-
Segona República Espanyola (1931-1939)
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 i l'1 d'abril de 1939 . El numeral “segona” s'utilitza per a diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut com la Primera República Espanyola. -
República d'esquerres (1931-1933)
El Front d'Esquerres de Catalunya fou una coalició electoral d'esquerres que va obtenir un gran triomf en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 per a enfrontar-se al Front Català d'Ordre. El seu equivalent a la resta d'Espanya fou el Frente Popular. Al País Valencià, la coalició de les forces d'esquerra també va rebre el nom de Front d'Esquerres. -
República de Dretes (1933-1936)
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933. Es va gestar durant el bienni progressista de la Segona República Espanyola, i arribarà al Govern en el període de 1933-1935, durant l'anomenat bienni conservador o bienni negre. El seu principal inspirador va ser Ángel Herrera Oria . Un altre dels seus fundadors i que posteriorment va dirigir la Confederació, va ser José María Gil-Robles y Quiñones. -
El Front Popular (1936-1939)
A Catalunya el president durant el govern del Front Popular va ser Lluís Companys, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya i que havia exercit d'advocat dels sindicalistes de la CNT. Els seus components principals eren partits burgesos liberals o de centreesquerra al costat dels partits d'esquerra. -
Guerra civil espanyola (1936-1939)
La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat. El president Santiago Casares va ser substituït per José Giral, qui va ordenar el repartiment d'armament entre la població civil, facilitant la derrota dels insurrectes als principals nuclis industrials, Madrid i les capitals mediterrànies, però el fracàs de la revolta va donar pas a una guerra llarga i sagnant. -
Dictadura del general Franco (1939-1945)
L'octubre del 1936 s'autonomenà «Cap Suprem» del bàndol sublevat a Burgos. Franco va fer servir el títol de Caudillo d'Espanya «por la Gracia de Dios»,per mirar d'obtenir una legitimitat divina.
La seva carrera s'inicià amb la Guerra del Rif que li va permetre ser un dels generals més joves d'Europa, a causa de la més que dubtosa política de premis i promocions dins de l'exèrcit del seu temps. -
Regnat de Joan Carles I (1975-2014)
Accedí a la prefectura de l'Estat espanyol el 22 de novembre de 1975 després de la mort del dictador Francisco Franco. És considerat com un dels actors de la Transició espanyola del franquisme al sistema constitucional de 1978.
El 19 de juny de 2014 es va fer efectiva la seva abdicació a la Corona d'Espanya, moment en què fou proclamat com a rei d'Espanya el seu fill, Felip VI. Tot i la renúncia al tron, manté la dignitat de rei. -
Regnat de Felip VI (2014-2020)
Felip VI d'Espanya, de naixement Felip de Borbó i Grècia (Madrid, 30 de gener de 1968),[1] és l'actual rei d'Espanya, títol pel qual ostenta els càrrecs de cap d'Estat i capità general de les Forces Armades.[2] Fou proclamat davant de les Corts Generals el 19 de juny del 2014 després de fer-se efectiva l'abdicació del seu pare.[3] Seguint la numeració dels reis d'Aragó li correspondria el nom de Felip V d'Aragó.