1ºa Guerra Mundial Piusxii

  • Inici Guera ( Atemptat Sarajevo)

    Inici Guera ( Atemptat Sarajevo)
    L'hereu de l'imperi austrohongarès (Francesc Ferran) va ser assassinat a Sarajevo , que e va matar un estudiant bosnià amb les organitzacions nacionalistes Sèrbies.
  • Austria contra Serbia

    Austria contra Serbia
    Àustria amb l'ajuda d'Alemanya va acusar a Sèrbia d'haver insignat el magnicidi i li va declarar la guerra . Rússia hi va intervenir per protegir Sèrbia i va declarar la guerra a Àustria. Al seu torn Alemanya , aliada d'Àustria , va declarar la guerra a Rússia i França.El Regne Unit va declarar la guerra a Alemanya i a Àustria quan els exèrcits alemanys varen envair Bèlgica, aliada de França. Tan sols Itàlia es va mantenir neutral al principi.
  • Batalla de les Fronteres

    Batalla de les Fronteres
    Batalla de fronteres "al nord (frontera franco-belga) i l'est (frontera franco-alemanya). Les tropes franceses retrocedeixen 200 quilòmetres per atacs de Alemanya.
  • Period: to

    La guerra de moviments

  • Batalla de Tannemberg

    Batalla de Tannemberg
    El general alemany Hindenburg frena l'avanç de les forces russes en front de Prússia Oriental. Acaba el 30 de agosto de 1914 . Els russos varen aconseguir reaccionar i arribar a les fronteres de l'imperi austrohongarès. Als Balcans, l'ofensiva austríaca contra Sèrbia va ser aturada.
  • Primera batalla del Marme

    Primera batalla del Marme
    Una contraofensiva franco-britànica frena l'avanç dels alemanys, a menys de 40 quilómetres de París, i els fa retrocedir cap al nord. Prop d'u n milió de soldats francesos i britànics s'enfronten amb 800.000 alemanys. El comandant alemany era Von Moltke i el francés, era Joseph Joffre. La batalla finalitza el 9 de setembre de 1914.
  • Maniobres pel Mar de Nord

    Maniobres pel Mar de Nord
    Al front occidental, francesos i britànics per una banda, i alemanys de l'altra, intenten maniobres per envoltar als seus enemics. Els combats s'acosten a la Mar del Nord , on arriben el 17 de novembre. El front, que s'entén fins a la frontera Suïssa, no canviarà molt fins a la primavera de 1918. La guerra s'enterra a les trinxeres, contràriament al que passa en el front oriental, on la guerra de moviment prossegueix durant el conflicte. Aquestes maniobres acaben el novembre de 1914
  • Cessament de Moltke

    Cessament de Moltke
    Cessament del general Moltke, Cap d'Estat Major de Prússia des de l'1 de gener de 1906: renúncia al seu càrrec després dels seus fracassos militars.
    Nomenament del General Erich von Falkenhayn: nou Cap de l'Estat Major de Prússia fins el 29 d'agost de 1916
  • Japó declara la guerra a Alemanya

  • Primera batalla de Ypres

    Primera batalla de Ypres
    Va ser l'última llarga batalla del primer any de la 1 Guerra Mundial (1914). En realitat va ser una sèrie de batalles , van començar el 19 d'octubre i van finalitzar el 13 de novembre( França) 22 de novembre (Regne Unit) o el 30 de novembre (Alemanya). Aquesta batalla va marcar el final de l'anomenada carrer cap al mar.
    Les principals batalles de Ypres van ser : la batalla de Langemarck, del 21 al 24 d'octubre i la batalla de Nonne Bosschen, l'11 de novembre. Va acabar el 22 de novembre.
  • Turquia entra a la guerra

    Turquia entra a la guerra
    L'imperi turc que havia tancat l'accés als Estrets, aïllant a Rússia, entra en guerra de la banda dels imperis centrals (alemany i austrohongarès).
  • Batalla de Gal·lípoli

    Batalla de Gal·lípoli
    L'operació s'inicia a França com un esforç conjunt del Regne Unit i França per obrir un nou front a l'est contra l'imperi otomà, aliat de les potències centrals, i finalment capturar la seva capital, Constantinoble (avui istanbul). Per aconseguir-ho, les forces aliades havien de desembarcar a la península, retiren les tropes el 9 de gener de 1916.
  • Segona Batalla de Ypres

    Segona Batalla de Ypres
    Va enfrontar a les forces de França, Regne Unit, Autràlia i Canadà contra l'Imperi alemany. Va ser la primera batalla en la qual se va utilitzar gas mortífer amb fins militars. Les forces alemanyes van llançar gas clor asfixiant contra les tropes aliades, encara que aquest no va ser decisiu per al resultat de la batalla. Des d'aquesta batalla, en la Primera Guerra Mundial es combatrà amb màscares de gas. La batalla va finalitzar el 25 de maig de 1915
  • Batalla de Tarnów i Gorlice

    Batalla de Tarnów i Gorlice
    Operació militar del front oriental de la Primera Guerra Mundial, iniciada per Alemanya a la zona entre les viles de Gorlice i de Tarnów, com una ofensiva per alleugerir la pressió que exercien els russos sobre l'exèrcit austrohongarès més al sud. El ràpid èxit aconseguit per les tropes alemanyes féu que provoqués una retirada general de les tropes russes, amb el resultat final que les potències centrals recuperaren tota Galítzia i ocuparen la Polònia russa, Lituània i parts de Bielorússia.
  • Enfonsament del RMS Lusitania

    Enfonsament del RMS Lusitania
    Varen morir 1198 persones. L'enfosament va fer que l'opinió pública en molts països s'oposés majoritàriament a Alemanya, contribuint a l'entrada dels Estats Units en la guerra, i es va convertir en un símbol de les campanyes militars de reclutament.
  • Divisió de Polònia

    Divisió de Polònia
    Després que els documents Centrals ocupessin el dominant Regne de Polònia, el varen dividir en dues parts. Varsòvia pels alemanys i Kielce pels austríacs
  • Bulgària entra a la guerra

    Bulgària entra a la guerra
    Bulgària pacta amb Alemanya l'entrada a la guerra. El 14 d'octubre, Bulgària li declara la guerra a Sèrbia i obté Macedònia
  • Batalla de Verdum

    Batalla de Verdum
    Va ser la major i més llarga batalla de la Primera Guerra Mundial al front occidental entre els exèrcits alemany i francès. Els alemanys van llançar una ofensiva sobre la ciutat francesa de Verdun que ocupava una posició vital, ja que estava sobre uns turons des dels quals es dominava el riu Mosa, a l'extrem oriental de la línia de les trinxeres franceses, i representava per França un important símbol de la seva capacitat de resistència. Va haver 500.000 morts, francesos i alemanys. Acaba 19/12
  • Declaració guerra Alemanya vs Portugal

    Declaració guerra Alemanya vs Portugal
    Alemanya declara la guerra a Portugal
  • Acord Sykes-Picot

    Acord Sykes-Picot
    Conegut oficialment com l'Acord d'Àsia Menor, va ser una acord secret entre Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda i la Tercera República Francesa per decidir les propostes sobre esferes d'influència i control dels 2 països al Pròxim Orient en el cas de la triple entesa obtingués la victòria contra l'imperi Otomà en la primera guerra mundial.
  • Declaració Itàlia vs Alemanya

    Declaració Itàlia vs Alemanya
    Itàlia declara la guerra a Alemanya
  • Romania entra a la Guerra

    Romania entra a la Guerra
    El front de Romania va ser la campanya dels Balcans de la Primera Guerra Mundial, on es van enfrontar Romania i Rússia contra els exèrcits de les potències Centrals. La lluita va tenir lloc des de l'agost de 1916 fins al desembre de 1917, en la major part de l'actual Romania, incloent Transsilvània, que formava part de l'imperi Austrohongarés en aquell moment, així com el sud de Dobrudja, que actualment és part de Bulgària.
  • Mort del Francés Josep i d'Àustria

    Mort del Francés Josep i d'Àustria
    Mort del darrer emperador austrohongares.
  • Cessament de Joseph Joffre

    Cessament de Joseph Joffre
    Cessament de Joseph Joffre com General (de del 3 de desembre de 1915) pel seu frcàs a la batalla de Somme
  • Guerra submarina i naval

    Guerra submarina i naval
    Ruptura de relacions diplomàtiques entre Alemanya i USA per incidents navals pels submarins
  • Revolució de Febrer a Rússia

    Revolució de Febrer a Rússia
    La Revolució russa de Febrer de 1917 va causar l'abdicació de el tsar Nicolau II, va posar fi a la monarquia russa i va portar a la formació d'un Govern provisional. Aquesta revolució va néixer com a reacció a la política realitzada pel tsar, la seva negació a atorgar reformes polítiques liberalitzadores i a la participació de Rússia en la Primera Guerra Mundial, que havia infligit grans penúries a la població. El règim naixent va resultar d'una aliança entre liberals i socialistes.
  • USA entra a la guerra

    USA entra a la guerra
    USA li declara la guerra a Alemanya i a Àustria-Homgria
  • Revolució Bolxevic

    Revolució Bolxevic
    La Revolució d'Octubre, també coneguda com a Revolució bolxevic i com Gran Revolució Socialista d'Octubre segons tant la historiografia oficial de l'antiga Unió Soviètica com d'acord a alguns grups comunistes (particularment els antirrevisionistas), va ser la segona fase de la Revolució russa de 1917 , després de la Revolució de febrer. la data 25 d'octubre de 1917
  • Armistici amb Rússia

    Armistici amb Rússia
    Rússia i els imperis Centrals acorden un armistici
  • 14 punts de Wilson

    14 punts de Wilson
    Els Catorze Punts van ser un seguit de propostes realitzades el 8 de gener de 1918 pel president nord-americà Woodrow Wilson per crear uns nous objectius bèl·lics defensables moralment per a la Triple Entesa, que poguessin servir de base per negociacions de pau amb els Imperis Centrals.
  • Tractat de Brest Litvosk

    Tractat de Brest Litvosk
    O Tractat de Brest-Litovsk foi un tractat de pau asinado o 3 març de 1918 na cidade belarusa de Brest-Litovsk (daquela baixo sobirania russa, actual Brest) entre o Imperi alemany, Bulgària, o Imperi austrohongarès, o Imperi otomà ea Rússia soviètica.
  • Tractat de Bucarest

    Tractat de Bucarest
    El Tractat de Bucarest va ser un tractat de pau que l'Imperi Alemany va obligar a signar a el Regne de Romania el 7 de maig de 1918 després les campanyes romaneses de 1916-1917.
  • Segona Batalla de Marne

    Segona Batalla de Marne
    La segona batalla de l'Marne o batalla de Reims va ser l'última gran ofensiva alemanya en el front occidental durant la Primera Guerra Mundial. L'atac va fracassar quan un contraatac aliat encapçalat per les forces franceses i nord-americanes, equipades amb diversos centenars de tancs, va desbaratar el flanc dret alemany. La derrota alemanya va marcar el començament de l'avanç aliat implacable, que va concloure en l'armistici signat amb l'Imperi alemany uns cent dies més tard
  • Armistici de Bulgària

    Armistici de Bulgària
    El Armistici amb Bulgària, va ser signat el 29 de setembre de 1918 a la Convenció de Armistici de Bulgària a Salònica, Grècia, entre el Regne de Bulgària i la Potències Aliades. La convenció es va convocar a petició de govern búlgar que havia sol·licitat un alto el foc. L'armistici va posar fi a la participació efectiva de Bulgària a Primera Guerra Mundial al bàndol de les Potències Centrals, i va regular la desmobilització i el desarmament de les forces armades búlgares.
  • Independència dels pobles iugoslaus

    Independència dels pobles iugoslaus
    Croàcia i Eslovènia proclamen la seva independència i s'uneixen a recentament format Estat dels Eslovents, Croats i Serbis. Croàcia va entrar en una unió amb el Regne de Sèrbia al 4 de desembre de 1918 per formar el Regne dels Serbis, Croats i Eslovents
  • Armistici de Mudros

    Armistici de Mudros
    Va ser un armistici aconseguit entre l'imperi otomà i els aliats a la fi de la primera Guerra Mundial i la participació de l'imperi Otomà. Aquesta suspensión de les hostilitats va posar fi a la guerra al Pròxim Orient i obligava als otomans a abandonar tot l'imperi llevat Anatòlia i a ordenar la redenció de totes les seves guarnicions a Hiyaz, lemen, Síria, Mesopotània, Tripolitània i Cerenaica.
  • La Disgregació d'Àustria-Hongria

    La Disgregació d'Àustria-Hongria
    La disgregació d'Àustria-Hongria va ser un procés que va tenir lloc després de la derrota de país en la Primera Guerra Mundial i que el va fer desaparèixer com a Estat el 31 d'octubre de 1918. De les seves territoris van sorgir la Primera República d'Àustria, la Primera República Txecoslovaca , la República Popular d'Hongria, el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, la Segona República Polonesa i un Regne d'Itàlia i un Regne de Romania engrandits territorialment.
  • Armistici de Pàdua

    Armistici de Pàdua
    L'únic que l'imperi Autrohongarés va signar amb la triple entesa, i que va donar fi a la guerra entre Itàlia i Àustria-Hongria en el front itàlia durant la Primera Guerra Mundial.
    El comandament austrohongarés permetia l'ocupació dels punts que la triple entesa considerés estratègics per la seva futura ofensiva contra Alemany, que es preparava i havia d'avançar cap a Munic.
  • Abdicació del Kàiser

    Abdicació del Kàiser
    Abdica l'emperador d'Alemanya, Guillem II, el darrer rey de Prússia. Va a l'exili a Holanda
  • Armistici de Compiègne

    Armistici de Compiègne
    L'Armistici de Compiegne va ser un tractat de pau signat l'11 de novembre de 1918 en els Aliats de la Primera Guerra Mundial i Alemanya, en un vagó de tren al bosc de Compiègne per posar fi a les hostilitats en el front occidental de la Primera guerra Mundial.
  • Mort de FRancesc Josep I d'Àustria

    Mort de FRancesc Josep I d'Àustria
    Mor el darrer emperador austrohongares.
  • Conferència de Pau de París

    Conferència de Pau de París
    La Conferència de Pau de París va ser la reunió en 1919 dels Aliats després de l'armistici per acordar les condicions de pau amb els països de les Potències Centrals: Alemanya, l'Imperi otomà, Bulgària, Àustria i Hongria, aquests dos últims com a representants de l'desaparegut Imperi austrohongarès. Els aliats van començar la feina de casa de negociació entre ells el 18 de gener de 1919.
  • Tractat de Versalles

    Tractat de Versalles
    El Tractat de Versalles és un tractat de pau signat el 28 de de juny de de 1919, exactament cinc anys després de l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria, entre els països aliats i Alemanya que oficialment va posar fi a la Primera Guerra Mundial. Va entrar en vigor el de gener de 10 de 1920. Tot i que l'armistici signat el 11 de novembre de de 1918, va posar fi a la lluita real va portar sis mesos de negociacions a la Conferència de Pau de París acabar el tractat de pau
  • Tractat de Saint-germain

    Tractat de Saint-germain
    El Tractat de Saint-Germain-en-Laye va ser signat el de setembre de 10 de 1919 entre les potències aliades i Àustria. En aquest tractat es va establir la descomposició de l'antiga monarquia dels Habsburg, l'Imperi Austrohúngaro, i Àustria es limita a algunes àrees en què només parlava alemany.