-
L'hereu de l'imperi austrohongarès, Francesc Ferran, va ser assassinat a Sarajevo.
-
Àustria, animada per Alemanya , va acusar Sèrbia d'haver instigat el magnicidi i li va declarar la guerra. Rússia hi va intervenir per protegir Sèrbia i va declarar la guerra a Àustria. Al seu torn, Alemanya, aliada d'Àustria, va declarar la guerra a Rússia i a França. El Regne Unit va declarar la guerra a Alemanya i a Àustria quan els exèrcits alemanys varen envair Bèlgica, aliada de França. Tan sols Itàlia es va mantenir neutral al principi.
-
"Batalla de fronteres" al nord (frontera franco-belga) i l'est (frontera franco-alemanya). Les tropes franceses retrocedeixen 200 quilòmetres.
-
Rep el nom de les operacions que van tenir lloc durant 1914, centrades en els esforços alemanys per derrotar França i, un cop aconseguit això, aniquilar els exèrcits de Rússia. Durant aquesta fase els alemanys van emprar una estratègia basada en ràpids moviments amb l'objectiu de sorprende als seus adversaris.
-
El Japó declara la guerra a Alemanya
-
El general alemany Hindenburg frena l'avanç de les forces russes en el front de Prússia Oriental. Acaba el 30 d'agost de 1914. Els russos varen aconseguir reaccionar i arribar a les fronteres de l'Imperi austrohongarès. Als Balcans, l'ofensiva austriaca contra Sèrbia va ser aturada.
-
Una contraofensiva franco-britànica frena l'avanç dels alemanys, a menys de 40 quilòmetres de Paris, i els fa retrocedir cap al nord. Prop d'un milió de soldats francesos i britànics s'enfronten amb 800.000 alemanys. El comandant alemany era Von Moltke i el francès, era Joseph Joffre. La batalla finalitza el 9 de setembre de 1914.
-
Al front occidental, francesos i britànics per una banda, i alemanys de l'altra, intenten maniobres per envoltar als seus enemics. Els combats s'acosten a la Mar del Nord, on arriben el 17 de novembre. El front, que s'estén fins a la frontera Suïssa, no canviarà molt fins a a la primavera de 1918. La guerra s'enterra a les trinxeres, contràriament al que passa en el front oriental, on la guerra de moviment prossegueix durant tot el conflicte. Aquestes maniobres acaben el novembre de 1914.
-
Cessament del general de Moltke, Cap d'Estat Major de Prússia des de l'1 de gener de 1906 fins: renuncia al seu càrrec després dels seus fracassos militars.
Nomenament del General Erich von Falkenhayn: nou Cap de l'Estat Major de Prússia fins 29 d'agost de 1916. -
Va ser la darrera llarga batalla del primer any de la I Guerra Mundial (1914). En realitat va ser una sèrie de batalles, van començar el 19 d'octubre i van finalitzar el 13 de novembre (França), 22 de novembre (Regne Unit) o el 30 de novembre (Alemanya). Aquesta batalla va marcar el final de l'anomenada carrera cap al mar. Les principals batalles de Ypres van ser: la batalla de Langemarck, del 21 al 24 d'octubre i la batalla de Nonne Bosschen, l'11 de novembre. Va acabar el 22 de novembre.
-
L'Imperi turc, que havia tancat l'accés als Estrets, aliats a Rússia, entra en guerra de la banda dels imperis centrals (alemany i austrohongarès).
-
L'operació s'inicià com esforç conjunt del Regne Unit i França per obrir un nou front a l'est contra l'imperi otomà, aliat de les potències centrals, i finalment capturar la seva capital, Constantinoble (avui Istambul). Per conseguir-ho, les forces aliades havien de desembarcar a la península de Gal·lípoli. L'intent fou un fracàs i les tropes aliades, després de mantenir uns precaris caps de pont a la península, retiraren les tropes el 9 de gener de 1916.
-
Va enfrontar a les forces de França, Regne Unit, Austràlia i Canadà contra l'Imperi alemany. Va ser la primera batalla en la qual se va utilitzar gas mortifer amb fins militars. Les forces alemanyes van llançar gas clor asfixiant contra les tropes aliades, encara que aquest no va ser decisiu per al resultat de la batalla. Des d'aquesta batalla, en la Primera Guerra Mundial es combatrà amb màscares de gas. La batalla va finalitzar el 25 de maig de 1915.
-
Operació militar iniciada per Alemanya a la zona entre les viles de Gorlice i de Tarnów. L'objectiu inicial era fer una ofensiva per alleugerir la pressió que exercien els russos sobre l'exèrcit austrohongarès més al sud. El ràpid èxit aconseguit per les tropes alemanyes féu que l'ofensiva acabès provocant una retirada general de les tropes russes, amb el resultat final que les potències centrals recuperaren tota Galítzia i ocuparen la Polònia russa, lituania i parts de Bielorússia. Acaba: 18/9
-
Varen morir 1198 persones. L'enfonsament va fer que l'opinió pública en molts països s'oposés majoritàriament a Alemanya, contribuint a l'entrada dels Estats Units en la guerra, i es va convertir en un símbol de les campanyes militars de reclutament
-
Després que els Poders Centrals ocupessin el denominat Regne de Polònia, el varen dividir en dues parts. Varsòvia pels alemanys i Kielce pels austríacs.
-
Bulgària pacta amb Almemanya l'entrada de guerra. El 14 d'octubre, Bulgària declara la guerra a Sèrbia i obté Macedònia.
-
Va ser la major i més llarga batalla de la Primera Guerra Mundial al front occidental entre els exèrcits alemany i francès.Els alemanys van llançar una ofensiva sobre la ciutat francesa de Verdun que ocupava una posició vital, ja que estava sobre uns turons des dels quals es denominava el riu Mosa, a l'extrem oriental de la línea de les trinxeres franceses, i representava per França un important símbol de la seva capacitat de resistència. Va haver 500.000 morts, francesos i alemanys.Acaba:19/12
-
Alemanya declara la guerra a Portugal
-
Conegut oficialment com 'lAcord d'Àsia Menor, va ser un acord secret entre Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda i la Tercera República Francesa per definir les propostes sobre esferes d'influència i control dels dos països al Pròxim Orient en el cas que la triple entesa obtingués la victòria en contra de l'Imperi otomà en la Primera Guerra Mundial.
-
Va ser una de les més llargues i sagnants de la Primera Guerra Mundial, amb més d'un milió de baixes entre els dos bàndols. Les forces britàniques i franceses van intentar trencar les línies alemanyes al llarg d'un front de quaranta quilòmetres a nord i a sud del riu Somme, al nord de França. El principal propòsit de la batalla de Verdun; però, les baixes d'aquesta batalla van acabar sent superiors a les d'aquesta última. Acaba dia 8/11/1916
-
Itàlia declara la guerra a Alemanya
-
El Front de Romania va es part de la campanya de Balcans de la Primera Guerra Mundial, on es varen enfrontar Romania i Rússia contra els exèrcits de les Potències Centrals. La lluita va tenir lloc des de l'agost del 1916 fins al desembre de 1917, en la major part de l'actual Romania, incloent Transsilvània, que formava part de l'Imperi Austrohongarès en aquell moment, així com el sud de Dobrudja, que actualment és part de Bulgària.
-
Mor el darrer emperador austrohongarès
-
Cessament de Joseph Joffre com General (des del 3 de desembre de 1915) pel seu fracàs a la batalla de l'Somme.
-
Ruptura de relacions diplomàtiques entre Alemanya i USA per incidents navals i pels submarins.
-
L'imperi rus va marcar la primera etapa de la Revolució russa de 1917. Va causar l'abdicació del tsar Nicolau II, va posar fi a la monarquia russa i va portar a la formació d'un Govern provisional.
Aquesta revolució va néixer com a reacció a la política realitzada pel tsar, la seva negació a atorgar reformes polítiques liberalitzadores i a la participació de Rússia en la Primera Guerra Mundial, que havia inflingit grans penúries a la població. -
USA II declara la guerra a Alemanya i a Àustria-Hongria
-
Segona fase de la Revolució russa de 1917, després de la Revolució de Febrer. La insistència del Govern provisional en continuar la guerra (molt popular) impedia l'aplicació de les profundes reformes que exigia la població. L'absència d'aquestes va fer que el programa bolxevic, reflectit en les seves consignes de ''Pau, pa i terra'' i ''Tot el poder per als soviets'', guanyés partidaris ràpidament a la tardor de 1917.
-
Rússia i els Imperis Centrals acorden un armistici.
-
Tractat de pau signat el 3 de març de 1918 entre els Imperis Centrals i la Rússia soviètica. En el tractat, Rússia renunciava a Finlàndia, Polònia, Estònia, Livonia, Lituània i Ucrïna, que a partir de llavors van quedar sota el domini dels Imperis Centrals. Així, Alemanya va reforçar el front occidental.
La derrota alemanya en la Primera Guerra Mundial va anul·lar el tractat, i totes les pèrdues foren recuperades. Només Finlàndia i Turquia van conservar els territoris rebuts. -
Tractat de pau que l'imperi Alemany va obligar a signar a el Regne de Romania el 7 de maig de 1918 després les campanyes romaneses de 1916-1917.
El tractat va ser denunciat a l'octubre de 1918 pel govern romanes i posteriorment anul·lat pels termes de l'armistici de Copiègne amb Alemanya de l'11 de novenmbre de 1918.
El 1919, Alemanya es va veure obligada al Tractat de Versalles a renunciar a totes les prestacions previstes pel Tractat de Bucarest de 1918. -
Fou la darrera gran ofensiva alemanya en el front occidenal durant la Primera Guerra Mundial. L'atac va fracassar quan un contraactac aliat encapçalat per les forces franceses i nord-americanes, equipades amb diversos centenars de tancs, va desbaratar el flanc dret alemany, causant greus baixes. La derrota alemanya va marcar el començament de l'avanç aliat implacable, que va concloure en l'armistici signat amb l'imperi alemany4s cent dies més tard. La batalla va acabar el 6 d'agost de 1918.
-
L'Armistici amb Bulgària va ser signat a la Convenció d'Armistici de Bulgària a Salònica, Grècia, entre el Regne de Bulgària i les Potències Aliades. La convenció es va convocar a petició del govern búlgar que, el 24 de setembre de 1918, havia sol·licitat un alto el foc. L'armistici va posar fi a la participació efectiva de Bulgària a la Primera Guerra Mundial al bàndol de les Potències Centrals, i va regular la desmobilització i el desarmament de les forces armades búlgares.
-
Croàcia i Eslovènia proclamen la seva independència i s'uneixen al recentment format Estat dels Eslovens, Croats i Serbis. Croàcia va entrar en una unió amb el Regne de Sèrbia el 4 de desembre de 1918 per formar el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens.
-
Va ser un armistici aconsguit entre l'Imperi Otomà i els Aliats a la fi de la Primera Guerra Mundiali la partició de l'Imperi Otomà. Aquesta suspensió de les hostilitats va posar fi a la guerra al Pròxim Orient i obligava als otomans a abandonar tot l'imperi llevat Anatòlia i a ordenar la rendició de totes les seves guarnicions a Hiyas, Iemen, Síria, Mesopotàmia, Tripolitània i Cirenaica.
-
Fou el procés que va tenir lloc després de la derrota del país en la Primera Guerra Mundial i que el va fer desaparèixer com a Estat el 31 d'octubre de 1918. Dels seus territoris van sorgir la Primera República d'Àustria, la Primera República Txecoslovaca, la República Popular d'Hongría, el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, la Segona República Polonoesa i un Regne d'Itàlia i un Regne de Romaniaengradits territorialment.
-
L'únic que l'Imperi Austrohongarès va signar amb la Triple Entesa, i que va donar fi a la guerra entre Itàlia i Àustria-Hongria en el front Itàlia durant la Primera Guerra Mundial.
El comandament austrohongarès permetia l'ocupació dels punts que la Triple Entesa considerès estratègics per a la seva futura ofensiva contra Alemanya, que es preparava i havia d'avançar cap a Munic. -
Abdica l'emperador d'Alemanya, Guillem II, el darrer rei d Prússia. Va a l'exili a Holanda.
-
Es va pactar: el cessament de les hostilitats, la retirada de les forces alemanyes darrere del Rin, l'ocupació aliada de Renània i els caps de pont a l'est, la peerservació de la infraestructura, la rendició d'avions, vaixells de guerra aliats i civils internats, eventuals reparacions, l'alliberament de presoners alemanys i la prolongació del bloqueig naval.
La guerra va seguir fins que va ser signat el Tractat de Versalles
