflecteixen una poesia sensible i molt plàstica. -
1400
La literatura culta del segle XV
Fins al moment, i com ja haviem dit anteriorment, els poetes creaven les seues composicions en llengua occitana i se cenyien a les regles estrictes de la poesia trobadoresca. -
1400
La lírica innovadora
-És una poesia escrita íntegrament en valencià,amb la qual cosa l'occita s'abandona.
-S'ofereix una visio més real de la dona amb tots els defectes ivirtuts, i no com el la poesia trobadoresca que se'n tenia una visio molt més idealitzada, atesa la relació de vassallatge.
-Allò que es manté, respecte de la poesia trobadoresca, son els senyals de l'estrofa final, en què s'al·ludia a la dona. -
1400
Els temes
-L'amor: Es recorre molt a aquest tema, però contrariament a la poesia trobadoresca, la inspiracio es troba en una dona real, gens idíl·lica.
-La religio: En ausiàs Marc, la religió se centra en el seu penediment per haver buscat només l'amor carnal, i haver oblidatl'amor de Déu.
En Corella, l'expresio del seu amor per Déu és la lloança que fa la Mara de Déu. -
1400
El Misteri d'Elx
Aquest misteri pertany al cicle marià ja que es representa la mort i l'assumpció de la Mare de Déu. Tots els personatges femenins són interpretats per xiquets, ja que el teatre religiós no permetia la participació de dones. Es representa els dies 14 i 15 d'agost de cada any des del segle XV a la basílica de Santa Maria d'Elx. -
1400
Ausiàs Marc
Va naixer a Beniarjó el 1397 i va morir a Valencià el 1459.
-Cants d'amor: El poeta no manté una relació de vassallatge amb la dama, ni tan sols la idealitza. Presenta una dona de carn i ossos, amb virtuts i defectes.
-Cants d'amor: dedicats a la segona esposa. Hi expresa el dolor per la mort de l'estimada i la preocupació pel sue destí i la justícia de deu.
-Cant espiritual: És un poema llarg adreçat a Déu on es planteja el que hi ha després de la mort -
1400
Lo somni
Va ser escrit l'any 1399, quan l'humanisme acabava d'arribar a la Corona d'Arago.
Lo somni es divideix en quatre llibres:
-Primer: l'autor, tancat a la presó, rep en somnis la visita de l'ànima del rei Joan I, amb qui estableis un diàleg filosòfic i religuios sobre la inmortalitat de l'anima.
-Segon: coneixem els acompanyats del rei Joan, Tirèsia i Orfeu.
-Tercer: Orfeu fa una explicació de la seua vida i d'escriu l'infern.
-Quart: Metge fa una lloança molt extensa de les dones. -
1400
La novel·la del segles XV. Tirant lo Blanc
En les obres d'aquest segle trobem algunes caracteristiques:
-El protagonista es molt valent i fort i a més és versemblant. Els personatges mostren una certa profunditat psicològica.
-L'autor pot fer intenvindre personatges històrics contempoanis.
-Les accions evolucionen d'na manera lògica i versemblant i no hi apareixen elements misteriosos.
-Els fets es desenvolupen en llocs coneguts i temps localitzables.
-S'hi inclouen fets amb to humorístic juntament amb el retrat de la vida quotidiana. -
1400
Tirant lo Blanc. L'argument
La novel·la explica la vida del cavaller Tirant lo Blanc. Comença amb una refosa de l'obra que va escriure anteriorment Martoller, Guillem de Varoïc, un cavaller llegendari que després de participar en grans batalles es va retirar fer vida ermitana.
En el cos de la novel·la s'ofereixen quatre grups d'aventures:
-Tirant a Anglaterra.
-Tirant a Sicília i Rodes.
-Tirant a Constantinoble.
-Tirant a Barbària. -
1400
L'estil
En l'obra podem veure reflectits dos estils: un de més culte, anomenant valenciana prosa, propi de la cort, i un altre de més col·loquial, ple de refranys, exclamacions i jocs de paraules. -
1400
Temes
-L'amor: aquest tema pren un nou caràrcter si el comparem amb el tractament que se'n fa en la poesia culta i en la prosa humansitica.
-Els fets d'armes: es relaten sovint les guerres, els tornetjos, les justes, i els combats personals, amb la curiositat que ara les victòries no es duen a elements meravellosos, sinó a la força, la valentia i l'enginy dels combatents. -
1450
Joan Roís de Corella
Nascut a València, pertanyia a una important família de la noblesa valenciana. La seua obra va ser molt divulgada en laValència d'aleshores i imitada també per altres autors, com es el cas de Joanot Martoller en el Tirant.
Allò pel que es caracteritza la prosa de Corella és, principalment, l'estil.
Podem dir que la seua obra en prosa es pot dividir en dos blocs ben diferents:
-Les narracions mitològiques.
-Les proses religioses. -
1500
la Decadència
Principi del segle XVI comença un nou període de la nostra literatura que ve marcat per la diminució de l'us de la nostra llengua com a llengua culta i de la qualitat estètica de les obres que s'escrivien.
El corrent artistic predominant, continuava sent el Renaiciment, nascut encara al final del segle XV. -
1500
La poesia
Es la continuacio de la tradicio medieval, i en especial d'Ausias Marc. El seu principal representant va ser Pere Sarafí, el qual va saber fondre molt be els trets de la poesia medieval, i els trets renaixentistes.
Els intents de renovacio metrica per tal d'adaptar la nova metrica italiana, on trobem una altra vegada Pere Serafi.
La imitacio de la poesia popular i tradicional.
Les compocicions de Joan Timoneda. -
1500
La prosa didàctica
Cristòfor Despuig va ser el màxim exponent de la prosa del segle XVI, va escriure Los col·loquis de la insigne ciutat de tortosa. -
1500
El teatre
En aquest gènere és on es veu el procés de substitució linguistica. La major part de les obres estan escrites en castella o en castella i valencia, les caracteristiques son el realisme , l'esperit satiric i el carater popular -
La literatura en el segle XVII
El panorama literari fa un gir per a canviar el corrent artistic. Ara s'abandona aquell Renaixement, on predominaven les mirades al mon grecollatí, per a donar la venviguda al Barroc -
Recursos
L'artifiocitat lèxica i sintactica, i lobscuritat en els conceptes.
El contrast entre els conceptes: vida/mort, bellesa/lletjor, realitat/il·lucio.
La deformacio de la realitat.
L'us sovint de figures retòriques. -
Els temes
El pas del temps: la brevetat de la vida, i consequentment, la proximitat de la mot.
L'obsesio per lluitar per la facultat de l'hesser huma per a decidir la propia vida.
La caricatura tragicoburlesca de l'existencia.
El pessimisme politic -
La poesia
Pel que fa el conrreu de la poesia barroca, el representant més importan, és Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona.
La seua obra va ser breu, no es va imprimir fins el 1703, amb el titol de L'harmonia del Parnàs. -
La prosa
En aquest segle ve representada de la ma de mossèn Pere Joan Porcar, en el qual en el seu dietari descriu molt pictòricament la València del segle XVII. -
El teatre
L'obra més important del període és Lo desengany de Francesc Fontanella, on es tracten sentiments com la mort i el desenganybdebla vida. -
El Barroc valencià
Atesa la influència que rebien de Castella, en la literatura del barro a València trobem que no se segueix la tradició auctòctona medieval, sinó que s'usen l'estil i la mètrica castellans i les estructures mètriques italianes. -
La literatura del segle XVIII
Va suposar a culminació del proces de la Decaderncia, amb el trionf de les tropes borbones, i el conseguent retroces dels usos del valencià a partir del decret de Nova Planta. Les consecuencies foren nefastes per a la nostra llengua i el castella s'imposa en tots els usos cultes. -
La lírica
La tradicio popular i satirica, que produia els col·loquis que son peces de to popular molt ben collits pel poble i que seran els antecedents dels sainets dels segles XIX i XX. -
La prosa
Quan es referim a la prosa del segle XVIII parlem d'una prosa, d'una banda, amb caràcter erudit,és a dir, que la seua intencio és ransmetre un coneiximent, i de l'altra, de caracter narratiu, per a explicar fets, anecdotes... -
El teatre
Pel que fa a les obres escrites per a la representació, durant el segles XVIII trobemuna convivencia entre les diverses formes de teatre: el de tradicio medieval, el teatre barroc i el teatre que s'ajusta als preceptes del Neoclassicisme.
-La regla de les tres unitats teatrals: temps, llocs i acció.
-La preferencia pels temes històric, mitològics, i la finalitat didacticomoral.
-La creacio de les obres en vers.
-La tragèdia com a gènere més rellevant.
