-
1137
1137 → Unió de Regne d’Aragó i els Comtats Catalans (matrimoni entre Peronella i Ramon Berenguer IV)
La boda entre Peronella i Ramon Berenguer IV va suposar la Unió del Regne d'Aragó i els Comtats Catalans. -
Period: 1162 to 1410
Dinastia del Comtat de Barcelona com a rei d’ARAGÓ
1162-1196 → Alfons II el Cast
- 1196-1213 → Pere II el Catòlic
- 1213-1276 → Jaume I el Conqueridor
- 1276-1285 → Pere III el Gran
- 1285-1291 → Alfons III l Franc
- 1291-1327 → Jaume II el Just
- 1327-1336 → Alfons IV el Benigne
- 1336-1387 → Pere IV el Cerimoniós
- 1387-1396 → Joan I el Caçador
- 1396-1410 → Martí I l’Humà -
Sep 12, 1213
1213 → Batalla de Muret
a batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort que participaven en la Croada albigesa. -
1218
1218 → Creació de les Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del segle xiii fins al segle xviii, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona. -
1232
1229-1232 → Conquesta de Mallorca
a Conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa. La croada fou comandada per Jaume I d'Aragó i va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques. -
1245
1232-1245 → Conquesta de València
La Conquesta de València (en àrab بلنسية; Balansiya) fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó. Entre 1229 i 1245, tan sols setze anys, la Corona d'Aragó aconseguí la conquesta de gran part del que seria el Regne de València. -
1265
1265 → Formació del Consell de Cent (Govern de Barcelona)
El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona establerta al segle xiii i va perdurar fins al segle xviii. -
1282
1282 → Conquesta de Sicília
Sicilia va ser conquerida pel rei Pere III d'Aragó l'any 1282. -
1287
1287 → Conquesta de Menorca
La conquesta de Menorca fou la invasió catalanoaragonesa de l'illa de Menorca en poder dels àrabs almohades, duta a terme en el marc de la campanya militar de confiscació del Regne de Mallorca, durant la croada contra la corona d'Aragó. L'operació militar s'inicià el 5 de gener del 1287, fou comandada pel mateix rei Alfons III d'Aragó, i finalitzà en tal sols 12 dies. -
1323
1323 → Conquesta de Sardenya
La Conquesta de Sardenya fou una campanya militar per part de la Corona d'Aragó encapçalada per Jaume el Just entre 1323 i 1326. -
1348
1348 → Arribada de la Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans. El 1347 arribà a Sicília i des d'allà passà a Gènova; el 1348 havia infectat Suïssa (excepte els Grisons) i tota la península Itàlica, on només el territori del Ducat de Milà en fou parcialment estalviat. Des de Suïssa s'estengué a França i la península Ibèrica . -
1359
1359 → Creació de la Diputació del General o Generalitat
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes. També existiren les Diputacions del General del Regne de València i del Regne d'Aragó. La denominació Diputació del General de Catalunya coexistí amb l'oficiós de Generalitat de Catalunya [2] fins a la seva derogació arran dels decrets de Nova Planta. -
1412
1412 → Compromís de Casp (canvi dinàstic)
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà, mort el 1410. Els tres estats s'havien compromès prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit el d'Antequera, en detriment de l'altre candidat Jaume II d'Urgell. -
Period: 1412 to 1515
Dinastia Trastàmara com a rei d’ARAGÓ
1412-1416 → Joan I d’Antequera
- 1416-1458 → Alfons V el Magnànim
- 1458-1479 → Joan II Sense Fe
- 1479-1516 → Ferran II el Catòlic -
1442
1442 → Conquesta de Nàpols
La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona d'Aragó de mans dels Anjou. -
1448
1448 → Creació del Gran Sindicat Remença
El Llibre del Sindicat Remença és un document manuscrit en llatí escrit entre el 1448 i 1449 que conté les actes de les reunions per a triar els síndics o representants dels remences (o serfs) de diverses diòcesis catalanes. Els síndics eren els encarregats de negociar l'abolició dels mals usos amb la monarquia. Aquest llibre és un precedent de l'abolició de la servitud i, a més, expressa la voluntat dels serfs d'una gran àrea. -
1462
1462 → Matrimoni dels Reis Catòlics Ferran II i Isabel I (hereus de les corones d’Aragó i Castella)
Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, en casar-se en secret en 1469, van donar origen a la unió de les corones de Castella i Aragó en 1474. Aquest matrimoni va consumar la unitat dinàstica entre Castella i Aragó, però totes dues corones van conservar els mateixos sistemes d'organització, independents i clars. -
1462
1462 → Matrimoni dels Reis Catòlics Ferran II i Isabel I (hereus de les corones d’Aragó i Castella)
Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, en casar-se en secret en 1469, van donar origen a la unió de les corones de Castella i Aragó en 1474. Aquest matrimoni va consumar la unitat dinàstica entre Castella i Aragó, però totes dues corones van conservar els mateixos sistemes d'organització, independents i clars. -
1472
1462-1472 → Guerra Civil Catalana
La Guerra Civil catalana fou un enfrontament armat que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan II d'Aragó i els remences d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General de l'altra, per tal de tenir el control polític del territori -
1472
1472 → Capitulacions de Pedralbes
En les Capitulacions, Joan el Sense Fe únicament demana que s'anul·li la Capitulació de Vilafranca. Les mesures de clemència i una preferència a la Diputació rebel davant la reialista, permetent seguir en el càrrec a diputats que havien estat opositors, van portar alguna divisió però van pacificar el país.
