-
La presencia dels excèrcits francs va facilitar que els habitants de Girona els lliuresin la ciutat
-
Els comtats catalans es van formar quan els francs van dividir el territori en jurisdiccions administratives.
-
Al principi del segle IX els francs van dividir el territori en 6 comtats: Pallars, Ribagorça, Urgell i Cerdanya,Rosselló, Empúries, Girona i Barcelona
-
Va ser anomenat compte pel rei Carles el Calb.
-
Fills de Guifré el Pelós heretaris dels seus comtes
-
Germà de Guifré ll i Borrell l. Els seus germans van morir i sense descendència. Quan va morir els seus fills van heredar els comtes
-
Fills de Sunyer l. Quan va morir Miró, borrell es va quedar a carrec dels comtes.
-
Fou comte de Barcelona, Girona i Osona. Fill de Ramon Borrell l
-
De 1052 a 1071 durà un govern conjunt amb la seva esposa Almodis de la Marca. Fill de Berenguer Ramon l
-
Govern amb Ramon Berenguer II. Posteriorment associa el seu nebot Ramon Berenguer al govern.
-
fou comte de Barcelona i Girona, comte d'Osona, comte de Besalú, comte de Provença i comte de Cerdanya
-
L'any 1137 Ramon Berenguer IV concerta amb Ramir II d'Aragó el seu matrimoni amb Peronella d'Aragó i la donació al comte del regne d'Aragó, esdevenint Ramon sobirà del regne com a "príncep i dominador del regne" però no rei, títol que es guardà Ramir per a ell fins a la seva mort.
-
fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona. Junt amb Ramon Berenguer lV van formar la corona d'Aragó
-
fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya. Més endavant esdevingué comte de Rosselló i de Ribagorça. Fou també comte de Gavaldà, vescomte de Milhau i vescomte de Carlat i comte de Provença
-
Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213). És soterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena.
-
El Tractat de Corbeil és l'acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França Lluís IX i els procuradors del rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que donaren lloc al Tractat de París firmat deu dies després
-
Jaume I conquereix Mallorca (1229) i València (1238) als musulmans, creant el regne de Mallorca i el regne de València. A partir d'aquí els comtes de Barcelona seran també reis de València però només alguns seran reis de Mallorca.
-
Fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys.
-
Fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València (1285-1291), i rei de Mallorca (1286-1291).
-
Jaume II conquereix la part de Sardenya ocupada per Pisa, creant el regne de Sardenya i Còrsega, tot i que la Còrsega no va ser ocupada. A partir d'aquí els comtes de Barcelona seran també reis de Sardenya i Còsega fins a Ferran II; a partir de Carles I el títol de rei de Sardenya va ser destacat del títol de rei de Còrsega
-
Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, de Sardenya i Còrsega (1327-1336). Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí regnant a l'edat de 37 anys. Roman enterrat a la Catedral vella de Lleida
-
Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1343-1387); Duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387); i finalment comte d'Empúries (1386-1387).
-
Fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, del Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); Duc de Girona (1351-97). Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys.
-
Va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).
-
Fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412[1] - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro. Fou el primer monarca catalanoaragonès de la dinastia dels Trastàmara.
-
fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
-
Entre el 1462 i el 1472 s'esdevé la Guerra civil catalana en contra seva. Fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
-
Enric IV de Castella, anomenat l'Impotent (Valladolid 1425 - Madrid 1474), fou príncep d'Astúries (1425 - 1454) i rei de Castella i Lleó (1454 - 1474).
-
Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella.
-
Membre de la dinastia d'Anjou, sobirana al Regne de Nàpols i al Comtat de Provença. Renat I dit el Bo - en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn - (Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou Duc de Lorena (1431 – 1453), Comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), Rei de Nàpols (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i Comte de Barcelona (1466 – 1472).
-
Entre el 1462 i el 1472 s'esdevé la Guerra civil catalana en contra seva. Fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
-
Fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Dit també II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra per ser rei d'aquests regnes.
