Primera guerra mundial

  • Atemptat de Sarajevo

    Atemptat de Sarajevo
    Es va donar la mort de l'arxiduc Francisco Fernando d'Austria, hereter de l'imperi austrohongarès, atemptat el cual va ser realitzat per un estudiant bosnià relacionat amb les organitzacions nacionalistes sèrbies.
  • Declaració de guerra de Àustria contra Sèrbia

    Declaració de guerra de Àustria contra Sèrbia
    Àustria, motivada per Alemanya declara la guerra a Sèrbia el 28 de juliol de 1914. Rússia hi va intervenir per protegir a Sèrbia i va declarar la guerra a Àustria. Al seu torn, Alemanya, aliada d'Àustria, va declarar la guerra a Rússia i a França. El Regne Unit va declarar la guerra a Alemanya i a Àustria quan els exercits alemanys varen envair Bèlgica, aliada de França. Tan sols Itàlia es va mantenir neutral al principi.
  • Batalla de les fronteres

    Batalla de les fronteres
    Al nord (frontera franco-belga) i l'est (frontera franco-alemnya).
    Pla Schlieffen. Les tropes franceses retrocedeixen 200 quilòmetres.
    Acaba dia 24 d'agost de 1914.
  • Period: to

    La guerra de moviments.

    Rep el nom de les operacions que van tenir lloc durant 1914, centrades en els esforços alemanys per derrotar França i, un cop aconseguit això, aniquilar els exèrcits de Rússia. Durant aquesta fase els alemanys van emprar una estratègia basada en ràpids moviments amb l'objectiu de sorprendre als seus adversaris.
  • Declaració de guerra Japó vs Alemanya

    Declaració de guerra Japó vs Alemanya
  • Batalla de Tannemberg

    Batalla de Tannemberg
    El general alemany Hidenburg frena l'avanç de les forces russes
    en front de Prússia Oriental. Acaba el 30 de Agost de 1914. Els
    russos varen aconseguir reaccionar i arribar a les fronteres de l'imperi austrohongarès. Als Balcans, l'ofensiva austríaca contra
    Sèrbia va ser aturada.
  • Primera batalla de Marne

    Primera batalla de Marne
    Una contraofensiva franco-britànica frena l'avanç dels alemanys a menys de 40 quilometres de Paris, i els fa retrocedir cap al nord. Prop d'un milió de soldats francesos i britànics s'enfronten amb 800.000 alemanys. El comandant alemany era Von Moltke i el francès, era Joseph Joffre. La batalla finalitza el 9 de setembre de 1914.
  • Maniobres pel Mar del Nord

    Maniobres pel Mar del Nord
    Al front occidental, francesos i britànics per una banda, i alemanys de l'altra, intenten maniobres per envoltar als seus enemics. Els combats s'acosten a la Mar del Nord, on arriben el 17 de novembre. El front, que s'estén fins a la frontera Suïssa, no
    canviarà molt fins a la primavera de 1918. La guerra s'enterra a les trinxeres, contràriament al que passa en el front oriental, on la guerra de moviment prossegueix durant tot el conflicte. Aquestes maniobres acaben el novembre de 1914.
  • Cessament de Moltke

    Cessament de Moltke
    Cessament del general Moltke. Cap d'Estat major de Prussia des de l'1 de gener de 1906: renuncia al seu càrrec després dels seus fracassos militars.
    Nomenament del General Erich von Falkenhayn: nou Cap de l'Estat major de prussia fins el 29 d'agost de 1916.
  • Primera batalla de Ypres

    Primera batalla de Ypres
    Va ser l'última llarga batalla del primer any de la I Guerra Mundial (1914). En realitat va ser una sèrie de batalles, van començar el 19 d'octubre i van finalitzar el 13 de novembre (França) 22 de novembre (Regne Unit) o el 30 de novembre (Alemanya). Aquesta batalla va marcar el final de l'anomenada carrera cap al mar.
    Les principals batalles de Ypres van ser: la batalla de Langemarck, del 21 al 24 d'octubre i la batalla de Nonne Bosschen, l'11 de novembre. Va acabar el 22 de novembre.
  • Turquia en la guerra

    Turquia en la guerra
    L'imperi turc, que havia tancat l'accés als Estrets, aïllant a Rússia, entra en guerra de la banda dels imperis centrals (alemany i austrohongarès).
  • Batalla de Gal·lípoli

    Batalla de Gal·lípoli
    L'operació inicia com un esforç conjunt del Regne Unit i França
    per obrir un nou front a l'est contra l'imperi otomà, aliat de les
    potencies centrals, i finalment capturar la seva capital, Constantinoble (avui Istanbul). Per aconseguir-ho, les forces
    aliades havien de desembarcar a la península de Gal·lípoli. L'intent fou un fracàs i les tropes aliades, després de mantenir uns precaris caps de pont a la península, retiraren les tropes el 9 de gener de 1916
  • Segona Batalles de Ypres

    Segona Batalles de Ypres
    Va enfrontar a les forces de França, Regne Unit, Austràlia i Canadà contra l'imperi alemany. Va ser la primera batalla en la qual se va utilitzar gas mortíter amb fins militars. Les forces alemanyes van llançar gas clor asfixiant contra les tropes aliades, encara que aquest no va ser decisiu per al resultat de la batalla. Des d'aquesta batalla, en la Primera Guerra Mundial es combatrà amb màscares de gas. La batalla va finalitzar el 25 de maig de 1915.
  • Batalla de Tranów i Gorlince

    Batalla de Tranów i Gorlince
    Operació militar iniciada per Alemanya a la zona entre les viles de Gorlince i de Tarnów. L'objectiu inicial era fer una ofensiva per alleugerir la pressió que exercien els russos sobre l'exercit austrohongarès més al sud. El ràpid èxit aconseguit per les tropes alemanyes féu que l'ofensiva acabes provocant una retirada
    general de les tropes russes, amb el resultat final que les potències centrals recuperaren tota Galítzia i ocuparen la Polònia russa, Lituània i parts de Bielorússia. Acaba:18/9
  • Enfrontament del RMS Luistania

    Enfrontament del RMS Luistania
    Varen morir 1198 persones. L'enfonsament va fer que l'opinió pública en molts països s'oposés majoritàriament a Alemanya, contribuint a l'entrada dels Estats Units en la guerra, i es va convertir en un símbol de les campanyes militars de reclutament.
  • Divisió de Polònia

    Divisió de Polònia
    Després que els Poders Centrals ocupessin el denominat regne de Polònia, el varen dividir en dues parts. Varsòvia pels alemanys i Kielce pels austríacs.
  • Bulgària entra en guerra

    Bulgària entra en guerra
    Bulgària pacta amb alemanya l'entrada a la guerra. El 14 d'octubre, Bulgària li declara la guerra a Sèrbia i obté Macedònia.
  • Batalla de Verdun

    Batalla de Verdun
    Va se la major i més llarga batalla de la Primera Guerra Mundial al front occidental entre els exèrcits alemany i francès. Els alemanys van llançar una ofensiva sobre la ciutat francesa de Verdun que ocupava una posició vital, ja que estava sobre uns turons des dels quals es dominava el riu Mosa, a l'extrem oriental de la línia de les trinxeres franceses, i representava per França un important símbol de la seva capacitat de resistència. Va haver 500.000 morts, francesos i alemanys. Acaba: 19/12
  • Declaració de guerra Alemanya vs Portugal

    Declaració de guerra Alemanya vs Portugal
    Alemanya declara la guerra a Portugal
  • Acord Sykes-Picot

    Acord Sykes-Picot
    Conegut oficialment com l'Acord d'Àsia Menor, va ser un acord secret entre Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda i la Tercera República Francesa per definir les propostes sobre esferes d'influència i control dels dos països al Pròxim Orient en el cas que la triple entesa obtingués la victòria en contra de l'imperi otomà e la Primera Guerra Mundial.
  • Batalla del Somme

    Batalla del Somme
    Va ser una de les més llargues i sagnants de la Primera Guerra Mundial, amb més d'un milió de baixes entre els dos bàndols. Les forces britàniques i franceses van intentar trencar les línies alemanyes al llarg d'un front de quaranta quilòmetres a nord i a sud del riu Somme, al nord de França. El principal propòsit de la batalla era distreure a les tropes germàniques de la batalla de Verdun; però, les baixes d'aquesta batalla van acabar sent superiors a les d'aquesta ultima. Acaba dia 8/11/1916
  • Declaració de guerra Itàlia vs Alemanya

    Declaració de guerra Itàlia vs Alemanya
    Itàlia declara la guerra a Alemanya
  • Romania en la guerra

    Romania en la guerra
    El Front de Romania va ser parts de la Companya dels Balcans de la Primera guerra mundial, on es van enfrontar Romania i Rússia contra en exèrcits de les Potències Centrals. La lluita va tenir lloc des de l'agost de 1916 fins al desembre de 1917, en la major part de l'actual Romania, incloent Transsilvània, que formava part de l'imperi Austrohonguerès en aquell moment, així com el sud de Dobrudja, que actualment és part de Bulgària
  • Mort de Francesc Josep i d'Àustria

    Mort de Francesc Josep i d'Àustria
    Mor en derrer emperador austrhongares
  • Cessament de Joseph Joffre

    Cessament de Joseph Joffre
    Cessaments de Joseph Joffre com General (des del 3 de desembre de 1915) pel seu fracàs a la batalla de l'Somme.
  • Guerra submarina i naval

    Guerra submarina i naval
    Ruptura de relacions diplomàtiques entre Alemanya i USA per incidents navals i pels submarins.
  • Revolució de Febrer a Rússia

    Revolució de Febrer a Rússia
    L'imperi rus va marcar la primera etapa de la Revolució russa de 1917. Va causar l'abdicació de el tsar Nicolau II, va posar fi a la monarquia russa i va néixer com a recció a la política realitzada pel tsar, la seva negació a atorgar reformes polítiques liberalitzadores i a la a la participació de Rússia en la Primera Guerra Mundial, que havia infligit grans penúries a la població.
  • USA en la guerra

    USA en la guerra
    USA li declara la guerra a Alemanya i a Àustria-Hongria
  • Revolució de Bolxevic

    Revolució de Bolxevic
    Segona fase de la Revolució russa de 1917, després de la Revolució de Febrer, La instància del Govern provisional en continuar la guerra -molt important- impedir l'aplicació de les profundes reformes que exigia la població. L'absència d'aquesta va fer que el programa bolxevic, reflectit en les seves consignes de <<Pau, pa i terra>> i <<Tot el poder per als soviets>>, guanyés partidaris ràpidament a la tardor de 1917.
  • Armistici amb Rússia

    Armistici amb Rússia
    Rússia i els Imperis Centrals acorden un armistici.
  • Catorce punts de Wilson

    Catorce punts de Wilson
    Foren un seguit de propostes realitzades pel president nord-americà Woodrow Wilson per crear uns nous objectius bèl·lics defensables moralment per a la Triple Entesa, que poguessin servir de base per negociacions de pau amb els Imperis Centrals. La intervenció militar nord-americana, que es concreta a partir de la primavera boral, serà decisiva.
  • Tractat de Brest-Litovsk

    Tractat de Brest-Litovsk
    Tractat de pau signat el 3 de març de 1918 entre els Imperis Centrals i la Rússia soviètica. en el tractat, Rússia renunciava a Finlàndia, Polònia, Estònia, Livonia, Lituània i Ucraïna, que a partir de llavors van quedar sota el domini dels Imperis Centrals. Així, Alemanya va reforçar el front occidental.
    La derrota alemanya en la Primera Guerra Mundial va anul·lar el tractat, i totes les pèrdues foren recuperades. Només Finlàndia i Turquia va conservar els territoris rebuts.
  • Tractat de Bucarest

    Tractat de Bucarest
    Tractat de pau que l'Imperi Alemany va obligar a signar a el egne de Romana el 7 de maig de 1918 després les campanyes romaneses de 1916-1917.
    El tractat va ser denunciat a l'octubre de 1918 pel govern romanes i posteriorment anual·lat pels termes de l'armistici de Compiègne amb Alemanya de l'11 de novembre de 1918.
    El 1919. alemanya es va veure obligada al tractat de Versalles a renunciar a totes les prestacions previstes pel Tractat de Bucarest de 1918.
  • Segona Batalla del Marne

    Segona Batalla del Marne
    Fou bla darrera gran ofensiva alemanya en el front occidental durant la Primera Guerra Mundial. L'atac va fracassar quan un contraatac aliat encapçalat per les forces franceses i nord-americanes, equipades amb diversos centenars de tancs, va desbaratar el flanc dret alemany, causat graus baixes, La derrota alemanya va marcar el començament de l'avanç aliat implacable, que va concloure en l'armistici signat amb l'imperi alemany uns cent dies més tard, La batalla va acabar el 6 d'agost de 1918.
  • Armistici de Bulgària

    Armistici de Bulgària
    L'Armistici amb Bulgària va ser signat a la Convenció d'Armistici de Bulgària a Salònica, Grècia, entre el regne de Bulgària i la potència Aliades. La convenció es va convocar a petició de govern Búlgar que, el 24 de setembre de 1918, havia sol"licitat un alto el foc. L'armistici va posar fi a la participació efectiva de Bulgària a la Primera Guerra Mundial al bàndol de les Potències Centrals, i va regular la desmobilització i el desarmament de les forces armades búgares.
  • Independència dels pobles iugoslaus

    Independència dels pobles iugoslaus
    Cròacia i Eslovènia proclamar la seva independència i s'uneixen al recentment formal Estat dels Eslovens, Croats i Serbis. Croiàcia va entrar en unió amb el Rege de Sèrbia el 4 de desembre de 1918 per formar el regne dels Serbis, Croats i Eslovens.
  • Armistici de Mudros

    Armistici de Mudros
    Va ser una armistici aconseguit entre l'imperi Otomà i els Aliats a la fi de la Primera guerra Mundial i la participació de l'imperi Otomà. Aquesta suspensió de les hostilitats va posar fi a la guerra al Pròxim Orient i obligava als otomans a abandonar tot l'imperi llevat Anatòlia i a ordenar la rendició de totes les seves guarnicions a Hiyaz leman, Síria,Mesopotàmia, Tripolitània i Cirenaica.
  • Disgregació d'Àustria-Hongria

    Disgregació d'Àustria-Hongria
    Fou el procés que va tenir lloc després de la derrota de país en la Primer guerra Mundial i que el va fer desaparèixer com a Estat el 31 d'octubre de 1918. De les seves territoris van sorgir la Primera República d'Àustria, la Primera República Txecoslovaca, la República Popular d'Hongria, el Regne dels Serbis, Corats i Eslvens, la Segona República Polonesa i un Regne d'Itàlia i un Regne de Romania engrandits territorialment.
  • Armistici de Pàdua

    Armistici de Pàdua
    L'únic que l'imperi Austrohongarès va signar amb la Triple Entesa, i que va donar fi a la guerra entre Itàlia i Àustria-Hongria en el front italià durant la Primera Guerra Mundial.
    El comandament austrohongarès permetia l'ocupació dels punts que la Triple <entesa considerés estratègics per a la seva futura ofensiva contra Alemanya, que es preparava i havia d'avançar cap a Munic.
  • Abdicació del Kàiser

    Abdicació del Kàiser
    Abdica l'emprenedor d'Alemanya, Guillem II, el darrer rey de Prussia,
    Va a l'exili a Holanda.
  • Armistici de Compiègne

    Armistici de Compiègne
    És va pactar: el cessament de les hostilitats, la retirada de les forces alemanyes darrere del Rin, l'ocupació aliada de Renània i els caps de pont a l'est la preservació de la infraestructura, la rendició d'avions, vaixells de guerra i material militar, l'alliberament de presoners de guerra aliats i civils internats, eventuals reparacions, l'alliberament de presoners alemanys i la prolongació del bloqueig naval.

    La guerra va seguir fins que va ser signat el tractat de Versalles.