Estudiar historia geografia

Història del 1930 al 2020

  • Period: to

    L’expansió d’Alemanya, Itàlia i el Japó

    Tots 3 països van abandonar la Societat de Nacions. Alemanya va impulsar el rearmament de la societat alemanya. El Japó es va convertir en una gran potencia imperialista de l’Extrem Orient.
    Alemanya 1935-1936. Itàlia 1930-1940. Japó 1931-1937
  • Ocupació de Manxúria i Corea per part del Japó

     Ocupació de Manxúria i Corea per part del Japó
    Ja abans de la 1a Guerra Mundial, Japó ja es trobava en un procés d'ocupació de Corea del nord que s'allargaria fins al 1945 (final de la 2a Guerra Mundial).
    A més, el 1931, Japó procediria a l'ocupació de Manxúria per tal d'establir l'estat titella de Manxukuo.
  • Ocupació d’Etiòpia per part d’Itàlia

    Ocupació d’Etiòpia per part d’Itàlia
    La invasió italiana d'Etiòpia, també anomenada segona guerra italo-etíop, va ser un conflicte armat de set mesos de durada, que es va lliurar entre octubre de 1935 i maig de 1936. És vista com una mostra de la política expansionista que va caracteritzar a les potències de l'Eix i de la ineficiència de la Societat de Nacions abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial.
  • Ocupació de Renània per part d'Alemanya

    Ocupació de Renània per part d'Alemanya
    Després de la caiguda de la Primera Imperi francès, a principis de segle XIX, les regions germano-parlants del Rin mitjà i baix van ser annexionades al Regne de Prússia. L'administració prussiana va reorganitzar els territoris annexats com la Província del Rin, i aquest terme continua present en els noms dels estats alemanys de Renània-Palatinat i Renània de Nord-Westfàlia.
  • Period: to

    La Guerra Civil espanyola

    El fet que va iniciar aquesta guerra va ser la derrota parcial del cop d’estat originat per les forces armades contra el govern de la Segona República. Alemanya i Itàlia van participar donant suport al bàndol de Franco, qui finalment va guanyar la guerra i va establir una dictadura.
  • La formació de l’Eix Roma-Berlín

    La formació de l’Eix Roma-Berlín
    Aquestes nacions van signar el Pacte Tripartit. Aquest nou bloc va aconseguir el seu establiment a causa de les coincidències que existien entre els sistemes de govern, econòmic i ideològic dels tres països. De la mateixa manera, compartien tres coincidències de connotació negativa: van ser els països més perjudicats pel Tractat de Versalles.
  • El pacte Antikomintern

    El pacte Antikomintern
    Tractat firmat per Alemanya i el Japó el qual es declarava l'hostilitat de tots dos països al comunisme i a la internacional Comunista. A ell es va unir un any més tard la Itàlia de Mussolini. 1939 ho va fer l'Espanya amb Franco.
  • L’Anchsluss

    L’Anchsluss
    És una paraula alemanya que, en un context polític, vol dir: unió, reunió o annexió. Va ser usada per referir-se a la fusió d'Àustria i l'Alemanya nazi en una sola nació, el 12 de març de 1938 com una província de la III Reich.
  • La conferència de Berlín

    La conferència de Berlín
    Els acords de Munich van ser aprovats i firmats la nit del 30 de setembre de 1838 pel Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya, amb l'objectiu de solucionar la crisi dels Sudets.
    L'acord es considera actualment pels governs d'Alemanya i la República Txeca com "nichtig ex tunc", és a dir, no vàlid des d'un principi, ja que els Estats que van firmar els documents van actuar i prendre decisions sense tots els Estats, ja que Txecoslovàquia no hi era present.
  • L’annexió dels Sudets

    L’annexió dels Sudets
    Alemanya va ocupar prop de 30.000 km quadrats de Txecoslovàquia. la major part de la població txeca va ser expulsada de la regió. el Partit Alemany dels Sudets desapareix i es fusiona amb el Partit Nazi Alemany.
  • L’annexió d’Albània per part d’Itàlia

    L’annexió d’Albània per part d’Itàlia
    Albània va ser envaïda ràpidament, el seu governant, el rei Zog I, obligat a exiliar-se i el país va passar a formar part de l'Imperi italià.
  • El pacte de no agressió amb l’URSS

    El pacte de no agressió amb l’URSS
    El pacte firmat a Moscou el 1938 per Ribbentrop i Molotov en presència de Stalin, acordava no atacar-se, no donar suport a un tercer país que pogués atacar a l'altra part del pacte, continuar les consultes sobre els temes d'interès comú, no unir-se a cap grup de potències que directament o indirectament pogués amenaçar a qualsevol de les parts que firmaven i per últim, resoldre els seus problemes a través de la negociació. El pacte v tenir una duració de deu anys.
  • La invasió de Polònia

    La invasió de Polònia
    Es va iniciar l'1 de setembre del 1939, Alemanya va envair Polònia per diversos punts de l'Oest i el 17 de setembre van entrar tropes per l'Est, va ser un atac sorpresa.
    Va ser envaïda amb l'excusa de recuperar el corredor de Danzig, territori Alemany.
    Polònia va ser derrotada ràpidament però a causa dels acords que van crear amb Regne Unit i França, van declarar la guerra a Alemanya.
  • La declaració de guerra a Alemanya per part de França i la Gran Bretanya

    La declaració de guerra a Alemanya per part de França i la Gran Bretanya
    Abans de declarar la segona guerra mundial; Mussolini volia convocar una conferència per a la solució pacífica de la crisi polonesa, però Hitler la va rebutjar.
    El 3 de setembre del 1939, Alemanya va envair a Polònia i a causa de l'acord que aquesta tenia amb Gran Bretanya i França, és quan van declarar la guerra a Alemanya.
    I el 4 de setembre 24 avions britànics van ser derrotats en un atac aeri al port de Wilhelmshaven.
  • Period: to

    Segona Guerra Mundial

    La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte militar global que es va desenvolupar entre 1939 i 1945. S'hi van veure implicades la major part de les nacions del món, incloses totes les grans potències, agrupades en dues aliances militars enfrontades: els aliats de la Segona Guerra Mundial i les potències de l'eix. Va ser la contesa més gran bèl·lica de la història.
  • Period: to

    Les ofensives i les victòries de l’Eix

    En aquesta primera fase de la segona guerra mundial, les victòries de l’Eix van ser degudes a una nova estratègia imposada per l’exercit alemany, “la guerra llampec”, que li va permetre a Alemanya ocupar gran part d’Europa en poc temps.
  • La invasió de Finlàndia per part de l’URSS

    La invasió de Finlàndia per part de l’URSS
    El 30 de novembre de 1939 tres mesos després d'iniciar-se la segona guerra mundial l'URSS va atacar Finlàndia amb la idea de protegir Leningrad a 32 km de la frontera. Stalin volia envair sencera però Durant dos mesos els finlandesos van aconseguir parar als soviètics, al final van aconseguir un 11% de territori finlandès i un 30% de la seva economia, la guerra va acabar 13 de març de 1940 aquesta guerra es va anomenar també la guerra d'hivern.
  • Les conquestes de Noruega i de Dinamarca

    Les conquestes de Noruega i de Dinamarca
    Durant la guerra del llampec els alemanys van donar a terme l'operació Weserübung. Gràcies a la poca preparació de les tropes noruegues la falta d'armament pesant i l'efecte sorpresa ni amb ajuda Dels britànics i francesos només van endarrerir l'inevitable. El 9 de Juny les últimes tropes noruegues i britàniques escapaven de Noruega per Narvik on estava Tota la resistència que quedava fent així la conquista de Noruega.
  • Les invasions dels Països Baixos i de França

    Les invasions dels Països Baixos i de França
    França i els països baixos van ser envaïts i obligats a capitular davant l’exercit alemany. Cal destacar que Alemanya va bombardejar Roterdam i va acabar destruint-lo.
  • El desembarcament de Dunkerque

    El desembarcament de Dunkerque
    Operació militar a França durant la segona guerra mundial, que va enfrontar als Aliats i a l'Alemanya Nazi. Va consistir en la defensa de la població i l'evacuació de les forces britàniques i aliades d'Europa.
  • La batalla d’Anglaterra

    La batalla d’Anglaterra
    Alemanya va llençar bombardeigs massius sobre Londres i ciutats principals del país per obtenir la superioritat aèria sobre la Royal Air Force (RAF) britànica.
  • Les conquestes alemanyes dels Balcans

    Les conquestes alemanyes dels Balcans
    El fracàs de l'ocupació de Grècia l'octubre de 1940 per part de Mussolini va obligar Hitler a desplaçar-se cap a l'est i als Balcans. Hongria, Romania, Eslovàquia i Bulgària es van convertir en estats satèl·lits. Iugoslàvia va ser envaïda i va desaparèixer com a Estat i va passar el mateix amb Grècia en 1941.
  • L’operació Barba-roja

    L’operació Barba-roja
    Tant Stalin com Hitler eren conscients que, malgrat el pacte de no-agressió germano-soviètic signat l'agost de 1939, l'enfrontament entre les dues dictadures era inevitable. Hitler ja havia decidit la invasió, que, al principi, es va planejar iniciar el 15 de maig de 1941.
    Stalin va pensar que el líder britànic tractava d'enfrontar-lo amb Hitler i no li va fer cas. La victoriosa defensa de Moscou va donar moral a les tropes soviètiques i a tots els que lluitaven contra Hitler.
  • Atac a Pearl Harbor

    Atac a Pearl Harbor
    Es va enfrontar la Marina Imperial Japonesa i la base naval nord-americana de Pearl Harbor durant el 7 de desembre de 1941, el qual provocà l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra. El Japó no volia una guerra llarga, perquè els Estats Units, podien afrontar una guerra de desgast. Van atacar amb dues onades d’atacs aeris. Els americans van ser agafats per sorpresa. Tot i que es va acabar amb victòria per al Japó, no aconseguí assolir la victòria decisiva que necessitava.
  • Period: to

    Les contraofensives aliades i el final de la guerra

    La participació dels EUA a la guerra arran de l’atac japonès que va rebre va comportar que el conflicte es tornés a favor dels aliats. Durant aquesta fase de la guerra hi van haver 3 derrotes de l’eix que van ser decisives. Un cop derrotades Alemanya i Itàlia, només quedava la rendició del Japó per donar per finalitzada la Segona Guerra Mundial.
  • La “solució final”

    La “solució final”
    La “solució final” era el pla que tenia Hitler de transformar els camps de concentració en camps d’extermini i la persecució, assassinat i extermini de sis milions de jueus.
  • La batalla de Stalingrad

    La batalla de Stalingrad
    Va ser un enfrontament dut a terme entre l'Exèrcit Roig (URSS) i la Wehrmacht (Alemanya). Es va produir entre el 23 d'agost de 1942 i el 2 de febrer de 1943, a la ciutat de Stalingrad, durant la invasió nazi a la Unió Soviètica. Es coneix com la guerra més sagnant de la història, amb un total de dos milions de baixes. Aquesta batalla va suposar un punt d'inflexió per a la derrota alemanya.
  • La batalla de El’-Alamein

    La batalla de El’-Alamein
    Aquesta va ser una batalla de la Campanya del Desert Occidental. Va començar l'1 de juliol de 1942 i va acabar el 17 de juliol d'aquell mateix any. Hi van lluitar les forces de l'Eix i les forces aliades. El resultat final va ser el de l'última aturada de l'avanç de l'Eix al territori d'El-Alamein a Egipte.
  • La derrota japonesa de Guadalcanal

    La derrota japonesa de Guadalcanal
    Atacs combinats per mar i aire que va durar més de quatre dies, la major part d'ells en els voltants de l'illa de Guadalcanal molt a prop de l'illa de Savo, a les Illes Salomó, i van ser duts a terme per contrarestar l'esforç japonès per reforçar les seves forces terrestres a l'illa. Així, la batalla va provocar una victòria significativament estratègica per EE. UU. i els seus aliats.
  • El “Dia D” (desembarcament de Normandia)

    El “Dia D” (desembarcament de Normandia)
    Dia D és un terme usat genèricament pels militars aliats en la segona guerra mundial, per a indicar el dia en què es va efectuar un atac o una operació de combat. Històricament, s'utilitza el terme dia D per referir-se al 6 de juny de 1944 a la Segona Guerra Mundial, dia en què va començar a executar-se l'anomenada Operació Overlord.
  • Desembarcament dels aliats a Sicília

    Desembarcament dels aliats a Sicília
    La invasió aliada de Sicília va començar a la nit del 9 al 10 de juliol de 1943 i va acabar el 17 d'agost amb una victòria per part dels aliats. La invasió de l'illa va ser denominada Operació Husky i va començar amb una gran operació amfíbia i aèria, seguida d'una campanya terrestre de sis setmanes i va donar inici a la campanya italiana.
  • La batalla de Leyte

    La batalla de Leyte
    Es considera la batalla naval més gran de la Segona Guerra Mundial i, segons alguns criteris, és un contendent pel títol de "batalla naval més gran de la història", amb més de 200,000 personal naval involucrat. Es va lliurar en aigües prop de les illes filipines de Leyte, Samar i Luzón, entre les forces combinades nord-americanes i australianes i l'Armada Imperial Japonesa.
  • La derrota alemanya a les Ardenes

    La derrota alemanya a les Ardenes
    La Batalla de les Ardenes va ser la batalla més sagnant que les forces americanes havien viscut mai (19.000 americans morts). Al final les tropes alemanyes van ser derrotades mentre que els supervivents es retiraven.
  • Period: to

    Stalin al poder

    El 1922, Stalin va ser nomenat Secretari General de Partit Comunista.
    Va ser un polític i dictador soviètic, secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre 1922 i 1952.Va estar entre els bolxevics revolucionaris que van impulsar la Revolució d'Octubre a Rússia el 1917 i més tard va ocupar la posició de secretari general del Comitè Central de Partit Comunista de la Unió Soviètica des de 1922 fins que el càrrec va ser formalment suprimit el 1952, poc abans de la seva mort.
  • Period: to

    Formació de blocs

    Els blocs de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) van ser: l'Eix Berlín-Roma-Tòquio (Alemanya, Itàlia i Japó, al costat d'altres països europeus, molts d'ells ocupats); els Aliats (Regne Unit, França, URSS i des de 1941 Estats Units, al costat de molts altres països de la resta de món).
  • Period: to

    Truman al poder

    Durant la Primera Guerra Mundial, Truman va ser oficial d'artilleria; com a president, Truman es va enfrontar a complicats assumptes interns. La reconversió desordenada de postguerra de l'economia dels Estats Units va estar marcada per una greu escassetat, nombroses vagues, i l'aprovació de la Llei de Treball i Manteniment contra els sindicats pel Congrés i per sobre del veto presidencial
  • La conferència de Jalta

    La conferència de Jalta
    Va ser una reunió dels principals líders dels Aliats de la Segona Guerra Mundial que tingué lloc entre el 4 de febrer i l'11 de febrer de 1945 a Ialta (Ucraïna), concretament al palau de Livàdia. Junt amb la Conferència de Teheran, va ser l'única vegada que es van reunir Roosevelt, Stalin i Churchill, els tres grans líders aliats dels Estats Units, la Unió Soviètica i l'imperi Britànic respectivament.
  • La mort de Roosevelt

    La mort de Roosevelt
    Franklin D. Roosevelt es trobava molt malalt i va morir el 12 d’abril de 1945 durant el seu quart mandat d’una hemorràgia cerebral i va ser substituït per Harry S. Truman que era el seu vicepresident.
  • L’arribada dels soviètics a Berlín

    L’arribada dels soviètics a Berlín
    Va començar el 16 d'abril de 1945 després de l'inici d'una gran ofensiva de la Unió Soviètica sobre la ciutat cabdal del Tercer Reich, i va finalitzar el 2 de maig de 1945, quan els defensors alemanys van rendir la ciutat a l'Exèrcit Roig.
  • La Conferència de San Francisco i la creació de l’ONU

    La Conferència de San Francisco i la creació de l’ONU
    Després de les conferències de Dumbarton Oaks i Yalta, es va convocar una conferència a San Francisco el 25 d'abril de 1945 per establir una nova organització de les Nacions Unides (ONU) per reemplaçar la societat de Nacions. Delegacions de 50 països, representades pels seus ministres d'Afers exteriors i en alguns casos pels seus caps de govern, es van reunir en un ambient de confiança i esperança, malgrat la recent mort de Roosevelt, inspirador de l'ONU.
  • El suïcidi de Hitler

    El suïcidi de Hitler
    L'acte definitiu que el va portar cap a la mort va ser quan creia que Himmler el va trair per negociar un tractat de pau a través de la Creu Roja i perquè creia que els seus oficials l'hi havien traït i que estava envoltat de covards.
    El dia de la seva mort va acomiadar-se primer dels metges i després de dinar, es va acomiadar dels Goebbels.
    Va ser una mort instantània. Hitler va disparar-se al cap i la seva dona va morir per l'efecte del cianur, abans de poder disparar la seva arma.
  • La capitulació d’Alemanya

    La capitulació d’Alemanya
    Berlín va capitular el 2 de maig. Els dies 7 i 8 de maig es va signar L'Acta de la Capitulació del Tercer Reich que va ser el document legal que establia la rendició incondicional del Tercer Reich, finalitzant així la II Guerra Mundial a Europa.
  • L’execució de Mussolini

    L’execució de Mussolini
    Una multitud observa complaguda els cossos de Benito Mussolini i la seva amant, Claretta Petacci, que s'exposen penjats cap per avall a la marquesina d'una gasolinera de la milanesa plaça Loreto. Al costat d'ells, pengen també els cadàvers d'altres quinze jerarques feixistes.
  • La conferència de Potsdam

    La conferència de Potsdam
    Va ser la reunió celebrada entre els dirigents dels Estats Units, Gran Bretanya i la Unió Soviètica per discutir els continguts i procediments que se seguiria en els acords de pau a Europa, després del final de la Segona Guerra Mundial, aquesta reunió va tenir lloc al barri berlinès de Potsdam, Alemanya, entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945, els participants d'aquesta reunió van ser Harry S. Truman, el primer ministre britànic Winston Churchill i Josef Stalin.
  • El llançament de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki

    El llançament de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki
    El president dels EUA va decidir llençar dos bombardejos atòmics a Hiroshima i Nagasaki. El nombre de morts aproximat va ser de 70.000 persones a Hiroshima i de 40.000 persones a Nagasaki que van morir instantàniament.
  • La capitulació japonesa

    La capitulació japonesa
    La rendició del Japó en la Segona Guerra Mundial es va produir el 15 d'agost de 1945 i es va signar el 2 de setembre de 1945. L'Imperi del Japó va acceptar la Declaració de Potsdam signada pels Estats Units, Regne Unit, República de la Xina i la Unió Soviètica.
  • Period: to

    Guerra Freda

    Enfrontament polític, econòmic, social, militar i informatiu que va ser iniciat després de finalitzar la Segona Guerra Mundial entre el bloc occidental (occidental-capitalista) liderat pels Estats Units, i el bloc de l'Est (oriental-comunista) liderat per la Unió Soviètica.
    Les raons d'aquest enfrontament van ser essencialment ideològiques i polítiques.
  • El Pla Marshall

    El Pla Marshall
    Amb la declaració de Truman de donar suport als gobierna que demanessin ajuda per oposar-se al comunisme, els EUA van oferir un ajut econòmic als països europeus, el conegut Pla Marshall. Es tractava de crèdits per comprar productes americans i reconstruir els països destruïts per la guerra.
  • El Kominform

    El Kominform
    L'URSS va prohibir als països que controlava benefic-se dels ajuts que oferien els EUA. Va donar support to les lluites revolucionàries arreu del món i va crear el Kominform: una organización que agrupa a las partes comunitarias sota unes directrius comunes.
  • El blocatge de Berlín

    El blocatge de Berlín
    La Unión Soviética va a comenzar el bloqueo terrestre de las zonas de Berlín que ocupan la restauración de los aliats. Aquest bloqueig va significar el tancament de les fronteres que compartien el Regne Unit i thes Estats Units amb la Unió Soviètica en el territori alemany ocupat.
  • El COMECON

    El COMECON
    El Consell d'Ajuda Mútua Econòmica va ser una organización de cooperació econòmica variada al voltant de la URSS por diversos países Comunicados els objectius dels quals eren el foment de les relacions comercialess entre els estats membres, per intenta contrarestar als organismes economòmics internacionals d'economia capitalista.
  • El Tratat de l'Atlàntic Nord i l'OTAN

    El Tratat de l'Atlàntic Nord i l'OTAN
    L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord és una aliança militar intergubernamental que es regeix pel Tractat de l'Atlàntic Nord firma el 4 de abril de 1949. L'organització constitueix un sistema de defensa col·lectiva, en el qual Els Estats membres acorden defensar a qualsevol dels seus membres si són atacats per una potència externa.
  • La creació de la RFA

    La creació de la RFA
    En els inicis de la Guerra Freda, Alemanya va mantenir una política d'una sola Alemanya a través de la Doctrina Hallstein, per la qual no reconeixia l'existència d'Alemanya com a Estat independent,ni tampoc a aquells estats que reconeguèssin a la RDA. L’Estat germànic oriental va desaparèixer i els seus antics territoris van passar a formar part de l'antiga Alemanya Occidental, que va mantenir la seva organització juridicopolítica i és aquesta la que ha prevalgut fins a l'actualitat.
  • La creació de la RDA

    La creació de la RDA
    L'URSS va a impulsar la creación de la República Democrática Alemanya que tenia com a capital el Berlín oriental. Va ser un estatuto socialista que va a durar el período de la Guerra Freda.
  • Period: to

    Guerra de Corea

    Un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a la Península de Corea. On es van enfrontar la República de Corea, recolzades per les forces armades de diversos països comandats per Estats Units; i la República Popular Democràtica de Corea, recolzada per la República Popular de la Xina i la Unió Soviètica.
    Un dels primerencs episodis de la Guerra Freda. Acabant amb més de 3 milions de civils i gairebé el 15% de la població de nord morta, constitueix una de les guerres més sanguinàries de la història.
  • Period: to

    Khruixov al poder

    Després de la mort de Stalin Nikita Khruixov va iniciar un procés de reformes internes que va ser anomenat desestalinització, i va proposar que les relacions internacionals es basessin en la convivència pacífica entre els Estats Units i la Unió Soviètica.
  • Period: to

    Eisenhower al poder

    Els principals objectius d'Eisenhower durant la seva presidència van ser mantenir la pressió sobre la Unió Soviètica a través de l'anomenada doctrina Eisenhower i reduir el dèficit federal
  • Armistici de Panmunjom (Corea)

    Armistici de Panmunjom (Corea)
    L'armistici de Panmunjom es un acuerdo de no agresión firmado por Corea del Norte y las Unidades Estatales que van a ser las hostilidades realizadas por las ambiciones nacionales y las demás naciones. El acuerdo va estipular la división de Corea en dos estados: el sud (EUA) y el norte (URSS).
  • Derrota de Dien Bien Phu (Vietnam)

    Derrota de Dien Bien Phu (Vietnam)
    La derrota militar francesa va suposar la fi de l'ocupació francesa a Indoxina i la independència de l'antic protectorat francès: Laos, Cambodja i el Vietnam. Va ser la última batalla de la guerra de Indoxina.
  • Period: to

    Convivencia pacífica

    Un canvi en l'actitud dels nous dirigentes dels EUA i de l'URSS va donar lloc a una nova etapa en les relacions internacionals.
    A l'URSS la mort de Stalin (1953) va donar pas a Nikita Khruixov que va iniciar reformas internas: desestalinització. Voy a proponer la relación entre los dos bloques de bases en la convivencia pacífica.
    Como EUA, el presidente Kennedy (1960) va a proponer un canvi en la política exterior americana i en les relacions amb l'URSS.
  • El Pacte de Varsòvia

    El Pacte de Varsòvia
    El Pacte de Varsòvia, també conegut com el Tractat d'Amistat, Col·laboració i Assistència MÚtua, va ser signat a Varsòvia el 14 de maig de 1955. Va ser un acord de cooperació militar signat pels països del Bloc de l'Est. L'objectiu d'aquest pacte creat per l'URSS era aminorar l'amenaça de la OTAN i el rearmament d'Alemanya. Passats uns anys, al 1991, es va disoldre a causa de les revolucions que van portar a la caiguda del mur de Berlín.
  • Period: to

    Guerra de Vietnam

    Conflicte bèl·lic entre la República Democràtica del Vietnam i el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, els EUA, el règim dictatorial de Vietnam del Sud, amb la intervenció directa i indirecta de diversos països estrangers. Al final de la guerra, els comunistes van pujar les escales del palau amb les seves banderes.
  • Nacionalització del Canal de Suez

    Nacionalització del Canal de Suez
    El presidente egipcio va a decidir nacionalizar el canal con el objetivo de facilitar el financiamiento de la construcción de la presa de Asuan. Aquest fet va ser rebut amb indignació per França i el Regne Unit, principales accionistas del canal de Suez, i màxims beneficiariosis del petroli que circulava per ell.
  • Invasió del Vietnam del Sud

    Invasió del Vietnam del Sud
    La Guerra de Vietnam va enfrontar a: Vietnam del nord (capitalista) i a Vietnam del sud (comunista), això va fer que participessin més de 40 països i el conflicte va passar a ser internacional.
    La invasió va ser causada per que no es van aj un untar, tot i la retirada de França, el nord i el sud de Vietnam. La frontera va quedar marcada pel paral·lel 17; això va marcar una llarga confrontació que es resoldrà a mitjans dels anys 70.
  • Inici del Govern de Fidel Castro (a Cuba)

    Inici del Govern de Fidel Castro (a Cuba)
    L'art 1959, després de derrotar militarment el dictador fulgencio Batista, que tenia el suport de EUA, es va establir a Cuba un govern revolucionari amb Fidel Castro com a figura més representativa. L'enfrontament entre Cuba i els EUA es va radicalitzar quan l'any 1961 el govern cubà és va declarar anticomunista.
  • Period: to

    Kennedy al poder

    Va destacar pel seu lideratge com a comandant de la llanxa torpedera PT-109 en l'àrea de el Pacífic Sud. En un reconeixement, la PT-109 va ser impactada per un destructor japonès, que va partir la llanxa en dues i va ocasionar una explosió. La tripulació al seu càrrec va nedar fins a una illa i va sobreviure fins a ser rescatada. Aquesta gesta li va donar popularitat i amb ella va començar la seva carrera política.
  • Crisis dels míssils a Cuba

    Crisis dels míssils a Cuba
    La crisi dels míssils cubans, també coneguda com la crisi d'octubre de 1962, la crisi del Carib o l'ensurt dels míssils, va ser un enfrontament de 13 dies entre els Estats Units i la Unió Soviètica iniciat pel descobriment nord-americà del desplegament de míssils balístics soviètics a Cuba i els Estats units va fer una quarantena naval de l’illa.
  • Acords de París (Vietnam)

    Acords de París (Vietnam)
    Els Acords de pau de París, titulats oficialment l'Acord sobre la fi de la guerra i la restauració de la pau a Vietnam, va ser un tractat de pau signat el 27 de gener de 1973 per establir la pau a Vietnam i acabar amb la guerra del Vietnam.
  • Period: to

    Retorn a la tensió

    El seu origen de data se situa entre els anys 1945 i 1947, durant les tensions de la postguerra, i es va perllongar fins a la dissolució de la Unió Soviètica (inici de la Perestroika el 1985, accident nuclear de Txernòbil el 1986, caiguda del mur de Berlín el 1989 i intent de cop d'Estat a la Unió Soviètica de 1991). Cap dels dos blocs va prendre accions directes contra l'altre, raó per la qual es va denominar "guerra freda».
  • L'Organització Europea de Cooperació Econòmica

    L'Organització Europea de Cooperació Econòmica
    Va ser un organisme internacional fundat el 16 d’abril de 1948 per Portugal, Regne Unit, França, Italia, Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Austria, Dinamarca, Noruega, Grecia, Suecia, Suiza, Turquia, Irlanda i Islàndia, amb l’objectiu d’administrar les ajudes del Plan Marshall. Alemania es va unir al 1949. L’objectiu va consistir en facilitar el comerç, concedir crèdits i fomentar la liberació del capital. Després es va unir España, EE.UU. I Canadà.