-
El primer dispositiu manual de càlcul va ser L'Àbac, que servia per representar números al sistema decimal i comptar, permetent la realització d'operacions aritmètiques senzilles. Va ser creat a l'any 3000 AC, lo qual no quadra amb l'any que posa a dalt, però ho he posat així per que no quedi tan separat. -
El matemàtic escocès, John Napier (1550 – 1617), va fer un intent de simplificar les operacions de multiplicació, divisió i exponenciació. Va inventar els logaritmes naturals o neperians a finals del segle XVI, construint el 1614 les primeres taules dels mateixos. -
Cap a l'any 1623, el científic alemany Wilhelm Schickard (1592 – 1635) va idear una calculadora mecànica anomenada rellotge calculant, que funcionava amb rodes dentades i era capaç de sumar i restar, però no es va poder muntar en aquella època, de manera que va ser construïda, segons el disseny de l'autor, a principis del segle XX per enginyers d'IBM. -
Alguns anys després, el 1642, el matemàtic i filòsof francès Blaise Pascal (1623 – 1662) va inventar la primera màquina automàtica de calcular completa a base de rodes dentades que simulava el funcionament de l'àbac. Al principi es va denominar "pascalina", rebent posteriorment el nom de màquina aritmètica de Pascal. -
El 1650, Patridge, basant-se en els descobriments de Napier, va inventar la regla de càlcul, petita regla lliscant sobre una base fixa en què figuraven diverses escales per a la realització de determinades operacions. -
El 1666 el matemàtic anglès Samuel Morland va inventar un altre aparell mecànic que realitzava operacions de suma i resta; es va denominar "màquina Aritmètica de Morland" i el seu funcionament i prestacions s'assemblen als de la màquina de Pascal. -
El 1779, Mattieu Hahn va dissenyar i construir una màquina de calcular capaç de realitzar sumes, restes, multiplicacions i divisions. -
La filla del famós poeta Lord Byron (1788 – 1824), Augusta Ada Byron, comtessa de Lovelace, va ser la primera persona que va realitzar programes per a la màquina analítica de Babbage, de manera que ha estat considerada com la primera programadora de la història.
-
El Francès Charles – Xavier Thomas (1785 – 1870) va inventar una màquina que a més de funcionar a la perfecció, va tenir un gen èxit comercial. Aquesta màquina es va denominar aritmòmetre. -
Ja al segle XIX, l'any 1805 el francès Joseph Marie Jacquard (1752 – 1834), després d'alguns intents anteriors, va construir un teler automàtic que realitzava un control prefecte sobre les agulles teixidores, utilitzant targetes perforades que contenien les dades per al control de les figures i dibuixos que calia teixir. Es pot considerar el teler de Jacquard com la primera màquina mecànica programada. -
El matemàtic anglès i professor de la Universitat de Cambridge Charles Babbage (1792 – 1871) va dissenyar dues màquines de calcular que trencaven la línia general de les màquines d'aquella època pel grau de complexitat. La primera, dissenyada en rodes dentades; les seves aplicacions més importants van ser la resolució de funcions i l'obtenció de taules d'aquestes funcions. -
Poc després, el 1833, Babbage va dissenyar la seva segona màquina, anomenada màquina analítica, capaç de realitzar totes les operacions matemàtiques i amb possibilitat de ser programada per mitjà de targetes de cartró perforat (similars a les targetes de Jaquard), sent a més capaç d'emmagatzemar al seu interior una quantitat de xifres considerable. -
El 1854, l'enginyer suec Pehr George Sheutz (1785 – 1873), recolzat pel govern del seu país, va construir una màquina diferencial similar a la de Babbage, anomenada màquina de tabular, que va tenir un gran èxit i es va utilitzar fonamentalment per a la realització de càlculs astronòmics i la confecció de taules per a les companyies d'assegurances. -
El 1887, el francès Léon Bollée (1870 – 1913), famós per la seva gran afició a l'automobilisme, va construir una màquina de multiplicar en què la multiplicació es realitzava directament, sense utilitzar el procediment de sumes successives. -
El 1893, el suís Otto Steiger Va construir la primera calculadora que va tenir èxit comercial; el seu nom va ser la milionària i es va utilitzar per als grans negocis i en algunes aplicacions de càlcul científic. -
El 1936, el matemàtic anglès Alan M. Turing (1912 – 1954) va desenvolupar la teoria d'una màquina capaç de resoldre tota mena de problemes amb solució algorítmica, arribant a la construcció teòrica de les màquines de Turing. Una màquina de Turing és una manera de representar un procés a partir de la seva descripció. -
Amb els estudis d'Alan M. Turing, es va iniciar la teoria matemàtica de la computació. D'aquests estudis va sorgir la teòrica de la computabilitat que engloba l'anàlisi encaminat a trobar formes de descripció i representació del procés o dels algoritmes.
-
El 1937, Howard H. Aiken va construir una calculadora numèrica basada en l'ús de relés electromagnètics, rodes dentades i embragatges electromecanànics, configurant el primer ordinador electromecànic. -
El 1938, l'Alemany Calude Shannon va començar a aplicar la teoria de l'àlgebra de Boole a la presentació de circuits lògics. Va publicar el 1948 la teoria matemàtica de les comunicacions i va realitzar diversos estudis sobre la teoria de la informació, on van aparèixer mesures de la quantitat d'informació com el bit (binary digit). -
També el 1938, el físic nord-americà John Vicent Atanasoff, professor de la Universitat d'Iowa, juntament amb el seu col·laborador Cfford Berry van construir una màquina electrònica que operava en binari seguint la idea de Babbage. Aquesta va ser acabada el 1942 i es va anomenar ABC (Atanasoff Berry Computer), sent considerada com la primer Màquina de calcular digital. No va prendre caràcter dordinador ja que no existia la possibilitat de programar-la. -
El 1944, l'enginyer i matemàtic John Von Neumann (1903 – 1957), d'origen hongarès i naturalitzat nord-americà, desenvolupa la idea de programa intern i descriu el fonament teòric de construcció d'un ordinador electrònic anomenat model de Von Neumann. -
El 1940, John W. Mauchly i Joh Presper Eckert juntament amb científics de la Universitat de Pennsilvània van construir a l'escola Moore d'Enginyeria Elèctrica, a petició del Ministeri de Defensa dels Estats Units, el primer ordinador electrònic anomenat ENIAC (Electronic Numerical Integrator and calculador) ) construïda a base de vàlvules al buit, que va entrar en funcionament el 1945. -
El primer ordinador electrònic de propòsit general. ENIAC
-
Als anys cinquanta, amb el descobriment dels semiconductors, van aparèixer el díode i el transistor, aquest últim inventat per Walter Brattain, jhon Barden i W.Shockley als laboratoris BELL el gener de 1947, per aquest descobriment van obtenir el premi Nobel. El transistor va substituir la vàlvula de buit permetent la reducció de circuits de mida i augmentant la fiabilitat dels equips a causa de les seves millors característiques. -
Basant-se en el transistor, es van construir circuits capaços de realitzar funcions lògiques, de manera que van sorgir les portes lògiques i els seus circuits derivats. -
Poc després, el 1951, John W. Mauchly va construir el primer ordinador de sèrie posada a la venda; aquesta va ser UNIVAC-I (Universal Automatic Computer – Computador Automàtic Universal), que també utilitzava cintes magnètiques. -
El 1952 es va realitzar aquesta màquina que es va denominar EDVAC (Electronic 30 Discrete Variable Automatic Computer) i va ser una modificació de l'ENIAC. Aquest ordinador utilitzava línies de demora acústica de mercuri per on circulaven senyals elèctrics subjectes a retard i permetien la memorització de les dades. -
El 1971 apareix el microprocessador, consistent en la integració de tota la UCP d'un ordinador en un sol circuit integrat. La tecnologia utilitzada és la LSI que va permetre la fabricació de microordinadors i ordinadors personals, així com els ordinadors monopastilla. -
El 1981, els principals països productors de noves tecnologies van anunciar una nova generació, les característiques principals de la qual seria:
- Utilització de components a una escala d'integració molt alta (VLSI)
- Intel·ligència artificial
- Utilització del llenguatge natural (de 5a generació).
- Interconnexió entre tota mena d'ordinadors, dispositius i xarxes i la xarxa de xarxes, Internet.
- Integració de dades, imatges i veu (multimèdia).
- Xarxes neuronals
- Realitat virtual.
