-
MAPA GUERRA CIVIL
Mapa que resum les etapes de la guerra civil. -
EL COP D'ESTAT
El 17 de juliol del 1936, el coronel Yagüe es va aixecar en armes a Melilla contra la República i de seguida es va estendre a Ceuta.
El 18 de juliol, la insurrecció es va estendre per la resta del protectorat del Marroc. A més, Franco va triomfar en l'aixecament a les Canàries.
El 19 de juliol, Franco es posà al capdavant de les tropes africanistes i es dirigí cap a la Península. Mentrestant, altres colpistes s'asseguraven del triomf a la Meseta Nord. Tot i així, el govern els aturà. -
Period: to
PRIMERA ETAPA: OBJECTIU MADRID
Al juliol del 1936, les tropes africanistes del general Franco entraren a la Península per ocupar Madrid. A l'agost, forta repressió a Almendralejo, Mérida i Badajoz per part de Yagüe. Franco allibera als insurrectes a Toledo. Al setembre, el general Mola ocupà Irun i Sant Sebastià.Al febrer del 1937,batalla Jarama,atacaren el sud de Madrid (anteriorment ja s'havia atacat, octubre) però no es fan amb la capital per les Brigades Internacionals.Queipo de Llano ocupà la costa mediterrània i Málaga. -
Period: to
GOVERN DE GIRAL
Per aturar l'aixecament, va dissoldre l'exércit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris, les milícies. De manera que es va formar una estructura de poder popular. Entre l'estiu i la tardor del 1936 el poder de l'Estat va ser substituït per organismes revolucionaris populars. Els primers mesos de guerra es desencadenà repressió contra qui tingués relació amb els colpistes. L'exèrcit havia desaparegut (detencions, execucions o amagats) -
COMITÈ CENTRAL DE MILÍCIES ANTIFEIXISTES
El president de la Generalitat va convocar els dirigents de la CNT-FAI per restablir l'ordre i així van crear aquest comité. Estava integrat per organitzacions d'esquerra i sindicals fidels a la República. El 21 de juliol, aquest òrgan es converti en el centre de poder de Catalunya, les columnes de milicians es van encarregar de controlar l'ordre públic. També intentaren la conquesta de les Balears, però sense èxit. -
JUNTA DE DEFENSA NACIONAL
Es constituí a Burgos i va ser presidida pel general Cabanellas, que va aprovar decrets que derogaven la legislació republicana. Els generals s'encarregaven de dirigir la nació. -
DECRET DE COL·LECTIVITZACIONS
A partir del 21 de juliol, els obres es reincorporaren al treball. Com que els propietaris havien estat assassinats o havien fugit, els treballadors van assumir el control de les empreses. El 24 de juliol per legalitzar aquella situació neix el Decret de Col·lectivitzacions, que afectà a grans i mitjanes empreses amb més de cent treballadors. Importants col·lectivitzacions: Baix Ebre i Baix Llobregat.
La Generalitat va assumir competències no previstes a l'estatut per fer front a la situació. -
REPERCUSSIÓ INTERNACIONAL
Suport als colpistes: Alemanya amb la Legió Còndor; Itàlia amb el Corpo Truppe Volontarie i armament; Voluntaris portuguesos; catolicisme tradicional i el papat; soldats marroquins.
Suport als republicans: L'URSS amb armes, productes energètics i la tàctica; les Brigades Internacionals d'Europa i Amèrica. -
Period: to
GOVERN DE LARGO CABALLERO
Formà un govern, a Madrid, amb republicans, socialistes, comunistes i anarcosindicalistes. Amb aquestes forces volia crear una gran aliança per tal de guanyar. Malgrat això, com que no va il·legalitzar el POUM, es forçà una crisi de govern i s'exigí la seva dimissió. -
ELS PODERS DE FRANCO
El 21 de setembre del 1936 Franco va ser escollit a Salamanca per exercir de comandament militar únic. Després, concentraren tots els poders sobre ell convertint-lo en la màxima autoritat política. El 29 de setembre s'oficialitzava amb un decret. L'1 d'octubre es traspassaren els poders a Burgos i es constituí la Junta Técnica del Estado. El 20 de setembre es fa un decret de militarització pels falangistes i requetès.
Al gener del 1937, Franco va iniciar unes accions per obtenir més suport. -
GENERALITAT DE TARRADELLES
Estaven representades les forces republicanes i obreres de Catalunya. La seva constitució va proocar l'inici de la reconstrucció de l'aparell d'Estat a Catalunya. El nou govern va fer el decret de col·lectivitzacions i va reorganitzar la justícia. Malgrat això, hi havia tensió entre les forces polítiques i sindicals per la manera en obtenir la victòria de la guerra. -
Period: to
GOVERN DE NEGRÍN
Va il·legalitzar el POUM. Al novembre va traslladar el govern de València a Barcelona per tal de controlar els recursos econòmics i militars d'aquella rica zona. Va assumir el control de l'ordre públic, la gestió de proveïments, el comerç exterior, l'administració de la justícia i la indústria de guerra i deixà de banda el govern de la Generalitat. Al 1938, degut a la complicada situació, al maig, van publicar el Programa dels Tretze Punts. Però Franco el rebutjà. -
DICTADURA MILITAR FEIXISTA
Amb el decret d'unificació del 19 d'abril, la falange i el tradicionalisme van unir-se sota direcció de Franco. Així que, va néixer Falange Española Tradicionalista i de las Jons i es va convertir en el partit únic del nou règim. Franco era cap de l'Estat i del govern, comandant suprem dels exècits i cap del partit únic.
Des dels inicis es va perseguir i condemnà a penes de mort a qui estigues vinculat amb la República. La jerarquia eclesiàstica donava suport i justificava el cop. -
Period: to
SEGONA ETAPA: OCUPACIÓ FRANJA CANTÀBRICA
Franco deixa de banda Madrid i es centrà en la franja cantàbrica.El 26 d'abril es desencadenà una gran ofensiva per part dels nacionals al País Basc, el bombardeig de Guernika, atacada pels avions alemanys, va ser com un càstig a la població civil. Al juny, els nacionals ocupen Bilbao. Al juliol els republicans inicien la batalla de Brunete (5-25 juliol del 1937) i després, a Aragó, la batalla de Belchite (24 agost- 3 de setembre del 1937). Agost: nacionals a Santander i Astúries. -
ELS FETS DE MAIG
El 3 de maig, la Generalitat manà desallotjar l'edifici de la Telefònic que ocupaven els anarquistes degut a que sospitaven que aquests últims interferien en les comunicacions amb les autoritats de la República. Això, va provocar un tiroteig. La situació va durar quatre dies, va morir molta gent i va haver ferits. El govern de Madrid va enviar guàrdies d'assalt i recuperà les competències que tenia la Generalitat. Va augmentar el comunisme. A l'octubre, la República es traslladà a Barcelona. -
Period: to
TERCERA ETAPA: BATALLA DE L'EBRE
Al desembre, els republicans inicien una ofensiva sobre Terol. Malgrat això, Franco el torna a ocupar i al març de 1938 ataca el front d'Aragó. Al 29 de març entra a les localitats lleidatanes i el 4 de març com que els republicans es retiren de la riba esquerra del Segre, ocupen Lleida i poc a poc es fan amb més territori dels pirineus. El 13 d'abril, arriben al Mediterrani i Franco deroga l'Estatut de Catalunya. El 25 de juliol els republicans contraataquen a través de l'Ebre, però sense èxit. -
Period: to
QUARTA ETAPA: OCUPACIÓ DE CATALUNYA
El 23 de desembre, els nacionals entren pel nord. Reben ajut dels italians i del Cos de Navarra. El 15 de gener del 1939, entren a Tarragona i l'aviació bombardeja Catalunya. El 26 de gener, l'exércit franquista entra a Barcelona. El 4 de febrer cau Girona i el 10 arriben a Puigcerdà i Portbou. Els presidents del bàndol republicà s'exiliaren a França el 5 de febrer. Amb la llei de responsabilitat política,els s'inicià la repressió. El 27 de febrer fou reconegut oficialment el govern de Franco. -
Period: to
FI DE LA REPÚBLICA
Azaña va tornar a Espanya per reorganitzar l'exèrcit defensar els territoris que encara li pertanyien. El 5 de març, el coronel Casado donà el cop d'estat a Madrid i creà el Consejo de Defensa Nacional i intentà negociar amb Franco per aconseguir la pau. Però, el dictador el rebutjà i el 28 de març entrà amb el seu exèrcit a Madrid. Dies després, va acabar d'ocupar la resta de territoris i el 1 d'abril signà un comunicat en el que anunciava el fi de la guerra i la derrota republicana.
