-
Pere el Catòlic, II d'Aragó i I de Barcelona (Montblanc, 1177[1] o Osca, 1178[2] - Muret, 1213), fou Rei d'Aragó, Comte de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Cerdanya, Pallars Jussà i Ribagorça (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204-1213).
-
Guillem de Berguedà (1130?-1195/1196) és el trobador del qual ens han arribat més textos. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà que es troba en els Cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions.
-
un dels documents literaris més antics escrits en català, per l'època i l'arcaisme d'escriptura el seu llenguatge és troba entre el llatí vulgar i la llengua romanç del català. Es tracta del fragment d'un sermonari destinat a la predicació de l'evangeli, i és el més vell de tots els escrits en qualsevol de les llengües peninsulars. Segons els experts, les Homilies d'Organyà pertanyen al segle XI, i més concretament entre el 1080 i el 1095.
-
Jaume I el conqueridor: (Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, 27 de juliol del 1276), rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). (en llatí; a 30 de març de 1251: Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani). És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
-
(Ciutat de Mallorca, 1232/1233 - 1315/1316), també conegut com Raimundo Lulio en castellà, Raimundus o Raymundus Lullus en llatí i Raymond Lully en la tradició anglosaxona, va ser un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg i missioner mallorquí del segle XIII. És considerat un dels creadors del català literari i un dels primers a fer servir una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, científics i tècnics, a més de textos novel·lístics. També va escriure en llatí i en àrab.
-
(...1259-1290?) és un trobador vinculat a la casa reial en temps de (Jaume I i del seu fill Pere el Gran). Tot i que en l'actualitat es pensa que es tracta del mateix trobador, encara hi ha algun estudiós, concretament Joan Coromines que situa Guillem de Cervera trenta anys abans que Cerverí de Girona i, per tant, els considera personatges diferents.
-
(Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, 27 de juliol del 1276), rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). (en llatí; a 30 de març de 1251: Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani). És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
-
Pere II el gran: (Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, 27 de juliol del 1276), rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). (en llatí; a 30 de març de 1251: Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani). És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
-
la crònica històrica escrita per Bernat Desclot, una de les quatre grans Cròniques, i narra els fets històrics succeïts des del regnat de Ramon Berenguer IV fins a Pere el Gran, tot i que el nucli principal d'aquesta crònica se centra en aquest darrer.
-
Alfons II el liberal: (Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, 27 de juliol del 1276), rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). (en llatí; a 30 de març de 1251: Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani). És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
-
Jaume II:(Montpeller 1243 - ciutat de Mallorca 1311), rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1313).
-
escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de les Quatre grans cròniques i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328). S'ha assenyalat el seu caràcter de "mirall de prínceps", i de "mirall de ciutadans".
-
Alfons II el benigne: ( Nàpols 1299 - Barcelona 1336). Rei d'Aragó, de València, de Sardenya i Rei titular de Còrsega (1327-1336); Comte de Barcelona.
-
Pere III el cerimoniós: (a causa del punyal que tenia per costum portar[1]), IV d'Aragó, II de València i d'Empúries, III de Barcelona, I de Mallorca i de Sardenya, signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer - 5 de gener de 1387, Barcelona ), fou Rei d'Aragó, de València, de Sardenya (1336-1387) i de Mallorca (1375-1387); Duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387); Comte de Barcelona i d'Empúries (1386-1387).
-
(Barcelona entre 1340 i 1346 - 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes catalans, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria.
-
-
(batejat com Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias; nascut el 5 de Gener de 1938 a Roma, Itàlia) és l'actual rei d'Espanya i comte de Barcelona, entre altres títols històrics.
-
dit també l'Eclesiàstic (Girona 1356 - Barcelona 1410), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya (1396-1410), i de Sicília (1409-1410); Duc de Montblanc (1387-1396); Comte de Barcelona i d'Empúries (1402) i (1407-1410).
-
(Gandia, Safor, 1400 - València, 3 de març de 1459)[1] va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i de la literatura en català.
-
fou un escriptor medieval valencià que va escrivir el Tirant lo Blanc és la seva obra més coneguda, ja que és considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
-
anomenat el d'Antequera i també el Just i l'Honest (Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416)
-
Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona, ( Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols 1458 ), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília , de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458); Comte de Barcelona
-
Joan II el Sense Fe[1], dit també el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1479) i de Navarra (1425-1479); Duc de Montblanc (1412-1458), i de de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); Comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
-
és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell i està considerada la novel·la en llengua catalana més important de tots els temps. Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduïda al castellà (1511) i a l'italià (1538), més tard al francès (1737) i modernament ho ha estat a l'anglès (1984) i a moltes altres llengües.
