CATALUNYA MEDIEVAL :)

Conquesta de Girona

785

L'any 711 es va iniciar la invasió musulmana d'Hispània. Davant la descomposició absoluta del poder visigot, l'expansió musulmana va ser molt ràpida. La ciutat es va conquerir sense cap resistència i no va patir cap mena de destrucció. Les elits locals van capitular i el nou poder musulmà va imposar un tribut personal i territorial.

Conquesta de Barcelona

800

A la tardor del 800,Barcelona va quedar assetjada amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia i diversa maquinària de setge, el Sadun al-Ruayni, en va fugir per demanar ajuda, i va ser capturat.Després d'un setge llarg, la fam va fer que els habitants de la Barcelona musulmana, obrissin les portes a les tropes de l'exèrcit cristià de Lluís el Pietós. Els carolingis la van convertir en la capital del Comtat de Barcelona.

Guifré el Pilós

840

Va governar des de 840 fins a 897.
Va ser fundador de la dinastia comtal de Barcelona, ja des de l'edat mitjana els antics reis d'Aragó i comtes de Barcelona van glorificar-ne i exaltar-ne la memòria, i el seu llinatge es mantingué per descendència directa de pare a fill durant cinc segles. Va morir a mans musulmanes durant la ràtzia islàmica

Sunyer I

890

890 - 950
Fill de Guifré el Pelós i Guinidilda d'Empúries, i germà de Guifré II de Barcelona, Sunifred II d'Urgell i Miró II de Cerdanya.
Es va casar en primeres núpcies amb Aimilda l'any 914.
L'any 925 es va casar en segones núpcies amb Riquilda de Tolosa, filla del comte de Roergue Ermengol, i van tenir cinc fills.

Guifré ll

897

Va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca.
També va participar en les assemblees eclesiàstiques de Barcelona i Girona. Des de l'any 908, l'economia del comtat va semblar estar refeta i Guifré II va continuar i ampliar l'obra de repoblament iniciada pel seu pare,Guifré el Pilós.

Miró I

926

926 - 966
Va accedir al govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona en retirar-se el seu pare a la vida monacal el 947 juntament amb el seu germà Borrell II, amb qui se suposa que es va repartir les funcions de govern.

Borrell II

927

927 - 992
Va ser el segon Borrell de Barcelona perquè el seu oncle Guifré II de Barcelona també tenia el nom de Borrell. El 968 Borrell II es va casar amb Letgarda de Tolosa, filla del duc d'Aquitània Ramon III. Van tenir 2 fills i 2 filles:

Ermessenda de Carcassona

975

975-977
Va estar casada des del 991. Amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui va cogovernar fins que va morir el 1017; el seu difunt marit li va donar en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que va governar en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària.

Ramon Borrell

992

992-1017
Associat al poder pel seu pare el 986, va governar sol a partir de la mort d'aquest, el 992. Vora el 991.
Durant els anys 1000-1002, va ser objecte de diverses ràtzies del cabdill musulmà Almansor. El 1003 va dirigir una expedició contra Làrida que va culminar en la batalla d'Albesa.

Bereguer Ramon I

1000

1000-1035
Durant el seu mandat va predominar la pau. Va sotmetre pacíficament el comte d'Urgell, Ermengol, restablí la concòrdia amb el comte Hug I d'Empúries i va tenir excel·lents relacions amb Guillem I de Besalú i Guifré II de Cerdanya.
El 1025 va promulgar un decret que alliberava els propietaris de terres de qualsevol vinculació jurisdiccional que no fos la del comtat i els deslliurà d'impostos.

Almodis de la Marca

1020

1020 -1071
Va ser la dona de Ramon Berenguer l
Almodis de la Marca va ser una dona excepcional per l'època, ja que es va casar per amor en el seu tercer matrimoni, una cosa que era inusual en l'Edat Mitjana. A més, va participar activament en la vida política del comtat de Barcelona i també en els territoris on va ser senyora feudal.

Ermessenda de Carcassona

1021

1021-1035
Després de la mort del seu fill, va exercir la regència en nom del nét.

Ramon Berenguer I

1035

1035 - 1076
De 1052 a 1071 durà un govern conjunt amb la seva esposa Almodis de la Marca.Ramon Berenguer I de Barcelona va aconseguir imposar-se del tot als nobles rebels dels seus dominis,

Ramon Berenguer II

1053

1053 -1082
Vers el 1077 va realitzar una expedició a l'emirat de Múrcia, en ajut del rei sarraí de Sevilla contra els de Toledo, València, Granada i Màlaga, que eren ajudats per Alfons VI de Castella.
Segons la llegenda va matar al seu germà i el van anomenar fratricida.

Berenguer Ramon II

1053

1053-1097
Era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca.El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germà, perquè no se n'havia determinat l'herència.

Ramon Berenguer III

1097

1097 – 1131
Les seves relacions amb els sarraïns van ser molt hostils. Com que volia estendre el seu domini pel llevant peninsular, va atacar Tortosa el 1095 i Amposta el 1097 sense èxit.
L'any 1103 es va casar amb Maria Díaz de Vivar, filla d'El Cid. D'aquest matrimoni van néixer dues filles

Ramon Berenguer IV

1131

1131 – 1162
Fill de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença.
L'agost de 1150 es casà a Lleida amb Peronella Ramires, reina d'Aragó, i amb qui tingué cinc fills legítims.

Alfons el Cast

1157

1157-1196
Fill i successor de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Per línia paterna era nét de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença, i per línia materna de Ramir II d'Aragó i Agnès de Poitiers. Va ser germà dels comtes Ramon Berenguer IV de Provença i Sanç I de Provença. Alfons I el Cast fou la primera persona que va ser alhora comte de Barcelona i rei d'Aragó.

Pere I

1178

1178-1213
El 1201 va fundar l'orde militar dels Cavallers de Sant Jordi d'Alfama, a la qual donà terres prop de Tortosa, per a tenir un cos de cavallers que lluitessin contra els musulmans i l'ajudessin en noves conquestes.
El setembre de 1196 les Corts de Daroca van confirmar aquesta doble funció: Pere a Catalunya i Aragó i Alfons a Provença.

Jaume I

1208

1208- 1276
Sobre l'engendrament del rei Jaume, fill de Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller, com que el rei Pere rebutjava la seva muller i hom estava preocupat per l'absència d'un hereu legítim, s'ordí una trama per a enganyar-lo.
Després de la victòria cristiana sobre els almohades a la batalla de Las Navas de Tolosa, el seu pare i rei Pere el Catòlic es va implicar en la Croada albigesa.

Pere II

1239

1239-1285
Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es féu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria.

Alfons II

1265

1265- 1291
Fou el primer fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília.
A la mort del seu pare, el novembre de 1285, el succeí al tron de la corona d'Aragó així com en el dels comtats catalans. Alhora, el seu germà segon, Jaume el Just va heretar el Regne de Sicília.

Jaume II

1291

1291-1327
Fou el segon fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília, i germà i successor d'Alfons el Franc al tron de la corona d'Aragó.

Alfons III

1327

1327-1336
Va ser el segon fill del rei Jaume II d'Aragó el Just i de la seva segona muller Blanca de Nàpols. Accedí a la línia successòria el 1319 quan el seu germà major i hereu de la Corona Jaume d'Aragó i d'Anjou renuncià a casar-se amb Elionor de Castella i Portugal i es féu monjo fugint el mateix dia del casament. Deu anys després seria ell mateix qui es casaria en segones núpcies amb Elionor.

Pere III

1336

1336-1387
Fill del rei d'Aragó i comte de Barcelona, Alfons III el Benigne i la seva primera esposa, Teresa d'Entença. Mentre ell fou designat hereu del seu pare a la Corona d'Aragó, el seu germà, l'infant Jaume, fou nomenat hereu del comtat d'Urgell.

Joan I

1387

1387-1396

Va néixer a la ciutat de Perpinyà el 27 de desembre de 1350. Va ser el primer fill del rei Pere III el Cerimoniós i de la seva esposa, i cosina segona, Elionor de Sicília. El seu naixement va donar solució al problema successori a la Corona d'Aragó, el qual s'havia presentat uns anys abans i havia provocat la Guerra de la Unió.

Ferran I

1396

1396-1410
Fill i nebot de reis restava proper a la línia successòria de les casals d'Aragó i de Castella.
Entre el seu heretatge d'infant de Castella i el patrimoni que li aportà la seva muller Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra, reuní uns dominis extensíssims, en els quals es fonamentà la seva força política i, després, la dels seus fills, coneguts com els Infants d'Aragó.

Martí I

1396

1396-1410
S'afirma de Martí l'Humà, que va ser un home moderat, de caràcter benigne i amb un temperament més tranquil i reposat que el que havia caracteritzat el seu pare o el seu germà, que com que li va proporcionar més paciència i més voluntat de negociador. Va ser una persona poc enèrgica, físicament va ser un home gros i amb poca salut. I aquests trets van augmentar i fer-se més palesos amb l'edat.

Alfons IV

1416

1416-1458
Fill primogènit de Ferran d'Antequera i la seva muller, Elionor d'Alburquerque.
A la mort de Martí l'Humà la successió a la Corona d'Aragó recaigué, gràcies al Compromís de Casp de 1412, en el seu pare Ferran I. Entrà als estats de la Corona d'Aragó, que en un futur heretaria, als 16 anys.

Joan II

1458

1458-1462
Fill segon de Ferran I d'Aragó, dit el d'Antequera, el primer sobirà del Casal de Trastàmara a la Corona d'Aragó, i de la seva muller Elionor d'Alburquerque. En pujar al tron el seu pare, li concedí el títol de Duc de Montblanc. Fou germà d'Alfons el Magnànim, al qual succeí a la seva mort.

Joan II

1458

1458-1479
Fill segon de Ferran I d'Aragó, dit el d'Antequera, el primer sobirà del Casal de Trastàmara a la Corona d'Aragó, i de la seva muller Elionor d'Alburquerque. En pujar al tron el seu pare, li concedí el títol de Duc de Montblanc. Fou germà d'Alfons el Magnànim, al qual succeí a la seva mort.

Enric I

1462

1462-1463 Nét de Ferran I, rebesnet de Pere el Cerimoniós, cosí llunyà de Joan II.
Va néixer a la cort de Valladolid el 25 de gener de 1425 fill del rei Joan II de Castella i la seva primera esposa, Maria d'Aragó, i fou nomenat príncep d'Astúries, i per tant hereu del regne, al seu naixement.

Pere IV

1463

1463-1466
Fill de Pere de Portugal, duc de Coïmbra i regent de Portugal, i d'Elisabet d'Urgell i d'Aragó, filla de Jaume II d'Urgell, un dels pretendents al tron aragonès durant el Compromís de Casp. El 1444 fou nomenat també cavaller i Gran Mestre de l'Orde d'Avís, la més important de Portugal. El 1448, a l'arribar el rei Alfons V a la majoria d'edat, el seu pare va haver de deixar la regència.

Renat I

1466

1466-1472
Nascut el 1409, fou el tercer fill de Lluís II de Provença i de Violant d'Aragó, i per tant nét de Joan I d'Aragó. Fou germà de Lluís III de Provença i de Maria d'Anjou, casada amb Carles VII de França. El 1420 es casà amb Isabel de Lorena, filla del duc Carles II de Lorena. D'aquest matrimoni tingueren deu fills.

Ferran II

1479

1479-1516
Era fill del rei Joan II d'Aragó i de la seva segona esposa, Joana Enríquez, i per tant germanastre de l'infant Carles de Viana. Fou reconegut hereu l'any següent a la mort del seu germanastre, el 1461, rebent els títols de príncep de Girona i duc de Montblanc i va ser nomenat lloctinent de Catalunya l'any 1462 i, en 1468 rei de Sicília.