ELS COMPTATS DE CATALUNYA

inici edat mitjana

476

l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà

GUIFRÉ EL PELÓS VA SER NOMENAT...

Feb 1, 870

GUIFRE EL PELOS VA SER NOMENAT PEL REI CARLES EL CALB COMTE D'URGELL I DE CERDENYA.

GUIFRÉ COMPTE DE...

Feb 1, 878

GUIFRÉ VA SER NOMENAT PEL REI CARLES EL CALB COMPTE DE GIRONA I BARCELONA

Guifré I

Feb 2, 878

Inaugura la dinastia.
Era fill de Sunifred I. Amb ell s'inicia el sistema hereditari, però mantenint la dependència amb el Regne Franc.

Guifré II o Borrell I

Feb 2, 897

Fill de Guifré I. va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc. Nascut vers el 874, va ser el fill primogènit de Guifré I el Pilós i Guinidilda d'Empúries.

Sunyer I de Barcelona

Feb 2, 911

Germà de gufré ii

MIRÓ

Feb 6, 947

Fill de Sunyer I de Barcelona i Govern conjunt amb Borrell II.

borrell II

Feb 6, 947

germà de miró i Govern conjunt amb Miró I. No renovà el vassallatge amb el Regne Franc, que canvià de dinastia a la Capeta i governà en una independència de facto. Durant aquest període governa amb el seu fill Ramon Borrell.

Ramon Borrell

Feb 6, 992

fill de Borrell II i Governa amb la seva esposa Ermessenda de Carcassona, associada al govern pel seu marit.

Ermessenda de Carcassona

Feb 6, 992

Esposa de Ramon Borrell i Governa amb el seu marit. Després de la seva mort, exerceix la regència en nom del seu fill de 1017 a 1021.

Berenguer Ramon I

Feb 6, 1021

fill de Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de Carcassona

Feb 6, 1035

mare de berenguer ramon I i després de la mort del seu fill, exerceix la regència en nom del nét.

Ramon Berenguer I

Feb 6, 1039

nét de Ermessenda de Carcassona i De 1052 a 1071 durà un govern conjunt amb la seva esposa Almodis de la Marca.

Almodis de la Marca

Feb 6, 1052

Esposa de Ramon Berenguer I i de 1052 a 1071 durà un govern conjunt amb el seu marit, Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer II

Feb 6, 1076

Fill de Almodis de la Marca Govern conjunt amb el seu germà Berenguer Ramon II.

Berenguer Ramon II

Feb 6, 1076

Germà de Ramon Berenguer II Govern amb Ramon Berenguer II. Posteriorment associa el seu nebot Ramon Berenguer al govern

Ramon Berenguer III

Feb 9, 1097

Nebot de Berenguer Ramon II govern amb el seu oncle.

Ramon Berenguer IV

Feb 9, 1137

Fill de Ramon Berenguer III l'any 1137 Ramon Berenguer IV concerta amb Ramir II d'Aragó el seu matrimoni amb Peronella d'Aragó i la donació al comte del regne del regne d'Aragó, esdevenint Ramon sobirà del regne com a "príncep i dominador del regne" però no rei, títol que es guardà Ramir per a ell fins a la seva mort.

Alfons I

Feb 9, 1162

Fill de l'anterior

Pere I

Feb 9, 1196

fill de l'anterior

Jaume I

Feb 9, 1213

fill de l'anterior Jaume I conquereix Mallorca (1229) i València (1238) als musulmans, creant el regne de Mallorca i el regne de València. A partir d'aquí els comtes de Barcelona seran també reis de València però només alguns seran reis de Mallorca.

Pere II

Feb 9, 1276

Fill de l'anterior

Alfons II

Feb 9, 1285

Fill de l'anterior.

Jaume II

Feb 9, 1291

Jaume II conquereix la part de Sardenya ocupada per Pisa, creant el regne de Sardenya i Còrsega, tot i que la Còrsega no va ser ocupada. A partir d'aquí els comtes de Barcelona seran també reis de Sardenya i Còsega fins a Ferran II; a partir de Carles I el títol de rei de Sardenya va ser destacat del títol de rei de Còrsega (aquest només de iure); a partir de Lluís I, el títol de rei de Sardenya també va ser només de iure: a partir del tractat de Rastatt (1714) rei de Sardenya

BAIXA EDAT MITJANA

Jan 26, 1300

Fams i plagues, com la Gran Fam

Alfons III

Feb 9, 1327

Fill de l'anterior

Pere III

Feb 9, 1336

Fill de l'anterior.

ALTA EDAT MITJANA

Jan 26, 1348

L’obra de Dioscòrdies i la de Teofrat ampliada per Giovanni Bodo da Stapelio el 1200 van arribar a través dels àrabs i van ser la font de les obres “Herbari”. L’”Herbari” era un tipus de llibre de botànica relacionat sobretot amb les plantes medicinals on s’hi trobaven medicaments simples

Joan I

Feb 9, 1387

Fill de l'anterior

Martí I

Feb 9, 1396

Germà de l'anterior l'any 1410, Martí I mor sense descendència legítima.

ferran I d'antequera

Feb 2, 1416

, fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412[1] - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

alfons IV el magnànim

Feb 2, 1458

Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458); Comte de Barcelona.

joan II

Feb 2, 1479

Rei d'Aragó,de València,de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); Duc de Montblanc(1412-1458),i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); Comte de Barcelona(1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Fill segon de Ferran I d'Aragó, dit el d'Antequera, el primer sobirà del Casal de Trastàmara a la Corona d'Aragó, i de la seva muller Elionor d'Alburquerque. En pujar al tron el seu pare, li concedí el títol de Duc de Montblanc.Fou germà d'Alfons el Magnànim,al qual succeí a la seva mort.

FINAL EDAT MITJANA

Jan 26, 1492

LA PESTA NEGRA

Final de l'edad mitjana

Oct 12, 1492

Amb la caiguda de constantinoble, i al-Andalus es va dividir en petits regnes anomenats taifes i, per tant, el califat va desaparèixer. A causa dels terratremols fortissims

Ferran II el catòlic

Feb 2, 1516

fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Dit també II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra per ser rei d'aquests regnes. Ostentà els títols de comte de Ribagorça (1458 - 1469), duc de Montblanc (1458-1479), príncep de Girona (1461 - 1479), rei de Sicília (1468 - 1516), rei d'Aragó, de València, de Mallorca i comte de Barcelona (1479- 1516), rei de Castella (1474 - 1504), de Sardenya (1479 - 1516)