-
Aug 27, 1150
Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó
El Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires se celebrà segons l'historiador Antonio Ubieto l'agost del 1150 a Lleida. Va suposar l'aliança entre Catalunya i Aragó, ja que tenien el mateix rei. -
Period: Jan 1, 1160 to Oct 12, 1492
CATALUNYA
-
Mar 13, 1162
AlfonsII el Cast,rei de corona d'Aragó.
Alfons el Cast o el Trobador dit també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó) [la data de naixement es discuteix entre el 1152, el 1154 o el 1157 (entre l'1 i el 25 de març en el cas de 1157), i el lloc entre Vilamajor del Vallès i Osca- va morir a Perpinyà el 1196) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte Girona, Osona, Besalú. -
Mar 27, 1196
Pere I el Catòlic.
Pere el Catòlic dit també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó) Montblanc, Principat de Catalunya, 1177 o Osca, Regne d'Aragó, 1178 - Muret, Comtat de Tolosa, 1213). Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213). És soterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena. -
Mar 31, 1213
Jaume I el conqueridor, rei de la corona d'Aragó
urant els primers anys del seu regnat el rei Jaume I va mantenir diverses lluites contra la noblesa. El 1219 fou nomenat un nou Consell Reial encapçalat per l'arquebisbe de Tarragona i que es perllongà fins al 1221 quan el rei en Jaume es casà i es feren Corts d'Aragó a Daroca. -
Sep 12, 1213
Batalla de Muret
La Batalla de Muret té lloc al Occitània quan el papa convoca una croada contra els "càtars" i el rei de França aprofita per a conquerir i anexionarse els territoris vasalls del rei d'Aragó.
El catarisme és una nova religió que surgeix en eixe lloc i que creix rapidíssim entre la població. Quan arriben els soldats francesos fan una massacre i implanten la Inquisició.
El Regne d'Aragó perd la influència en el sud de França i les oportunitats d'ampliar fronteres per Europa -
Dec 31, 1231
Conquesta de Mallorca.
-
Oct 9, 1238
Conquesta de València
Jaume I forma un exèrcit a Catalunya i conquista les Illes Balears als musulmans i desprès marxa sota València i despès sota el sudde la regió. A partid d'aquest moment la Corona d'Aragó no tornarà a barallar-se amb els musulmans i es dedicarà a establir un mini-imperi comercial a la Mediterrània. -
May 11, 1258
Tractat de Corbeil
El Tractat de Corbeil és un acord signat a Corbeil (avui Corbeil-Essonnes, a la regió d'Illa de França) entre Lluís IX de França i el Rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, com a conseqüència de la guerra coneguda com a Croada contra els càtars que enfrontà l'exèrcit francès a les tropes occitanes. -
Oct 13, 1276
Pere III el gran, rei de la corona d'Aragó
Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó) València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285; fou un sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. -
May 5, 1282
Conquesta de Sicília
Amb el casament de l'hereva legal de Manfred I, Constança de Sicília amb Pere el Gran d'Aragó, el regne de Sicília esdevé un dels principals interessos del comte-rei aragonès. Les Vespres Sicilianes representaran una doble ruptura: primer contra els angevins, amb qui els impostos eren molt alts; i després contra l'herència de Frederic I, una herència sempre en disputa. -
Aug 7, 1285
Alfons III el Gran, rei de la corona d'Aragó
Alfons el Franc o el Liberal dit també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó, (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València (1285-1291), i rei de Mallorca (1286-1291).
Va conquerir les illes Balears del seu oncle Jaume II de Mallorca, que s'havia enemistat, l'any 1285. -
Jan 23, 1291
Jaume II el Just, rei de la corona d'Aragó.
Jaume el Just dit també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó) (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), rei de Mallorca (1291-1295) i rei de Sardenya (1324-1327). Per la pau d'Anagni (1295) el Sant Pare li concedir els títols de «senyaler, almirall i capità. -
Apr 13, 1327
Alfons IV el Benigne, rei de la corona d'Aragó
Alfons el Benigne ( Nàpols, Regne de Nàpols 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336). Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, de Sardenya i Còrsega,(1327-1336). Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí regnant a l'edat de 37 anys. Roman enterrat al Catedral vella de Lleida -
Nov 5, 1336
Pere IV el Cerimoniòs, rei de la corona d'Aragó.
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet,(dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1343-1387); Duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387); i finalment comte d'Empúries (1386-1387). -
Apr 5, 1347
La Pesta Negra
La pesta negra, també coneguda com a mort negra, va ser una pandèmia de pesta que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV (1347-1351) i provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea, després d'una època d'esplendor. -
May 11, 1387
Joan I el caçador, rei de la corona d'Aragó.
Joan el Caçador també «el Descurat» o «l'Amador de la Gentilesa» (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396).Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, entre d'altres. Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys. -
Jan 8, 1396
Martí I l'humà, rei de la corona d'Aragó.
Martí l'Humà (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries , i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília La seva mort sense descendència masculina legítima va suposar la fi de la dinastia barcelonina i tot seguit un interregne fins a la fi del compromís de Casp que entronitzaria la dinastia Trastàmara en la figura de Ferran I. -
Mar 3, 1412
Compromís de Casp
El Compromís de Casp fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya , que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà. Els tres estats s'havien compromès prèviament a respectar, la decisió dels nou notables. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara en detriment de l'altre candidat Jaume II d'Urgell.Fou fruit de dos anys molt violents, amb invasions castellanes, influències del Papa Luna. -
Mar 10, 1412
Ferran I d'Aragó,el d'Antequera, rei de la corona d'Aragó
Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera, (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, comte de Barcelona...
Fou el primer monarca catalanoaragonès de la dinastia dels Trastàmara. -
Jun 12, 1416
Alfons el Magnànim, rei de la Corona d'Aragó.
Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona, (Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458),[1] Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458); Comte de Barcelona. -
Jan 18, 1458
Joan II el Sense Fe, rei de la Corona d'Aragó
Joan II el Sense Fe,[1] dit també el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); Duc de Montblanc (1412-1458), i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); Comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458). -
Apr 12, 1474
Matrimoni dels Reis Catòlics
Gràcies a quest casament, la Corona d'Aragó i la Corona de Castella es van unir. -
Nov 30, 1479
Ferran el Catòlic, rei de la Corona d'Aragó
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Dit també II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra per ser rei d'aquests regnes. -
Jan 1, 1492
Caiguda del Regne de Granada
L'últim regne musulmà de la la Península es conquerit pels Reis Catòlics. -
Oct 12, 1492
Descobriment d'Amèrica
Cristòbal Colón arriba a Amèrica en tres carabel.les. Van viatjar en 3 vaixells anomenats: La Pinta, La Niña i La Sta. Maria. Ell mor creient que ha arribat a l'India.
