Catalunya Medieval

Guifré I el Pelós

878

L'any 870, un membre de la casa comtal de Carcassona, el comte Guifré I el Pelós va ser nomenat pel rei Carles el Calb comte d'Urgell i de Cerdanya, i el 878, de Girona i Barcelona.

Guifré II

Aug 11, 897

Anomenat també Borrell I, va néixer al 874 a Girona, i va morir el 26 d'abril del 911 a Barcelona, va ser comte de Barcelona, Girona i Osona.
És un comte que antigament va ser poc conegut o ignorat.

Sunyer I

911

Sunyer I de Barcelona fou comte de Barcelona i de Girona va començar a governar al 911 i va acabar de governar al 947 i comte d'Osona (911-939 i 943-947). Va començar a governar després de la mort de Guifré II.

Miró I

947

Miró I va néixer a Girona i va morir el 31 d'octubre de 966 a Barcelona, fou comte de Barcelona, Girona i Osona.
Els seus pares van ser Sunyer I, Riquilda de Tolosa i el seu germà va ser Borrell II.

Borrell II

974

Borrell II, fou comte de Barcelona, Girona, Osona i comte d'Urgell. És el segon Borrell de Barcelona perquè el seu oncle Guifré II de Barcelona també tenia el nom de Borrell, raó per la qual aquest també se'l coneix per Borrell I de Barcelona.

Ramon Borrell I

992

Ramon Borrell I,va néixer el 26 de maig de 972 a Girona i va morir el 8 de setembre de 1017 a Barcelona (45 anys), fou comte de Barcelona, Girona i Osona.

Ermessenda de Carcassona

1017

Va estar casada des del 991, amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017, el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària.

Berenguer Ramon I

1021

Berenguer Ramon I, dit el Corbat, fou comte de Barcelona, Girona i Osona. El malnom "el Corbat" té el seu origen en el mot llatí Curvo.

Ramon Berenguer I

1035

Ramon Berenguer I, dit el Vell, (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076). Fou nomenat Hispaniae subjugator en els Usatges de Barcelona, "Apoderador d'Hispània" en antigues cròniques i annals, i "Defensor i mur del poble cristià" (Propugnator et murus christiani populi) (Europa).

Almodis de la Marca

1052

Almodis de la Marca (Tolosa, Occitània v 1020 - Barcelona 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).

Berenguer Ramon II

1076

Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).

Ramon Berenguer III

1097

Ramon Berenguer III , dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Ramon Berenguer II

1097

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Ramon Berenguer IV

1131

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1113/1114 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137 - 1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Peronella d'Aragó

1137

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella) (Osca, 29 de juny?/ agost? de 1136- Barcelona, 15 d'octubre de 1173) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162). També és coneguda com a Peronella Ramires. Es va casar a Lleida.

Alfons I

1157

Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya.

Pere I

1196

Pere el Catòlic (dit també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó) (Montblanc, Principat de Catalunya, 1177 o Osca, Regne d'Aragó, 1178 - Muret, Comtat de Tolosa, 1213). Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213). És soterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena.

Jaume I

1213

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó)(Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Pere II

1276

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó) València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285 (en aragonès Pero, en llatí Petrus) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys

Alfons II

1285

Alfons el Franc o el Liberal (dit també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó), (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València (1285-1291), i rei de Mallorca (1286-1291).

Jaume II

1291

Jaume el Just (dit també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó). (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327).

Alfons III

1322

Alfons el Benigne (dit també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó), (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336). Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, de Sardenya i Còrsega (1327-1336). Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí regnant a l'edat de 37 anys. Roman enterrat a la Catedral vella de Lleida.

Pere III

1336

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1343-1387); Duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387); i finalment comte d'Empúries (1386-1387).

Joan I

1387

Joan el Caçador, dit també «el Descurats» o «l'Amador de la Gentilesa» (conegut també com a Joan I d'Aragó i Joan I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396). Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València.

Martí I

1396

Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).

Ferran I

1412

Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera, de Trastàmara, el Just i l'Honest, fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i de Còrsega, duc d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Alfons IV

1416

Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Joan II

1458

Joan II el Sense Fe, dit també el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479) fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Ferran II

1479

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Dit també II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra per ser rei d'aquests regnes.