-
Tropes africanistes entren a la península
Al juliol de 1936, les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general Franco van entrar a la península amb la intenció d’ocupar Madrid. A l’agost les tropes dels nacionals sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hi va haver una forta repressió. -
Movilització de les tropes cap a Toledo
En el seu avanç Franco es va desviar cap a Toledo per tal d’alliberar als insurrectes que estaven assetjats a l’alcàsser des del cop d’estat. -
Mola ocupa el Nord i es tanquen les fronteres amb França
El setembre de 1936, al nord, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun i Sant
Sebastià i a l’octubre l’exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada en migdel territori republicà -
Ofensiva a Madrid, oposició de la junta de defensa
A partir del més d’octubre de 1936 l’exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder
prendre la ciutat. -
Cau Barcelona
El 26 de gener l’exèrcit franquista va entrar a Barcelona -
Tropes Italianes ataquen Guadalajara
El més de març de 1937 els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on van sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República. -
Batalla del Jarama, oposició de les Brigades Internacionals
El febrer de 1937 van atacar el sud de Madrid (batalla del Jarama), però no van aconseguir aïllar la capital. En la resistència de Madrid van tenir molt a veure les Brigades
Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti -
Ofensiva de Mola al País Basc
L’abril de 1937 els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika (26 d’abril de 1937). Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar
totalment destruïda, el bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació de càstig contra la població civil. -
Queipo de Llano ocupa la costa Mediterrània
Mentrestant els nacionals capitanejats per Queipo de Llano van ocupar la costa del Mediterrani fins a Malaga, amb el suport dels avions alemanys i italians i dels vaixells i submarins italians que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports republicans. -
Cau Bilbao
El juny del 1937 i després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao. -
Ofensiva republicana al front d'Aragó
Al juliol de 1937 i amb la finalitat d’alleugerir la pressió al nord, els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular, amb la batalla de Brunete (5-25 de juliol de 1937), i posteriorment, al front d’Aragó amb la batalla de Belchite (24 d’agost -3 de setembre de 1937). -
Ofensiva republicana a Terol
Al desembre de 1937 va començar una important ofensiva republicana sobre Terol que va ser ocupada. Però al més de febrer Franco va tornar a ocupar Terol i va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar la companya d’Aragò, al març de 1938 els nacionals van atacar el front d’Aragó. -
Cauen Astúries i Santander
Des del punt de vista estratègic totes dues campanyes van ser defensives, ja que no van aconseguir avenços territorials significatius ni van impedir la caiguda del nord peninsular, jaque al més d’agost les tropes de Franco van entrar a Santander i a Astúries. amb la consegüent pèrdua de la seva indústria metal·lúrgica, cosa que va significar un cop molt dur per la República. -
S'anula l'estatut de Catalunya
Amb l’entrada de l’exèrcit franquista en terres catalanes l’abril de 1938 Franco va derogar l’Estatut de Catalunya. -
Els nacionals llancen una contraofensiva a l'Ebre
Va començar aleshores una guerra de posicions, en la qual es lluitava amb tenacitat per cada pam de terreny. Finalment a les acaballes d’octubre de 1938, una contraofensiva dels nacionals, feta amb un gran desplegament de forces militars, va aconseguir avançar. El 8 de novembre l’exèrcit franquista va entrar a Mora d’Ebre, i el 15 del mateix mes, els republicans van acabar retirant-se a l’altra riba del riu. La derrota va afeblir definitivament l’exèrcit republicà. -
Retirada republicana de la zona de Lleida a l'altre banda del Segre
El dia 29 de març els soldats van entrar a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses. I el 4 d’abril els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals vanocupar Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Els nacionals ocupen Castelló
Per altre banda, el 13 d’abril, les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. -
Els republicans intenten la última ofensiva a l'Ebre.
El 25 de juliol de 1938, L’Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, el seu exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions dela zona, a més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella,
però un cop establer el marge dret del riu no va poder continuar avançant. -
Ofrensiva exèrcit franquista i les tropes italianes entren a Navarra
El 23 de desembre de 1938 va començar la gran ofensiva de l’exèrcit franquista. Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada. -
Els polítics impòrtants republicans s'exilien a França
Els presidents de la república Manuel Azaña , de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el cap del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio es van exiliar a França el dia 5 de febrer de 1939.
Durant aquest període es va iniciar un important repressió que va donar lloc a milers de morts i
empresonats. -
Nacionals entren a Turquia
El 15 de gener els nacionals entraven a Tarragona, i paral·lelament l’aviació bombardejava nombroses localitats catalanes. -
Cau Girona
El 4 de febrer va caure Girona -
Nacionals arriben a Puigcerdà
Finalment el 10 de febrer de 1939 les tropes franquistes arribaren a Puigcerdà i Portbou.Tot i que quedaven petits focus de lluita, la guerra es considerava acabada a Catalunya. La retirada de l’exèrcit republicà va comportar l’exili de milers de persones. -
Cop d'estat de Casado a Madrid
El 5 de març de 1939, el coronel Casado va donar el cop d’estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Franco rebutja pactes de negociació pels perdedors
Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid el dia 28 de març. En tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà. -
Es dona per acabada la guerra
L’ 1 d’abril de 1939, Franco signava un comunicat en què donava la guerra per acabada.