Soldats

La segona Guerra Mundial

  • Ocupació de Manxúria

    Ocupació de Manxúria
    A la dècada del 1930, els Estats autoritaris van impulsar una sèrie d'agressions bèl·liques cap a altres països:
    A Àsia, el Japó buscava ampliar els seus territoris a costa de la Xina. L'any 1931 va ocupar Manxúria.
  • Itàlia ocupa Etiòpia

    Itàlia ocupa Etiòpia
    A la dècada del 1930, els Estats autoritaris van impulsar una sèrie d'agressions bèl·liques cap a altres països:
    A Àfrica, el 1935, Itàlia va ocupar Etiòpia en el seu desig d'ampliar el seu imperi colonial. A Europa, també va envair Albània.
  • Remilitarització de la regió de Renània

    Remilitarització de la regió de Renània
    A la dècada del 1930, els Estats autoritaris van impulsar una sèrie d'agressions bèl·liques cap a altres països:
    Alemanya va desenvolupar una política d'expansió territorial amb la idea de crear un gran imperi ( III Reich) amb les terres habitades per tots els pobles germànics. El 1936, en contra del que es va imposar en el Tractat de Versalles, Hitler va remilitaritzar la regió de Renània.
  • Itàlia i Alemanya intervenen a la Guerra Civil espanyola

    Itàlia i Alemanya intervenen a la Guerra Civil espanyola
    A la dècada del 1930, els Estats autoritaris van impulsar una sèrie d'agressions bèl·liques cap a altres països:
    Itàlia i Alemanya van intervenir a la Guerra Civil espanyola entre el 1936 i el 1939, facilitant soldats i armament als militars insurrectes, mentre que França i el Regne Units mantenien al marge ( Pacte de No-Intervenció)
  • L'Eix Roma-Berlín

    L'Eix Roma-Berlín
    Aquesta política expansionista es va basar en una sèrie de tractats internacionals de suport mutu. El 1936, Alemanya va firmar una aliança amb Itàlia, coneguda com l'Eix Roma-Berlín. Aquesta aliança es va renovar el maig del 1939 amb el nom de Pacte d'Acer.
  • El Pacte Antikomintern

    El Pacte Antikomintern
    El novembre del 1936, Alemanya va firmar amb el Japó el Pacte Antikomintern.
  • Invasió de la Xina

    Invasió de la Xina
    A la dècada del 1930, els Estats autoritaris van impulsar una sèrie d'agressions bèl·liques cap a altres països:
    A Àsia, el Japó buscava ampliar els seus territoris a costa de la Xina. L'any 1937 va iniciar la invasió de la Xina, començant per Pequín.
  • La invasió japonesa

    La invasió japonesa
    Als territoris ocupats pels japonesos ( Xina, Corea i el sud-est asiàtic), els assassinats en massa, la tortura, els treballs forçats i l'esclavitud sexual van ser pràctiques habituals.
    Una de les matances més conegudes es va produir el 1937 contra la població civil de la ciutat de Nanquín ( Xina), on van ser assassinades un mínim de 200.000 persones.
  • A la dècada del 1930, els Estats autoritaris van impulsar una sèrie d'agressions bèl·liques cap a altres països:

    A la dècada del 1930, els Estats autoritaris van impulsar una sèrie d'agressions bèl·liques cap a altres països:
    El març del 1938, Alemanya va ocupar militarment Àustria i, al setembre, va exigir a Txecoslovàquia l'entrega del territori dels Sudets, poblat per una important minoria alemanya.
  • La feblesa de les democràcies

    La feblesa de les democràcies
    La Conferència de Munic ( 1938), convocada pel mateix Hitler, enfront de les queixes de França, el Regne Unit i altres potències pel seu expansionisme, va acabar amb la claudicació de les democràcies davant les promeses de Hitler d'aturar el seu avanç.
  • El projecte Manhattan

    El projecte Manhattan
    El Projecte Manhattan era el nom d’un projecte d’investigació desenvolupat durant la Segona Guerra Mundial pels Estats Units amb ajuda parcial del Regne Unit i Canadà. L’objectiu final del projecte era el desenvolupament de la primera bomba atòmica. Durant el temps que va durar, del 1942 al 1946, va estar dirigit pel general Leslie R. Groves, també a càrrec de la seguretat i les operacions militars, mentre que la investigació científica va ser dirigida pel físic Julius Robert Oppenheimer.
  • Preparant la guerra: la formació d'aliances

    Preparant la guerra: la formació d'aliances
    Per evitar que l'URSS s'aliés amb França i que el Regne Unit ajudés a Polònia, Hitler va firmar amb Stalin el Pacte Germanosoviètic ( agost del 1939), després del qual va iniciar la invasió de Polònia ( setembre del 1939).
    Aleshores els aliats ( França i el Regne Unit) van declarar la guerra a Alemanya. Aquest va ser l'inici de la Segona Guerra Mundial.
  • El corredor de Danzig

    El corredor de Danzig
    França i el Regne Unit s'havien mantingut al marge. Però quan el 1939 Hitler va reclamar el corredor de Danzig ( territoris que separaven Alemanya de Prússia Oriental), França i el Regne Unit es van comprometre amb Polònia a anar a la guerra si era necessari.
  • La invasió de Polònia

    La invasió de Polònia
    Amb la invasió de Polònia ( setembre del 1939), Hitler va iniciar la guerra llampec, basada en l'ús de divisions cuirassades ( els panzer) i en un important suport aeri. Aquest tipus de guerra va permetre atacar per sorpresa i avançar amb rapidesa. Polònia es va enfonsar en tres setmanes i el país va ser dividit entre Alemanya i l'URSS, segons el Pacte Germanosoviètic.
  • Les massacres de jueus

    Les massacres de jueus
    Des de l'arribada al poder dels nazis a Alemanya, els jueus van ser perseguits i forçats a portar un distintiu a la roba, i posteriorment van ser traslladats, de vegades, a camps de concentració amb la imposició de fer treballs forçats.
    A partir del 1940, a Polònia i més tard en altres països, els jueus van ser obligats a viure en guetos. El juny del 1941 van començar les massacres de jueus a l'URSS i l'Europa oriental.
  • La batalla d'Anglaterra

    La batalla d'Anglaterra
    El 1940, els exèrcits alemanys van envair la major part d'Europa Occidental ( Dinamarca, Noruega, Països Baixos, Bèlgica i el nord i l'oest de França). L'estiu d'aquell mateix any, només el Regne Unit es resistia a Alemanya. Per preparar un possible desembarcament al Regne Unit, la Luftwaffe, l'aviació e guerra alemanya, va bombardejar els ports i les ciutats britàniques: fou anomenada la batalla d'Anglaterra.
  • Resistir davant l'ocupació

    Resistir davant l'ocupació
    Malgrat el perill, un bon nombre de resistents es van organitzar per fer front als alemanys o es van incorporar a grups armats clandestins ( guerrilla). Alguns consells eren:
    - Has de treballar malament i a poc a poc quan ho facis pels alemanys.
    - Has de destruir tots els estris i màquines que puguin ser útils als alemanys.
    - No has de comprar res en comerços alemanys.
    - T'has de comportar amb els traïdors com es mereixen.
  • Conquesta de Iugoslàvia i Grècia

    Conquesta de Iugoslàvia i Grècia
    A l'abril del 1941, Hitler va conquerir els territoris de Iugoslàvia i Grècia.
  • L'Operació Barba-rossa

    L'Operació Barba-rossa
    El juny del 1941, Hitler va llançar l'Operació Barba-rossa i va atacar Rússia, on va arribar amb rapidesa fins a les portes de Moscou i Leningrad. Aquest fet va tenir una enorme transcendència. L'URSS es va incorporar als aliats i es va enfrontar amb les potències de l'Eix.
  • Estats Units entra a la guerra

    Estats Units entra a la guerra
    El desembre del 1941, el Japó va destruir la flota estatunidenca a Pearl Harbor i els Estats Units va entrar a la guerra.
  • La batalla ideològica

    La batalla ideològica
    Per guanyar la guerra calien no tan sols mitjans materials, sinó també la mobilització de les consciències.
    Les potències de l'Eix, i especialment l'Alemanya nazi, van defensar el valor i la superioritat de la raça ària i van denunciar el "complot jueu i comunista" que amenaçava el món i que calia destruir.
    Per llançar els seus missatges, tots dos bàndols van utilitzar els mitjans de comunicació de masses: la ràdio,el cinema, la premsa, els cartells de propaganda...
  • La deportació: el camí a l'extermini

    La deportació: el camí a l'extermini
    El 1942, els jerarques nazis van decidir dur a terme la “solució final”, és a dir, l’eliminació total dels jueus. Fou aleshores quan els camps de concentració es van convertir en llocs d’extermini massiu.
    La tortura començava amb el trasllat dels jueus als camps de concentració en vagons de bestiar, on viatjaven amuntegats i sense menjar ni serveis higiènics. De vegades, aquest viatge significava també la mort i, en tot cas, un mètode de terror per apaivagar qualsevol possible rebel·lia.
  • Les batalles de Midway i Guadalcanal

    Les batalles de Midway i Guadalcanal
    Després de l'entrada de l'URSS i els EUA en el conflicte, la guerra va començar a fer un tomb el juny del 1942. Els estatunidencs van frenar l'avanç japonès al Pacífic ( batalles de Midway i Guadalcanal) i van iniciar la reconquesta dels territoris ocupats.
  • El primer gran fracàs de Hitler

    El primer gran fracàs de Hitler
    L'assalt alemany sobre Stalingrad ( agost del 1942 - febrer del 1943) va ser el primer gran fracàs de Hitler. La ciutat va resistir al setge, després del qual el mariscal alemany Paulus es va rendir. Aleshores, els soviètics van passar a l'ofensiva, van recuperar Ucraïna i van alliberar Leningrad del seu setge ( gener del 1944).
  • La conferència de Teheran

    La conferència de Teheran
    Els tres grans aliats ( Regne Unit, Estats Units i l’URSS) es van reunir per primera vegada a la Conferència de Teheran ( novembre del 1943), a la qual van assistir Churchill, Roosevelt i Stalin. En aquesta conferència es van prendre mesures militars conjuntes per accelerar el final de la guerra.
  • Derrota alemanya a Tunísia

    Derrota alemanya a Tunísia
    Al nord d'Àfrica, els britànics van derrotar els alemanys a El-Alamein, que van iniciar la seva retirada. Poc després, un exèrcit aliat, sota el comandament del general Eisenhower, va desembarcar a l'Àfrica francesa i va vèncer els alemanys a Tunísia ( 1943).
  • L'explotació econòmica

    L'explotació econòmica
    L’ocupació nazi tenia com a finalitat l’explotació dels territoris sotmesos en benefici d’Alemanya. Aquests territoris eren obligats a contribuir a l’esforç de guerra alemany i a proveir el Reich de primeres matèries, productes agrícoles, béns industrials i treballadors. El 1944, el 30% dels treballadors de la indústria armamentística alemanya eren estrangers.
  • L'alliberació d'Europa

    L'alliberació d'Europa
    L'alliberació d'Europa es va iniciar després del desembarcament de Normandia ( junt de 1944) per tropes britàniques i estatunidenques, que va comportar l'entrada de nombrosos soldats i armament. Un cop vençuda la resistència alemanya, els britànics i els nord-americans van iniciar l'avanç des de l'oest, van alliberar part de França i van entrar a Alemanya. Per la seva banda, els russos van avançar cap a l'est i van expulsar els alemanys de Polònia, Romania i Bulgària.
  • La conferència de Jalta

    La conferència de Jalta
    La segona conferència va tenir lloc a Jalta. S’hi va decidir la desnazificació i partició d’Alemanya i Àustria en quatre zones d’ocupació. A més a més, es va pactar una divisió similar de les ciutats de Berlín i Viena, l'organització d'eleccions democràtiques als països alliberats i la creació de l'ONU per garantir la pau. Aquesta conferència va significar, de fet, la divisió d'Europa en dues grans zones d'influència: l'americana i la soviètica.
  • La conferència de Potsdam

    La conferència de Potsdam
    La tercera conferència de pau es va celebrar a Potsdam. Els nous protagonistes ( Attlee, Truman i Stalin) es van posar d’acord en la devolució de tots els territoris europeus annexionats per Alemanya, la separació d’Àustria, el desmantellament de la indústria militar, i el procés i càstig dels líders nazis.
  • Conferència de San Francisco

    Conferència de San Francisco
    La necessitat d’un organisme que substituís la desprestigiada Societat de Nacions es va plantejar entre els aliats ja el 1941. Fou a la Conferència de San Francisco ( abril-juny del 1945) on es va aprovar la Carta de l’Organització de les Nacions Unides ( ONU), a la qual es van adherir 46 Estats fundacionals. Actualment agrupa gairebé tots els Estats del món i duu a terme tasques humanitàries i de mediació en els conflictes bèl·lics.
  • Period: to

    El repartiment d'Europa

    L’URSS va aprofitar la seva victòria per iniciar l’expansió del comunisme i mantenir la seva hegemonia als territoris ocupats per l’Exèrcit Roig. Va forçar la instauració de les democràcies populars en les quals el Partit Comunista va aconseguir el poder. Estats Units també va reforçar el seu domini a Europa occidental i va obligar als partits comunistes a abandonar els governs de coalició. A Grècia, les forces britàniques van intervenir per impedir el triomf de les guerrilles comunistes.
  • La mort de Hitler

    La mort de Hitler
    L'exèrcit britànic i l'estatunidenc van iniciar l'ocupació d'Alemanya i es van trobar al riu Elba el 26 d'abril del 1945. El dia 30, Hitler es va suïcidar, i el 8 de maig, Alemanya capitulava.
  • La bomba atòmica

    La bomba atòmica
    Al Pacífic, la reconquesta estatunidenca dels territoris ocupats pels japonesos estava pràcticament finalitzada, però el Japó mantenia una fanàtica resistència, simbolitzada per l'acció dels kamikazes.
    Per precipitar la rendició, el president els Estats Units, Harry S. Truman, va decidir utilitzar la bomba atòmica, que va ser llançada sobre les ciutats d'Hiroshima i Nagasaki l'agost del 1945. Davant l'horror nuclear, el 2 de setembre, el Japó va capitular. La Segona Guerra Mundial havia acabat.
  • Period: to

    El procés de Nuremberg

    El vencedors de la guerra van impulsar la creació d’un tribunal: el dels crims contra la humanitat.
    El judici principal de Nuremberg va fer possible asseure 21 dirigents nazis al banc dels acusats, davant d’un tribunal format per magistrats dels quatre grans Estats aliats que havien guanyat la guerra: E.U., URSS, Regne Unit i França.
    Aquest procés va permetre fer un balanç públic de les atrocitats del nazisme perquè, en el futur, no quedessin impunes els actes criminals contra la humanitat.
  • La conferència de París

    La conferència de París
    En la conferència de París es van elaborar tractats de pau amb la resta d’aliats d’Alemanya. El tractat amb Àustria no es va signar fins al 1955 i mentrestant el país va estar intervingut pels aliats.
  • Declaració Universal dels Drets Humans

    Declaració Universal dels Drets Humans
    La nova organització pretenia el manteniment de la pau i la seguretat internacionals, i la cooperació econòmica i social entre les nacions. Establia la igualtat sobirana de tots els seus membres per resoldre els conflictes, com també el rebuig de la força, la no-ingerència en els afers interns de cada nació i el dret dels pobles a disposar de si mateixos.
    Inspirada en aquests principis, el 1948 es va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans.
  • L'ONU a Nova York

    L'ONU a Nova York
    Des del 1950, la seu de l’ONU es troba a Nova York, i l’àrea que l’ocupa es considera territori internacional.
  • La Declaració del Mil·lenni

    La Declaració del Mil·lenni
    L'any 2000 es va aprovar la Declaració del Mil·lenni, en la qual s'estableixen els objectius de lluita contra la pobresa, la defensa de la igualtat entre homes i dones, la protecció del medi ambient i els programes de desenvolupament econòmic per al Tercer Món. Els recursos per a aquestes polítiques són limitats, però estableixen principis d'acció a nombrosos països.
  • Palestina com a Estat observador

    Palestina com a Estat observador
    Avui en dia, l’ONU està formada por 193 països membres, la totalitat d’Estats reconeguts al món excepte el Vaticà, que només hi és com a observador. El 2012 també es va admetre Palestina com a Estat observador.