Cronologia dels comtes reis catalans, de Guifré el Pelós a Martí l' Humà

Comte Guifré I el Pelós

878

Fill de Sunifred I. Comença la dinastia del comtat de Barcelona

Guifré II

897

Conegut també com Borrell I. Fill de Guifré I. Va ser l' últim en prestar vassallatge a un monarca franc.

Sunyer I

911

Era germà de Guifré II. Fou comte de Barcelona, de Girona i d' Osona.

Miró I

947

Va ser comte de Barcelona, Girona i Osona en retirar-se el seu pare. El seu pare va ser Sunyer I.

Borrell II

947

Va ser germà de Miró I. Va ser comte de Girona, Barcelona i Osona. També va ser comte d' Urgell. Es va negar a renovar el pacte de vassallatge amb el nou rei francès. Ell instaura la independència del comte de Barcelona respecte el rei de França.

Ramon Borrell

988

Fill de Borrell II. Va estar associat al poder pel seu pare al 988. Va governar en solitari a partir del 992. Es va casar amb Ermessenda de Carcassona amb qui va tenir dos fills.

Berenguer Ramon I

1017

Va ser comte de Barcelona entre 1017-1035. Va ser fill de l' anterior. És anomenat "El corbat". Quan va morir el seu pare ell encara era menor d' edat i la seva mare va actuar com a la seva tutora.

Ramon Berenguer I, El Vell

1035

Va ser anomenat el "Vell". Va ser el comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i rasés.Va activar les campanyes militars contra els musulmans.

Ramon Berenguer II, el Cap d' Estopa

1076

Se'l anomenava "Cap d' Estopa" degut a la seva espessa cabellera de color ros palla. va ser comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasez.

Berenguer Ramon II, el Fraticida

1076

Berenguer Ramon II el Fraticida va ser comte de Barcelona. Va ser fill de Ramon Berenguer I. Al principi va governar juntament amb el seu germà bessó, Ramon Berenguer II.

Ramon Berenguer III el Gran

1095

Va ser comte de Barcelona, Girona, Osona, Provença i Cerdanya. Va governar durant un temps amb el seu tiet, Berenguer Ramon II el Fraticida. Fins que aquest se'n va anar a la primera creuada on va morir. Al 1112 es va casar amb Dolça de Provença.

Ramon Berenguer IV el Sant

1137

Va ser comte de Barcelona, Girona i de Ribagorça i regent del comtat de Provença. Va rebre de Ramir II d' Aragó el Regne d' Aragó i va esdevenir príncep sobirà i dominador del regne. El 1150 es va casar amb Peronella, la filla de Ramir II. Mai va ser rei.

Alfons I el Cast

1162

També va ser anomenat el "Trovador". Va ser rei d' Aragó i comte de Barcelona i marquès de Provença.Va ser la primera persona en ser alhora comte de Barcelona i rei d' Aragó.

Pere I el Catòlic

1196

Va ser anomenat també Pere II d' Aragó i Pere I de Catalunya- Aragó. Fou sobirà de la corona d' Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d' Aragó. Es va casar el 1204 amb maria de Montpeller. Va morir a la desfeta de Muret. Això va ser la fi de la influència transpirinenca. És soterrat al Monestir de Santa Maria de Sixena.

Jaume I el Conqueridor

1213

Va ser rei als deu anys. Jaume I va destinar el primer temps del seu regnat a sobreposar-se a la noblesa. Després van venir les grans conquestes com la de Mallorca el 1229; Eivissa el 1235; i la campanya del País Valencià, des de 1232 fins 1245, i fins Múrcia el 1266. I és per això que se'l considera el pare des Països Catalans.
Va viure 68 anys i va tenir moltes dones i almenys 14 fills. La seva segona dona Violant va fer enemistà Jaume I amb el fill del seu primer matrimoni.

Pere II el Gran o dels "francesos"

1276

Va ser anomenat també Pere el Gran o dels "francesos" per la victòria de coll de Panissars. Va ser fill de Jaume I el Conqueridor. Va ser comte de Ribagorça, Rei d' Aragó i comte de Barcelona. Es va casar amb Constància de Sícilia.

Alfons II el Franc

1285

Va ser fill de Pere II. Va ser rei d' Aragó, de València i comte de Barcelona i rei de Mallorca. Va desposseir les Balears al seu oncle Jaume de Mallorca, que havia col·laborat amb els francesos.

Jaume II el Just

1291

Va ser fill d' Alfons II. Va ser comte de Barcelona, rei d' Aragó i de València, rei de Sicília, de Mallorca i de Sardenya i va promoure la gran expansió mediterrània a Sardenya i sobre els ducats d' Atenes i Neopàtria. Va buscar la pau amb el regne de Castella per resoldre el problema sicilià.

Alfons III el Benigne

1327

Va ser fill de Jaume II. Fou sobirà de la Corona d' Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d' Aragó, de valència, de Sardenya i Còrsega. Va començar a regnar a l' edat de 28 anys. Va regnar 9 anys i va morir regnant a l' edat de 37 anys. Està enterrat a la Seu Vella de LLeida.

Pere III el Cerimoniós

1336

Va ser fill de l' anterior. També va ser anomenat el del Punyalet. Va ser rei d' Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona. Més tard va ser rei de Mallorca, duc d' Atenes i de Neopàtria. Finalment va ser comte d' Empúries.

Joan I el Caçador

1387

També anomenat el Descurat o l' Amador de la Gentilesa. Va ser rei d' Aragó, de Mallorca, de València, de Sardenya i de Còrsega i comte de Barcelona, Rosselló i Cerdanya i duc de Girona. Va començar a regnar a l' edat de 37 anys, va regnar 9 anys i va morir amb 46 anys.

Martí l' Humà

1396

També anomenat l' Eclesiàstic. Va ser rei d' Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya i també d' Empúries. També va ser del regne de Sicília quan es va morir el seu fill Martí el Jove. La seva mort sense descendència masculina va portar a la fi de la dinastia barcelonina i tot seguit un interregne fins a la fi del Compromís de Casp.