-
Entre juliol de 1936 i març de 1937 OBJECTIU: ocupar la capital, Madrid
-
Sota el comandament de Franco, les tropes africanes, legionaris... entren a la península amb la intenció d'ocupar Madrid (Franco es desplaça de les illes Canàries a Melilla i de Melilla al Sud d'Espanya).
-
Sota el comandament de Yagüe i Franco, les tropes nacionals entren a Extremadura, concretament a Almendralejo, Mèrida i Badajoz, on hi va haver una forta repressió. -
Aquest fet, va fer impossible l'arribada d'armament militar a la zona republicana.
-
El general Mola, després del seu intent d'ocupar Madrid, des del nord, on va ser frenat a les serralades del Sistema Central, el setembre de 1936 ocupa Irun i Sant Sebastià. -
En el seu avanç cap a Madrid, Franco, es desvia cap a Toledo, per poder alliberar els insurrectes assetjats a l'alcàsser des del cop d'estat. -
L'exèrcit de Galícia decideix connectar amb Oviedo, la qual estava aïllada enmig del territori republicà.
-
L'octubre de 1936 es desencadena una gran ofensiva sobre Madrid. L'atac es produeix per les afores (ciutat universitària), el qual no triomfa ja que troben una gran resistència i ben organitzada per la Junta de Defensa, el que fa que no puguin ocupar la ciutat. -
S'ataca el sud de Madrid (batalla de Jarama), però no aconsegueixen aïllar la capital.
La resitència de Madrid va ser molt forta gràcies a les Brigades Internacionals i a les columnes de voluntaris catalans. Dirigida per Buenaventura Durruti. -
Els nacionals, sota comandament de Queipo de Llano, ocupen tota la costa del Mediterrani fins a Màlaga, amb l'ajuda d'avions i vaixells alemnays i italians (bloquejaven els ports republicans i bombardejaven les ciutats des del mar). -
Els italians inicien una ofensiva contra Guadalajara, on pateixen una derrota contundent per l'exèrcit republicà. -
Ocupació de la franja cantàbrica.
Davant les dificultats per prendre Madrid, Franco decideix concentrar les accions militars a la franja cantàbrica. Astúries, Cantàbria i Biscaia (zona republicana), però aïllada de la resta de la Península.
Els nacionals controlaven Navarra i Àlaba (agost de 1936 ja havien pres Sant Sebastià), però el territori basc i
els seus recursos miners es mantenia en mans de la República. -
Els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc.
L'atac contra Guernika, va ser produït pels avions alemanys de la Legió Còndor. Aquest bombardeig no tenia objectius militars, sinó que va ser un càstig contra la població civil. -
Degut als durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao. -
Del 5 al 25 de juliol de 1937, amb la finalitat d'alleugerir la pressió al nord, els republicans inicien una ofensiva al centre peninsular. -
Amb la mateixa finalitat, (alleugerir la pressió al nord), els republicans van iniciar una ofensiva al front d’Aragó. (24 agost al 3 de setembre 1937). *Des del punt de vista estratègic totes dues campanyes van ser defensives, ja que no van
aconseguir avenços territorials significatius ni van impedir la caiguda del nord peninsular, -
Les tropes de Franco entren a Santander i a Astúries.
Amb la consegüent pèrdua de la seva indústria metal·lúrgica, va significar un cop molt dur per la República -
Batalla de l'Ebre (entre desembre de 1937 i novembre de 1938)
-
La Batalla de Terol va ser el conjunt d'operacions militars que, durant la Guerra Civil espanyola, van tenir lloc entre el 15 de desembre del 1937 i el 7 de gener de 1938 a la ciutat de Terol i els seus voltants. -
Els nacionals entraven a Tarragona, i paral·lelament l’aviació bombardejava nombroses localitats catalanes. -
Al mes de febrer, Franco va tornar a ocupar Terol i va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar la companya d’Aragó.
-
Els nacionals van atacar el front d'Aragó, aprofitant el desgast de les tropes republicanes. -
El 29 de març els nacionals van entrar a les localitats de Serós, Aitona i Soses.
-
El 4 d’abril els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van
ocupar Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Amb l’entrada e l’exèrcit franquista en terres catalanes l’abril de 1938 Franco va derogar l’Estatut de Catalunya. -
El 13 d’abril, les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant Castelló, el que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana.
-
L’Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, el seu exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions de la zona, a més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però un cop establer el marge dret del riu no va poder continuar avançant. -
Va començar aleshores una guerra de posicions, en la qual es lluitava amb tenacitat per cada pam de terreny. Finalment a les acaballes d’octubre de 1938, una contraofensiva dels nacionals, feta amb un gran desplegament de forces militars, va aconseguir avançar.
-
El 8 de novembre l’exèrcit franquista va entrar a Mora d’Ebre, i el 15 del mateix mes, els republicans van acabar retirant-se a l’altra riba del riu. La derrota va afeblir definitivament l’exèrcit republicà. -
Ocupació de Catalunya.
Després de la derrota a al batalla de l’Ebre, els republicans pràcticament no podien oferir resistència. Fou durant aquesta fase que es va produir la campanya d’ocupació de Catalunya. -
Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada. -
El 26 de gener l’exèrcit franquista va entrar a Barcelona. -
Final de la guerra civil
-
El 4 de febrer va caure Girona. -
Els presidents de la república Manuel Azaña , de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el cap del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio es van exiliar a França el dia 5 de febrer de 1939. -
Pretenia “liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja”. A partir d’aquest moment funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
Les tropes franquistes arribaren a Puigcerdà i Portbou.
Tot i que quedaven petits focus de lluita, la guerra es considerava acabada a Catalunya.
La retirada de l’exèrcit republicà va comportar l’exili de milers de persones. -
el govern de Franco va ser reconegut oficialment per França i Gran Bretanya (27 de febrer de 1939) i que immediatament després, Azaña va renunciar al càrrec
de president de la República. -
El febrer del 1939, l’únic territori en mans de la República era l’anomenada zona centre, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar
l’exèrcit i defensar el territori republicà. -
El 5 de març de 1939, el coronel Casado va donar el cop d’estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid el dia 28 de març. En tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà. -
L’ ́1 d’abril de 1939, Franco signava un comunicat en què donava la guerra per acabada.
Els dies posteriors l’exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. La resistència de les escasses tropes controlades pels comunistes no va poder impedir l’ocupació d’Albacete, Alacant i València. El dia 1 d’abril Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.