-
Les Homilies d’Organyà són sermons pensats per explicar, en veu alta i en públic, passatges de la Bíblia o qüestions religioses. Les Homilies són el primer text literari en català, però hi ha escrits més antics en aquesta llengua, encara que no són de tipus literari. -
El Liber Iudiciorum va ser un cos de lleis visigot, de caràcter territorial, disposat pel rei Recesvint i promulgat probablement l' any 654. -
La poesia trobadoresca és un gènere literari que va aparèixer per comprendre totes les composicions poètiques dels trobadors de la Baixa Edat Mitjana que van tenir lloc als territoris occitans. L'èxit d'aquesta també va influir en algunes regions veïnes propagant-se a la península Itàlica i a Galícia.
-
El Llibre dels feits o Llibre dels feyts, de títol complet Llibre dels feits del rei en Jaume, també anomenat Crònica de Jaume I, és la primera de les anomenades quatre grans cròniques de la Corona d'Aragó. Sembla ser que la conquesta de Mallorca va impulsar la seva redacció. -
Se'l considera un dels primers escriptors a fer servir una llengua neolatina, el català, per expressar coneixements filosòfics, científics i tècnics, a més de textos novel·lístics. Se li atribueix la invenció de la rosa dels vents i del nocturlabi.7 -
El 9 d'octubre del 1238 Jaume I va entrar a la ciutat de València després d'haver pactat amb Zayyan Ibn Mardanix, últim rei musulmà de la ciutat del Túria, l'entrada de la ciutat. -
El 9 d'octubre del 1238 Jaume I va entrar a la ciutat de València després d'haver pactat amb Zayyan Ibn Mardanix, últim rei musulmà de la ciutat del Túria, l'entrada de la ciutat. -
Els Furs de València, o Furs de la Ciutat i Regne de València són el conjunt de lleis que van regir el Regne de València des de 1261, quan Jaume I, el fundador del regne, els va jurar i promulgar -
La Crònica de Bernat Desclot és una crònica històrica, una de les Quatre grans cròniques catalanes. Titulada originalment Llibre del rei en Pere d'Aragó i dels seus antecessors passats (en castellà Libro del rey Pedro de Aragón y de sus antecesores pasados) -
La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de Les quatre grans Cròniques i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d' Alfons el Benigne (1328). S'ha assenyalat el seu caràcter de «mirall de prínceps», i de «mirall de ciutadans
-
La crònica fou escrita per ordre del rei Pere el Cerimoniós (el gran reformador de la Cancelleria Reial). Abasta tot el seu regnat i el del seu pare, Alfons el Benigne. La motivació principal que va moure el rei Pere a escriure la crònica fou el desig de justificar la seva política. -
Jordi de Sant Jordi, cavaller i escriptor en valencià, nascut entre 1399 i 1400 i mort probablement el 1424 al castell de Vall d'Uxó, fill de musulmans conversos. -
Tirant el Blanc és una novel·la cavallera escrita al voltant 1460-1464 pel noble valencià Joanot Martorell, i que se suposava conclosa per Martí Joan de Galba -
Ausiàs March va ser un poeta i cavaller valencià de l'època medieval, originari d'una família de la petita noblesa. -
Va ser un poeta, cavaller i sacerdot valencià del segle xv, que va escriure en valencià