-
Comte d’Urgell, de Cerdanya de Girona i de Barcelona. Va donar els comtats en herència als seus fills.
-
L’any 985 Almansor saqueja Barcelona. Borrell II demana ajuda als francs i li neguen. Declara els comtats catalans independents del regne franc.
-
Almansor va saquejar Barcelona al 985. Es va enfrontar contra Borrell II, que va morir a la batalla de Rovirans o Matabous. -
Després de demanar ajuda al rei franc i denegar-la, Borrell II va declarar trencat el pacte de vassallatge. Des de llavors va considerar-se'n independent i els comtes van actuar com a sobirans del seu territori. -
Va aconseguir l’hegemonia del comtat de Barcelona i els nobles es van reconèixer vassalls seus. A més, va consolidar la seva hegemonia sobre els altres comtes, que li van reconèixer l'autoritat.
-
Era el fill d'en Ramon Berenguer I, i era comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès. Era conegut pel sobrenom de Cap d'Estopes.
-
Va consolidar la supremacia del comtat de Barcelona sobre la resta i va conquerir Tarragona. Es va casar amb Dolça de Provença, aconseguint així els territoris d’Occitània.
-
La conquesta de Balaghí fou la presa de Balaguer per Ermengol VI d'Urgell als almoràvits en 1105. Pedro Ansúrez, tutor d'Ermengol VI d'Urgell, amb l'ajut del comte de Barcelona Ramon Berenguer III va capturar la ciutat musulmana de Balaghí el 1105. -
Ramon berenguer III (comte de Barcelona) es va casar amb Dolça de Provença (territoris de la Provença). -
El Principat de Tarragona fou una concessió de govern feudal atorgada pel bisbe Oleguer de Barcelona en 1128 al cavaller normand sire Robert d'Aculley amb autorització del Papa, i com a donació efectuada per Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, per a repoblar i fer fructíferes les terres del Camp de Tarragona, que havien quedat despoblades durant la dominació musulmana. -
Es va casar amb Peronella d’Aragó, creant així la Corona d’Aragó.
Conquesta Tortosa i Lleida. -
Ramon berenguer IV va conquerir la ciutat de lleida amb l'ajuda del comte d'Urgell. -
L'any 1137 es va concertar el matrimoni de Peronella, filla del rei Ramir II d'Aragó, que tenía només un ant, amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, que en tenia vint. El matrimonio es va celebrar catorze anys més tard. -
Fill de Ramon Berenguer IV
i Peronella d’Aragó. Primer rei de la Corona d’Aragó. -
Va morir a la Batalla de Muret (1213) lluitant contra els francesos pel territori d’Occitània.
-
Es va estendre per occitània el catarisme. Així, el Papa Innocenci III va convocar una croada contra els càtars. Aquesta crida ser aprofitada per alguns comtes occitans qué volien erradicar el domini de la Corona d'Aragó. El compte de Tolosa va demanar l'ajut del rei de frança, que, amb el pretext de posar fi al catarisme va intervenir-hi militarment. Pere el catòlic va anar a lluitar al costat dels nobles occitans que eren vassalls seus però va ser derrotat a la batalla de muret. -
Conquesta de Mallorca, Eivissa i València. Signa el Tractat de Corbeil (1258) pel qual renuncia als territoris d’Occitània.
-
Al principi del segle XIII el rei Jaume I el Conqueridor va ocupar Mallorca. -
Jaume el Conqueridor i Jaume el Just van conquerir el país valencià. -
Jaume I el Conqueridor, fill de Pere el Catòlic, va signar el Tractat de Corbeil
on deia que renunciava als seus drets a Occitània. -
Conquesta de Sicília.
-
Pere el Gran va ser qui va conquerir Sicília. -
Conquesta de Menorca.
-
Conquesta d’Alacant, Elx i Oriola. També de Sardenya, Atenes i Neopàtria.
-
Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336). Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí regnant a l'edat de 37 anys. Roman enterrat a la Seu Vella de Lleida.
-
Jaume II va portar a terme la conquesta de Sardenya, que va durar sis anys i va expulsar els pisans i els genovesos. -
Fou rei d'Aragó, València, Sardenya i comte de Barcelona. Més tard va ser rei de Mallorca, duc d'Atenes i Neopàtria i finalment comte d'Empúries. Era el fill d'Alfons III el Benigne.
-
Rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397). Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys. Fou el primer fill de Pere III el Cerimoniós i de la seva esposa, i cosina segona, Elionor de Sicília.
-
Va morir sense descendència, i va posar fi al llinatge de la casa comtal de Barcelona.
-
La mort sense descendència de Martí l'humà, va posar fi al llinatge de la casa comtal de Barcelona. Per tal de escollir un nou rei , es van reunir a Casp representants d'Aragó, de València i de Catalunya . Aquest fet històric es coneix com el Compromís de Casp. Pel qual va ser escollit rei Ferran d'Antequera. -
Escollit rei pel Compromís de Casp (1412). Ferrán d'Antequera formava part de la familia Trastàmara ,que regnava a Castella.
-
Fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona. I va conquerir Nàpols.
-
Entre els anys 1435 i 1442, Alfons el Magnànim va dirigir la conquesta del regne de Nàpols. -
Rei d'Aragó, pare de Carles de Viana. Volia posar fi al pactisme i imposar la seva autoritat. Va comptar amb el suport dels sectors més populars (els remences i la Busca).
-
Joan II el sense fe tenia molt males relacions amb el seu fill Carles de Viana. Aquest conflicte va ser el provocant de que la societat es separés en dos bàndols: la monarquia i la oligarquia catalana. Va acabar guanyant Joan II el sense fe (Capitulacions de Pedralbes). -
Va ser la victòria de Joan II el sense fe en la Guerra Civil Catalana.