I GM, REV RUSSA I ENTREGUERRES

  • INICI GUERRA CIVIL RUSSA

    INICI GUERRA CIVIL RUSSA
    El nou govern soviètic va haver de fer front a una guerra civil que va durar tres anys (1918-1921). Una fracció de l’exèrcit tsarista (antigues classes privilegiades i per pagesos benestants), va organitzar l’anomenat Exèrcit Blanc, que es va alçar en armes. Els bolxevics van crear l’Exèrcit Roig, que va aconseguir imposar-se.
  • TRIPLE ALIANÇA

    TRIPLE ALIANÇA
    Aliança signada el 20 de maig de 1882 a Viena per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.
    Davant el perill de l’agressió francesa, Itàlia va buscar l’ajuda d’Alemanya i es va unir a l’aliança signada per aquesta potència amb Àustria-Hongria (1789). Així es va formar la Triple Aliança, unió defensiva envers França i els seus aliats en cas d’agressió.
  • TRIPLE ENTESA

    TRIPLE ENTESA
    Aliança entre França, Gran Bretanya i Rússia per tal de contrarestar la Triple Aliança d’Alemanya, Àustria i Itàlia.
    Va ser obtinguda pel ministre francès de la marina, T.Delcassé, del 1898 al 1905, i va ser signada el 1907.
  • ESCISSIÓ ENTRE BOLXEVICS I MENXEVICS

    ESCISSIÓ ENTRE BOLXEVICS I MENXEVICS
    Entre els obrers s’havia difós la ideologia marxista i el 1898 es va fundar el Partit Socialdemocràcia Rus, que el 1912 es va dividir en menxevics i bolxevics. Els menxevics eren més moderats que els bolxevics. Els bolxevics, liderats per Lenin, van impulsar a Rússia una revolució social, que va acabar triomfant.
  • ASSASSINAT DE L’ARXIDUC FRANCESC FERRAN

    ASSASSINAT DE L’ARXIDUC FRANCESC FERRAN
    L'esdeveniment detonant del conflicte va ser l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran, hereu del tron d'Àustria-Hongría i la seva muller, a Sarajevo, a mans del jove estudiant nacionalista serbi Gavrilo Princip.
  • ÀUSTRIA DECLARA LA GUERRA A SÈRBIA

    ÀUSTRIA DECLARA LA GUERRA A SÈRBIA
    El 28 de juliol de 1914, després de la mort de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria i la seva muller, Àustria-Hongria declara la guerra a Sèrbia, moment que marca el començament efectiu de la Primera Guerra Mundial.
    Amenaçat per Sèrbia a la regió dels Balcans, l'Imperi Austro-Hongarès va determinar que la resposta apropiada als assassinats era preparar-se per a una possible invasió militar de Sèrbia. Àustria-Hongria va presentar a Sèrbia un ultimàtum el 23 de juliol de 1914.
  • RÚSSIA SURT DE LA GUERRA

    RÚSSIA SURT DE LA GUERRA
    Rússia va retirar-se de la guerra perquè només els hi havia portat problemes, gana, moltes morts... A part d'això Rússia tenia un partit polític el qual es va separar en dos, els Monxevics i Bonxevics i van enfrontar-se creant la guerra civil Russa i llavors els russos van haver de retirar-se de la guerra, per solucionar els seus problemes interns.
  • BATALLA DE VERDUN

    BATALLA DE VERDUN
    La batalla de Verdun va ser la batalla més llarga de la Primera Guerra Mundial, va ser al front occidental entre Alemanya i França. Es caracteritza no només per ser una de les batalles més grans i més llargues que van lluitar durant la primera Guerra Mundial, sinó també una de les més sagnants de la història del món. L'avanç alemany va fallar i el territori va ser defensat pels francesos.
  • ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ BOLXEVIC

    ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ BOLXEVIC
    El 1917 va esclatar la revolució bolxevic a
    Rússia, que va enderrocar el tsar Nicolau II. El poder va passar a un govern provisional recolzat pel Parlament o Duma. Es van iniciar una
    sèrie de reformes i Rússia es va convertir
    en una República democràtica. Les causes van ser, la crisi de l’Estat tsarista i les conseqüències que va provocar a Rússia la Primera Guerra Mundial entre altres coses.
  • INTERVENCIÓ DELS EUA

    INTERVENCIÓ DELS EUA
    El poble dels EUA va demanar declarar la guerra a Alemanya, però el president Woodrow Wilson només va protestar. Alemanya es va comprometre a no enfonsar més vaixells mercants, però com que no va complir aquest acord, Estats Units li va declarar la guerra l'abril del 1917.
  • ALEMANYA ES RENDEIX

    ALEMANYA ES RENDEIX
    El 8 d'agost un atac aliat trenca el front germànic. L'alt comandant demana als polítics iniciar immediatament negociacions de pau. El govern de la nova república alemanya firma l'armistici. Finalment la guerra acaba amb l'atac i victòria dels aliats.
  • REPÚBLICA DE WEIMAR

    REPÚBLICA DE WEIMAR
    Va ser un règim polític i el període de la història d’Alemanya comprès entre 1918 i 1933, després de la derrota del país en la primera guerra mundial. Aquest període, però democràtic, es va caracteritzar per la gran inestabilitat política i social, on es van produir cops d’Estat militars i intents revolucionaris i moltes crisis econòmiques. Tot això va provocar l’ascens d'Adolf Hitler i el partit nacionalista.
  • CREACIÓ DELS FASCI DI COMBATIMENTO

    CREACIÓ DELS FASCI DI COMBATIMENTO
    Els Fasci italiani di combattimento van ser una organització política feixista italiana creada per Benito Mussolini a Milà el 23 de març de 1919. Aquesta organització seria el nucli del futur Partit Nacional Feixista de Mussolini. Els anomenaven camises negres. Consisteix en un grup de paramilitars, amb els quals es pretenia frenar la puixança del moviment obrer, mitjançant la violència els sindicats obrers i els seus líders.
  • TRACTAT DE VERSALLES

     TRACTAT DE VERSALLES
    Acord internacional que posà fi a la Primera Guerra Mundial.
    D’acord amb els resultats de la conferència de pau de París, va ser signat el 28 de juny de 1919 per Alemanya i les potències guanyadores: la Gran Bretanya, França, els EUA, Itàlia i el Japó, amb l’adhesió d’altres països. Els nacionalistes alemanys el consideraren un diktat inadmissible, i el ressentiment que va provocar, aprofitat pels nazis, facilita el desencadenament de la Segona Guerra Mundial.
  • CREACIÓ DE LA SDN

    CREACIÓ DE LA SDN
    La Societat de Nacions o la Lliga de les Nacions va ser un organisme internacional creat pel Tractat de Versalles el 28 de juny de 1919. Es va proposar establir les bases per la pau i la reorganització de les relacions internacionals un cop finalitzada la Primera Guerra Mundial.
  • FUNDACIÓ NSDAP

    FUNDACIÓ NSDAP
    Conjunt de doctrines del Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (NSDAP), el qual, dirigit per Adolf Hitler, dominà Alemanya del 1933 al 1945.
  • HITLER ES PROCLAMA FÜHRER

    HITLER ES PROCLAMA FÜHRER
    Hitler es va proclamar Führer (cap suprem i absolut) del NASDAP el 7 de desembre del 1921.
  • MARXA SOBRE ROMA

    MARXA SOBRE ROMA
    Mussolini, després d'haver format el seu partit feixista i tots els seus exèrcits, va decidir fer La Marxa sobre Roma.
    Mussolini va donar ordre als grups feixistes de presentar-se a Roma per mostrar el gran poder que tenien, però pacíficament, al Rei Víctor Manuel III. El Rei, davant de tal força, va decidir que potser Mussolini podria solucionar els problemes d'atur i pobresa del país, i el va atorgar tots els poders.
  • CREACIÓ DE LA URSS

    CREACIÓ DE LA URSS
    La URSS va ser creada el 1922 que era un estat federal que reunia totes les nacionalitats del vell Imperi dels tsars
    Es tractava d’un sistema totalitari, en el qual l’Estat i el partit quedaven identificats totalment i en el qual les institucions no eren elegides democràticament... Un cop els bolxevics hagueren ocupat el poder pel novembre del 1917, V.I. Lenin, després d’arribar de Finlàndia, proclamà les anomenades tesis d’abril i inicià l’organització del nou règim.
  • IL DUCE ARRIBA AL PODER

    IL DUCE ARRIBA AL PODER
    Després de 1924 l’Estat i el partit feixista van quedar totalment identificats en un règim en el qual Mussolini es va atribuir plens poders i es va fer anomenar el Duce.
    El partits polítics van ser prohibits, els seus líders van ser perseguits i empresonats, el Parlament va ser substituït per una Cambra dels fasci.
  • MORT DE LENIN

    MORT DE LENIN
    La causa de la seva mort va ser una hemorràgia cerebral, ja que els seus últims anys de vida va estar molt malalt. La mort d’un líder tan carismàtic com Lenin va provocar un greu problema de successió. Cap dels altres líders bolxevics no tenia el suport unànime del partit i del conjunt de la població. Tot i això, en la cursa successòria van destacar dos personatges, Stalin i Trotski, que pels seus càrrecs i per la seva personalitat van polaritzar el debat.
  • CRISIS DE SOBREPRODUCCIÓ

    CRISIS DE SOBREPRODUCCIÓ
    La sobreproducció va afectar tots els sectors econòmics del país. La crisi s'estén a Europa, Alemanya i Àustria són els països que més pateixen. Les conseqüències eren devastadores, alguns bancs i indústries van a la deriva, l'atur està creixent desmesuradament, i els agricultors estan en ruïnes, pel que les conseqüències polítiques de portar l'augment del sistema totalitari.
  • DIJOUS NEGRE

    DIJOUS NEGRE
    El dijous negre va tenir lloc el 24 d’octubre de 1929 aquí va ser on va començar la caiguda de la borsa. El dijous negre va produir una situació de verdader pànic que va dur a una gran crisi bancària a EE.UU
  • 13 MILIONS D’ATURATS ALS EUA

    13 MILIONS D’ATURATS ALS EUA
    Davant el convenciment de què s'apropaven temps difícils, el consum va minvar i moltes fàbriques van tancar perquè no van poder vendre la seva producció. El nombre d'aturats va augmentar fins a 13 milions el 1932 i moltes famílies van caure en la misèria i van haver de viure de la caritat pública.
  • REDUCCIÓ JORNADA LABORAL A 40 SETMANAL

    REDUCCIÓ JORNADA LABORAL A 40 SETMANAL
    Les reformes econòmiques i socials per lluitar contra l'atur van impulsar la realització d’un pla d’obres públiques de gran abast. Les quals van augmentar la capacitat adquisitiva dels treballadors, van afavorir una política de suport als preus agrícoles i van suposar l’augment dels salaris, alhora que reduïa la jornada laboral a 40 hores setmanals.
  • EL PARTIT NAZI ACONSEGUEIX 13 MILIONS DE VOTS

    EL PARTIT NAZI ACONSEGUEIX 13 MILIONS DE VOTS
    En les eleccions de 1932, el partit nazi va aconseguir 13 milions de vots, i el gener de 1933, van aconseguir que Hitler fos anomenat canceller. Al cap de pocs dies els nazis ja havien fet una de les seves provocant un incendi al parlament i van acusar els comunistes.
  • CREACIÓ CAMPS DE CONCENTRACIÓ I HOLOCAUST

    CREACIÓ CAMPS DE CONCENTRACIÓ I HOLOCAUST
    En 1933, es van crear els camps de concentració per recloure els opositors i els enemics del Reich. Molts jueus, comunistes, anarquistes, socialistes, homosexuals, esclaus...
    Van ser tancats, obligats a fer treballs forçats i eren exterminats. Per matar-los utilitzaven Zyklon B era la marca registrada d’un pesticida a base de cianur.
  • ARRIBA AL PODER FRANKLIN D. ROOSEVELT

    ARRIBA AL PODER FRANKLIN D. ROOSEVELT
    La crisi econòmica de 1929 i la seva aposta per una nova política, el New Deal o nou pacte global, li va fer guanyar la confiança dels nord-americans en les eleccions de 1932 derrotant al candidat republicà Herbert C. Hoover, i convertint-se en el president dels Estats Units d'Amèrica pel Partit Demòcrata.
  • LLEIS DE NUREMBERG

    LLEIS DE NUREMBERG
    Les lleis van classificar les persones amb 4 avis alemanys de sang afí, mentre que si descendien de 4 avis jueus, ho eren, si tenien un o dos avis jueus era un mestís. Prohibien el matrimoni i les relacions sexuals entre aris i jueus i dissolien els matrimonis existents entre tots dos. Als jueus se'ls va obligar a tancar i liquidar els seus negocis per quantitats gairebé simbòliques enmig d'un procés de corrupció del que emergia considerablement enriquits entre altres el mariscal Goening.
  • NEW DEAL

    NEW DEAL
    El 1932 va guanyar les eleccions Franklin D. Roosevelt que va proposar un nou programa per afavorir la recuperació econòmica, anomenada New deal, que defensava la intervenció d'estat, també va proposar un seguit de mesures econòmiques per frenar la caiguda de preus.