Trinchera primera guerra mundial

I Guerra mundial. Sergi Martínez

  • Atemptat Sarajevo

    Atemptat Sarajevo
    L'hereu de l' imperi austrohongarès, Francesc Ferran, va ser assassinat a Sarajevo, capital de Bòsnia. L'atemptat el va cometre un estudiant bosnià relacionat amb les organitzacions nacionalistes sèrbies.
  • Declaració de guerra Àustria vs Serbia

    Declaració de guerra Àustria vs Serbia
    Àustria, animada per Alemanya, va acusar a Sèrbia d'haver instigat el magnicidi i li va declarar la guerra el 28 de juliol.
    Rússia hi va intervenir per protegir Sèrbia i va declarar la guerra a Àustria. Al seu torn, Alemanya, aliada d' Àustria, va declarar la guerra a Rússia i a França. El Regne Unit va declarar la guerra a Alemanya i a Àustria quan els exèrcits alemanys varen envair Bèlgica, aliada de França. Tan sols Itàlia es va mantenir neutral al principi.
  • Batalla de fronteres

    Batalla de fronteres
    "Batalla de fronteres" al nord (frontera franco-belga) i l'est (frontera franco-alemanya). Les tropes franceses retrocedeixen 200 quilòmetres.
    Va acabar el 24 d'agost de 1914
  • Guerra de moviments

    Guerra de moviments
    Rep el nom de les operacions que van tenir lloc durant 1914, centrades en els esforços alemanys per derrotar França i, un cop aconseguit això, aniquilar els exèrcits de Rússia. Durant aquesta fase elas alemanys van emprar una estratègia basada en ràpids moviments amb l'objectiu de sorprende als seus adversaris. Acaba 9/9/1914
  • Batalla de Tannenberg

    Batalla de Tannenberg
    El general alemany Hindenburg frena l'avanç de les forçes russes en el front de Prússia Oriental. Acaba el 30 d' agost de 1914 . Els russos varen aconseguir reaccionar i arribar a les fronteres de l'imperi austrohongarès. Als Balcans,l'ofensiva austríaca contra Sèrbia va ser aturada.
  • Primera Batalla del Marne

    Primera Batalla del Marne
    Una contraofensiva fraanco-britànica frena l'avanç dels alemanys, a menys de 40 quilòmetres de París, i els fa retrocedir cap al nord. prop d'un millió de soldats francesos i britànics s'enfronten amb 800.000 alemanys. El comandant alemany era Von Moltke i el francès, era Joseph Joffre. La batalla finalitza el 9 de septembre de 1914.
  • Maniobres pel mar Nord

    Al front occidental, francesos i britànics per una banda, i alemanys de de l'altra, intenten maniobres per envoltar els seus enemics. Els combats s'acosten a la Mar de el Nord, on arriben el 17 de novembre. El front, que s'estén fins a la frontera Suïssa, no canviarà molt fins a la primavera de 1918. La guerra s'enterra a les trinxeres, contràriament al que passa en el front oriental, on la guerra de moviment prossegueix durant tot el conflicte. Aquestes maniobres acaben el novembre de 1914
  • Guerra de les trinxeres

    Guerra de les trinxeres
    Després de la batalla del Marne, les fronteres es varen. immobilitzar. Al front occidental es varen obrir trinxeres des de Suïssa fins a la mar del Nord, i va començar una fase de la guerra en la qual guanyar un pam de territori a l’enemic comportava desenes de milers de morts. Aleshores es va fer necessari cercar nous alitas que aportassin més soldats al front. Acaba:4/6/1917
  • Cessament de Moltke

    Cessament de Moltke
    Cessament deel General Moltke, Cap d' Estat Major de Prússia des de l'1 de gener de 1906: renúncia al seu càrrec després dels seus fracassos militars.
    Nomemament del General Erich von Falkenhayn :nou cap de l'Estat major de Prússia fins al 29 d'Agost de 1916.
  • Primera Batalla de Ypres

    Primera Batalla de Ypres
    Va ser l'última llarga batalla del primer any de la I Guerra Mundial (1914). En realitat va ser una sèrie de batalles, van començar el 19 d'octubre i van finalitzar el 13 de novembre (França) 22 de novembre (Regne Unit) o el 30 de novembre (Alemanya). Aquesta batalla va marcar el final de l'anomenada carrera cap al mar.
    Les principals batalles de Ypres van ser: la batalla de Langemarck, del 21 al 24 d'octubre i la batalla de Nonne Bosschen, l'11 de novembre. Va acabar el 22 de novembre.
  • Turquia entra a la guerra

    Turquia entra a la guerra
    L'imperi turc, que havia tancat l'accés als Estrets, aïllant a Rússia, entra en guerra de la banda dels imperis centrals (alemany i austrohongarès)
  • Batalla de Gal.lipoli

    Batalla de Gal.lipoli
    L'operació s'inicià com un esforç conjunt del Regne Unit i França per obrir un nou front a l'est contra l'imperi otomà, aliat de les potències centrals, i finalment capturar la seva capital, Constantinoble (avui en dia Istanbul). Per aconseguir-ho, les forçes aliades havien de desembarcar a la península de Gal.lipoli. L'intent fou un fracàs i les tropes aliades, després de mantenir uns precaris caps de pont a la península, retiraren les tropes el 9 de gener de 1916
  • Segona Batalla de Ypres

    Segona Batalla de Ypres
    Va enfrontar a les forçes de França, Regne Unit, Austràlia i Canadà contra l'imperi alemany. Va ser la primera batalla en la qual se va utilitzar gas mortífer amb fins militars. Les forces alemanyes van llançar gas clor asfixiant contra les tropes aliades, encara que aquest no va ser decisiu pel resultat de la batalla. Des d'aquesta batalla, en la Primera Guerra Mundial es combatirà amb màscares de gas. La batalla va finalitzar el 25 de maig de 1915
  • Batalla de Tarnów i Gorlice

    Batalla de Tarnów i Gorlice
    Operació militar iniciada per Alemanya a la zona entre les viles de Gorlice i de Tarnów. L'objectiu inicial era fer una ofensiva per alleugerir la pressió que exercien els russos sobre l'exèrcit austrohongarès més al sud. El ràpid èxit aconseguit per les tropes alemanyes féu que l'ofensiva acabes provocant una retirada general de les tropes russes, amb el resultat final que les potències centrals recuperaren tota Galítzia i ocuparen la Polònia russa, Lituània i parts de Bielorússia. Acaba: 18/9
  • Enfonsament del RMS Lusitania

    Enfonsament del RMS Lusitania
    Varen morir 1198 persones. L'enfonsament va fer que l'opinió pública en molts de països s'oposés majoritàriament a Alemanya, contribuint a l'entrada dels Estats Units en la guerra, i es va convertir en un símbol de les campanyes militars de reclutament.
  • Divisió de Polonia

    Divisió de Polonia
    Després que els Poders Centrals ocupessin el denominat Regne de Polònia, el varen dividir en dues parts. Varsòvia pels alemanys i Kielce pels austríacs.
  • Bulgària entra a la guerra

    Bulgària entra a la guerra
    Bulgària pacta amb Alemanya l'entrada a la guerra. El 14 d'octubre, Bulgària li declara la guerra a Sèrbia i obté Macedònia.
  • Batalla de Verdun

    Batalla de Verdun
    Va ser la major i més llarga batalla de la Primera Guerra Mundial al front occidental entre els exèrcits alemany i francès. Els alemanys van llançar una ofensiva sobre la ciutat francesa de Verdun que ocupava una posició vital, ja que estava sobre uns turons des dels quals es dominava el riu Mosa, a l’extrem oriental de la línia de les trinxeres franceses, i representava per França un important símbol de la seva capacitat de resistència. Va haver 500.000 morts, francesos i alemanys. Acaba: 19/12
  • Declaració guerra Alemanya vs Portugal

    Declaració guerra Alemanya vs Portugal
    Alemanya declara la guerra a Portugal
  • Acord Sykes-Picot

    Acord Sykes-Picot
    Conegut oficialment com l’Acord d’Àsia Menor, va ser un acord secret entre Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda i la Tercera República Francesa per definir les propostes sobre esferes d’influència i control dels dos paisos al Pròxim Orient en el cas que la triple entesa obtingués la victoria en contra de l’imperi otomà en la Primera Guerra Mundial
  • Batalla de Somme

    Batalla de Somme
    Va ser una de les més llargues i sagnants de la Primera Guerra Mundial, amb més d’un milió de bailes entre dos dos bàndols. Les forces britàniques i franceses van intentar trencar les línies alemanyes al llarg d’un front de quaranta quilòmetres a nord i a sud del riu Somme, al nord de França. El principal propòsit de la batalla era distreure a les tropes germàniques de la batalla de Verdum però, les baixes d’aquesta batalla van acabar sent superiors a les d’aquesta última. Acabà día 8/11/1916.
  • Declaració guerra Itàlia va Alemanya

    Declaració guerra Itàlia va Alemanya
    Itàlia declara la guerra a Alemanya
  • Romania entra a la guerra

    Romania entra a la guerra
    El front de Romania va ser part de la Campanya dels Balcans de la Primera Guerra Mundial, on es van enfrontar Romania i Rússia contra els exèrcits de les Potències Centrals. La lluita va tenir lloc des de l’agost de 1916 fins al desembre de 1917, en la major part de l’actual Romania, incloent Transilvània, que formava part de l’imperi Austrohongarès en aquell moment, així com el sud de Dobrudja, que actualment és part de Bulgària.
  • Mort de Francesc Josep i d’Àustria

    Mort de Francesc Josep i d’Àustria
    Mor el darrer emperador austrohongarès
  • Cessament de Joseph Joffre

    Cessament de Joseph Joffre
    Cessament de Joseph Joffre com General (des del 3 de desembre de 1915) pel seu fracàs a la batalla del Somme.
  • Guerra submarina i naval

    Guerra submarina i naval
    Ruptura de relacions diplomàtiques entre Alemanya i USA per incidents navals i pels submarins.
  • Revolució de Febrer a Rússia

    Revolució de Febrer a Rússia
    L’imperi rus va marcar la primera etapa de la Revolució russa de 1917. Va causar l’abdicació de el tsar Nicolau II, va posar fi a la monarquia russa i va portar a la formació d’un Govern provisional.
    Aquesta revolució va nèixer com a reacció a la política realitzada pel tsar, la seva negació a atorgar reformes polítiques liberalitzadores i a la participació de Rússia en la Primera Guerra Mundial, que havia inflingit grans penúries a la població.
  • USA entra a la guerra

    USA entra a la guerra
    USA li declara la guerra a Alemanya i a Àustria-Hongria.
  • Revolució Bolxevic

    Revolució Bolxevic
    Segona fase de la Revolució russa de 1917, després de la Revolució de Febrer. La insistència del Govern provisional en continuar la guerra (molt impopular) impedia l’aplicació de les profundes reformes que exigia la població. L’absència d’aquestes va fer que el programa bolxevic, reflectit en les seves consignes de <PAU,pa i terra> i <Tot el poder per als soviets>, guanyés partidaris ràpidament a la tardor de 1917
  • Armistici amb Rússia

    Armistici amb Rússia
    Rússia i els imperis Centrals acorden un arsmistici
  • Catorce punts de Wilson

    Catorce punts de Wilson
    Foren un seguit de propostes realitzades pel president nord-americà Woodrow Wilson per crear uns nous objectius bèl.lics defensables moralment per a la Triple Entesa, que poguessin servir de base per negociacions de pau amb els imperis Centrals. La intervenció militar nord-americana, que es concreta a partir de la primavera boreal, serà decisiva.
  • Tractat de Brest-Litovsk

    Tractat de Brest-Litovsk
    Tractat de pau signat el 3 de març de 1918 entre els imperis Centrals i la Rússia soviètica. En el tractat, Rússia renunciava a Finlàndia, Polònia, Estònia, Livonia, Lituània i Ucrania, que a partir de llavors van quedar sota el domini dels imperis Centrals.Així , Alemanya va reforçar el front occidental.
    La derrota alemanya en la Primera Guerra Mundial va anul.lar el tractat, i totes les pèrdues foren recuperades. Només Finlàndia i Turquia van conservar els territoris rebuts.
  • Tractat de Bucarest

    Tractat de Bucarest
    Tractat de pau que l’imperi Alemany va obligar a signar al Regne de Romania el 7 de maig de 1918 després de les campanyes romareses de 1916-1917.
    El tractat va ser denunciat a l’octubre de 1918 pel govern romanes i posteriorment anul.lat pels termes de l’arsmistici de Compiègne amb Alemanya de l’11 de novembre de 1918.
    El 1919, Alemanya es va veure obligada al Tractat de Versalles a renunciar a totes les prestacions previstes pel Tractat de Bucarest de 1918
  • Segona Batalla del Marne

    Segona Batalla del Marne
    Fou la darrera gran ofensiva alemanya en el front occidental durant la Primera Guerra Mundial. L’atac va fracassar quan un contraatac aliat encapçalat per les forçes franceses i nord-americanes, equipades amb diversos centenars de tancs, va desbaratar el flanc dret alemany, causant greus baixes. La derrota alemanya va marcar el començament de l’avanç aliat implacable, que va concloure en l’armistici signat amb l’imperi alemany uns cent dies més tard. La batalla va acabar el 6 d’agost de 1918.
  • Armistici de Bulgària

    Armistici de Bulgària
    L’ Armistici amb Bulgària va ser signat a la Convenció d’Armsitici de Bulgària a Salònica, Grècia, entre el Regne de Bulgària i les Potències Aliades. La convenció es va convocar a petició del govern búlgar que, el 24 de setembre de 1918, havia sol.licitat un alto el foc, una tregua. l’armistici va posar fi a la participació efectiva de Bulgària a la primera Guerra Mundial al bàndol de les Potències Centrals, i va regular la desmobilització i el desarmament de les forces armades búlgares.
  • Independència dels pobles iugoslaus

    Independència dels pobles iugoslaus
    Croàcia i Eslovènia proclamen la seva independència i s’uneixen al recentment formmat Estat dels Eslovens, Croats i Serbis. Croàcia va entrar en una unió amb el Regne de Sèrbia el 4 de desembre de 1918 per formar el Regne dels Serbis, croats i Esloven.
  • Arsmistici de Mudros

    Arsmistici de Mudros
    Va ser un arsmistici aconseguit entre l’imperi Otomà i el Aliats a la fi de la Primera Guerra Mundial i la partició de l’imperi Otomà.
    Aquesta suspensió de les hostilitats va posar fi a la guerra al Pròxim Orient i obligava als otomans a abandonar tot l’imperi llevat a Anatòlia i a ordenar la rendició de totes les seves guarnicions a Hiyaz, lemen, Siria, Mesopotàmia, Tripolitània i Cirenaica.
  • Disgregació d’Àustria-Hongria

    Disgregació d’Àustria-Hongria
    Fou el procés que va tenir lloc després de la derrota de país en la Primera Guerra Mundial i que el va fer desaperèixer com a Estat el 31d’octubre de 1918. Dels seus territoris van sorgir la Primera República d’Àustria, la Primera República Txecoslovaca, la República Popular d’Hongria, el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, la Segona República Polonesa i un Regne d’Itàlia i un Regne de Romania engrandits territorialment.
  • Arsmistici de Pàdua

    Arsmistici de Pàdua
    L’únic que l’imperi Austrohongarès va signar amb la Triple Entesa, i que va donar fi a la guerra entre itàlia i Àustria-Hongria en el front italià durant la Primera Guerra Mundial.
    El comandament austrohongarès permetia l’ocupació dels punts que la Triple Entesa considerés estratègics per a la seva futura ofensiva contra Alemanya, que es preparava i havia d’avançar cap a Munich.
  • Armistici de Compiègne

    Armistici de Compiègne
    És va pactar el cessament de les hostilitats, la retirada de les forces alemanyes darrere de el Rin, l’ocupació aliada de Renània i els caps de pont a l’ estt, la preservació de la infraestructura, la rendició d’avions, vaixells de guerra i material militar, l’alliberament de presoners de guerra aliats i civils internats, eventuals reparacions, l’alliberament de presoners alemanys i la prolongació del bloqueig naval.
    La guerra va seguir fins que va ser signat el Tractat de Versalles.
  • Conferència de Pau de París

    Conferència de Pau de París
    Reunió dels Aliats després de l’armistici per acordar les condicions de pau amb els països de les Potències Centrals: Alemanya, l’imperi otomà, Bulgària, Àustria i Hongria. Els aliats van comnençar la negociació entre si sota la direcció del Comité dels Quatre:
    Wilson,Clemenceau, Lloyd, George i Orlando. Als països vençuts no se’ls va deixar assistir a aquestes reunions, així que els que van decidir el futur dels vençuts, van ser els països vencedors, que tenien diferents postures.
  • Tractat de Versalles

    Tractat de Versalles
    Aquest tractat va acabar oficialmement amb l’estat de guerra entre l’Alemanya del segon Reich i els Aliats.
    De les moltes disposicions del tractat, una de les més importants i controvertides estipulava que les Potències Centrals (Alemanya i els seus aliats) acceptessin tota la responsabilitat moral i material d’haver causat la guerra i haurien de desarmar-se, realitzar importants concessions territorials i pagar exorbitants indemnitzacions.
  • Tractat de Saint-German

    Tractat de Saint-German
    Tractat signat el 10 de setembre de 1919 entre les potències aliades vencedores de la Primera Guerra Mundial i Àustria. En aquest tractat es va establir de manera definitiva el desmembrament de l’antiga monarquia dels Habsburg, l’imperi austrohongarès, i en el seu lloc va quedar reconeguda la República d’Àustria com <estat succesor>.