-
Napoleó envaeix Espanya i fa fora a Ferran setè per mal rei i posa al seu germà anomenat Josep primer.
-
El 1810 a Cadis es van crear les primeres corts liberals de la història d’Espanya. Les primeres corts eren dirigides per un català anomenat Ramon Dou. Elaboren la primera constitució liberal de la història d’Espanya i la tercera del món. Aquesta constitució s’aprova el 19 de març del 1812 i es coneix com “La pepa”. S’inspira en les altres dues constitucions liberals: la constitució dels Estats Units (1787) i la constitució de França (1791).
-
1814: Napoleó és derrotat a tota Europa i torna el anterior rei, Ferran setè. El primer que fa és suspendre i derogar (eliminar) les corts. També torna a introduir l’absolutisme a Espanya. Comença una repressió contra els liberals. Molts liberals marxen a Anglaterra o França.
-
Entre 1814 i 1820 torna l’absolutisme. Paral·lament a l’absolutisme, Espanya perd casi totes les colònies menys Cuba i Puerto Rico. No va ser una independència pacífica.
-
1820: Hi ha el primer pronunciament liberal de la història d’Espanya. Un grup de militars liberals encapçalats pel coronel Rafael Riego fan un pronunciament i triomfa. El rei es caga a sobre i es torna liberal (mentida, està fingint).
-
1820-1823 Espanya és una monarquia parlamentaria que implementa la constitució de Cadis.
-
França envia un exèrcit a Espanya per derrotar a Riego i acabar amb el liberalisme. França guanya, eliminen a Riego i Ferran setè recupera el poder absolut i exerceix una forta repressió contra els liberals. Torna l’absolutisme. Els liberals s’exilien a Anglaterra i Amèrica.
-
Ferran VII té una filla anomenada Isabel (futura reina Isabel II)
-
El rei elimina la llei Sàlica (aquesta llei impedeix que les dones puguin ser reines, ja que els homes passen per davant) i un any després mor
-
La guerra (molt violenta) va durar 7 anys (1833-1840) i va haver 250 mil morts.
-
No era d’esquerres, però representaria el centreesquerra i es diuen progressistes. Volien limitar la influència de l’Església catòlica a Espanya i volien ampliar els drets individuals i col·lectius però sense arribar a la llibertat de Cadis. Els líders d’aquest partit van ser Mendizábal, Espartero i el general Prim en aquest ordre.
-
1834 es fa una mena de constitució, però no li podem dir constitució, s’anomena estatut reial. S’articulen dos grans “partits” (moviments) polítics: Els moderats o conservadors (de dretes) que volen que els drets individuals i col·lectius siguin molt limitats. També volien mantenir els privilegis de l’Església catòlica. El sufragi volien que fos censitari (restringit). El gran líder era el general Narváez
-
Es firma la pau que no es pot considerar una derrota dels carlins encara que guanyen els liberals
A la ciutat de Bergara el 31 d’agost de 1839 firmen la pau el cap de l’exèrcit carlí (general Maroto) i el cap de l’exèrcit liberal (general Espartero).
Acorden que Isabela serà reina, a canvi els liberals declaren una amnistia (un perdó) dels militars carlins. Aquesta amnistia implica que els militars carlins que vulguin es poden integrar a l’exercit liberal -
El Ramon Cabrera continua la guerra carlista a Catalunya i l’any 1840 s’exilia a Anglaterra.
-
Sorgeixen els demòcrates, que també són monàrquics
-
Esclata un escàndol polític que afecta la reina regent (Maria Cristina). Es descobreix que la reina era una de les principals impulsores de l’esclavisme i de la venda d’esclaus negres a Cuba. Els majors negristes eren els catalans. Espartero obliga la reina a marxar d’Espanya. Espartero es posa de rei temporalment. Isabel II era addicte al sexe i va tenir 11 fills (només 2 del seu marit). Ella tenia molts amants, ja que es va casar amb el seu cosí homosexual.
-
Isabel II amb 13 anys es converteix en reina d’Espanya. Espartero es retira i el nou president del govern és el general Narváez. Els 16 anys van casar a la reina Isabel II amb el seu cosí per tal de consolidar el liberalisme.
-
-
Molt conservadora, defineix Espanya com a un país catòlic i confesional
-
Aquest malestar provoca la segona guerra carlina a Catalunya (la guerra dels matiners). La guerra és liderada per la pagesia catalana. 1846-1849. Els carlins són derrotats.
-
El 1850 sorgeixen els republicans, que no són monàrquics. A la dècada de 1850 i 1860 ja està bastant format el republicanisme sobretot a Catalunya i València. Els republicans de dretes es diuen Unitaris i el líder és Emilio Casterlar i els republicans d’esquerres es diuen federals i el seu líder es diu Francersc Pi i Margall.
-
Els progressistes d’Espartero amb el suport dels republicans fan un pronunciament contra Narváez. El seu govern cau i la reina nomena de cap de govern a Espartero. Durant els pròxims dos anys governen els progressistes i s’anomena Vieni progressista.
-
No era d’esquerres, però representaria el centreesquerra i es diuen progressistes. Volien limitar la influència de l’Església catòlica a Espanya i volien ampliar els drets individuals i col·lectius però sense arribar a la llibertat de Cadis. Els líders d’aquest partit van ser Mendizábal, Espartero i el general Prim en aquest ordre
-
El juliol de 1856 hi ha un pronunciament de part dels moderats amb el suport de la unió liberal. Espartero cau. El nou president del govern es O’Donell fins l’octubre
-
Es va fundar el 1856 i seria un partit de centre avui dia i té dos líders, el fundador el general O’Donell i quan aquest mor és substituït per un militar anomenat Juan Topete. Va governar entre el 1856-1863
-
La reina torna a posar de president del govern a O’Donell fins a 1863
-
A l’octubre la reina destitueix a O’Donell i torna a posar de president a Narváez. Narváez estarà de president fins el 1858.
-
La reina destitueix a O’Donell i torna a posar a Narváez
-
-
Durant el 63 i el 68 els moderats governen de manera dictatorial amb el suport de la reina. Prescindeixen de la constitució i del parlament. Això accelerarà un pronunciament el setembre del 68
-
Quan va morir Narváez va ser substituït per un jurista anomenat Lluís González Bravo
-
Narváez mor i el substitueix un successor de Narváez (Luis Gonzalez Bravo)
-
Es forma un govern provisional. El regent serà el general Serrano. El general Prim és nomenat president del govern. Topete serà ministre de defensa. Laureà Figuerola serà ministre d’economia i va crear la moneda pesseta. El primer que fa aquest govern és acabar amb les juntes republicanes de Catalunya. Els republicans se senten traïts perquè al pacte d’Ostende van firmar que hi hauria un referèndum per escollir monarquia o república, però el govern no el va voler fer
-
Es forma un govern provisional. El regent serà el general Serrano. El general Prim és nomenat president del govern. Topete serà ministre de defensa. Laureà Figuerola serà ministre d’economia i va crear la moneda pesseta. El primer que fa aquest govern és acabar amb les juntes republicanes de Catalunya. Els republicans se senten traïts perquè al pacte d’Ostende van firmar que hi hauria un referèndum per escollir monarquia o república, però el govern no el va voler fer.
-
Comença la primera guerra d’independència de Cuba que durarà 10 anys
-
El 19 de setembre del 68 es produeix el pronunciament militar anomenat “La gloriosa"
-
El gener del 69 el govern convoca les primeres eleccions amb sufragi universal masculí a la història d’Espanya on poden votar tots els homes majors de 25 anys. Guanya per majoria el general Prim (progressista Català).
-
Constitució de 1869
-
A la Calle del Turco Prim és “atracat” per sicaris que li disparen. 2 dies després mor. L’autor intel·lectual d’aquest assassinat és Serrano. Quan Serrano es va adonar que Prim no havia mort va enviar un sicari a casa de Prim per estrangular-lo.
-
Va arribar el re Amadeu de Savoia i el va rebre Serrano. El rei va ser rei d’Espanya fins al febrer del 73. Serrano volia que el rei d’Espanya fos el fill d’Isabel.
-
Esclata la tercera guerra Carlina en els tres focos carlistes d’Espanya: País Basc, Navarra i Catalunya. Aquesta guerra dura 4 anys.
-
A la zona de Cartagena començen un seguit de revoltes de caràcter federalista. S’introdueixen a Espanya les idees anarquistes i les anarcocomunistes.
-
Es torna a repetir el procés de tenir un govern provisional liderat per Estanislau Figueres. La primera mesura que pren es convocar eleccions generals pel mes de maig. Només van anar a votar els republicans perquè els monàrquics van demanar abstenció. Les eleccions les guanya Pi Margall
-
Constitució de 1873
-
El rei marxa d’Espanya perquè no la suporta
-
2 etapes molt diferenciades. És la restauració de la monarquia però amb un sistema parlamentari liberal inspirat en el sistema britànic durant les 2 etapes. A diferència del britànic que era democràtic, a Espanya era un frau. Abans de les eleccions ja se sabia qui guanyava. Aquest sistema va durar 50 anys. Durant la primera etapa de la restauració els militars no fan política, durant la segona etapa si.Sistema bipartidista: hi ha 2 grans partits que fins el 1923 s’alternen el poder pacíficament
-
Acaba amb la pèrdua de les colònies (1898) i regeix Maria Cristina d'Àustria (després que el rei Alfons 12 mor)
-
Vigent 50 anys. Constitució conservadora feta per Canovas tot i que és acceptada per Sagasta. Defineix Espanya com una monarquia parlamentaria constitucional però el rei té poders i en alguns aspectes governa.
-
Alfons 13 es carrega el que havia fet el seu pare quan dona suport a un cop d’estat.