Cst miravet

LITERATURA CATALANA MEDIEVAL

  • 200

    La realitat lingüística preromana dels Països Catalans

    La realitat lingüística preromana dels Països Catalans
    Del 1000 al 218 aC, s'estableixen al territori que actualment es coneix com a Països Catalans diversos pobles que parlaven llengües diferents: els sorotaptes, els celtes, els fenicis, els grecs o els ibers. aquestes són les llengües que conformen el substrat del català
  • 401

    NAIXEMENT DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES

    NAIXEMENT DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES
    L'imperi romà, al llarg del segle V d.C., va començar a descompondre's, i també la unitat que representava el llatí, donant pas al naixement de les llengües romàniques, algunes de les quals són: el galaicoportuguès, el castellà, el català, l'occità, el francès, el sard, l'italià, el romanès i el reto-romànic.
  • 402

    CATALÀ PRELITERARI, invasions germàniques

    CATALÀ PRELITERARI, invasions germàniques
    Invacions germàniques: Aprofitant la decadència de l'imperi romà els pobles germànics, començaren a ocupar territoris dominats fins aleshores pels romans. Això va ocupar els segles V, VI i VII d.C. El llegat lingüístic d'aquestes invasions formarà part del superstrat de la llengua catalana. (alta edat mitjana).
  • 476

    INICI DE L'ALTA EDAT MITJANA

    INICI DE L'ALTA EDAT MITJANA
    ALTA EDAT MITJANA
    L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà Occidental i l'auge del feudalisme.
  • Jan 1, 701

    CATALA PRELITERARI, invasions musulmanes

    CATALA PRELITERARI, invasions musulmanes
    El segle VIII dC es produeix la invasió musulmana de tota la Península. Aviat, però, els francs de Carlemany van iniciar un projecte de reconquesta per a assegurar-se una zona de seguretat davant l'imparable avanç musulmà. Va néixer així la "Marca hispànica" i la reconquesta arribà fins a Barcelona (801), comprenent els territoris que es coneixen com a Catalunya Vella. La reconquesta dels territoris del sud de Catalunya, la Catalunya Nova, es va fer esperar fins al segle XII.
  • Nov 13, 1001

    BAIXA EDAT MITJANA

    BAIXA EDAT MITJANA
    BAIXA EDAT MITJANA

    Després de les invasions dels musulmans, els hongaresos i els normands, que havien assolat Europa als segles precedents, pels volts de l'any 1000 comença un període de creixement econòmic i demogràfic que comportarà la crisi de la societat feudal i l'aparició de noves formes d'organització política
  • Jan 1, 1100

    LIBER IUDICIORUM

    LIBER IUDICIORUM
    LIBER IUDICIORUMAl segle XII es troben altres Greuges,de l'àrea antiga del Bisbat d'Urgell. Sorgeixen les primeres traduccions o adaptacions d'origen jurídic, com el Liber iudiciorum (Llibre dels Judicis o Llibre Jutge) o Forum iudicum data de finals del segle XII conservat a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat i es creu que es una còpia d'una traducció de mitjan del segle XII mentre que una altra versió catalana del mateix Liber iudiciorum, a la Seu d'Urgell, data de la primera meitat del segle XII.
  • Jan 1, 1100

    HOMILIES D'ORGANYÀ PRIMER TEXT LITERARI

    HOMILIES D'ORGANYÀ PRIMER TEXT LITERARI
    Al segle XII sorgeixen les Homilies d'Organyà (comentari en català d'uns passatges de l'Evangeli, escrits en llatí), considerat el primer text literari escrit originàriament en català, ja que els anteriors citats no són considerats literaris, i és una col·lecció de sermons conservada en aquesta població. Tant el Forum com les Homilies s'havien considerat tradicionalment els primers textos en català.
  • Jan 1, 1138

    GUILLEM DE BERGUEDÀ

    GUILLEM DE BERGUEDÀ
    GUILLEM DE BERGUEDÀ
    Guillem de Berguedà (1138 - 1196) és el trobador del qual ens han arribat més textos. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà que es troba en els Cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions.
  • Jan 1, 1150

    PEIRE VIDAL

    PEIRE VIDAL
    PEIRE VIDAL (1150-1210)Trobador occità. Es conserven 45 cançons seves, 12 de les quals es conserven amb melodia, d'això podem deiduir que era un bon músic. Un exemple de poesia és Cent domnas sai que cascuna-m volia.
  • Jan 1, 1174

    HUGUET DE MATAPLANA

    HUGUET DE MATAPLANA
    HUGUET DE MATAPLANAHuguet de Mataplana (1174?-1213) era un trobador, nebot de Ponç de Mataplana, a qui Guillem de Berguedà atacà en diversos sirventesos. A partir de 1185 apareix força documentació sobre la seva persona, i el 1197 consta que estava casat amb una dama anomenada Na Sança.
    Era fill d'Hug de Mataplana (1164-1177), quart senyor del castell de Mataplana, casat amb Beatriu, que va tenir dos fills, Ramon (mort el 1197) i Hug o Huguet.
    La poesia més reeixida d’Huguet de Mataplana és la tençó.
  • Jan 1, 1188

    GUILLEM DE CABESTANY

    GUILLEM DE CABESTANY
    info.obres Guillem de Cabestany (1188-1212...) (també escrit amb grafia occitana: Guilhem de Cabestanh) fou un trobador especialment famós per la seva vida, de la qual no es coneixen gaires detalls contrastables. La vida que figura en els Cançoners després de la seva mort va ser al·ludida, repetida o ampliada per Petrarca, Boccaccio, Stendhal, etc.
  • Jan 1, 1190

    DEL PERGAMÍ AL PAPER

    DEL PERGAMÍ AL PAPER
    EL PAPER
    Molts dels llibres o còdexs que ens han arribat d'aquella època són manuscirts en pergamí. A finals del s. XII aquest panorama es revoluciona amb la divulgació i l`aplicació del paper.
  • Jan 1, 1196

    REI PERE I el Catòlic

    REI PERE I el Catòlic
    BIOGRAFIA DEL REIPrimogènit d'Alfons el Cast i de Sança de Castella. El seu regnat va iniciar-se l'any 1196, sota la tutela de la seva mare, amb la que va tenir greus desavinences.

    Des del començaments, manifestà una important preocupació, pels problemes de la Catalunya pirenenca i d'Occitània. Pare de Jaume I.
    Juntament amb Alfons VIII de Castella, i Sanço VII de Navarra, participà en la croada contra els almohades, que va acabar amb la victòria de les Navas de Tolosa (1212).
  • Jan 1, 1196

    RAMON VIDAL DE BESALÚ

    RAMON VIDAL DE BESALÚ
    RAMON VIDAL DE BESALÚ
    Ramon Vidal de Besalú (1196?-1252?) és un trobador que es recorda sobretot per la seva obra Las rasós de trobar, el primer tractat de poètica (juntament amb el Donatz proensals d'Hug Faidit) que es coneix en una llengua romànica. Nascut a Besalú, sembla que començà professionalment com a joglar i es formà al castell de Mataplana.
  • Jan 1, 1201

    RECUPERACIÓ ECONÒMICA I DEMOGRÀFICA

    RECUPERACIÓ ECONÒMICA I DEMOGRÀFICA
    Al segle XIII Europa va conèixer una gran prosperitat econòmica que va millorar les condicions de vida. Aquesta situació va afavorir el creixement de la població europea. A partir de; Innovacions tecnologiques, els progressos tècnics no es van limitar només a l'agricultura, sinó que es van estendre també al comerç ia les activitats artesanals. Creixement de la població. Desenvolupament del comerç.
  • Jan 1, 1213

    REI JAUME I (el Conqueridor) LLIBRE DELS FEITS (crònica)

    REI JAUME I (el Conqueridor) LLIBRE DELS FEITS (crònica)
    CRÒNICAJAUME IEL CONQUERIDOR
    El Llibre dels feits del rei En Jaume és la primera de les quatre grans cròniques medievals catalanes. En ella el seu autor, Jaume I, explica la seva vida i el seu regnat.
  • Jan 1, 1232

    RAMON LLULL

    RAMON LLULL
    VIDEORAMON LLULLRamon Llull (Mallorca 1232-1315) és el creador de la prosa literària en llengua catalana. És el primer escriptor europeu que utilitza una llengua romànica popular per tractar sobre temes que fins llavors eren reservats al llatí. Hi havia obres anteriors en català i contemporànies, però cap d'elles té la seva qualitat i importància.Obres destaquen: el Llibre de contemplació en Déu, El Blanquerna, el Llibre d'Amic e Amat, el Llibre de l'orde de cavalleria, etc.
  • Jan 1, 1235

    Arnau de Vilanova

    Arnau de Vilanova
    vida i obres Arnau de Vilanova (desconegut? entre 1235 i 1240 - Gènova entre 1311 i 1313) va ser un alquimista, astròleg, teòleg i metge d´origen desconegut, per a alguns valencià, per a d´altres montpellerà, hi ha també d´altres hipòtesis. Escrigué obres molt importants per a la medicina europea medieval, com per exemple Regimen Sanitatis ad regum Aragonum, Medicinalium introductionum speculum i d'altres tractats.
  • Jan 1, 1259

    CERVERÍ DE GIRONA

    CERVERÍ DE GIRONA
    CERVERÍ DE GIRONA Cerverí de Girona o Guillem de Cervera (...1259-1285) és un trobador vinculat a la casa reial en temps de (Jaume I i del seu fill Pere el Gran). Tot i que en l'actualitat es pensa que es tracta del mateix trobador, encara hi ha algun estudiós, concretament Joan Coromines que situa Guillem de Cervera trenta anys abans que Cerverí de Girona i, per tant, els considera personatges diferents. 120 composicions.
  • Jan 1, 1261

    TEXTOS DE ORGANITZACIÓ DE DRET I COMERÇ

    TEXTOS DE ORGANITZACIÓ DE DRET I COMERÇ
    Al segle XIII. Es tracta de textos jurídics i comercials. Catalunya, sota l'hegemonia del casal dels comtes de Barcelona, anava adquirint fesomia pròpia i independent i al mateix temps s'anava vertebrant: les ciutats creixien i la vida comercial esdevenia un dels eixos de la vida econòmica. En aquest context, els pactes feudals o les lleis franques esdevenien inadequades i era necessari adaptar-les a la nova situació.Exemples: els furs de València, el llibre "Costums de tortosa",codi de dret.
  • Jan 1, 1276

    REI PERE II el Gran

    REI PERE II el Gran
    VIDA I REGNAT
    PERE III,(València, 1240 - Vilafranca del Penedès, 11 de novembre de 1285).Malgrat que el rei Pere el Gran no va escriure cap crònica com el seu pare, el seu regnat fou exaltat per Bernat Desclot en el Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats. Així mateix, també apareix en la crònica del seu pare, el Llibre dels Feyts, en la seva època d'infant, i en la Crònica de Ramon Muntaner
  • Jan 1, 1280

    CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT

    CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT
    BERNAT DESCLOTCRÒNICA
    Bernat Desclot (1240? – 1288?), cronista. Autor del Llibre del rei En Pere d'Aragó i els seus antecessors passats (1280-1288), també conegut com a "Crònica de Bernat Desclot".
  • Jan 1, 1285

    REI ALFONS II el Liberal

    REI ALFONS II el Liberal
    VIDA I REGNAT
    Alfons el Franc o el Liberal, I del regne de València, II del comtat de Barcelona i III del regne d'Aragó (València 1265 - Barcelona 1291), comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
  • Jan 1, 1291

    REI JAUME II

    REI JAUME II
    VIDA I REGNAT
    Jaume el Just (València, 10 d'agost de 1267 - Barcelona, 2 de novembre de 1327), fou rei de Sicília (Jaume I: 1285-1296), d'Aragó, de València (Jaume II: 1291-1327), de Mallorca (intrús: 1291-1295) i de Sardenya (Jaume I: 1324-1327), i comte de Barcelona (Jaume II: 1291-1327).
  • May 15, 1325

    CRÒNICA DE RAMON MUNTANER

    CRÒNICA DE RAMON MUNTANER
    VIDA I OBRARamon Muntaner va néixer a Peralada l'any 1265. Era fill d'una família notable. La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de les Quatre grans cròniques i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328). S'ha assenyalat el seu caràcter de "mirall de prínceps", i de "mirall de ciutadans".
  • Jan 1, 1327

    REI ALFONS III el Benigne

    REI ALFONS III el Benigne
    VIDA I REGNAT
    Alfons el Benigne IV d'Aragó, II de València i III de Barcelona ( Nàpols 1299 - Barcelona 1336).[1] Rei d'Aragó, de València, de Sardenya i Còrsega, i Comte de Barcelona (1327-1336).
  • Jan 1, 1330

    FRANCESC EIXIMENIS

    FRANCESC EIXIMENIS
    FRANCESC EIXIMENIS Francesc Eiximenis (1330-1409) fou un escriptor franciscà català del segle XIV a la Corona d'Aragó. Fou possiblement un dels autors catalans medievals més llegits, copiats, publicats i traduïts.
  • Jan 1, 1336

    REI PERE III el Cerimoniós (crònica)

    REI PERE III el Cerimoniós (crònica)
    VIDA I REGNAT Pere el Cerimoniós, IV d'Aragó, II de València i d'Empúries, III de Barcelona, I Mallorca i de Sardenya, signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer - 5 de gener de 1387, Barcelona ), fou Rei d'Aragó, de València, de Sardenya (1336-1387) i de Mallorca (1375-1387); Duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387); Comte de Barcelona i d'Empúries (1386-1387)
  • Jan 1, 1340

    BERNAT METGE ( LO SOMNI)

    BERNAT METGE ( LO SOMNI)
    BERNAT METGE Bernat Metge (Barcelona entre 1340 i 1346 - 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes catalans, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana.La seva obra mestra fou Lo somni, redactat el 1399.
  • Jan 1, 1350

    SANT VICENT FERRER

    SANT VICENT FERRER
    SANT VICENT FERRER Vicent Ferrer (València, 1350 - Gwened, Bretanya, 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mitja Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme. D'elevada formació intel·lectual, influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d'Avinyó i en l'elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara per regnar a la Corona d'Aragó. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
  • Jan 1, 1375

    ANDREU FEBRER

    ANDREU FEBRER
    Andreu Febrer (Vic, 1375/1380 - ? 1437/1444) fou un notable poeta català de la baixa edat mitjana, que a més fou un militar destacat i traductor de La Divina Comèdia de Dante. El conjunt de la seva obra poètica consta d'un total de 15 escrits, en gran part dels quals s'intueix la indestriable influència trobadoresca, tan pel que es refereix a les formes i a la mètrica.
  • Jan 1, 1387

    REI JOAN I

    REI JOAN I
    REGNATJoan el Caçador, dit també «el Descurat» o «l'Amador de la Gentilesa» (Perpinyà, 27 de desembre del 1350 - Foixà, 19 de maig del 1396) fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, Comte de Barcelona, del Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); Duc de Girona (1351-87). En aragonès: Juan; en llatí: Johannis. Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 46 anys. És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
  • Jan 1, 1392

    GILABERT DE PRÓIXITA

    GILABERT DE PRÓIXITA
    Gilabert de Próixita ( 1392-1405) fou un poeta del segle XIV.En conservem 21 poesies d'amor subjectives i intemporals, de les quals 5 són esparses i s'han conservat totes al Cançoner Vega-Aguiló, de la Biblioteca de Catalunya. Aquestes poesies segueixen l'estil i els tòpics dels trobadors, amb els quals s'hi sent plenament identificat.
  • Jan 1, 1396

    REI MARTÍ L'HUMÀ

    REI MARTÍ L'HUMÀ
    VIDA I REGNATMartí I l'Humà, dit també l'Eclesiàstic (Girona 1356 - Barcelona 1410), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya (1396-1410), i de Sicília (1409-1410); Duc de Montblanc (1387-1396); Comte de Barcelona i d'Empúries (1402) i (1407-1410). Segon fill de Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília.
  • Jan 1, 1397

    AUSIÀS MARCH

    AUSIÀS MARCH
    OBRESAUSIÀS MARCH Ausiàs March, (Beniarjó, Safor, 1397 - València, 3 de març del 1459) va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i, probablement, el més gran poeta valencià. L'obra ausiasmarquiana està constituïda per cent vint-i-vuit poesies.
  • Jan 1, 1399

    JORDI DE SANT JORDI

    JORDI DE SANT JORDI
    JORDI DE SANT JORDI Jordi de Sant Jordi, poeta cortesà i militar, va néixer al Regne de València al voltant del 1399 i el 1400. Se'n desconeix la data de la mort, tot i que es presumeix que tingué lloc als voltants del mes de juny de 1424.Fill d'un esclau morisc alliberat, fou "un dels lírics més considerables de la literatura catalana anterior a Ausiàs March". A la captivitat escriví el poema Presoner.
  • Jan 1, 1412

    REI FERRAN I d'Antequera

    REI FERRAN I d'Antequera
    ELECCIÓ DEL REI Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera i també el Just i l'Honest (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416).
  • Jan 1, 1416

    REI ALFONS IV el Magnànim

    REI ALFONS IV el Magnànim
    VIDA I REGNAT
    Fill primogènit de Ferran d'Antequera i la seva muller, Elionor d'Alburquerque. Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona, ( Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols 1458),Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília , de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458); Comte de Barcelona
  • Jan 1, 1432

    CURIAL E GÜELFA

    CURIAL E GÜELFA
    CURIAL E GÜELFA
    Curial e Güelfa és una de les obres més importants del gènere de novel·la cavalleresca en català. Fou el 1876 quan Manuel Milà i Fontanals parlà per primera vegada d'aquest manuscrit anònim i sense títol escrit entre 1432 i 1468. L'any 1901 Antoni Rubió i Lluch la va publicar per primer cop i li va donar aquest títol. Posteriorment va ser editada per Ramon Aramon (1930-33). Es una novel·la caballeresca.
  • Jan 1, 1435

    JOAN ROÍS DE CORELLA (Tragèdia de Caldesa)

    JOAN ROÍS DE CORELLA  (Tragèdia de Caldesa)
    A aquests moments del segle XV sorgeix el terme de "valenciana prosa", referit sobretot a un estil d'escriptura determinat, caracteritzat per la preciositat i l'artificiositat, amb calcs del llatí que desembocaven en una retòrica barroca.
    La figura més rellevant que utilitzà aquest estil fou Joan Roís de Corella, també valencià i nascut entre 1433 i mort el 1497. La seva obra més coneguda és la Tragèdia de Caldesa.
  • Jan 1, 1435

    Joan Roís de Corella

    Joan Roís de Corella
    BIOGRAFIA I OBRES Joan Roís de Corella (Gandia o València, 1435 - València, 6 d'octubre de 1497) fou un religiós conegut per la seva obra literària. Tant la seva vida, com la seva obra, estan condicionades per les transformacions socioculturals que es van produir al segle XV amb el pas de l'època medieval al Renaixement.
  • Jan 1, 1450

    LA IMPREMTA

    LA IMPREMTA
    LA IMPREMTA
    L'aparició de l'impremta canvia radicalment el panorama de l'edició i marca la fi del període medieval en el terreny de la literatura. Majoritàriament s'atribueix l'invent de la impremta a Johannes Gutenberg, tot i que moltes persones i pobles pretenen ser els autèntics inventors de la impremta. Molts historiadors de la comunicació, com Raymond Williams, assenyalen que la impremta va ser resultat d'un lent procés històric.
  • Jan 1, 1455

    JAUME ROIG (L'ESPILL)

    JAUME ROIG  (L'ESPILL)
    ESPILLÉs una novel·la, escrita pel valencià Jaume Roig entre 1455 i 1462 i es compon de més de setze mil versos tetrasíl·labs.
  • Jan 1, 1458

    REI JOAN II

    REI JOAN II
    GUERRA CONTRA JOAN IIFill segon de Ferran I d'Aragó, dit el d'Antequera, el primer rei de la dinastia dels Trastàmares a Aragó, i de la seva muller Elionor d'Alburquerque.Joan II el Sense Fe,[dit també el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1479) i de Navarra (1425-1479); Duc de Montblanc (1412-1458), i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); Comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
  • Jan 2, 1460

    JOANOT MARTORELL ( TIRANT LO BLANC)

    JOANOT MARTORELL ( TIRANT LO BLANC)
    JOANOT MARTORELL
    Joanot Martorell (Gandia, aprox 1413 - València, 1468) fou un escriptor medieval valencià en llengua catalana, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seva obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa. L'obra té 487 capítols i més de 800 pàgines on s'explica la història d'un cavaller anomenat Tirant.Morí sense acabar la novel·la el 1468 a València sense descendència.
  • Jan 1, 1479

    REI FERRAN II el Catòlic

    REI FERRAN II el Catòlic
    VIDA I REGNATÇ Era fill del rei Joan II d'Aragó i de la seva segona esposa, Joana Enríquez. Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de maig de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 22 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Dit també II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra.
  • Jan 1, 1479

    INICI DEL RETROCÉS DE LA LLENGUA

    INICI DEL RETROCÉS DE LA LLENGUA
    El castellà s'anirà introduint a la catalanofonia. Els fets que acceleren la presència del castellà en els territoris de llengua catalana foren: 1) Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella,fruit de la castellanització de la cort,l'aristocràcia catalana es va anar castellanitzant. 2) L'esplendor de la literatura castellana 3) La impremta. La producció de llibres en castellà anirà desplaçant la de llibres en català per una qüestió de mercat. 4) La Guerra Segadors (1640-1659) prohibició del català.
  • Jan 1, 1490

    EDICIÓ DE TIRANT LO BLANC

    EDICIÓ DE TIRANT LO BLANC
    Els manuscrits de l'obra van ser heretats per Martí Joan de Galva que acabà la novel·la i la portà a la impremta. Martí Joan morí sis mesos abans de la publicació de l'obra a l'any 1490.
  • Jan 1, 1492

    FI DE LA EDAT MITJANA. DESCOBRIMENT D'AMÈRICA

    FI DE LA EDAT MITJANA. DESCOBRIMENT D'AMÈRICA
    La caiguda de Constantinoble (1453) i el descobriment d'Amèrica (1492) són els fets que, d'acord amb la majoria dels historiadors, marquen la fi de l'Edat Mitjana i l'inici de l'Edat Moderna.
  • ROMANITZACIÓ

    ROMANITZACIÓ
    El 218 aC els romans desembarquen a Empúries, la romanització no començà fins al s.I aC, i el centre fou Tarragona. Per "romanització" s'entén el procés d'implantació al territori de la cultura, les lleis, els costums i la llengua de l'imperi romà, qe era el llati. A Catalunya no va ser uniforme. D'una etapa de bilingüisme entre el llatí i les llengües indígenes, el llatí s'acaba imposant, no obstant el llatí parlat en cada territori tenia particularitats del substrat de les llengües indígenes
  • INFLUÈNCIES EN LA LLENGUA DE LES INVASIONS

    INFLUÈNCIES EN LA LLENGUA DE LES INVASIONS
    La influència de les llengües germàniques i de l'àrab damunt del llatí/català que es parlava en aquests territoris influí de manera diferent: l'àrab tingué molta més incidència damunt del català parlat a la Catalunya Nova, sota domini musulmà durant molts més anys que no pas a la Catalunya Vella, on molt poca influència hi trobem en el superstrat.
  • FORMACIÓ DE LA LLENGUA LITERÀRIA

    FORMACIÓ DE LA LLENGUA LITERÀRIA
    Gràcies a l'esforç de Carlemany es produí dins l'imperi carolingi, del qual formava part la "Marca", una renaixença intel·lectual (la "Renovatio carolingea") que promovia el renaixement de la cultura llatina cristiana. Es proposà el restabliment del llatí culte.El resultat d'aquest intent va ser que la immensa majoria de la gent no entenia res, i es va pendre conciència que aquell llatí havia evolucionat fins al punt de convertir-se en una llengua completament diferent.
  • TESTIMONIS DE CATALÀ ESCRIT

    TESTIMONIS DE CATALÀ ESCRIT
    CONCILI DE TOURS Al segle IX, en aquests mateixos documents quotidians (testaments, actes, vendes, etc.) apareixen clarament paraules i construccions catalanes. En aquest segle: l'Església decidia en el Concili de Tours (maig del 813) que calia traduir les homilies en català per tal que els feligresos entenguessin alguna cosa de la Paraula. Es troben trets del català enmig de textos en llatí, per exemple el nom de Palomera.