-
Jan 1, 821
La Marca Hispànica
La Marca Hispànica és la locució que entre el 821 i el 850 fou usada en els Annales regni Francorum (Annals Reials dels Francs) i en els Annales Bertiniani per a designar globalment els territoris i comtats conquerits per Carlemany a l'entorn dels Pirineus -
Jan 1, 878
Guifré el pelós
Guifré el Pelós (878,897)
fou comte de Barcelona, comte d'Osona i comte de Girona; comte d'Urgell, de Cerdanya i també comte de Conflent. Va ser famós per deixar la seva herència als seus fills sense demanar permís al rei de França -
Jan 1, 897
Sunyer l
Sunyer l (897,947)
Fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947). -
Jan 1, 897
Guifré ll, Borrell l
(897,911)
Guifré II de Barcelona anomenat també Borrell I va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc -
Jan 1, 947
Borrell ll
(947,992)
Va ser comte de Barcelona, Girona, Osona i comte d'Urgell. És el segon Borrell de Barcelona perquè el seu oncle Guifré II de Barcelona també tenia el nom de Borrell, raó per la qual aquest també se'l coneix per Borrell I de Barcelona. -
Jan 1, 992
Ramon Borrell l
(992,1018)
Fou comte de Barcelona, Girona i Osona i fill gran del comte Borrell II i de la seva primera dona Letgarda de Tolosa. -
May 12, 1003
Gerbert d'Aurillac
Va ser un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità. Com a filòsof i matemàtic va ser un dels actors principals de la renaixença occidental de l'edat mitjana. -
Mar 31, 1018
Berenguer Ramon l
(1018,35)
Comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035). El malnom «el Corbat» té el seu origen en el mot llatí Curvo, que apareix per primera vegada al costat del seu nom en el privilegi Ob honorem, un document que suposadament hauria fet el rei Sanç I d'Aragó i Pamplona en benefici del Monestir de Sant Joan de la Penya el 1090. -
May 26, 1035
Ramon Berenguer l
(1035-76)
Fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès i tmb fou nomenat Hispaniae subjugator en els Usatges de Barcelona. -
Jan 1, 1076
Berenguer Ramon ll el Fratricida
(1076-96)
Comte de Barcelona, Girona, d'Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097). -
Dec 6, 1076
Ramon Berenguer ll Cap d'Estopes
(1076-82)
Nascut el 1053, era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II; el seu sobrenom era degut a tenir una gran i espessa cabellera rossa. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona conjuntament i amb el seu germà, ja que aquell no havia dividit l'herència. Aquest règim de govern simultani, va ocasionar tensions, gelosies i picabaralles entre els dos. -
Nov 11, 1097
Ramon Berenguer lll el Gran
(1097-1131)
Fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-31), comte de Besalú (1111-31), comte de Provença (1113-31) i comte de Cerdanya (1118-31). -
Jan 1, 1100
L'economia i la societat
La base de l'activitat ecomòmica era l'agricultura, però els rendiments eren força baixos. A partir del segle Xl, però, va augmentar la producció agrígola i l'activitat comercial. Arreu se celebraven fires i mercats on s'intercanviaven principalment productes locals.
La societat catalana del segle Xlll era una societat estratificada en estaments. -
Jan 1, 1100
El govern
A partir del segle XI, amb el desenvolupament del feudalisme, la noblesa feudal va començar a dominar territoris importants, on exercia el poder jurisdiccional, a la vegada que disposava d’exèrcits. Així, els nobles es van revoltar moltes vegades contra el rei per aconseguir més privilegis dels que ja gaudien. -
Aug 6, 1131
Ramon Berenguer lV
(1131-62)
Fou comte de Barcelona, Girona, Osona, i Cerdanya (1131-62), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça (1137-62) (en llatí, el 12 d'octubre de 1150. -
Jan 1, 1135
L'expansió de la Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó va iniciar un procés d'expansió territorial que en pocs segles la va portar a ser una de les grans potències del Mediterrani. Inicialment aquest procés el va dur a terme Jaume I el Conqueridor, que conquerí Mallorca i València als musulmans. Els descendents de Jaume, en un llarg període de temps, van arribar a estendre els territoris catalano-aragonesos fins a la zona de l'actual Grècia. -
Jan 1, 1140
L'art Gòtic
L'art gòtic descriu un estil arquitectònic i decoratiu predominant a Europa entre el segle XII i el segle XV que es caracteritza pel fet que, si bé sol ser molt ornamental i amb detalls molt treballats i realistes, no utilitza un esquema de representació general. -
Jan 1, 1151
Esclarmonde de Foix
Esclarmonda de Foix (després de 1151 - 1215) fou una destacada membre de l'església càtara, coneguda com a "Esclarmonda la Gran". Filla de Roger Bernat I de Foix i de Cecília Trencavel, es casà amb Jordà de l'Illa-Jordà, senyor de l'Illa Jordà quan tenia 21 anys -
Jan 1, 1157
Peronella d'Aragó
Peronella d'Aragó va ser Reina d'Aragó entre 1157 i 1164 i comtessa de Barcelona entre 1162 i 1164. Era filla de Ramir II el Monjo i Inés de Poitou -
Jan 1, 1162
La creació de la Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó. Des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. -
Feb 15, 1204
Pere el Catòlic
Va ser el pare de Jaume el Conqueridor i es va casar amb Maria de Montepeller -
Feb 15, 1205
Maria de Montpeller
Mare de Jaume l el Conqueridor i cònjugé de Pere el Catòlic -
Feb 15, 1235
Juame l el Conqueridor
La llegenda el fa engendrat gràcies a un estratagema de la seva mare, Maria de Montpeller, la qual, davant el rebuig del monarca, va substituir subreptíciament una amistançada del rei Pere el Catòlic en el llit reial. Finalment la Corona d’Aragó tindria un hereu i Maria pensava que podria viure més segura tot i el distanciament del seu marit. Així, l’infant Jaume va viure sempre allunyat de la figura paterna, massa preocupada per les glòries militars abans que pels assumptes familiars. -
Jan 30, 1238
Arnau de Vilanova
Arnau de Vilanova (desconegut, entre 1238 i 1240 - Gènova, 1311) va ser un teòleg i metge d'origen desconegut, per a alguns valencià, per a d'altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat. -
May 1, 1276
Pere ll
Fill de Jaume l el conqueridor, i va conquistar Sicília -
Feb 14, 1285
Alfons lll
Fill de Pere lll d'Argó, va ser compte del Casasl de Barcelona -
Aug 13, 1285
Alfons ll
Fill de Per el Gran. L'anomenaven Alfons elCast o Alfons ll d'Aragó -
Jan 19, 1330
L'art romànic català
L'art romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental del segle XI al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi. -
Jan 1, 1333
Lo primer mal any
Lo mal any primer és com es va conèixer ja a l'època l'any 1333, a causa de la mala collita de blat, que començà una sèrie de crisis que amb l'entrada al segle XIV, interromp l'expansió territorial de la Corona d'Aragó i la prosperitat adquirides en els segles anteriors. -
Jan 31, 1347
La peste negra
La pesta negra, també coneguda com a mort negra, va ser una pandèmia de pesta que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV (1347-1351) i provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea, després d'una època d'esplendor. -
Nov 27, 1380
Ferran d'Antequera
Va ser un infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i de Còrsega, duc d'Atenes, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya, i regent de Castella, on també ocupava els títols de senyor de Lara. Va ser el primer monarca catalanoaragonès de la dinastia dels Trastàmara. -
Jan 1, 1395
Pere Oller
Pere Oller (documentat entre 1395 i 1442) està catalogat com un dels millors escultors gòtics catalans. Va treballar en la decoració de diferents catedrals catalanes, com la de Vic, la de Barcelona i Girona i també va fer la façana lateral del palau de la Generalitat. -
Jan 1, 1405
Joan ll de castella
Joan II de Castella, príncep d'Astúries i rei de Castella i Lleó.
Fill petit d'Enric III de Castella i Caterina de Lancaster, va néixer a la ciutat de Toro el 6 de març de 1405, moment en el qual fou designat príncep d'Astúries. -
Jan 1, 1410
El Casal de Barcelona
Fou el llinatge masculí del comte Guifré I de Barcelona. D'ençà del segle IX esdevingué la principal casa comtal de la Marca Gòtica. Regí la Corona d'Aragó fins al 1410, el Regne de Sicília del 1281 al 1410 i el Comtat de Provença del 1112 al 1267. -
Jan 1, 1415
Alfons V el Magnànim
Va ser comtessa de Foix i, després, de Cardona i de Prades, darrera filla de Jaume el Dissortat i d’Isabel d’Aragó.
Va nèixer després de l’empresonament del seu pare. En morir la seva mare (1424), va passar a la cort de la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim. Al 1435 es casà amb el comte Joan I de Foix. Alfons IV la va obligar a tornar a Catalunya sota amenaça d’emparar-se de Castelló de Farfanya i d’altres béns seus. Al 1444 es va casar amb el comte Joan Ramon Folc III de Cardona. -
Jan 23, 1492
Ferran ll el Catòlic
Era fill del rei Joan II d’Aragó i la seva segona esposa Joana Enríquez. Va ser nomenat hereu a la mort del seu germanastre, Carles de Viana, el 1461. De ben jove va aprendre a governar com a rei de Sicília (1468-1516). El 1469, l’any següent de ser nomenat rei sicilià, es va casar, d’amagat, a Valladolid, amb la futura Isabel I de Castella
