-
A l'Agost de 1151, Petronella, filla de Ramiro II rei d'Aragó, es casà amb Ramon Berenguer IV, compte de Barcelona. El matrimoni fou concidit a Lleida, després de que Petronella hagués adquirit la minoría d'edat per casar-se: 14 anys. Entre els dos governaren la corona d'Aragó, ja que en la seva boda es van juntar els comtats de Catalunya amb Aragó.
Aquest matrimoni donà pas als següents hereus: Ramon Berenguer, Berenguer Ramon i Sancho. -
Va neixer al 1154, fill de Ramon Bernguer IV. Morir el 1196.
Va ser el primer rei de la confederació catalanoaragonesa.
Tenia 12 anys quan el seu pare va morir, i la seva mare Peronella li cedí el dret de la corona.
Es casà amb Sança de Castella i tingueren 8 fills. -
-
Rei de Catalunya i Aragó.
Pere es va casar el 6 de gener de 1221 ab Elionor. Tindueren un fill ( Alfons ) però el matrimoni fou anul·lat per l'esglesia, a petició del rei, per qüestions de parentiu quan Pere ja tenia 22 anys.
Es tornà a casar i tingué 9 fills amb aquest nou matrimoni.
Pere fou un rei de gran caràcter i forta peersonalitat.
Va morir al 1213 -
Neix el 12 de febrer de 1208. Fill de Pere I el Catòlic.
El deien Jaume el conqueridor perquè va conquerir moltes terres. Aquest era sols rei d'Aragó, a Catalunya manava el compte de Barcelona. -
Va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret a 1213, en la qual es vàren enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, entre ells Pere el Casp, contra els croats i Felip II de França.
En la batalla Pere el Casp va morir, i va guanyar Simó de Montfort, convertint-se així en duc de Narbona, Comte de Tolosa i a més dels de vescomte de Besiers i Carcassona. -
Fou un tracte entre França i la corona Catalanoaragonesa. En aquest, acorden que França reconeixia a la corona d'Aragó com a independent, però, a canvi, els catalans i aragonesos cediràn les terres més properes a Occitània.
-
Fou un sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València. Després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília.
Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. -
Pere el gran es va casar amb constaça de Sicília ( filla del rei) El papa de roma va nombra rei de Sicília a Carles d'Anjou (un Frances) amic del papa. Es va cambiar el papa de roma i el que van fica ere amic de la familia d'Anjou. Pere el Gran va aprofitar per conquerir Sicília l'any 1282 ja que les vespres Sicílianes van deixar veure que el poble no estave content amb els seus reis.
-
Les Vespres Sicilianes fou un aixecament popular de l'illa de Sicília contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou que va durar de 1282 a 1287.La revolta incitada per Joan de Pròixida pren el nom perquè va començar a l'inici de la pregària de vespres de dilluns de Pasqua (30 de març de 1282) a l'Església de l'Esperit Sant de Palerm.De resultes d'aquest aixecament, es produeix la divisió del Regne de Sicília.
-
Fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, compte de Barcelona, rei de València i rei de Mallorca
Per enarrec del seu pare (Pere el gran), va conquerir les illes Balears -
Fou sobirà de la Corona d'Aragó. Titols principals de compte de Barcelona, Rei d'Aragó i Rei de València i també Rei de Secílica, Rei de Mallorca i Rei de Serdanya.
-
Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí regnant a l'edat de 37 anys. Roman enterrat al Catedral vella de Lleida.
-
fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1343-1387).
Va tenir 11 fills, amb tres matrimònis diferents. -
Fou rey de Aragón, Valencia, Mallorca, Cerdeña y Córcega, y conde de Barcelona, Rosellón y Cerdaña. Començ´`a a regnar a la edat de 37 anys, i durant 9 anys.
Va fer un canvi a la política exterior.
El 1387 s'alià amb el Regne de Castella i el Regne de França, i el 1388 signà un tractat amb el Regne de Navarra. Així mateix es reconcilià amb els Anjou, prometent la seva filla Violant amb Lluís II de Nàpols. El 1390 signà les paus amb Gènova -
va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407).
Es casà amb Maria de Luna, membre d'un important llinatge aragonès. Vàren tenir quatre fills, però tres moriren prematurament -
Fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i de Còrsega, ducd'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya i regent de Castella.
Es casà amb 14 anys amb Elionor d'Alburquerque, aquesta era la seva tieta. Van concebre 7 fils. -
Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona, Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i de Nàpols. Comte de Barcelona.
Fill primogènit de Ferran d'Antequera -
Fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília i de Navarra; Duc de Montblanc, i de Gandia i Comte de Barcelona i de Ribagorça.
-
Després d'un interregne de dos anys, farcit d'intrigues, els compromissaris reunits a Casp voten Ferran d'Antequera, el que suposa l'entronització d'una nova dinastia de prínceps castellans a la corona catalano-aragonesa.
-
Ostentà els títols de comte de Ribagorça, duc de Montblanc, príncep de Girona, rei de Sicília, rei d'Aragó, de València, de Mallorca i comte de Barcelona, rei de Castella, de Sardenya, de Nàpols, regenent de Castella i rei de Navarra
