-
S'enmarca entre dos fets històrics:
La caiguda de l'Imperi Romà
L'ocupació de Constantinoble pels Turcs.
Etapes:
Alta edat mitjana, segles V-XII
Baixa edat mitjana, segles XIII-XV -
L'imperi Romà va deixar d'existir després de 500 anys -
Clergues dedicats a l'oració a través dels quals es conserven els valors de l'antiguitat. Es dedicaven a la còpia de manuscrits en llatí, que és la llengua comuna d'aquest estament. -
Durant l'alta edat mitjana es conforma el feudalisme, un sistema caracteritzat per la rígida jerarquització piramidal de la societat en tres estaments fonamentals. -
Cavallers dedicats a la guerra, a qui el rei recompensava els seus serveis militars atorgant-los drets feudals (terres, privilegis i immunitats de caràcter hereditari). -
Eren treballadors que sutentaven la societat bàsicament amb l'agricultura i que depenien dels monestirs o dels castells. No tenien gaires possibilitats de millora -
Les llengues romàniques es formen durant l'alta edat mitjana, les primeres referències no es troben fins al segle IX quan Concili de Tours es demana als bisbes que les seves homilies fosin traduides del llatí a la llengua rústega o vulgar.
-
Expressa la tristesa per la mort d'una persona o un greu esdeveniment.
-
La lírica trobadoresca va sorgir a les corts aristocràtiques occitanes a la primera meitat del segle XI. Estava escrita en provencial. La literatura trobadoresca exposava un concepte d'amor. L'amor cortès, que reflectia els estaments de l'època.
Els gèneres de la poesia trobadoresca eren regits per unes lleis pròpies que en proporcionaven el tema o la disposició formal. Els més importants són: -
De temàtica amorosa -
Es fa servir per expressar la ira i la polèmica -
Narra la separació dels enamorats després d'haver passat la nit junts. -
Narra la trobada d'una pastora i un cavaller
-
Els trobadors eren els autors de les composicions en vulgar destinades a ser cantades, la qual cosa indica que eren músics experts. Els joglars eren els professionals de la recitació dels poemes que els autors els confiaven. -
El text més antic que es conserva en català. Va ser traduit a principis del segle XII.
-
Les seves obres estaven escrites en francès i es caracteritzaven per la impresició històrica, l'exotisme geogràfic i la presència d'elements meravellosos. A partir del segle XII aquestes llegendes van passar a ser redactades en prosa, fet que originarà, al segle XIV, el naixement de la novel.la de cavalleries. -
Primers trobadors fins a Ausiàs March.
S'escolen tres segles durant els quals la teòria poètica, els models de llengua i els temes van ser essencialment provençals.
Una moda que es va anar repetint fins al tòpic. -
El teatre medieval va néixer a l'interior de les esglésies. La llengua utilitzada en un principi va ser la llengua llatina.
-
Autor de nombrosos sirventesos i d'un plany a la mort de Ponç de Mataplana, a qui havia insultat greument.
-
Autor d'un ensenyament sobre tot allò que havia de conèixer un joglar.
-
Era el més destocat, però encara així es va fer famós per la llegenda de la seva vida i no pas pels seus poemes.
-
Un llibre més conservat amb traducció al català a finals del segle XII. -
Obra escrita per Ramon Vidal de Besalú. Es la primera gramàtica neollatina de la qual es té notícia i fou escrita en la primera part del segle XIII -
Dins d'aquestes es poden distingir diversos estils: el trobar leu, el trobar cluc, i el trobar ric.
-
Llull va crear el català literari. Va ser el primer en utilitzar una llengua romàntica per a difondre continguts filosòfics.
-
Autor d'un ensenyament sobre tot allò que havia de conèixer un joglar.
-
Escribia texts autobiogràfics i el cual va dictar a París a un dels seus deixebles. -
Escrita per Bernat Escrivà
Va utilitzar documents de Cancelleria Reial
Protagonista: Pere II el gran
Dos temes centrals de la crònica: Silícia i la invasió de Catalunya pels francesos i el seu posterior alliberament. -
Escrita en dues etapes
Coordianda pel monarca
Narrat en forma autobiogràfica del Rei
Llenguatge popular
Llengua pròpia d'alguns sonatges forasters. -
Més conegut per Cerverí de Girona, amb una producció ben diversa: des de les més senzilles composicions líriques fins a les que segueixen les normes del trobar ric.
-
Durant aquest periòde redacta el llibre de la contemplació de Déu una mena manual enciclopèdic d'elevació mística i d'oració que constitueix el primer intent de formular un projecte de conversació universal en l'amor a Déu.
-
Aquests anys redactà les dues novel.les didàctiques. El llibre d'Evast, Aloma e Blanquerna son fill (1283-1286): Traçà la biografia de cristià ideal. Dividida en cinc parts.
-
Manual del cavaller cristià
Va influir en Joanot Martorell a l'hora de redatar Tirant lo Blanc i la doctrina pueril
Compendi de normes sobre l'educació. -
Fèlix o llibre de meravelles. Són dos llibres on tracten de Déu. Escrita en tècnica típica de l'època: el diàleg entre el deixeble que pregunta i el mestre que respon.
-
El 1295 acaba l'Arbre de la Ciència, mostren tot el saber humà.
-
Escrita per Jofre de Foixà. -
Confessió adolorida dels seus fracasos. -
Els problemes interns de l'Església es van agreujar amb el Cisma d'Occident, que va provocar la desunió del món cristià i el desprestigi del papat.
-
A Catalunya, la matèria de Bretanya és present en poemes narratius del segle XIV escrites per Guillem de Torroella.
-
Al segle XIV es va iniciar l'escola Valenciana d'escriptors dins dels nuclis burgesos, dinàmics i pròspers.
-
Són traduccions molt lliures de les llengues vulgars de poemes èpics grecs i llatins. Anaven adreçades a l'aristocràcia que volia conèixer les històries del món clàssic, però que no sabia llatí i no podia llegir-les directament.
-
L'amor s'associava amb la passió sovint incotrolada. Es tractava de l'amor hereos o l'amor com a malaltia. L'associació de l'amor amb la passió sexual, per raons de mortalitat religiosa, també es relacionava amb la idea de pecat.
-
Molt fidel als cànons trobadorescos.
-
Poeta més important abans de l'aparició d'Àusias March. Va ser un autor de 18 poemes de filiació clarament trobadoresca, però influits per la lírica de Petarca.
-
Escribía en diverses llengues
Tenía una sòlida formació universitària
Assoleix un gran prestigi que mantindran fins i tot després dela seva mort
És l'exemple més representatiu d'aquesta crisi ideològica per la seva conversió al mahometanisme.
Obra més coneguda: la Disputa de l'ase -
S'inicia a Itàlia al segle XIV impulsat per Petrarca i serà la base del Renaixement, que tindrà la seva esplendor al segle XVI
-
Es plany que cap poderós no se l'escoltava.
-
Intervé polèmica contra els averroistes.
-
És considerada la millor i la més emocionant de totes. -
Escrita per Guilhem Molinier. Probablement la més antiga de totes les llengues romàniques. El títol complet és Las flors del gai saber.
-
Escribia en diverses llengues. Tenia una sòlida formació universitària.
-
Exercia càrrecs de responsabilitat en l'administració.
-
Va ser un poeta valencià medieval.
-
És el més destacat de l'humanise català. Les seves obres, escrites en vers i de temàtica medieval són: la medicina de pecat, sàtira dels tractats sobre el mal d'amor, el Llibre de Fortuna e Prudència, sobre la prudència divina.
-
Té com a propòsit justificar la política reial. Supervisada pel mateix monarca. Narra la reincorporació del regne de Mallorca i la guerra contra els nobles rebels a València i Aragó.
-
Escribia en diverses llengues. Tenía una sòlida formació universitària. Assoleix un gran prestigi que mantindran fins i tot després de la seva mort.
-
Va introduir la Divina Comèdia, de Dant, a una llengua neollatina, el català, per primera vegada en vers.
-
Bernat Metge redactà la seva millor obra mestra, Lo Somni. Per defensar-se de les acussacions d'haver col.laborat en l'assassinat del Rei Joan I, i alhora aconseguir la protecció del nou rei, Martí l'Humà. Consta de 4 llibres escrits en forma de diàleg entre els autors, que és la presó i 3 personatges que se li apareixen mentre dorm. -
Ausiàs March va néixer a Gandia, familia de poetes i cavallers . Va estar al servei del Rei Alfons el Magnànim, i es va casar 2 vegades amb Isabel, germana de Joanot Martorell, i amb Joana Escorna.
-
Poeta més innovador de la seva època. Va fer perdurarla la seva fama durant segles a la tradició trobadoresca i dels poetes del "dolce stilnovo" italià, hi va afegir tot de recursos procedents de la tradició popular.
-
Moviment cultural que sorgeix a Itàlia
Marca el salt de l'època Medieval a la Edat Moderna i porta una gran transformació cultural, no només d'arts, sino que tambés de les ciències de les lletres i de les formes de pensament. -
Al segle XV, Catalunya es veia inmersa en una guerra civil i era desvastada per un seguit de pestes. El Regne de València va encetar un període de gran puixança demogràfica i econòmica que va possibilitar una etapa de grans creacions artístiques i literàries.
-
Del qual pràcticament no conservem res, es basava en els jocs o entremesos -
Va ser el més popular, ja que al segle X hi ha mostres de drames litúrgics en llatí i ens n'han pervingut peces representatives dels diferents cicles. -
Tractava de temes derivats dels evangelis. Pastorets i el cant de la síbil.la, amonestació sobre el judici final que avui encara es canta a moltes esglésies de Mallorca la nit de Nadal.
-
Recollia textos relacionats amb la passió, la mort i la resurreció de Jesucrist. Una mostra actual i ben viva d'aquesta tradició son les Passions o la dansa de la Mort de Verges, part destacada de tota una representació sacra. -
Dedicat a glossar les exel.lències de sons i tradicions religioses com ara El Sermó del Bisbetó. -
Tractava de cançons populars, d'autors anònims, amb un to, un llenguatge i uns referents culturals lligats al context que les havia vistes néixer.
-
Obra escrita en 16.359 versos de 4 síl.labes, una autèntiva novel.la envers, predomina la misoginia i un tractament molt realista dels espais i els escenaris on passen les accions.
-
La poesia popular d'aquests segles es manifesta através d'una gran varietat de gèneres.
-
De família noble, va ser cavaller i mestre en teologia, i després va entrar en l'estat enclesiàstic. Va escriure poesia de tema religiós i profà. ( la vida de la sacratíssima Verge Maria, en rims ó el cicle dedicat a l'amor de Caldesa).
-
Novel.la anònima dividida en 3 llibres
Tema central: la sanció d'un jove de baixa condició social a través de la cavalleria i de l'amor. L'estil de curial e Güelfa representa 2 vessants: el popular i l'artificiós i erudit. -
Van estabilitzar el Moviment Nacional Turc i la Guerra d'independència Turca. -
Va ser una novel.la d'èxit
S'ha traduit a l'anglès i el xinès i se n'han fet adaptacions infantils, teatrals i en còmic. -
Escrita per Joanot Martorell.
Joanot li dedicava a l'infant Ferran de Portugal i la presentava com la traducció d'un original anglès. -
Cavaller i literat Valencià. Fou un personatge important del Cercle de la Cort de Germana de Foix.
La major part de la seva producció va ser escrita en castellà. -
Va clavar les seves 95 famoses tesis en una església de Wittenberg el 31 d'Octubre de 1517.
-
Escriptor barceloní, es va formar es castellà, es va fer famós per haver introduit el vers hendecasíl.lab al castellà. Van predominar 4 tendències: Persistència de la tradició medieval, el corrent satíric valencià, intents de renovació mètrica a partir de models italians i imitació de la poesia de tipus popular i tradicional
-
Ubicat a Anglaterra, Tirant assoleix gran fama com a cavaller participant en lluites cortesanes i cavalleresques.
-
L'acció es situa en escenaris marítims.
-
Ens ubiquem a l'Imperi Bizantí, el protagonista esdevé un cabdill victoriós contra els turcs, a l'hora que es desenvolupen els seus amors amb la princesa Carmesina.
-
L'heroi que ha naufragat a les costes de Tunis, es converteix en un dirigent de les tropes nord-africanes i assoleix la conversió de nombrosos sarrains.
-
Tirant torna a l'Imperi Bizantí, l'allibera definitivament dels turcs, es casa amb Carmesina i esdevé emperador fins la seva mort.
-
Humanista i filòsof, fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacat en diversos àmbits del pensament i de la cultura.
-
Escriptor, compositor i músic de la cort de València. -
Es va originar a partir de la tradició, on es perpetuen les temàtiques i les formes de lírica de l'Edat mitjana: lírica popular i oral (cançcons d'amor, villancicos...) lírica no escrita (romancero), lírica culta i lírica cortesana trobadoresca.
-
Els escriptors van abandonar el català a favor del llatí i del castellà. Els seus interessos intel.lectuals opten per temes d'interès d'un abast més universal i deixen de banda el país. A partir del segle XVI, el llatí va perdre força i el castellà va anar guanyant posicions com a llengua de cultura. -
Es va imposar el model de fer expressar els personatges de manera bilingue. -
L'extensió del conreu dels entremesos medievals va ser amplíssima, peces dramàtiques breus, escrites en vers o en prosa i solien representar com a complement o intermedi d'una obra més llarga i descrivien els costums de les classes a que anaven destinats.
-
Es va manifestar a través d'una gran varietat de gèneres i, a excepció dels goigs, editats en fulls volants, es va transmetre oralment.
-
Trajectòria dels quals va interferir la impremta. -
Són cançcons religioses, de procedència també medieval que, com "El cant dels ocells", una de les més conegudes, glossen temes referents al naixement de Crist. -
Es diuen així perquè el cant era acompanyat per la percussió d'un pandero. Tractaven de temes amorosos, de treball, de bressol...
-
Gènere més poètic més conreat a partir del segle XV. En català, el romancer es va transmetre oralment. -
Paral.lelament a la pervivència de diverses manifestacions poètiques, algunes narracions en prosa es van transmetre també oralment. -
Gènere narratiu en prosa que s'expliquen les aventures d'un heroi que personifica els ideals cavallerescos: fidelitat, menyspreu a la mort i la defensa del senyor, la dama i els indefensos.
-
D'ascendència Grega i pintor de renom, és el poeta més representatiu del període. Les seves poesies en català també les va escriure en castellà
-
Cavaller i humanista, en Los col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa es va servir del diàleg, gènere típic del Renaixement, i hi va posar moltes idees de l'erasmisme.
-
Traductor que va traduir els ideals contrareformistes. Autor del poema èpic Lepant. Exalta la figura de Joan d'Àustria, com a model de la contrareforma.
-
Moviment religiós cristià fundat institucionalment pel monje Martín Luter.
-
Moviment religiós que es va originar alsegle XVI per a referir-se als cristians que separaven l'Església Catòlica protestant impulsada per Martín Luter
-
Actes sacramentals: l'Església militant i El castell d'Emaús.
-
Erasme de Rotterdam comprava les lliçons extretes de la lectura de la Bíblia amb la realitat de l'època.
-
Escriptor espanyol-portuguès, fou cantor de la capella de la infanta Maria, germana de Felip II.
-
Contenia 46 poemes organitzats en els diferents tipus de cants. Al llarg del segle XVI se'n van fer 4 edicions més, però amb 28 poemes. -
Dividida en 4 blocs, cadascún dedicats a les 4 dames diferents que va estimar. N'amaga l'identitat sota "senhals". Per a March dir amor era dir dona. -
Acceptació de noves idees socials i culturals. Entre els deguidors més eminents de l'erasmisme cal destacar el valencià Joan Lluís Vives.
-
Jesuita i membre del tribunal de la Inquisició, va escriure una Geografia de Catalunya.
-
Novela pastoril d'origen Italià. Al mediar de l'any 1558 va aparèixer el primer text en espanyol perteneixent a aquest gènere: La Diana. -
Tancament social i ideològic durant el regnat de Felip II. -
Crònica universal del Principat de Catalunya i 4 volums del Dietari que abracen de 1601 a 1630.
-
Va conrear la poesia. Va escriure sonets, dècimes, romanços mitològics i letrilles.
-
Moviment cultural que es va estendre a Europa. Va influir la literatura com a l'escultura, la pintura, la música, l'arquitectura i les arts escèniques.
-
Considerat un dels majors dramaturgs francesos del segle XVII.
-
De temàtica amorosa, seguint el model de Garcilaso de la Vega, però elaborada amb tècniques barroques. Autor de 2 peces teatrals: amor fermesa i Porcia.
-
Conflicte bèl.lic que afectà bona part del principat de Catalunya i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus entre Espanya i França.
-
Escriptor filòsof francès del segle de les llums. Va marcar el segle XVIII i va ocupar un lloc particular en la memòria col.lectiva dels francesos.
-
Fou un escriptor i poeta italià molt conegut pel gran nombre de llibrets que va escriure per a les òperes del seu temps.
-
Va sorgir al segle XVIII per predominar el moviment estètic que venia a reflexa en les arts els principis intel.lectuals de la il.lustració, que des de mediats del segle XVIII es venien produint a la filosofia iconsequenment s'havien trasmès a tots els àmbits de la cultura. -
Van conviure al teatre la tradició popular, el barroc i el neoclàssic. -
L'ensenyança de minyons (1749)
-
Van agreujar la crisi de la societat catalana i van culminar amb el Decret de Nova Planta.
-
Dramaturg venecià de gran èxit. Va destacar com a llibretista d'òperes.
-
La rondalla de rondalles (1769).
-
Dominada pel conreu d'un tipus de poesia que seguia la preceptiva i el gust barrocs, que prenia un tó narratiu, satíric, didàctic i erudit. -
Advocat, escriptor i historiador.
-
Calaix de sastre redactat entre 1769 i 1816, que constitueix una importantíssima crònica de la vida barcelonina de la segona meitat del segle XVIII i de principis del XIX.
-
Gramàtica i apologia de la llengua catalana (1815). La primera gràmatica impresa en català.
-
Fou un gramàtic, lexicògraf, traductor i poeta menorquí que va viure a cavall dels segles XVIII i XIX.
-
Va ser un herbaista, polític i escriptor, és considerat un dels antecessors de la Renaixença catalana.
-
Va ser un metge català del segle de les Llums, autor d'una extensa obra literària, el conjunt de la qual resta profundament omès encara avui dia. -
Poemes dedicats a interrogar-se en la línia de la tradició filosòfica d'Aristòteles i Sant Tomàs sobre els seus sentiments i les seves contradiccions. -
Poemes escrits quan ell ja era vell, personifica la mort , arran de la difunció de Joana Escorna. -
224 versos lliures, on el poeta invoca a Déu perquè l'ajudi a vèncer la seva mena de religiositat. -
Les 2 novel.les destaquen pel seu realisme. A més a més, aquestes novel.les anomenades novel.les cavalleresques, els diferencia dels llibres de cavalleries molt comuns en la literatura castellana de l'època que presenten bastants elements inversemblants i fantàstics.
