-
878
Guifré el Pelós
Va ser el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona (Guiffredus primus comes Barchinone), tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França. -
Period: 878 to 897
Guifré el Pelós
-
897
Guifré II
Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc. Nascut vers el 874, va ser el fill primogènit de Guifré I el Pilós i Guinidilda d'Empúries. -
Period: 897 to 911
Guifré II (dit també Borrell I), fill de Guifré I
-
911
Sunyer I
Des de la mort del seu pare, el 897, va estar associat al govern sota la tutela de Guifré II de Barcelona i a partir de la mort d'aquest, sense descendència masculina, el 911, va governar els comtats de Barcelona, Girona i Osona.[2] En les relacions exteriors, va abandonar l'actitud defensiva habitual entre els comtes catalans i lluità contra els sarraïns a Lleida i Tarragona, alhora que mantingué relacions diplomàtiques amb Còrdova. -
Period: 911 to 947
Sunyer I,, germà de l'anterior
-
947
Miró I
Va accedir al govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona en retirar-se el seu pare a la vida monacal el 947 juntament amb el seu germà Borrell II, amb qui se suposa que es repartí les funcions de govern. Així fou Borrell II qui s'encarregà de les qüestions militars i de política exterior, mentre Miró I s'encarregà de les funcions internes del comtat, i més concretament de la ciutat de Barcelona. -
947
Borrell II
En retirar-se el seu pare comte Sunyer I que, el 947, va prendre l'hàbit monacal a l'abadia benedictina de Lagrasse, a la vora del riu Orbieu a Carcassona, va cedir els seus dominis als seus fills Borrell i Miró, que havien de governar conjuntament. El correinat de tots dos va durar fins a la mort de Miró I en 966,2 quedant Borrell II com a únic representant al capdavant dels comtats, de Barcelona, Girona i Osona. -
Period: 947 to 966
Miró I, fill de l'anterior, amb el seu germà
-
Period: 947 to 988
Borrell II, germà de l'anterior
-
992
Ramon Borrell
Associat al poder pel seu pare el 986,va governar sol a partir de la mort d'aquest, el 992. Vora el 991, es casà amb Ermessenda. Ermessenda participà amb ell en el govern dels comtats, en la presidència de les assemblees i tribunals i en les campanyes militars a Al-Àndalus. Ramon Borrell va encunyar moneda amb la seva efígie i el seu nom, Raimundus. -
Period: 992 to 1017
Ramon Borrell
-
1017
Berenguer Ramon I
Durant el mandat de Berenguer Ramon I, generalment considerat com un home equànime, va predominar la pau. Va sotmetre de forma pacífica al comte Ermengol I d'Urgell; va restablir la concòrdia amb el comte Hugo I d'Empúries; i va mantenir excel·lents relacions amb Guillermo I de Besalú i Wifredo II de Cerdanya. També va mantenir bones relacions amb el papa i el 1032 va realitzar un viatge a Roma. -
Period: 1017 to 1035
Berenguer Ramon I
-
1035
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I (1023-1076), anomenat "el Vell" (el Vell en català), fill de Berenguer Ramon I, va ser Comte de Barcelona i Girona (1035-1076), d'Osona (1054-1076) i de Carcassona i Rasès (1068-1076). Va ser anomenat també Hispaniae subjugator als Usatges de Barcelona, en cròniques antigues i anals, i «Defensor i mur del poble cristià» (Propugnator et murus christiani populi). -
Period: 1035 to 1076
Ramon Berenguer I
-
1076
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II el Fratricida (1053/1054-entre 1097 i 1099) va ser comte de Barcelona (1076-1097). Èra filh de Ramon Berenguer I e d'Almodis de la Marca. Al principi va governar al costat del seu germà bessó, Ramon Berenguer II. Va néixer el 1053 o el 1054 i va succeir el seu pare, Ramon Berenguer I, el 1076. Els bessons no hi estaven d'acord, i van dividir les seves possessions contra la voluntat del seu pare. Ramon Berenguer II va morir a les mans del seu germà, Berenguer Ramon II. -
1076
Ramon Berenguer II
Era fill de Ramon Berenguer I i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II. Va contreure matrimoni cap a l'any 1075 amb Mafalda d'Apulia (1060–1108), filla de Roberto Guiscardo, Duc d'Apulia i Calabria (1020–1085), i de la seva dona Sikelgaita de Salerno (circa 1040–1090), i germà aquell de Roger I de Sicília (1089–1101), fills ambdós de Tancredo d'Hauteville i de Fredesinda de Normandia. -
Period: 1076 to 1097
Berenguer Ramon II
-
Period: 1076 to 1082
Ramon Berenguer II
-
1095
Ramon Berenguer III
Després d'un període de cogovern amb el seu oncle, Berenguer Ramon II el Fratricida (que va partir per a la Primera Creuada, durant la qual va morir, probablement el 1099), va prendre el comtat al seu càrrec, encara que durant la seva joventut va estar assessorat per un consell de nobles que ja s'havia establert durant el període de govern del seu oncle. Aquest grup de barons estava encapçalat per Guerau Alemany de Cervelló, Guillem Ramon de Moncada i Ponce Giraldo de Cabrera, entre d'altres. -
Period: 1095 to 1131
Ramon Berenguer III
-
1131
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II. En llatí: Raymundus Berengarii, Dei gratia comes Barchinone, princeps Aragonum atque Illerde ac Dertuse marchio. -
Period: 1131 to 1162
Ramon Berenguer IV
-
1162
Alfons I
Alfons el Cast o el Trobador[a], anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó , fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196). Més endavant esdevingué comte de Rosselló (des del 1172) i de Ribagorça (des del 1192). Fou també comte de Gavaldà, vescomte de Milhau i vescomte de Carlat (entre 1167-1168) i comte de Provença (entre 1167-1173). -
Period: 1162 to 1196
Alfons I
-
1196
Pere I
Pere I de Catalunya-Aragó) ( 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213); en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213). És soterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena. -
Period: 1196 to 1213
Pere I
-
1213
Jaume I
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume d'Aragó(Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208- Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276;[en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona. -
Period: 1213 to 1276
Jaume I
-
1276
Pere II
Pere II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285; en aragonès Pero,] i en llatí Petrus), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. -
Period: 1276 to 1285
Pere II
-
1285
Alfons II
Alfons II d'Aragó anomenat «el Cast» o «el Trobador» (Osca, 1-25 de març de 1157-Perpinyà, 25 d'abril de 1196),3 va ser rei d'Aragó i comte de Barcelona entre el 18 de juliol de 1164 i el 25 d'abril de 1196 i marquès de Provença des de 1166.8 Després de la mort del seu pare Ramon Berenguer IV al començament d'agost de 1162, Alfons II va rebre la potestat règia, però no va ser fins a 1164 quan la seva mare la reina Petronila va fer la donació del regne a favor seu. -
Period: 1285 to 1291
Alfons II
-
1291
Jaume II
Jaume el Just[a], anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó[b] a aragonès: Chaime,[1] al llatí: Jacobus[2]), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327). Per la pau d'Anagni (1295) el Sant Pare li va concedir vitalíciament els títols honorífics de «senyal, almirall i capità general de l'Església de Roma». -
Period: 1291 to 1327
Jaume II
-
1327
Alfons III
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291[1]) de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291). -
Period: 1327 to 1336
Alfons III
-
1336
Pere III
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1343-1387), duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387) i finalment comte d'Empúries (1386-1387). -
Period: 1336 to 1387
Pere III
-
1387
Joan I
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa[a], anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397). -
Period: 1387 to 1396
Joan I
-
1396
Martí I
Martí, Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410, fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410) -
Period: 1396 to 1410
Martí I
-
1412
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410. Els tres estats s'havien compromès prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit «el d'Antequera», en detriment de l'altre candidat, Jaume II d'Urgell.