-
Period: to
Primera Etapa
L’objectiu dels militars rebels fou ocupar la capital de l’Estat, Madrid. El general Mola ho havia intentat des del nord, però va ser frenat a les serralades del Sistema Central.
Franco va iniciar un ràpid avanç des del sud. -
Movilització de l'exèrcit de Franco.
Les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general Franco van entrar a la península amb la intenció d’ocupar Madrid. -
Movilització dels nacionals
A l’agost les tropes dels nacionals sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hiva haver una forta repressió.
En el seu avanç Franco es va desviar cap a Toledo per tal d’alliberar als insurrectes que estaven assetjats a l’alcàsser des del cop d’estat. -
Tancament de la frontera francesa
Al nord, el tancament de la frontera francesa va impossibilitarl’arribada de material bèl·lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià, a l’octubre l’exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig del territori republica. -
Ofensiva sobre Madrid
L’exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre
Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder prendre la ciutat. -
Batalla del Jarama
Van atacar el sud de Madrid (batalla del Jarama), però no van aconseguiraïllar la capital. En la resistència de Madrid van tenir molt a veure les Brigades Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel líde ranarcosindicalista Buenaventura Durruti. -
Batalla del Jarama
Mentrestant els nacionals capitanejats per Queipo de Llano van ocupar la costa del Mediterrani fins a Malaga, amb el suport dels avions alemanys i italians i dels vaixells i submarins italians que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports republicans -
Ofensiva a la zona de Guadalajara
Els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on van sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República. -
Ofensiva contra el País Basc
1937 els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika (26 d’abril de 1937). Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar totalment destruïda, el bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació de càstig contra la població civil. -
Period: to
Segona etapa
Davant les dificultats per prendre Madrid, Franco va decidir abandonar l’atac a la capital i cocentra les accions militars cap a la franja cantàbrica. La estreta franja que comprenia Astúries, Cantàbria i Biscaia havia quedat a la zona republicana, però aïllada de la resta de la Península. Els insurrectes controlaven Navarra i Àlaba i l’agost de 1936 ja havien pres Sant Sebastià, però el territori basc i els seus recursos miners es mantenia en mans de la República. -
Ocupació de Lleida pels nacionals
el 4 d’abril els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Bombardeig de Guernika
En plena Guerra Civil Espanyola, Guernika, la ciutat símbol dels bascos i de la seva ancestral democràcia, va ser bombardejada pels avions de la Legió Còndor alemanya. La tropa auxiliar dels militars revoltats contra la República espanyola, va contribuir decisivament a la ràpida conquesta del País Basc Autònom (Euskadi) i al triomf del Règim de Franco sobre la democràcia. Guernika va ser completament destruïda i centenars de persones van morir en una pluja de bombes, metralla i foc. -
Ofensiva al centre peninsular
Amb la finalitat d’alleugerir la pressió al nord, els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular, amb la batalla de Brunete (5-25 de juliol de 1937), i posteriorment, al front d’Aragó amb la batalla de Belchite (24 d’agost -3 de setembre de 1937). -
Entrada de les tropes de Franco a Santander i a Astúries
Des del punt de vista estratègic totes dues campanyes van ser defensives, ja que no van aconseguir avenços territorials significatius ni van impedir la caiguda del nord peninsular, ja que al més d’agost les tropes de Franco van entrar a Santander i a Astúries. amb la consegüent pèrdua de la seva indústria metal·lúrgica, cosa que va significar un cop molt dur per la República. -
Period: to
Tercera Etapa: Batalla de l'Ebre
Al final del 1937 els comandaments republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la guerra, per això van intentar un seguit de reformes de l’exèrcit com: dotar de comandaments professionals, integrar els quadres procedents de les milícies i dels brigadistes internacionals i col·locar al capdavant un prestigiós general Vicente Rojo, defensor de Madrid. -
Ofensiva republicana a Terol
El 15 de desembre, enmig d'una gran nevada i un intens fred, les tropes republicanes van iniciar l'ofensiva amb l'avantguarda formada per la XI Divisió, al comandament d'Enrique Lister. Va ser la batalla de la neu i el fred, una batalla que es va començar el 15 de desembre del 1937 i va durar fins al 22 de febrer del 1938. -
Campanya d'Arago
El 7 de març del 1938 unitats de l'Exèrcit franquista trencaven el front republicà a Aragó, començant una ofensiva de grans proporcions. El dia 15 les avantguardes "nacionals" havien arribat als afores de Casp, mentre que el 22 queien totes les posicions republicanes entre Saragossa i Osca, i començava un nou avenç de més dimensió. El comunicat de guerra franquista afirmava que s'havia conquerit la serra de Gratal. -
Ocupació de Castelló per les tropes franquistes
El 13 d’abril, les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. Amb l’entrada e l’exèrcit franquista en terres catalanes l’abril de 1938 Franco va derogar l’Estatut de Catalunya. -
L'Estat Major república intenta una darrera ofensiva
El 25 de juliol de 1938, L’Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, el seu exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions de la zona, a més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però un cop establer el marge dret del riu no va poder continuar avançant.Va començar aleshores una guerra de posicions, en la qual es lluitava amb tenacitat per cada
pam de terreny. -
Period: to
L'exèrcit franquista entra a Mora d'Ebre
El 8 de novembre l’exèrcit franquista va entrar a Mora d’Ebre, i el 15 del mateix mes, els republicans van acabar retirant-se a l’altra riba del riu. La derrota va afeblir definitivament l’exèrcit republicà.
Va ser la fase més llarga del conflicte i va acabar amb la Batalla de l’Ebre que va suposar el desgast
definitiu de l’exèrcit republicà -
Contraofensiva dels nacionals
A les acaballes d’octubre de 1938, una contraofensiva dels nacionals, feta amb un gran desplegament de forces militars, va aconseguir avançar. -
Period: to
Quarta Etapa: Ocupació de Catalunya.
Després de la derrota a al batalla de l’Ebre, els republicans pràcticament no podien oferir resistència. Fou durant aquesta fase que es va produir la campanya d’ocupació de Catalunya. -
Començar la gran ofensiva de l’exèrcit franquista.
El 23 de desembre de 1938 va començar la gran ofensiva de l’exèrcit franquista. Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada. -
Entrada dels nacionals a Tarragona
El 15 de gener els nacionals entraven a Tarragona, i paral·lelament l’aviació bombardejava nombroses localitats catalanes. -
Entrada de l'exèrcit franquista a Barcelona
A l'alba del 26 de gener de 1939 les avantguardes del Cos d'Exèrcit navarrès i del Cos marroquí arribaven al Tibidabo. Barcelona s'estenia als peus, exhausta i sense forces militars que la defensessin. Els organismes oficials de la República i la Generalitat havien estat evacuats el dia 22, mentre que les restes de l'exèrcit republicà intentaven defensar sense èxit la línia del riu Llobregat. -
Period: to
La fi de la República
El febrer del 1939, l’únic territori en mans de la República era l’anomenada zona centre, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l’exèrcit i defensar el territori republicà. -
Caiguda de Girona
A dos quarts de vuit del vespre del 4 de febrer de 1939, les forces de la IV Divisió Navarra entraven a la ciutat des de Vilablareix i mitja hora més tard els legionaris i els regulars ho feien des de Palol d'Onyar. Els militars i paramilitars franquistes en van practicar més 700 detencions a la ciutat de Girona, entre militars i civils, i més de 1.500 al conjunt dels pobles dels voltants. -
Llei de responsabilitats polítiques
El dia 9 de febrer de 1939 va entrar en vigor la Llei de responsabilitats polítiques que pretenia “liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja” A partir d’aquest moment funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
Arribada de les tropes franquistes a Puigcerdà i Portbou.
Tot i que quedaven petits focus de lluita, la guerra es considerava acabada a Catalunya.La retirada de l’exèrcit republicà va comportar l’exili de milers de persones. Els presidents de la república Manuel Azaña , de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el cap del govern republicà Juan Negrín.
Durant aquest període es va iniciar un important repressió que va donar lloc a milers de morts i empresonats. -
Period: to
Cop d'Estat a Madrid
El 5 de març de 1939, el coronel Casado va donar el cop d’estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid el dia 28 de març. En tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà. -
Franco signa un comunicat en què donava la guerra per acabada.
L’ ́1 d’abril de 1939, Franco signava un comunicat en què donava la guerra per acabada.
Els dies posteriors l’exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. La resistència de les escasses tropes controlades pels comunistes no va poder impedir l’ocupació d’Albacete, Alacant i València. Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.
