-
Fòrum Iudicum va ser un cos de lleis visigot, de caràcter territorial, disposat pel rei Recesvinto i promulgat probablement l'any 654. Ha passat a la història com la gran obra legal del regne visigot. En 1241 va ser traduït del llatí al castellà per ordre del rei de Castella Ferran III per a ser concedit com a fur a unes certes localitats de la zona meridional de la península Ibèrica. -
Les Homilies d'Organyà és un fragment de sermonari destinat a la predicació de l'Evangeli i descobert a la rectoria d'Organyà el 1904. Representa un dels documents literaris més antics escrits en llengua valenciana. -
La poesia trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana (essencialment entre els segles XII i xiii).
És poesia culta composta en una llengua romànica, que reflectia els ideals de la societat feudal: guerra, honor i amor. Era poesia escoltada i recitada per trobadors i joglars en realització trobadoresca -
La Crònica de Jaume I és la primera de Les quatre grans Cròniques. La crònica narra, de forma autobiogràfica, la vida i les gestes més importants del rei (sobretot les conquestes de Mallorca i València). La història comença amb el seu naixement el 1208 i finalitza amb la seva mort el 1276 -
Ramon Llull va ser un escriptor, filòsof, teòleg, i missioner mallorquí del segle xiii. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en valencià, occità, llatí i àrab. Ramon Llull havia estat un cortesà de vida mundana fins que va realitzar una transformació religiosa quan tenia trenta anys, a partir de la qual dedicà la seva vida al proselitisme cristià. -
-
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València. -
La Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288. Cronològicament, és la segona de Les quatre grans Cròniques, i narra els fets històrics succeïts des del regnat de Ramon Berenguer IV fins al de Pere el Gran. -
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350, Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme. -
Jordi de Sant Jordi, poeta cortesà i militar, va nàixer al Regne de València al voltant del 1395 i el 1400.
Fill d'un esclau morisc alliberat, fou "un dels lírics més considerables de la literatura catalana anterior a Ausiàs March". -
La crònica de Ramon Muntaner és la més llarga de les quatre grans cròniques i comprén des de l'engendrament de Jaume I el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328). Va ser escrita pel soldat i cronista Ramon Muntaner entre 1325 i 1332.
-
La Crònica de Pere el Cerimoniós és la quarta de Les quatre grans Cròniques dels segles xiii i xiv. Aquesta crònica, escrita en forma autobiogràfica, és un seguit de documents de tota mena i de records personals del rei. -
Ausiàs March va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. -
El Misteri d'Elx és una obra teatral que representa la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu i que se celebra a Elx des de finals de l'edat mitjana. És l'únic drama de tècnica medieval que s'ha representat ininterrompudament des de fa més de cinc-cents anys i que, per aquest motiu, va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO en el 2001. -
Isabel de Villena va ser una religiosa i escriptora valenciana del segle xv. Va naixer a 1430 -
Joan Roís de Corella i de Cabrera, senyor de l'alqueria de Beneito i senyor de Miraflor (la Marina Alta), fou un religiós conegut per la seva obra literària. -
Espill és una novel·la en versos, del metge valencià Jaume Roig, escrita segons la tradició d'estudis al voltant del 1460, el mateix any que Joanot Martorell va començar a escriure el seu Tirant lo Blanc. -
Tirant lo Blanc és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba. És considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua valenciana i del segle d'or valencià.