-
-
A principis del segle XI apareixen els trobadors,Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses.
eren considerats membres de l'alta societat. La seva tasca principal era la de compondre poesia lírica, principalment amorosa, i cançons per als seus senyors o per a dones nobles. -
joglars eren músics i poetes que actuaven en públic en llocs com ara places, mercats, tavernes i castells. A diferència dels trobadors, els joglars no pertanyien a l'alta societat i no componien música i poesia per a nobles, sinó que cantaven cançons populars, ballades, cançons satíriques i històries en forma de poemes èpics. -
Greuges de Guitard Isarn, de Caboet ( 1080-1095) i les Homilies d’Organyà. A principes del segle XIII -
L'amor cortès és un concepte literari creat a l'Europa medieval que expressava l'amor de manera noble, sincera i cavalleresca, i que s'origina a la poesia lírica en llengua occitana. Generalment, l'amor cortès era secret i en la gran majoria dels casos, adúlter o prohibit. -
A chantar m'er de so qu'eu no volria Jo començo a cantar en un to que no desitjaria: Aquesta és la seva obra més coneguda i s'ha conservat completament. És una cansó, una forma poètica lírica de la poesia trovadoresca, en què expressa la seva tristesa i desil·lusió amorosa. -
Es deia trobariritz a la trobadora occitana dels segles XII i XIII. El terme trobairitz va ser utilitzat per primera vegada al Romanç de Flamenca del segle XIII. Prové del terme provençal trobar, el seu significat literal és "trobar", i el significat tècnic és "compondre".Les trobairitz componien, escrivien versos, cantaven i recitaven a les corts d'Occitània. -
El cor menjat" és una de les obres més conegudes de Guillem de Cabestany, un trobador català del segle XIII la qual tracta entre una discussió de dos trobadors. -
Dia, era una trobairitz medieval i poetessa de l'Occitània, una àrea que correspon aproximadament a l'actual sud de França i nord-est d'Espanya. Va viure durant el segle XII i és considerada una de les poètesses més importants del seu temps. Les seves obres estan escrites en occità, una llengua romànica parlada a la regió en aquell moment. L'única obra seva que s'ha conservat és un cansó, una forma de poesia lírica. Aquesta cansó és coneguda com "A chantar m'er de so qu'eu no volria" -
1208-1228 On s’explica el naixement a Montpellier i els primers anys de vida de Jaume I, la seva formació, el seu casament amb Leonor de Castella i altres. -
Ramon Llull va ser un escriptor, filòsof, místic i missioner català que va viure al segle XIII i XIV. Va néixer a Mallorca i va passar gran part de la seva vida viatjant per Europa i el Pròxim Orient, difonent les seves idees i la seva obra.La seva obra es va centrar en la idea de la conversió de les persones a la fe cristiana, i va defensar la idea que la raó podia portar a la fe. -
1229-1240 Aquesta part narra la conquesta de Mallorca i posteriorment, la de València i té l’intent de demostrar com toto això va ser possible gràcies a el favor diví que tenia aquest noble. -
la primera va ser la joventut, en què es va dedicar a la vida cortesana i a la poesia -
la segona, en què va tenir una visió mística que va canviar la seva vida, i es va dedicar a l'estudi de les llengües i les ciències per poder comunicar-se amb gent de diferents cultures i convèncer-los del cristianisme. -
1240-1265 Narra els conflictes que tenien amb el poble dels Sarraïns, un poble d’àrabs a València, alguns es rebel·laven. També narra els pactes i revoltes d’al-Azraq i com mantindre una convivència entre els moros i cristians. -
Està dividit en diverses seccions; el contingut dels cinc llibres es basen en les vivències de l'autor, la Bíblia, el cant de la Sibil·la, filosofies gregues i aràbigues, l'escolàstica, els Pares de l'Església, la descripció de la realitat natural a través dels sentits externs i interns. El que parla de la Trinitat divina: consta de 365 capítols, un per cada dia de l'any, enllaçat en tres volums, els quals engloben cinc llibres i aquests, quaranta distincions. -
El Llibre de l'orde de cavalleria va ser redactat per Ramon Llull entre 1274 i 1276, poc després de viure la Il·luminació al Puig de Randa, que va precedir l'Art Lul·liana. Es pensa que el llibre va ser escrit entre aquestes dates, perquè fa al·lusió a l'Art abreujada d'atrobar la veritat datat el 1274 i apareix anomenat a Doctrina Pueril datat el 1276.Cal afegir, que aquest és l'únic llibre sobre l'estament militar de Ramon Llull. -
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó, fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller. -
Les hem de situar entre els segles Xlll i el segle XlV. Hi ha un total de quatre cròniques: El llibre dels fets, Llibre de rei en Pere, Crònica de Ramon Muntaner i Crònica del rei Pere el Cerimoniós. Narren fets de l'època, presenten les gestes dels reis catalans, volen esdevenir mirall de futurs princeps, demostren estima cap a la corona catalanoaragonesa, escrites en llengua vulgar i narració àgil. -
1265-1276 Es narra la conquesta de Múrcia, algunes narracions i descripcions de discutes polítiques que tenien per poder justificar els seus actes. Els últims capítols, narren la malaltia que va causar la mort de Jaume I. Això va ser redactat per una altra persona que va voler acabar la crònica. -
La blanquernaEscrita a Montpeller el 1283, l'obra descriu amb molta vivacitat i de manera realista la vida medieval, en contrast amb les novel·les de cavalleries de l'època, que tenen una presència molt més marcada de l'element fantàstic. -
Llibre de meravelles és un llibre de l'autor mallorquí en llengua catalana Ramon Llull, escrit a París entre 1287 i el 1289. És una obra doctrinal que combina la narració i el diàleg entre mestre i deixeble, com era freqüent en la didàctica de l'edat mitjana, arrelada en models neoplatònics de discurs. -
les meravelles de Ramon Llull. En Fèlix es troba durant el seu viatge uns frares que li expliquen que a prop d'allí hi ha un gran aplec d'animals, reunits per escollir un rei. El lleó guanya a les votacions i com que no inclou Na Renard a la seva cort, aquesta intenta ascendir al poder a través de l'engany i la por. Al final hi ha una batalla que guanya el lleopard però el rei el mata i Na Renard passa a ser membre del consell. -
El Llibre de santa Maria (Lliure de santa Maria)[a] és un manuscrit en català escrit per Ramon Llull al (1290).[2] Es tracta d'una de les seves obres místiques on hi ha apareix un diàleg entre personatges al·legòrics sobre les excel·lències de Maria, que Llull converteix en un homenatge d'enamorat. -
Arbre de ciència és una de les obres més extenses i característiques de Ramon Llull, escrita a Roma entre 1295 i 1296. És una versió en forma enciclopèdica l'Art general o Ars magna destinada a un públic no universitari. L'obra recorre a una analogia comuna en ell: la comparació orgànica, en la qual cada ciència es representa com un arbre amb arrels, tronc, branques, fulles i fruits. -
Crisi del segle xiv és la denominació historiogràfica d'un dels períodes que es pot considerar de crisi secular o crisi general, almenys per a Europa i la conca del Mediterrani. Temporalment abasta el tram final de l'Edat Mitjana, fins a la recuperació de la població, el dinamisme econòmic i el nou vigor cultural que van portar el Renaixement i l'Era dels descobriments. -
i la tercera, en què va escriure les seves obres més importants, com ara el "Llibre de contemplació en Déu" i el "Llibre de les bèsties", entre altres. La seva obra es va centrar en la idea de la conversió de les persones a la fe cristiana, i va defensar la idea que la raó podia portar a la fe. -
L’humanisme arriba a Catalunya a l’any 1380 i va ser un canvi molt important. Per exemple va fer un canvi a la prosa cancelleresca. També es va fer la primera traducció de Petrarca, l’Obra Valter e Gisela, per par de Bernat Metge. -
Lo somni, redactada el 1399, poc després de sortir de presó en què li apareix Joan I al purgatori, per a dir-li que seria rehabilitat pel seu germà Martí l'Humà, cosa que juntament amb altres passatges elogiosos pel rei i per membres de la seva família fa pensar que la intenció principal de l'obra és la recuperació del favor reial, cosa que aconseguí. Bernat Metge va ser víctima d'acusacions implicant-lo en la mort sobtada del rei Joan I, del qual n'era conseller. -
La prosa didàctica es dedica a difondre l'humanisme i els nous corrents intel·lectuals i filosòfics europeus. Pertanyen a aquesta categoria subgèneres com el diàleg, les miscel·lànies i la historiografia. El diàleg es dedicava a estendre les idees erasmistes amb una finalitat educativa, fent servir una literatura admissible per a la Inquisició. Aquest tipus de prosa es caracteritzava en el Renaixement per la seva senzillesa i naturalitat, però al Barroc es va fer complexa i difícil. -
La literatura del segle XIV està marcada per la desaparició progressiva dels cants de gesta i l'aparició d'un nou gènere, la novel·la. La prosa, fins ara emprada per a les qüestions més serioses traduccions de la Bíblia, textos científics o cròniques va passar a ser vehicle de la ficció. -
L’humanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia al segle XlV, i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVl. La principal idea de l’humanisme és situar a l’home com el centre de tot. -
Bernat Metge fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes del tombant del segle xiv, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria. També fou secretari reial. -
No es sap exactament la data del seu naixement però es creu que va néixer l’any 1413 a la ciutat de València.
El seu avi, Guillem Martorell, va ser conseller reial i el seu pare, Francesc Martorell, casat amb Damiata Abelló, va ser majordom del rei Martí l'Humà. Una germana de Joanot Martorell, Isabel, va estar casada amb Ausiàs March. -
La Disputa de l'ase 1417 és una novel·la dialogada en ca i és la seva obra més extensa en la seva llengua materna. Tots els animals, des dels més nobles als més humils i amb l'excepció dels peixos, es troben reunits en un locus amoenus per tal d'elegir successor d'entre els parents del rei lleó, que havia mort sense hereus. Unànimement, acorden acceptar a qui designi el cavall, el qual tria el lleó roig de llarga cua, cosí del difunt. -
Anselm Turmeda, després Abd-Al·lah at-Tarjuman va ser un escriptor mallorquí nascut a Palma de Mallorca el 1352 i mort a Tunísia el 1430. Inicialment va ser frare franciscà, encara que posteriorment es va convertir a l'islam, vivint com a musulmà a Tunísia. És un dels pocs escriptors medievals que ha escrit en àrab i en una llengua europea, el català, i és a més un clàssic en totes dues. -
A partir de 1433 es data el primer nomenament de Joanot com a cavaller. diverses lluites cavalleresques a què era tan aficionat, i de les quals tenim informació gràcies al fet que es guarden catorze «lletres de batalla» (lletres de batalles, o cartes intercanviades), que Martorell va escriure durant tota la seva vida, i que han estat publicades a les edicions del Tirant el Blanc a càrrec de Martí de Riquer que van aparèixer el 1969 i 1979. -
El 1437 es va comprometre amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanch, però el matrimoni no es va celebrar fins al 1439 per desavinences amb el pagament del dot convingut.1 Només uns mesos després Isabel va morir sense haver-li donat fills, en va heretar i Ausiàs March va contraure segones núpcies, el 1443, amb Joana Escorna, que va morir també al cap de poc temps; va heretar igualment i d'ella tampoc no va tenir descendència. -
En una ocasió Joanot Martorell va desafiar el seu cosí Joan de Monpalau que pel que sembla havia jagut en amors amb una germana seva, a qui li havia promès matrimoni i es va negar a complir la seva promesa. El litigi es va allargar entre el 1437 i el 1445. -
Entre el 1444 i el 1450 tenim constància d'un altre litigi amb Gonzalo de Híjar, comanador de Montalbán, per un assumpte relacionat amb la venda d'unes propietats. Aquest es va saldar a favor de Martorell. -
L'any 1442 va tenir un altre litigi contra Felip Boïl, per causes de testimoniatge. El 1454 va viatjar a Nàpols per ajudar Alfons el Magnànim. -
Fill del poeta Pere March i Leonor Ripoll, va néixer al 1397. No se sap si va néixer a València o a Beniarjó, tot i que tradicionalment s’ha dit que va néixer a Alacant. Va començar a escriure el 1430. Ausiàs March abandona la tradició de la poesia trobadoresca i la seva retòrica brillant –però artificiosa i distant–, disposat a parlar-nos de tot allò que l'obsessiona: l'amor, les relacions de l'home amb Déu, el dolor i la mort, el pecat i la virtut Ausiàs March mort el 3 de març de 1459. -
El 2 de gener de 1460 va començar a escriure la seva gran novel·la Tirant lo Blanch. Fou una de les obres més representatives del Segle d'Or valencià. S'hi narren les gestes bèl·liques del cavaller Tirant i la història d'amor que viu amb Carmesina, en un context d'alta temperatura eròtica. Està considerada la primera novel·la moderna d'Europa i una de les més importants de la literatura universal. Va ser editada l'any 1490 per primer cop a València i posteriorment a Barcelona. -
Després de la venda dels seus senyorius, es va incrementar la ruïna econòmica. Martí Joan de Galba, veïnat a València, sovint li prestava diners perquè passava moltes necessitats. Va morir, sense deixar descendència, a València. La data de la seva mort se situa al començament de 1465. -
-
Els cants de la mort.
I el cant espiritual, el Cant espiritual, adreçat a Déu, és una llarga pregària (224 versos), escrita en segona persona. Està considerat un dels poemes més importants del Segle d'Or valencià. El poeta es mostra preocupat per aconseguir el camí de Déu i tem condemnar-se per haver caigut en l'amor boig», de la qual cosa se'n penedeix; fins i tot demana a Déu que li escurça la vida per no incórrer en més pecats. -
està constituïda per cent vint-i-vuit poemes. El 1539 es van recopilar quaranta-sis de les seves composicions a València, traduïdes al castellà per Baltasar de Romaní. Una altra edició vallisoletana integrada per 124 poesies va ser supervisada per Joan de Resa, capellà de Felip II, el 1555.
Les seves obres es classifiquen per cicles temàtics.
Va escriure els cants d’amor que són:
Plena de seny, Llir entre cards, Amor, amor, Mon darrer bé, Oh, foll amor.