-
-
Inicia la dinastia del Comtat de Barcelona. Guifré el Pelós, comte de Barcelona, Urgell, Cerdanya, Besalú i Girona, que inicia una dinastia de cinc segles, fins el Compromís de Casp (1412).
-
-
Conegut també com Borrell I. Fill de Guifré I. Va ser l' últim en prestar vassallatge a un monarca franc.
-
-
Era germà de Guifré II. Fou comte de Barcelona, de Girona i d' Osona.
-
El 988 Borrell II es nega a renovar el pacte de vassallatge amb el nou rei francès, Hug Capet, ja que tres anys abans no havia rebut l'ajuda demanada quan Almansor atacà Barcelona. Borrell II instaura la independència de fet del comte de Barcelona respecte del rei de França. Amb Jaume I, i el tractat de Corbeil (1258), la independència serà també de dret. -
-
-
Va ser comte de Barcelona, Girona i Osona en retirar-se el seu pare. El seu pare va ser Sunyer I.
-
-
Inicia la dinastia sobirana del Comtat de Barcelona.
-
-
Fill de Borrell II. Va estar associat al poder pel seu pare al 988. Va governar en solitari a partir del 992. Es va casar amb Ermessenda de Carcassona amb qui va tenir dos fills.
-
-
Va ser comte de Barcelona entre 1017-1035. Va ser fill de l' anterior. És anomenat "El corbat". Quan va morir el seu pare ell encara era menor d' edat i la seva mare va actuar com a la seva tutora.
-
-
Ramon Berenguer I, El Vell
Va ser anomenat el "Vell". Va ser el comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i rasés.Va activar les campanyes militars contra els musulmans. -
Se'l anomenava "Cap d' Estopa" degut a la seva espessa cabellera de color ros palla. va ser comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasez. -
Berenguer Ramon II el Fraticida va ser comte de Barcelona. Va ser fill de Ramon Berenguer I. Al principi va governar juntament amb el seu germà bessó, Ramon Berenguer II. -
-
-
Va ser comte de Barcelona, Girona, Osona, Provença i Cerdanya. Va governar durant un temps amb el seu tiet, Berenguer Ramon II el Fraticida. Fins que aquest se'n va anar a la primera creuada on va morir. Al 1112 es va casar amb Dolça de Provença. -
-
Casament amb Dolça de Provença. -
-
Va ser comte de Barcelona, Girona i de Ribagorça i regent del comtat de Provença. Va rebre de Ramir II d' Aragó el Regne d' Aragó i va esdevenir príncep sobirà i dominador del regne. El 1150 es va casar amb Peronella, la filla de Ramir II. Mai va ser rei. -
-
Corona Catalano-Aragonesa. -
-
També va ser anomenat el "Trovador". Va ser rei d' Aragó i comte de Barcelona i marquès de Provença.Va ser la primera persona en ser alhora comte de Barcelona i rei d' Aragó. -
-
Va ser anomenat també Pere II d' Aragó i Pere I de Catalunya- Aragó. Fou sobirà de la corona d' Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d' Aragó. Es va casar el 1204 amb maria de Montpeller. Va morir a la desfeta de Muret. Això va ser la fi de la influència transpirinenca. -
-
Jaume I destinà el primer temps del seu regnat a sobreposar-se a la noblesa. Després van venir les grans conquestes (Mallorca el 1229; Eivissa el 1235; i la campanya del País Valencià, des de 1232 fins 1245, i fins Múrcia el 1266). I és per això que se'l considera el pare des Països Catalans. Jaume I va viure 68 anys, que era molt en aquella època. També va tenir moltes dones i almenys 14 fills. -
-
Va ser anomenat també Pere el Gran o dels "francesos" per la victòria de coll de Panissars. Va ser fill de Jaume I el Conqueridor. Va ser comte de Ribagorça, Rei d' Aragó i comte de Barcelona. Es va casar amb Constància de Sícilia. -
-
Desposseeix les Balears al seu oncle Jaume de Mallorca, que havia col·laborat amb els francesos. -
-
Inicialment rei de Sicília, promourà la gran expansió mediterrània a Sardenya i sobr els ducats d'Atenes i Neopàtria. -
-
Alfons III d'Aragó, anomenat el Liberal o el Franc, va ser rei d'Aragó, i de València, i comte de Barcelona, entre 1285 i 1291, i rei de Mallorca entre 1286 i 1291. -
-
Pere III fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1343-1387), duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387) i finalment comte d'Empúries (1386-1387). -
-
Joan I fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397). Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys. -
-
A la seva mort no hi ha una descendència legítima ja que l'any abans havia mort el seu fill, Martí el Jove, rei de Sicília. -