-
Juli Nepot va enviar un exèrcit contra els visigots, controlat per Orestes. Aquest, en lloc d'usar les tropes per combatre als visigots, es va rebel·lar i va marxar contra Ravenna on estava Nepot, amb la intenció de destronar-lo i proclamar-se Emperador. Orestes va entrar a Ravenna i va proclamar Emperador al seu fill Ròmul August.
-
-
Els musulmans van travessar l'estret de Gibraltar i van arribar a la Península Ibèrica.
-
Carles Martell derrota als musulmans a la frontera nord d'al-Àndalus.
-
Els exèrcits francs van facilitar que els habitants de Girona es lliuressin de l'exèrcit musulmà.
-
Els carolingis, dirigits per Lluís I el Piadós, conquereixen Barcelona als musulmans, el Rei franc crea la Marca Hispànica entre el regne franc i entre el musulmà.
-
El rei Carles el Calb nomena a Guifré el Pelós comte d'Urgell i de Cerdanya.
-
Guifré el Pelós es nomenat comte de Barcelona i de Girona. A partir de llavors, la transmissió va ser hereditària. Va inaugurar la dinastia.
-
A la mort del seu pare, Guifré el Pelós,es va encarregar del casal de Barcelona.
-
Guifré el Pelós va morir lluitant contra l'islam. Els seus fills van heretar els comtats.
-
Borrell II era el fill de Sunyer I. Va trencar el pacte de vassallatge amb el regne franc.
-
Borell ll no reb ajudes militars de part dels francs i considera el jurament de fidelitat trencat.
-
Era el fill de Borrell II i la seva dona era l'Esmessenda de Carcasona.
-
Berenguer Ramon I, també dit el Corbat, va ser comte de Barcelona. Va morir al 1035. Era el fill de Ramon Borrell i de Ermessenda de Carcassona.
-
Ramon Berenguer II era el fill de Ramon Berenguer i era conegut com Cap d'Estopes. Va ser comte de Barcelona i de Carcassona.
-
Era el fill de Ramon Berenguer II i de Mafalda de Pulla-Calàbria. Va ser comte de Girona, de Barcelona,de Besalú, d'Osona, de Provença i de la Cerdanya. La seva dona va ser Dolça de Provença.
-
Ramon Berenguer IV, dit el Sant, fou comte de Barcelona i Girona entre 1131 i 1162, príncep d'Aragó, comte de Ribagorça i regent del comtat de Provença.
-
Peronella I d'Aragó fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona. També és coneguda com Peronella Ramires.
-
Alfons el Cast o el Trobador fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, comte de Barcelona i menors de comte de Girona, Osona, Besalú, de Cerdanya, de Rosselló, de Ribagorça, de Gavaldà i de Provença i vescomte de Milhau i de Carlat. Era el fill de Ramon Berenguer IV i de Peronella d'Aragó.
-
Pere el Catòlic també anomenat Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, i senyor de Montpeller.
-
Jaume I d'Aragó fou sobirà de la Corona d'Aragó. Portava els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller. Va començar a regnar als 10 anys i regnà 58 anys i va morir a l'edat de 68 anys
-
Pere III d'Aragó o Pere II de Catalunya-Aragó fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília. Començà a regnar als 36 anys, regnà 9 anys i morí.
-
El casal de Barcelona arriba a independència formal arribant a un acord amb els francs, el tractat de Corbeil.
-
Alfons el Franc o el Liberal fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, i rei de Mallorca.
-
Jaume el Just dit també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València, i també rei de Sicília, rei de Mallorca i rei de Sardenya.
-
Alfons el Benigne, dit també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó. Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, de Sardenya i Còrsega. Començà a regnar als 28 anys, regnà 9 anys i morí regnant a l'edat de 37 anys.
-
Joan I d'Aragó, dit també «el Descurats» o «l'Amador de la Gentilesa». Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, del Rosselló i de Cerdanya. Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys.
-
Martí I va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó. Va adquirir altres títols com el comtat d'Empúries. Al no tenir descendència masculina va ser l'últim comte del regne de Barcelona.
-
Ferran I d'Aragó, pertanyia a la dinastia dels Trastàmara. Fou el primer monarca catalanoaragonès d'aquesta dinastia. Fou infant de Castella, i rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i de Còrsega, duc d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya , i regent de Castella. Va reuníir uns grans dominis, en els quals es fonamentà la seva força política.
-
Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i de Nàpols. A més també va ser comte de Barcelona.
-
Joan II el Sense Fe anomenat el Gran fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília i de Navarra. També va ser comte de Barcelona.
-
Ferran el Catòlic va ser un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Formava part de la dinastia dels Tastàmara.
