L'edat mitjana

Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó

Aug 29, 1150

Es forma la dinastia de Catalanoaragonesa

Alfons I el Cast (II D'ARAGÓ)

Feb 29, 1160

fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya. Més endavant esdevingué comte del Rosselló (des del 1172) i de Ribagorça (des del 1192). Fou també comte de Gavaldà, vescomte de Milhau i vescomte de Carlat (entre 1167-1168) i comte de Provença (entre 1167-1173). Començà a regnar a l'edat de 5 anys i en regnà 34, morint a l'edat de 39 anys.

Baixa edat mitjana

Period: Feb 29, 1160 to Feb 29, 1492

És el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles XI a XIV. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna.
Després de les invasions dels musulmans, els hongaresos i els normands, que havien assolat Europa als segles precedents, pels volts de l'any 1000 comença un període de creixement econòmic i demogràfic que comportarà la crisi de la societat feudal i l'aparició de noves formes d'organització política i social.

La corona d'Aragó

Period: Feb 24, 1162 to Feb 24, 1485

Conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó.
Estigué format inicialment pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. El seu naixement és fruit de la unió dinàstica sorgida pel matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó el 1137, que donaren en herència els seus territoris i títols al seu fill i

Dinastia Catalanoaragonesa

Period: Feb 28, 1162 to Feb 28, 1410

Descèncencia de Ramon Berenguer IV I Peronella d'Aragó

Pere I el catòlic

Apr 29, 1195

És soterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena.

Jaume I el conqueridor

Feb 2, 1208

fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.

Croada albigesa

Period: Feb 28, 1209 to Apr 30, 1229

va ser una campanya militar de grans dimensions iniciada per l'església catòlica per perseguir i eliminar el catarisme a Occitània durant la primera meitat del segle XIII, durant uns 35 anys al llarg dels quals l'avenç croat tingué diversos ritmes.[1] Les causes foren complexes però el detonant final fou l'assassinat del legat papal Pere de Castellnou a Sant Geli, motiu que prengué el papa Innocenci III per declarar l'inici per primera vegada d'una croada en contra d'altres cristians, en terres

Conquesta de València

Period: Mar 11, 1210 to Mar 11, 1245

fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó. Entre 1229 i 1245, tan sols setze anys, la Corona d'Aragó aconseguí la conquesta de gran part del que seria el Regne de València

Conquesta de València

Period: Mar 11, 1210 to Mar 11, 1245

fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó. Entre 1229 i 1245, tan sols setze anys, la Corona d'Aragó aconseguí la conquesta de gran part del que seria el Regne de València

Batalla de Muret

Sep 12, 1213

va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc.
Va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort que participaven en la Croada albigesa.[1] Simó de Montfort va guanyar la batalla, en la qual va morir Pere el Catòlic. La batalla de Muret va marcar el preludi de la dominació francesa sobre O

ALFONS III EL BENIGME

Nov 19, 1225

Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, de Sardenya i Còrsega,(1327-1336). Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí regnant a l'edat de 37 anys. Roman enterrat al Catedral vella de Lleida.

Conquesta de Mallorca

Mar 11, 1229

La croada fou comandada per Jaume I d'Aragó i tingué com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusí autòctona, la repoblació de l'illa amb població cristiana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Va guanyar els cristians.

Unió dels regnes de Castilla i León

Mar 1, 1230

La dinastía Nazarí

Period: Mar 1, 1238 to Jan 2, 1492

va ser l'última dinastia musulmana que va dominar el Regne de Granada
La seva caiguda va suposar el final d'al- Andalus. Va ser fundada per Muhammad b . Yusuf b . Nasr, però va distingir més amb el nom de Muhammad I o Ibn al-Ahmar " Fill de l' Vermell " , i va fer d'aquest color el seu emblema i vestimenta, i va donar lloc al nom de l'alcassaba que va escollir com a residència a Granada, " La Roja " , "al Hamra " , "La Alhambra " .

Sancho IV de Castella

Apr 25, 1258

La seva arribada al tron va estar motivada, en part, pel rebuig d'un sector de la noblesa castellana a la política del seu pare Alfons X i al seu admiració per la cultura àrab i jueva.
L'hereu al tron, Fernando de la Truja, va morir a Ciudad Real, quan es disposava a aturar una invasió àrab a Andalusia. D'acord al dret consuetudinari castellà, en cas de mort del primogènit, els drets recaurien en el fill segon, Sancho en aquest cas. No obstant això, el Dret Romà Privat introduït pel rei savi en

Tractat de Corbeil

May 11, 1258

és un acord signat a Corbeil entre Lluís IX de França i el Rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, com a conseqüència de la guerra coneguda com a Croada contra els càtars que enfrontà l'exèrcit francès a les tropes occitanes.

Mort de Manfred

Feb 26, 1266

Fill bastard de l'emperador Frederic II d'Alemanya i la seva amistançada Bianca Lancia. Fou germanastre del també emperador Conrad IV d'Alemanya. Va ser regent de Sicília i rei. Va morir amb 34 anys en batalla a Benevent.

Pere II el Gran

Feb 27, 1275

fou un sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es féu famosa l

Vespres sicilianes

Mar 30, 1282

Les Vespres Sicilianes fou un aixecament popular de l'illa de Sicília contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287. Les Vespres Sicilianes apareixen referenciades en l'himne de la moderna República Italiana, Il Canto degli Italiani.
La batalla va acabar amb la victòria aragonesa i annexió del regne de Sicília.

Alfons II El Franc

Jan 29, 1285

ou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València (1285-1291), i rei de Mallorca (1286-1291).
Fou el primer fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília.
A la mort del seu pare, el novembre de 1285, el succeí al tron de la corona d'Aragó així com en el dels comtats catalans. Alhora, el seu germà segon, Jaume el Just va heretar el Regne de Sicília.

Jaume II el Just

Feb 29, 1292

fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València , i també rei de Sicília, rei de Mallorca i rei de Sardenya. Per la pau d'Anagni el Sant Pare li concedí vitalíciament els títols honorífics de «senyaler, almirall i capità general de l'Església de Roma».
Fou el segon fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília, i germà i successor d'Alfons el Franc al tron de la Corona d'Aragó.

La gran fam i pesta negra

Period: Mar 1, 1315 to Mar 1, 1317

La pesta negra va causar la mortaldat més gran, ja que a nivell mèdic es desconeixien els microbis i els mecanismes de contagi. Després d’una sèrie d’anys de males collites, el 1347 va arribar a Sicília una terrible malaltia, la pesta negra o pesta bubònica, que posteriorment es va escampar per altres ports mediterranis. Des d’allà, aviat va arribar a gran part del territori europeu, especialment a les zones més poblades i a les ciutats, on el contagi era més ràpid.

PERE III EL CERIMONIOS

Apr 17, 1335

fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1343-1387); Duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387); i finalment comte d'Empúries (1386-1387).
La Guerra de la Unió (1347-48) enfrontà d'una banda al mateix sobirà, Pere III el Cerimoniós i les tropes que li eren fidels, i de l'altra a la coalició formada sota el nom d'Unió de València i Unió d'Aragó, lligues formades per alguns nobles

JOAN I EL CAÇADOR

Mar 1, 1380

Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, del Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); Duc de Girona (1351-97). Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys.
Dominat per la seva esposa, Violant, Joan I va fer un canvi radical en la política exterior respecte a la del seu pare, el qual sempre havia tingut una mala opinió

MARTÍ L'HUMÀ

Jun 11, 1395

va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409). La seva mort sense descendència masculina legítima va suposar la fi de la dinastia barcelonina i tot seguit un interregne fins a la fi del compromís de Casp que entronitzaria la dinastia Trastàmara en la figura de Ferran I.
Quan succeïx la mort del rei, Martí encara no havia acabat de

El Compromís de Casp

Jun 24, 1412

Fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà (mort el 1410). Els tres estats s'havien compromès prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit el d'Antequera, en detriment de l'altre candidat Jaume II d'Urgell. Fou fruit d'un interregne de dos anys molt violents, amb

ferran I

Nov 10, 1412

fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412[1] - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro. Fou el primer monarca catalanoaragonès de la dinastia dels Trastàmara.

Alfons V

Nov 19, 1416

Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona.
Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458); Comte de BarcelonaComençà a implicar-se en el govern dels regnes ja el 1415 a causa de la malaltia del seu pare.[1] A la mort d'aquest l'any següent fou entronitzat. El seu estil autoritari ja es va manifestar en adreçar-se a les Corts de Barcelona en castellà. Posteriorment, la no

JOAN II

Nov 20, 1458

Joan II el Sense Fe,[1] dit també el Gran,Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); Duc de Montblanc (1412-1458), i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); Comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).El rei va morir a Barcelona el 19 de gener de 1479, i està enterrat al Monestir de Poblet. Al Regne de Navarra fou succeït per la seva filla, Elionor I de Navarra, nascuda del seu primer matrimoni. A la Corona d'Aragó fou succeït pel seu fill.

Reis Catòlics

Mar 1, 1479

Els Reis Catòlics és el títol que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
En casar-se en secret en 1469, van donar origen a la unió de les corones de Castella i Aragó en 1474. Aquest matrimoni va consumar la unitat dinàstica entre Castella i Aragó, però totes dues corones van conservar els mateixos sistemes d'organització, independents i clars.

Ferran II el católic

Jul 24, 1479

Ferran el Catòlic,fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Dit també II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra per ser rei d'aquests regnes. Ostentà els títols de comte de Ribagorça (1458 - 1469), duc de Montblanc (1458-1479), príncep de Girona (1461 - 1479), rei de Sicília (1468 - 1516), rei d'Aragó, de València, de Mallorca i comte de Barcelona (1479- 1516), rei de Castella (1474 - 1504), de Sardenya (1479 - 1516) etc...

Descobriment d'America

Oct 12, 1492

No fou la primera arribada d'europeus, perquè hi ha indicis que al final del segle X, els víkings arribaren a l'actual Canadà i probablement als actuals Estats Units. De fet, S'atribueix a Erik el Roig el descobriment de Vinland, un 9 d'octubre de l'any 1000. Fou el primer europeu que trepitjà Amèrica. No obstant això, la seua visita no tingué efectes importants en la història posterior del continent. Al segle XV, el terme descobriment era sinònim de cristianització.[1] Per les raons anteriors,