-
-
Les Homilies d'Organyà són un dels documents literaris més antics escrits en català, per l'època i l'arcaisme d'escriptura el seu llenguatge és troba entre el llatí vulgar i la llengua romanç del català. Es tracta del fragment d'un sermonari destinat a la predicació de l'evangeli, i és el més vell de tots els escrits en qualsevol de les llengües peninsulars. Segons els experts, les Homilies d'Organyà pertanyen al segle XI, i més concretament entre el 1080 i el 1095.
-
Guillem de Berguedà (1130?-1195/1196) és el trobador del qual ens han arribat més textos. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà que es troba en els Cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions.
-
http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/personatges/per106587637.htm' >Explica la vida de Pere I<
(?, 1177- Muret 1213)
Rei de la corona d'Aragó i comte de Barcelona. El seu regnat va estar marcat pel conflicte dels càtars a Occitània i les seves desavinences amb el papa Innocenci III per qüestions matrimonials. Va morir a la batalla de Muret el 1213. -
(1208-1276)
Jaume I va ser rei de la corona d'Aragó entre el 1216 i el 1276, any de la seva mort.. Va ser conegut amb el sobrenom d'"el Conqueridor" perquè durant el seu regnat la corona d'Aragó va incorporar Mallorca i València, on va fundar els regnes respectius. -
Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232/1233 - 1315/1316), també conegut com Raimundo Lulio en castellà, Raimundus o Raymundus Lullus en llatí i Raymond Lully en la tradició anglosaxona, va ser un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg i missioner mallorquí del segle XIII. És considerat un dels creadors del català literari i un dels primers a fer servir una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, científics i tècnics, a més de textos novel•lístics.
-
(1240-1285).Pere el Gran, III d'Aragó, I de València i II de Barcelona ( València 1240 - Vilafranca del Penedès 1285 ), Rei d'Aragó, de València (1276-1285) i de Sicília (1282-1285); Comte de Barcelona. Fou el fill de Jaume el Conqueridor i la seva segona muller, Violant d'Hongria, i successor al tron de la Corona d'Aragó.El seu pare el nomenà primer, hereu (1243) i procurador general de Catalunya (1257), i definitivament de Catalunya, Aragó i València (1262). El seu germà Jaume, per la seva par
-
Obra mística de Ramon Llull que forma part del llibre cinquè del Blanquerna (De vida ermitana). Redactat probablement entre el 1276 i el 1278, fou inclòs posteriorment en el Blanquerna i fou presentat com una obra feta pel protagonista a petició d'un ermità. Consta de 365 unitats molt breus o versicles, alguns dels quals són dialogats. Síntesi de la mística i la filosofia lul•liana, formalment és una mena de llibre de meditació cristiana adreçat als ermitans, de gran valor poètic.
-
(1285-1291).Alfons el Franc o el Liberal, I de València, II de Barcelona i III d'Aragó (València 1265 - Barcelona 1291), comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291). Fou el primer fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília.A la mort del seu pare, el novembre de 1285, el succeí al tron de la Corona d'Aragó així com en el dels comtats catalans. Alhora el seu germà segon, Jaume el Just va heretar el regne de Sicília.
-
Jaume II d'Aragó, anomenat el Just (València, 10 d'agost de 1267 - Barcelona, 2 de novembre de 1327), fou rei de Sicília (Jaume I: 1285-1296), d'Aragó, de València (Jaume II: 1291-1327), de Mallorca (intrús: 1291-1295) i de Sardenya (Jaume I: 1324-1327), i comte de Barcelona (Jaume II: 1291-1327). Fou el segon fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília, i germà i successor d'Alfons el Franc (1291) al tron de la corona d'Aragó.
-
Alfons el Benigne, IV d'Aragó, II de València i III de Barcelona ( Nàpols 1299 - Barcelona 1336). Rei d'Aragó, de València, de Sardenya i Rei titular de Còrsega (1327-1336); Comte de Barcelona. Fou el segon fill de Jaume el Just i la seva segona muller Blanca de Nàpols, i successor al tron de la corona d'Aragó.Durant el regnat del seu pare, i com a procurador general de la Corona, estigué al capdavant de l'expedició catalana que es feu amb la conquesta de Sardenya, el 1323 i 1324.Entre 1329 i 13
-
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet (a causa del punyal que tenia per costum portar[1]), IV d'Aragó, II de València i d'Empúries, III de Barcelona, I de Mallorca i de Sardenya, signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer - 5 de gener de 1387, Barcelona ), fou Rei d'Aragó, de València, de Sardenya (1336-1387) i de Mallorca (1375-1387); Duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387); Comte de Barcelona i d'Empúries (1386-1387). Fill del rei d'Aragó i comte de Barcelona Alfons el Benigne i la
-
Joan I el Caçador, dit també el Descurat o l'Amador de la Gentilesa (Perpinyà 1350 - Foixà 1396), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Rei titular de Còrsega (1387-1396); Duc de Girona (1351-1387) i (1389-1396); Comte de Barcelona, del Rosselló i de Cerdanya (1387-1396). Fou el primer fill de Pere el Cerimoniós amb Elionor de Sicília, igual que el seu germà Martí l'Humà, nascut l'any 1356.El 1351 el seu pare creà per a ell el títol de duc de Girona, per a l'any següent ser nomena
-
Martí I l'Humà, dit també l'Eclesiàstic (Girona 1356 - Barcelona 1410), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya (1396-1410), i de Sicília (1409-1410); Duc de Montblanc (1387-1396); Comte de Barcelona i d'Empúries (1402) i (1407-1410). Segon fill de Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília. El 1368 el seu pare el nomenà comte de Besalú, per a ser nomenat l'any següent senescal de Catalunya. el 1372 li fou concedit també el comtat de Xèrica, així com un extens patrimoni on hi havia Elx i
-
Ausiàs March, (Gandia, Safor, 1400 - València, 3 de març de 1459)[1] va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i de la literatura en català. Es dubta sobre el lloc de naixement d'Ausiàs Marc entre València, Gandia o Beniarjó.Era fill de Pere March i Elionor Ripoll, casats a València el 2 de setembre de 1379.
-
Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera i també el Just i l'Honest (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ostentava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (pe
-
Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona, ( Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols 1458 ), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília , de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458); Comte de Barcelona. Fill primogènit de Ferran d'Antequera i la seva muller, Elionor d'Alburquerque.A la mort de Martí l'Humà la successió a la Corona d'Aragó recaigué, gràcies al Compromís de Casp de 1412, en el seu pare Ferran I al
-
Joan II el Sense Fe[1], dit també el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1479) i de Navarra (1425-1479); Duc de Montblanc (1412-1458), i de de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); Comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).Fill segon de Ferran I d'Aragó, dit el d'Antequera, el primer rei de la dinastia dels Trastàmares a Aragó, i de la seva muller Elionor d'Alburquerque. En pujar al tron el seu pare, li concedí el tít
-
Ferran el Catòlic, II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra (Sos del Rey Católico, Saragossa 10 de maig de 1452 - Madrigalejo, Càceres, 22 de gener de 1516), Comte de Ribagorça (1458-1469); Duc de Montblanc (1458-1479); Príncep de Girona (1461-1479); Rei de Sicília (1468-1516); Rei d'Aragó, de València, de Mallorca i Comte de Barcelona (1479-1516); Rei de Castella (1474-1504); de Sardenya (1479-1516); de Nàpols (1503-1516); regent de Castella (1507
