Comtats

COMTES CATALUNYA MEDIEVAL

  • 840

    Guifré el Pilós

    Guifré el Pilós
    Fou comte de Barcelona, comte d'Osona i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona.
  • 890

    Sunyer I

    Sunyer I
    Fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).Fill de Guifré el Pelós i Guinidilda d'Empúries, i germà de Guifré II de Barcelona.
  • Apr 26, 911

    Guifré II, Borrell I

    Guifré II, Borrell I
    Va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc. Va ser el fill primogènit de Guifré I el Pilós i Guinidilda d'Empúries.
  • 926

    Miró I

    Miró I
    Fou comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966).Fou fill del comte de Barcelona Sunyer I i la seva segona muller, Riquilda de Tolosa.
  • 972

    Ramon Borrell

    Ramon Borrell
    Fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992-1017).Fill gran del comte Borrell II i de la seva primera dona Letgarda de Tolosa.
  • 972

    Ermessenda de Carcassona

    Ermessenda de Carcassona
    Va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona.Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell.
  • 1000

    Berenguer Ramon I

    Berenguer Ramon I
    Fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).Fill de Ramon Borrell, comte de Barcelona, i d'Ermessenda de Carcassona.
  • 1013

    Ramon Berenguer IV

    Ramon Berenguer IV
    Fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137 - 1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.Fill de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença, a qui succeí en el tron comtal de Barcelona en 1131, mentre el seu germà Berenguer Ramon succeïa al seu pare en el tron comtal de Provença.
  • 1020

    Almodis de la Marca

    Almodis de la Marca
    Fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071)Filla del comte occità Bernat I de la Marca i d'Amèlia de Rasès.[3] Fou germana de Llúcia de la Marca que es casà amb el comte Artau I de Pallars Sobirà.
    Vers el 1038 es casà amb Guillem III d'Arlès, casament que posteriorment fou anul·lat per la joventut d'Almodis.
    Vers el 1040 es casà amb Ponç III de Tolosa del qual obtingué el divorci el 1052. D'aquest matrimoni tingué.
  • 1023

    Ramon Berenguer I

    Ramon Berenguer I
    Fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076). Fill de Berenguer Ramon I de Barcelona i de Sança de Castella.
  • 1053

    Ramon Berenger II

    Ramon Berenger II
    fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).Era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germà, ja que aquell no havia dividit l'herència. El seu sobrenom és deu a tenir una gran i espessa cabellera rossa.
  • 1053

    Berenguer Ramon II

    Berenguer Ramon II
    Fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).Era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Ramon Berenguer II. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germà, perquè no se n'havia determinat l'herència.
  • Nov 11, 1082

    Ramon Berenger III

    Ramon Berenger III
    Fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
    Era fill del comte de Barcelona Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes, i la seva muller, Mafalda de Pulla-Calàbria, la qual succeí en el tron comtal de Barcelona.
  • 1157

    Alfons I

    Alfons I
    Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya. Més endavant esdevingué comte de Rosselló (des del 1172) i de Ribagorça (des del 1192). Fou també comte de Gavaldà, vescomte de Milhau i vescomte de Carlat (entre 1167-1168) i comte de Provença (entre 1167-1173). Començà a regnar a l'edat de 5 anys i en regnà 34; morí a l'edat de 39 anys.Fou fill de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó.
  • 1177

    Pere I

    Pere I
    Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213). És soterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena.Fill i successor d'Alfons el Cast i de Sança de Castella al tron de la Corona d'Aragó a la mort del seu pare el 1196. Pel testament d'Alfons el Cast, Pere heretava Barcelona, així com els comtats que en depenien, i Aragó, mentre el seu germà Alfons la Provença.
  • Feb 2, 1208

    Jaume I

    Jaume I
    Fou sobirà de la Corona d'Aragó. Portava els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys.Fill i successor del rei Pere II d'Aragó al tron de la corona d'Aragó i de Maria de Montpeller. Quedà totalment orfe de pare i mare el 1213, quan tan sols comptava amb 5 anys.
  • 1240

    Pere II

    Pere II
    Fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus.profanada.El rei Pere "el Gran" fou fill de Jaume el Conqueridor i de segona muller d'aquest, Violant d'Hongria.
  • 1265

    Alfons II

    Alfons II
    Fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València (1285-1291), i rei de Mallorca (1286-1291).Fou el primer fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília.
    A la mort del seu pare, el novembre de 1285, el succeí al tron de la corona d'Aragó així com en el dels comtats catalans. Alhora, el seu germà segon, Jaume el Just va heretar el Regne de Sicília.
  • Aug 10, 1267

    Jaume II

    Jaume II
    Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), rei de Mallorca (1291-1295) i rei de Sardenya (1324-1327).Fou el segon fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília, i germà i successor d'Alfons el Franc (1291) al tron de la corona d'Aragó.
  • 1299

    Alfons III

    Alfons III
    Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, de Sardenya i Còrsega (1327-1336). Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí regnant a l'edat de 37 anys. Roman enterrat a la Catedral vella de Lleida.Fou el segon fill del rei Jaume II d'Aragó el Just i de la seva segona muller Blanca de Nàpols.
  • Oct 5, 1319

    Pere III

    Pere III
    Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1343-1387); Duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387); i finalment comte d'Empúries (1386-1387).Fill del rei d'Aragó i comte de Barcelona, Alfons III el Benigne i la seva primera esposa, Teresa d'Entença. Mentre ell fou designat hereu del seu pare a la Corona d'Aragó, el seu germà, l'infant Jaume, fou nomenat hereu del comtat d'Urgell.
  • Nov 27, 1350

    Joan I

    Joan I
    Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, del Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); Duc de Girona (1351-97). Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys.
    Fou el primer fill del rei Pere III el Cerimoniós i de Elionor de Sicília. El seu naixement va donar solució al problema successori a la Corona d'Aragó.
  • Jul 29, 1356

    Martí I

    Martí I
    Va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409). La seva mort sense descendència masculina legítima va suposar la fi de la dinastia barcelonina. Era el fill segon del matrimoni entre Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília.