la Catalunya medieval

Batalla de Poitiers

Oct 10, 732

Aquesta batalla va frenar l'expansió islàmica cap al nord des de la península ibèrica i és un esdeveniment de gran importància històrica, en haver impedit la invasió d'Europa per part dels musulmans i preservat el cristianisme com la fe dominant durant un període en què l'islam estava sotmetent gran part dels territoris de l' Imperi romà d'Orient i havia acabat per conquistar al Imperi persa sassànida , expansió que va començar al 632 després de la mort de Mahoma .

Carlemany

Apr 2, 768

Rei dels francs (768-814) i primer emperador de l'imperi d'occident restaurat. Heretà del seu pare els països disposats en semicercle des de Bohèmia fins als Pirineus. Per tal de mantenir i ampliar els seus dominis, va lliurar batalles per tot Europa. Creà una zona defensiva entre els Pirineus i l'Ebre, la Marca Hispànica.
El dia de Nadal fou coronat emperador. El 806 Carlemany dividí els seus estats entre els seus tres fills. Morí el 20 de gener de 814.

Lluís el Piadós

Apr 16, 778

Va ser fill de Carlemany. Poc després, la conquesta es va estabilitzar en una línia fronterera que anava des de les Corberes, l'eix Llobregat-Cardener, el Segre mitjà i Tremp.

Guifré el Pelós

Feb 6, 840

fou comte de Barcelona, comte d' Osona i comte de Girona, comte d' Urgell, de Cerdanya i també comte de Conflent. Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona , tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França.

Miró I

Feb 9, 926

Va accedir al govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona en retirar-se el seu pare a la vida monacal el 947 juntament amb el seu germà Borrell II amb qui se suposa que es repartí les funcions de govern. Així fou Borrell II qui s'encarregà de les qüestions militars i de política exterior, mentre Miró I s'encarregà de les funcions internes del comtat, i més concretament de la ciutat de Barcelona.

Borell 2n

Feb 9, 927

Borrell II va ser comte de Barcelona, Girona, Osona (947-92) i comte d'Urgell (948-92).L'any 985, davant una important incursió sarraïna no va rebre ajut militar dels francs i va considerar que el jurament de fidelitat s'havia trencat. A partir d'aquell moment,els comptes del Casal de Barcelona van actuar amb plena sobirania.

Ramon Borrell

Feb 9, 972

El c.991, es casà amb Ermessenda de Carcassona, filla de Roger I, comte de Carcassona. Ermessenda participà amb ell en el govern dels comtats, en la presidència de les assemblees i tribunals i en les campanyes militars a Al-Àndalus.

Berenguer Ramon I

Feb 9, 1005

Comte de Barcelona, Girona i Osona, conegut amb el malnom del Geperut , nascut cap a 1006 i mort al palau comtal de Barcelona el 31 març 1035.

Ramon Berenguer I

Feb 9, 1023

Fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès.

Ramon Berenguer II

Feb 9, 1053

Ramon Berenguer II dit el “Cap d'Estopes”, comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès.

Berenguer Ramon II

Feb 13, 1054

Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida, Comte de Barcelona, Girona, d'Osona, Carcassona i Rasès.Era fill de Ramon Berenguer I, probablement bessó, de Ramon Berenguer II. Al 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germà, perquè no se n'havia determinat l'herència.

Ramon Berenguer III

Nov 11, 1082

Dit el Gran, fou comte de Barcelona i Girona , comte d'Osona, comte de Besalú, comte de Provença i comte de Cerdanya

Ramon Berenguer IV

Feb 9, 1113

Fou comte de Barcelona, Girona, Osona, i Cerdanya (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça.

Ramon Berenguer IV

Feb 13, 1113

Ramon Berenguer IV dit "el Sant" fou comte de Barcelona, Girona, Osona, i Cerdanya, príncep d'Aragó i comte de Ribagorça. A Provença, on fou regent, s'esmenta com a Ramon Berenguer III

Alfons el Trobador

Mar 13, 1157

Alfonsel Trobador fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya. Més endavant esdevingué comte del Rosselló i de Ribagorça. Fou també comte de Gavaldà, vescomte de Milhau i vescomte de Carlat i comte de Provença. Començà a regnar a l'edat de 5 anys i en regnà 34, morint a l'edat de 39 anys.

Pere el Catòlic

Feb 13, 1196

Fill i successor d'Alfons el Cast i de Sança de Castella al tron de la Corona d'Aragó a la mort del seu pare el 1196. Pel testament d'Alfons el Cast, Pere heretava Barcelona, així com els comtats que en depenien, i Aragó, mentre el seu germà Alfons la Provença. El 1204 es va fer coronar a Roma pel Papa Innocenci III i esdevingué el seu fidel.

Jaume el Conqueridor

Feb 2, 1208

fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller. Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys.

Pere ll el Gran

Feb 15, 1239

Fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília. Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys.

Alfons ll el Franc

Nov 4, 1265

Fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, i rei de Mallorca.A la mort del seu pare, el succeí al tron de la corona d'Aragó així com en el dels comtats catalans.

Jaume ll el Just

Aug 10, 1267

Jaume el Just fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València, i també rei de Sicília, rei de Mallorca i rei de Sardenya.

Alfons lll el Benigne

Feb 16, 1299

Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, de Sardenya i Còrsega. Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí regnant a l'edat de 37 anys.

Pere lll el Cerimoniós

Oct 5, 1319

Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya. Més tard fou també rei de Mallorca. Duc d'Atenes i de Neopàtria i finalment comte d'Empúries.

Joan el Caçador

Sep 27, 1350

Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, del Rosselló i de Cerdanya. Duc de Girona. Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys.

Martí I l'Humà

Aug 29, 1357

Va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó, adquirint altres títols com el comtat d'Empúries, i el regne de Sicília. La seva mort va suposar la fi de la dinastia barcelonina i tot seguit un interregne fins a la fi del compromís de Casp que entronitzaria la dinastia Trastàmara en la figura de Ferran I. S'afirma de Martí l'Humà, que va ser un home moderat, de caràcter benigne i amb un temperament més tranquil i que li va proporcionar més paciència i més voluntat de negociador.

Ferran I d'Aragó

Nov 27, 1380

fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i de Còrsega, duc d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya, i regent de Castella, on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro. Fou el primer monarca catalanoaragonès de la dinastia dels Trastàmara.

Alfons V d'Aragó

Feb 20, 1396

Fill primogènit de Ferran d'Antequera i la seva muller.
A la mort de Martí l'Humà la successió a la Corona d'Aragó recaigué, gràcies al Compromís de Casp de 1412, en el seu pare Ferran I. Entrà als estats de la Corona d'Aragó, que en un futur heretaria, als 16 anys.

Joan II d'Aragó

Jun 29, 1398

Fill segon de Ferran I d'Aragó, dit el d'Antequera, el primer sobirà del Casal de Trastàmara a la Corona d'Aragó, i de la seva muller Elionor . En pujar al tron el seu pare, li concedí el títol de Duc de Montblanc. Fou germà d'Alfons el Magnànim, al qual succeí a la seva mort.

Ferran II d'Aragó

Mar 10, 1452

Era fill del rei Joan II d'Aragó i de la seva segona esposa, Joana Enríquez, i per tant germanastre de l'infant Carles de Viana. Fou reconegut hereu l'any següent a la mort del seu germanastre, el 1461, rebent els títols de príncep de Girona i duc de Montblanc i va ser nomenat lloctinent de Catalunya l'any 1462 i, en 1468 rei de Sicília.