-
Del 1000 al 218 aC, s'estableixen al territori que actualment es coneix com a Països Catalans diversos pobles que parlaven llengües diferents: els sorotaptes, els celtes, els fenicis, els grecs o els ibers. aquestes són les llengües que conformen el substrat del català
-
L'imperi romà, al llarg del segle V d.C., va començar a descompondre's, i també la unitat que representava el llatí, donant pas al naixement de les llengües romàniques, algunes de les quals són: el galaicoportuguès, el castellà, el català, l'occità, el francès, el sard, l'italià, el romanès i el reto-romànic.
-
Invacions germàniques: Aprofitant la decadència de l'imperi romà els pobles germànics, començaren a ocupar territoris dominats fins aleshores pels romans. Això va ocupar els segles V, VI i VII d.C. El llegat lingüístic d'aquestes invasions formarà part del superstrat de la llengua catalana. (alta edat mitjana).
-
ALTA EDAT MITJANA
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà Occidental i l'auge del feudalisme. -
El segle VIII dC es produeix la invasió musulmana de tota la Península. Aviat, però, els francs de Carlemany van iniciar un projecte de reconquesta per a assegurar-se una zona de seguretat davant l'imparable avanç musulmà. Va néixer així la "Marca hispànica" i la reconquesta arribà fins a Barcelona (801), comprenent els territoris que es coneixen com a Catalunya Vella. La reconquesta dels territoris del sud de Catalunya, la Catalunya Nova, es va fer esperar fins al segle XII.
-
BAIXA EDAT MITJANA
Després de les invasions dels musulmans, els hongaresos i els normands, que havien assolat Europa als segles precedents, pels volts de l'any 1000 comença un període de creixement econòmic i demogràfic que comportarà la crisi de la societat feudal i l'aparició de noves formes d'organització política -
Al segle XII sorgeixen les Homilies d'Organyà (comentari en català d'uns passatges de l'Evangeli, escrits en llatí), considerat el primer text literari escrit originàriament en català, ja que els anteriors citats no són considerats literaris, i és una col·lecció de sermons conservada en aquesta població. Tant el Forum com les Homilies s'havien considerat tradicionalment els primers textos en català.
-
LIBER IUDICIORUMAl segle XII es troben altres Greuges,de l'àrea antiga del Bisbat d'Urgell. Sorgeixen les primeres traduccions o adaptacions d'origen jurídic, com el Liber iudiciorum (Llibre dels Judicis o Llibre Jutge) o Forum iudicum data de finals del segle XII conservat a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat i es creu que es una còpia d'una traducció de mitjan del segle XII mentre que una altra versió catalana del mateix Liber iudiciorum, a la Seu d'Urgell, data de la primera meitat del segle XII.
-
GUILLEM DE BERGUEDÀ
Guillem de Berguedà (1138 - 1196) és el trobador del qual ens han arribat més textos. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà que es troba en els Cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions. -
PEIRE VIDAL (1150-1210)Trobador occità. Es conserven 45 cançons seves, 12 de les quals es conserven amb melodia, d'això podem deiduir que era un bon músic. Un exemple de poesia és Cent domnas sai que cascuna-m volia.
-
HUGUET DE MATAPLANAHuguet de Mataplana (1174?-1213) era un trobador, nebot de Ponç de Mataplana, a qui Guillem de Berguedà atacà en diversos sirventesos. A partir de 1185 apareix força documentació sobre la seva persona, i el 1197 consta que estava casat amb una dama anomenada Na Sança.
Era fill d'Hug de Mataplana (1164-1177), quart senyor del castell de Mataplana, casat amb Beatriu, que va tenir dos fills, Ramon (mort el 1197) i Hug o Huguet.
La poesia més reeixida d’Huguet de Mataplana és la tençó. -
info.obres Guillem de Cabestany (1188-1212...) (també escrit amb grafia occitana: Guilhem de Cabestanh) fou un trobador especialment famós per la seva vida, de la qual no es coneixen gaires detalls contrastables. La vida que figura en els Cançoners després de la seva mort va ser al·ludida, repetida o ampliada per Petrarca, Boccaccio, Stendhal, etc.
-
EL PAPER
Molts dels llibres o còdexs que ens han arribat d'aquella època són manuscirts en pergamí. A finals del s. XII aquest panorama es revoluciona amb la divulgació i l`aplicació del paper. -
BIOGRAFIA DEL REIPrimogènit d'Alfons el Cast i de Sança de Castella. El seu regnat va iniciar-se l'any 1196, sota la tutela de la seva mare, amb la que va tenir greus desavinences.
Des del començaments, manifestà una important preocupació, pels problemes de la Catalunya pirenenca i d'Occitània. Pare de Jaume I.
Juntament amb Alfons VIII de Castella, i Sanço VII de Navarra, participà en la croada contra els almohades, que va acabar amb la victòria de les Navas de Tolosa (1212). -
RAMON VIDAL DE BESALÚ
Ramon Vidal de Besalú (1196?-1252?) és un trobador que es recorda sobretot per la seva obra Las rasós de trobar, el primer tractat de poètica (juntament amb el Donatz proensals d'Hug Faidit) que es coneix en una llengua romànica. Nascut a Besalú, sembla que començà professionalment com a joglar i es formà al castell de Mataplana. -
Al segle XIII Europa va conèixer una gran prosperitat econòmica que va millorar les condicions de vida. Aquesta situació va afavorir el creixement de la població europea. A partir de; Innovacions tecnologiques, els progressos tècnics no es van limitar només a l'agricultura, sinó que es van estendre també al comerç ia les activitats artesanals. Creixement de la població. Desenvolupament del comerç.
-
CRÒNICAJAUME IEL CONQUERIDOR
El Llibre dels feits del rei En Jaume és la primera de les quatre grans cròniques medievals catalanes. En ella el seu autor, Jaume I, explica la seva vida i el seu regnat. -
VIDEORAMON LLULLRamon Llull (Mallorca 1232-1315) és el creador de la prosa literària en llengua catalana. És el primer escriptor europeu que utilitza una llengua romànica popular per tractar sobre temes que fins llavors eren reservats al llatí. Hi havia obres anteriors en català i contemporànies, però cap d'elles té la seva qualitat i importància.Obres destaquen: el Llibre de contemplació en Déu, El Blanquerna, el Llibre d'Amic e Amat, el Llibre de l'orde de cavalleria, etc.
-
vida i obres Arnau de Vilanova (desconegut? entre 1235 i 1240 - Gènova entre 1311 i 1313) va ser un alquimista, astròleg, teòleg i metge d´origen desconegut, per a alguns valencià, per a d´altres montpellerà, hi ha també d´altres hipòtesis. Escrigué obres molt importants per a la medicina europea medieval, com per exemple Regimen Sanitatis ad regum Aragonum, Medicinalium introductionum speculum i d'altres tractats.
-
CERVERÍ DE GIRONA Cerverí de Girona o Guillem de Cervera (...1259-1285) és un trobador vinculat a la casa reial en temps de (Jaume I i del seu fill Pere el Gran). Tot i que en l'actualitat es pensa que es tracta del mateix trobador, encara hi ha algun estudiós, concretament Joan Coromines que situa Guillem de Cervera trenta anys abans que Cerverí de Girona i, per tant, els considera personatges diferents. 120 composicions.
-
Al segle XIII. Es tracta de textos jurídics i comercials. Catalunya, sota l'hegemonia del casal dels comtes de Barcelona, anava adquirint fesomia pròpia i independent i al mateix temps s'anava vertebrant: les ciutats creixien i la vida comercial esdevenia un dels eixos de la vida econòmica. En aquest context, els pactes feudals o les lleis franques esdevenien inadequades i era necessari adaptar-les a la nova situació.Exemples: els furs de València, el llibre "Costums de tortosa",codi de dret.
-
VIDA I REGNAT
PERE III,(València, 1240 - Vilafranca del Penedès, 11 de novembre de 1285).Malgrat que el rei Pere el Gran no va escriure cap crònica com el seu pare, el seu regnat fou exaltat per Bernat Desclot en el Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats. Així mateix, també apareix en la crònica del seu pare, el Llibre dels Feyts, en la seva època d'infant, i en la Crònica de Ramon Muntaner -
BERNAT DESCLOTCRÒNICA
Bernat Desclot (1240? – 1288?), cronista. Autor del Llibre del rei En Pere d'Aragó i els seus antecessors passats (1280-1288), també conegut com a "Crònica de Bernat Desclot". -
VIDA I REGNAT
Alfons el Franc o el Liberal, I del regne de València, II del comtat de Barcelona i III del regne d'Aragó (València 1265 - Barcelona 1291), comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291). -
VIDA I REGNAT
Jaume el Just (València, 10 d'agost de 1267 - Barcelona, 2 de novembre de 1327), fou rei de Sicília (Jaume I: 1285-1296), d'Aragó, de València (Jaume II: 1291-1327), de Mallorca (intrús: 1291-1295) i de Sardenya (Jaume I: 1324-1327), i comte de Barcelona (Jaume II: 1291-1327). -
VIDA I OBRARamon Muntaner va néixer a Peralada l'any 1265. Era fill d'una família notable. La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de les Quatre grans cròniques i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328). S'ha assenyalat el seu caràcter de "mirall de prínceps", i de "mirall de ciutadans".
-
VIDA I REGNAT
Alfons el Benigne IV d'Aragó, II de València i III de Barcelona ( Nàpols 1299 - Barcelona 1336).[1] Rei d'Aragó, de València, de Sardenya i Còrsega, i Comte de Barcelona (1327-1336). -
FRANCESC EIXIMENIS Francesc Eiximenis (1330-1409) fou un escriptor franciscà català del segle XIV a la Corona d'Aragó. Fou possiblement un dels autors catalans medievals més llegits, copiats, publicats i traduïts.
-
VIDA I REGNAT Pere el Cerimoniós, IV d'Aragó, II de València i d'Empúries, III de Barcelona, I Mallorca i de Sardenya, signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer - 5 de gener de 1387, Barcelona ), fou Rei d'Aragó, de València, de Sardenya (1336-1387) i de Mallorca (1375-1387); Duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387); Comte de Barcelona i d'Empúries (1386-1387)
-
BERNAT METGE Bernat Metge (Barcelona entre 1340 i 1346 - 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes catalans, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana.La seva obra mestra fou Lo somni, redactat el 1399.
-
SANT VICENT FERRER Vicent Ferrer (València, 1350 - Gwened, Bretanya, 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mitja Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme. D'elevada formació intel·lectual, influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d'Avinyó i en l'elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara per regnar a la Corona d'Aragó. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
-
Andreu Febrer (Vic, 1375/1380 - ? 1437/1444) fou un notable poeta català de la baixa edat mitjana, que a més fou un militar destacat i traductor de La Divina Comèdia de Dante. El conjunt de la seva obra poètica consta d'un total de 15 escrits, en gran part dels quals s'intueix la indestriable influència trobadoresca, tan pel que es refereix a les formes i a la mètrica.
-
REGNATJoan el Caçador, dit també «el Descurat» o «l'Amador de la Gentilesa» (Perpinyà, 27 de desembre del 1350 - Foixà, 19 de maig del 1396) fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, Comte de Barcelona, del Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); Duc de Girona (1351-87). En aragonès: Juan; en llatí: Johannis. Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 46 anys. És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
-
Gilabert de Próixita ( 1392-1405) fou un poeta del segle XIV.En conservem 21 poesies d'amor subjectives i intemporals, de les quals 5 són esparses i s'han conservat totes al Cançoner Vega-Aguiló, de la Biblioteca de Catalunya. Aquestes poesies segueixen l'estil i els tòpics dels trobadors, amb els quals s'hi sent plenament identificat.
-
VIDA I REGNATMartí I l'Humà, dit també l'Eclesiàstic (Girona 1356 - Barcelona 1410), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya (1396-1410), i de Sicília (1409-1410); Duc de Montblanc (1387-1396); Comte de Barcelona i d'Empúries (1402) i (1407-1410). Segon fill de Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília.
-
OBRESAUSIÀS MARCH Ausiàs March, (Beniarjó, Safor, 1397 - València, 3 de març del 1459) va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i, probablement, el més gran poeta valencià. L'obra ausiasmarquiana està constituïda per cent vint-i-vuit poesies.
-
JORDI DE SANT JORDI Jordi de Sant Jordi, poeta cortesà i militar, va néixer al Regne de València al voltant del 1399 i el 1400. Se'n desconeix la data de la mort, tot i que es presumeix que tingué lloc als voltants del mes de juny de 1424.Fill d'un esclau morisc alliberat, fou "un dels lírics més considerables de la literatura catalana anterior a Ausiàs March". A la captivitat escriví el poema Presoner.
-
ELECCIÓ DEL REI Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera i també el Just i l'Honest (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416).
-
VIDA I REGNAT
Fill primogènit de Ferran d'Antequera i la seva muller, Elionor d'Alburquerque. Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona, ( Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols 1458),Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília , de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458); Comte de Barcelona -
CURIAL E GÜELFA
Curial e Güelfa és una de les obres més importants del gènere de novel·la cavalleresca en català. Fou el 1876 quan Manuel Milà i Fontanals parlà per primera vegada d'aquest manuscrit anònim i sense títol escrit entre 1432 i 1468. L'any 1901 Antoni Rubió i Lluch la va publicar per primer cop i li va donar aquest títol. Posteriorment va ser editada per Ramon Aramon (1930-33). Es una novel·la caballeresca. -
BIOGRAFIA I OBRES Joan Roís de Corella (Gandia o València, 1435 - València, 6 d'octubre de 1497) fou un religiós conegut per la seva obra literària. Tant la seva vida, com la seva obra, estan condicionades per les transformacions socioculturals que es van produir al segle XV amb el pas de l'època medieval al Renaixement.
-
A aquests moments del segle XV sorgeix el terme de "valenciana prosa", referit sobretot a un estil d'escriptura determinat, caracteritzat per la preciositat i l'artificiositat, amb calcs del llatí que desembocaven en una retòrica barroca.
La figura més rellevant que utilitzà aquest estil fou Joan Roís de Corella, també valencià i nascut entre 1433 i mort el 1497. La seva obra més coneguda és la Tragèdia de Caldesa. -
LA IMPREMTA
L'aparició de l'impremta canvia radicalment el panorama de l'edició i marca la fi del període medieval en el terreny de la literatura. Majoritàriament s'atribueix l'invent de la impremta a Johannes Gutenberg, tot i que moltes persones i pobles pretenen ser els autèntics inventors de la impremta. Molts historiadors de la comunicació, com Raymond Williams, assenyalen que la impremta va ser resultat d'un lent procés històric. -
ESPILLÉs una novel·la, escrita pel valencià Jaume Roig entre 1455 i 1462 i es compon de més de setze mil versos tetrasíl·labs.
-
GUERRA CONTRA JOAN IIFill segon de Ferran I d'Aragó, dit el d'Antequera, el primer rei de la dinastia dels Trastàmares a Aragó, i de la seva muller Elionor d'Alburquerque.Joan II el Sense Fe,[dit també el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1479) i de Navarra (1425-1479); Duc de Montblanc (1412-1458), i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); Comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
-
JOANOT MARTORELL
Joanot Martorell (Gandia, aprox 1413 - València, 1468) fou un escriptor medieval valencià en llengua catalana, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seva obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa. L'obra té 487 capítols i més de 800 pàgines on s'explica la història d'un cavaller anomenat Tirant.Morí sense acabar la novel·la el 1468 a València sense descendència. -
VIDA I REGNATÇ Era fill del rei Joan II d'Aragó i de la seva segona esposa, Joana Enríquez. Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de maig de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 22 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Dit també II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra.
-
El castellà s'anirà introduint a la catalanofonia. Els fets que acceleren la presència del castellà en els territoris de llengua catalana foren: 1) Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella,fruit de la castellanització de la cort,l'aristocràcia catalana es va anar castellanitzant. 2) L'esplendor de la literatura castellana 3) La impremta. La producció de llibres en castellà anirà desplaçant la de llibres en català per una qüestió de mercat. 4) La Guerra Segadors (1640-1659) prohibició del català.
-
Els manuscrits de l'obra van ser heretats per Martí Joan de Galva que acabà la novel·la i la portà a la impremta. Martí Joan morí sis mesos abans de la publicació de l'obra a l'any 1490.
-
La caiguda de Constantinoble (1453) i el descobriment d'Amèrica (1492) són els fets que, d'acord amb la majoria dels historiadors, marquen la fi de l'Edat Mitjana i l'inici de l'Edat Moderna.
-
El 218 aC els romans desembarquen a Empúries, la romanització no començà fins al s.I aC, i el centre fou Tarragona. Per "romanització" s'entén el procés d'implantació al territori de la cultura, les lleis, els costums i la llengua de l'imperi romà, qe era el llati. A Catalunya no va ser uniforme. D'una etapa de bilingüisme entre el llatí i les llengües indígenes, el llatí s'acaba imposant, no obstant el llatí parlat en cada territori tenia particularitats del substrat de les llengües indígenes
-
CONCILI DE TOURS Al segle IX, en aquests mateixos documents quotidians (testaments, actes, vendes, etc.) apareixen clarament paraules i construccions catalanes. En aquest segle: l'Església decidia en el Concili de Tours (maig del 813) que calia traduir les homilies en català per tal que els feligresos entenguessin alguna cosa de la Paraula. Es troben trets del català enmig de textos en llatí, per exemple el nom de Palomera.
-
La influència de les llengües germàniques i de l'àrab damunt del llatí/català que es parlava en aquests territoris influí de manera diferent: l'àrab tingué molta més incidència damunt del català parlat a la Catalunya Nova, sota domini musulmà durant molts més anys que no pas a la Catalunya Vella, on molt poca influència hi trobem en el superstrat.
-
Gràcies a l'esforç de Carlemany es produí dins l'imperi carolingi, del qual formava part la "Marca", una renaixença intel·lectual (la "Renovatio carolingea") que promovia el renaixement de la cultura llatina cristiana. Es proposà el restabliment del llatí culte.El resultat d'aquest intent va ser que la immensa majoria de la gent no entenia res, i es va pendre conciència que aquell llatí havia evolucionat fins al punt de convertir-se en una llengua completament diferent.
