Descarrega 25

La Catalunya medieval

  • Period: 878 to 897

    Guifré el pelós

    Va ser comte d’Urgell, de Cerdanya, de Girona i de
    Barcelona. Va ser el primer comte que va deixar amb herència els comtats als seus fills.
  • Period: 947 to 992

    Borrell II

    Almansor l'any 985 va saquejar Barcelona, Borrell II va demanar ajuda al rei franc però aquest, s'hi va negar. Amb aquest fet el comte es va declarar independent dels francs.
  • 985

    Almansor saqueja Barcelona

    Almansor saqueja Barcelona
    Amb la batalla de Rovirans Almansor va saquejar, robar, escalar muralles, portes, decapitar i matar gent.
  • 988

    Borrell II s’independitza del regne franc.

    Borrell II s’independitza del regne franc.
    Borrell II va demanar ajuda per defensar Barcelona amb l'atac d'Almansor, però el rei franc s'hi va negar. Amb aquest fet Borell II es va declara independent del rei franc.
  • Period: 1035 to 1076

    Ramon Berenguer l

    Va ser el comte que va declarà el comtat de Barcelona com a hegemònic. També va ser comte de Girona, Osona, Carcassona i Rasès.
  • Period: 1076 to 1097

    Ramon Berenguer ll

    Al 1076 mort el seu pare es queda amb tots els comtats del seu pare juntament amb el seu germà.
    Cap d'Estopes (Nom de la gran cabellera rosa que portava)
  • Period: 1097 to 1131

    Ramon Berenguer lll

    Va conquerir Tarragona, es va casar amb Dolça de Provença. Amb aquest matrimoni va adquirir Occitània. I van tenir 8 fills.
  • 1105

    Conquesta de Balaguer.

    Conquesta de Balaguer.
    Així era com es deia anteriorment Balaguer (Balaghí)
    La conquesta de Balaghí va ser per Ermengol VI d'Urgell, amb l'ajut del comte de Barcelona Ramon Berenguer III va capturar la ciutat musulmana al 1105
  • 1112

    Matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença.

    Matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença.
    Aquest matrmoni va esdevenir que la Corona d'Aragó s'expandis fins a territoris de Niça (avui en dia.)
  • 1117

    Conquesta de Tarragona.

    Conquesta de Tarragona.
    Era un territori fronterer entre els catalans cristians i els andalusins musulmans. Es trobava sota mandat del Califat de Còrdova.
    El papa Urbà II es dirigí al comte de Barcelona, així com als bisbes, nobles i barons catalans, perquè emprenguessin la reconstrucció de Tarragona i poder procedir a la restauració de la ciutat
  • Period: 1131 to 1162

    Ramon Berenguer IV

    Es va casar amb Peronella d'Aragó. Amb aquest matrimoni es va crea la Corona d'Aragó. També va conquerir Lleida i Tortosa
  • 1149

    Conquesta de Lleida.

    Conquesta de Lleida.
    Ramon Brenguer IV va derrotar al musulmans amb molt d'èxit. Anteriorment Lleida, com la coneixem avui dia, es deia Làreda.
  • 1150

    Matrimoni Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó.

    Matrimoni Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó.
    Amb aquest matrimoni es va declarar la unió dels comtats catalans i el regne d'Aragó.
    No es van unir del tot perque tenien la seva pròpia manera de governar, les seves propies institucions i l'idioma propi.(Unió Dinàstica)
  • Period: 1162 to 1196

    Alfons el Cast

    Fill de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Això vol dir que va ser el primer rei de la Corona d'Aragó. També va conquerir Osca i Perpinyà.
  • Period: 1196 to 1213

    Pere I el Catòlic

    Rei de la Corona d'Aragó, va morir a la batalla de Muret (1212) contra els reis francs per la disputa del territori d'Occitània.
  • Period: 1196 to 1213

    Jaume I el Conqueridor

    Fill de Pere I el Catòlic que firma el tractat de Corbeil (1258). Renúncia als territoris d'Occitània. També va conquerir Mallorca, Eivissa i València.
  • 1212

    Batalla de Muret.

    Batalla de Muret.
    Va ser quan Pere I el Catòlic es va enfrontar contra el rei franc. Amb la derrota d'en Pere es van perdre els territoris d'Occitània.
  • 1229

    Conquesta de Mallorca.

    Conquesta de Mallorca.
    La conquesta de Mallorca va ser una croada comandada per Jaume I, que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població musulmana autòctona i el repoblament de gent de Catalunya.
  • 1238

    Conquesta de València

    Conquesta de València
    La Conquesta del País Valencià va ser un conjunt de maniobres militars que es van portar a terme amb l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó fetes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300) aqquest davant l'èxit d'aconseguir-ho per unes campanyes militars començades a nivell particular per nobles aragonesos
  • 1258

    Tractat de Corbeil.

    Tractat de Corbeil.
    Va ser quan el fill de Pere I el Catòlic Jaume I el Conqueridor va firmar el tractat on deia que, renunciava als territoris d'Occitània, tot això possan-se d'acord amb el rei franc.
  • Period: 1276 to 1285

    Pere II el Gran

    Va conquerir Sicília i va ser rei del 1282 al 1285 que va morí als 45 anys.
  • 1283

    Conquesta de Sicília

    Conquesta de Sicília
    Pere el Gran conquereix Sicília.
    El Regne de Sicília estava dividit en dos parts l'aragonès i el angeví.Es va iniciar la Guerra de Sicília i donada la força política del papa, la Croada contra la Corona d'Aragó. Contra Pere el Gran
  • Period: 1285 to 1291

    Alfons II el Franc

    Va conquerir Menorca. Ell estava casat amb Elionor d'Anglaterra però Alfons mort sense descendència als 25 anys d'edat, finalment tots els carrecs passen al seu germà (Jaume II el Just)
  • Period: 1291 to 1327

    Jaume II el Just

    Va conquerir Alacant, Elx i Oriola i fora de la península Ibèrica, Sardenya, Atenes i Neopàtria (aquesta ciutat avui en dia no existeix) esta al sud-est de la penísula balcànica.
  • Period: 1327 to 1336

    Alfons III el Franc

    Alfons III el Franc tenia un germà gran, aquest s'havia de casar amb Elionor de Castella i Portugal, però a l'hora del casament va fugir i es va fer monjo. Deu anys despres Alfons III es va casar amb ella i van tenir 2 fills.
  • 1329

    Conquesta de Sardenya.

    Conquesta de Sardenya.
    Jaume II va començar la conquesta de l'illa de Sardenya expulsant d'aquesta els pisans i els genovesos.
  • Period: 1336 to 1387

    Pere III el Cerimoniós

    Era rei de la corona d'Aragó amb els títols de València, Sardenya i comte de Barcelona. Més tard també va ser rei de Mallorca, duc d'Atenes i de Neopàtria i finalment comte d'Empúries. El seu germà l'infant Jaume va ser nomenat hereu del comte d'urgell.
  • Period: 1387 to 1396

    Joan I el Caçador

    Va néixer a Perpinyà, era un home de mala salut, de mala vida però molt culte.
  • Period: 1396 to 1410

    Martí l'Humà

    Va morir sense descendència pel que va fer que els comtats d'Aragó, Catalunya i de València, es reuniguessen a Casp per elegir el nou rei de la Corona d'Aragó.
  • 1412

    Compromís de Casp.

    Compromís de Casp.
    Va ser quan Martí l'Humà que era rei de la Corona d'Aragó es va morir sense descendència al 1410.
    Això va fer que la gent important de Catalunya, Aragó i València, es reuniguessen a Casp, per elegir el nou rei de la Corona d'Aragó, Ferran d'Antequera.
  • Period: 1412 to 1416

    Ferran d’Antequera

    La Corona d'Aragó va estar 2 anys sense rei però va funcionar igualment. Com ja he explicat a l'anterior regnat de Martí l'Humà, els comtats dels tres diferents territoris es van posar d'acord i van elegir aquest rei, Ferran I d'Antequera de la familia dels Trastàmara. Això volia dir que a la Corona d'Aragó ara ja seria una dinastia Trastàmara.
  • Period: 1416 to 1458

    Alfons IV el Magnànim

    Aquest rei donava suport als pagesos de remença.
    Va conquerir la ciutat de Nàpols,quan es va morir l'any (1458) el van portar cap al monestir de Poblet, on està enterrat.
  • 1442

    Conquesta de Nàpols

    Conquesta de Nàpols
    Nàpols va ser conquerida per Alfons el Magnànim entre els anys1435 i 1442.
    Aquest era el unic rei que donava suport als pagesos de remença.
  • Period: 1458 to 1479

    Joan II el Sense Fe

    Aquest rei va guanyar la guerra civil catalana que era la biga (l'alta burgesia i grans banquers) que anaven a favor de Carles de Viana, i la Busca (pagesos i la petita burgesia) que anaven amb Joan II que era el pare de Carles de Viana.
  • 1462

    Inici Guerra Civil Catalana.

    Inici Guerra Civil Catalana.
    Aquesta guerra va començar amb la revolta dels pagesos per entrar a les corts i poder difondre les seves idees a la burgesia, clergat, la noblesa i el rei.
    Per part de Joan II anava la Busca (petits comerciants i petita burgesia) i la Biga que anava de part de Carles de Viana fill de Joan II que anava de part de (alta burgesia i grans comerciants).
  • 1472

    Capitulacions de Pedralbes.

    Capitulacions de Pedralbes.
    Quan es van rendir les institucions del Principat. Tot i això, el problema dels remeces va quedar sense una solució definitiva.