Català 1er Batx-Jairo González de Oro

Literatura Medieval

Period: 1100 to 1499

S'anomena literatura medieval a tots aquells treballs escrits principalment a Europa durant l'Edat Mitjana, és a dir, durant aproximadament mil anys transcorreguts des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident fins als inicis de el Renaixement a la fi de segle XVI.
La literatura d'aquest temps estava composta bàsicament d'escrits religiosos.

Poesia trobadoresca

Period: 1100 to 1299

-Desenvolupada entre els segles XII i XIII.
-Primera manifestació en llengua vulgar de literatura culta.
-Cantada i musicada: espectacle.
-Reproduïda a les corts.
-Protagonitzada per trobadors (autor) i joglars (divulgador).
-Sorgida a Occitània.
-Temes centrals: amor i guerra.

Guillem de Berguedà (1138 - 1196 aproximadament)

1138

Autor de diversos sirventesos

Alfons I el trobador (1157-1196)

1162

Durant el seu regnat s’introdueix la poesia trobadoresca en el territori catalanoparlant.

Guillem de Cabestany (1162-1212)

1162

Lo dous cossire (La dolça tristesa)-Aquesta obra figura entre les més belles i repetides de la literatura trobadoresca.
Protagonista de la llegenda del cor menjat.

La narrativa històrica: Les cròniques

Period: 1200 to 1399

Escrites entre els segles XIII i XIV, són testimoni de la plenitud de la corona.
Utilització d’un llenguatge similar procedent de la Cancelleria.
Finalitat: deixar constància d’uns fets. És a dir, tenen un valor didàctic.
Tenen un caràcter polític i de justificació de les accions dels monarques.
Presenten un to heroicocavalleresc (protagonistes) i un sentiment patriòtic.
Hi ha un gran sentiment religiós i mostren una visió providencialista de la història: és Déu qui guia les accions dels reis.

Literatura religiosa i moralitzant

Period: 1200 to 1399

La crisi política i social que afectà tot Europa durant el segle XIV suposà també una profunda crisi religiosa.
L’obra dels autors religiosos de l’època intenta donar resposta a aquesta crisi: F. Eiximenis i St. Vicent Ferrer pretenen que es recuperin els valors del cristianisme que s’havien perdut mentre que Anselm Turmeda és el reflex de l’escepticisme que s’havia generalitzat entre els cristians a causa de la corrupció i les males pràctiques dels religiosos.

Crònica de Jaume I o Llibre dels fets

1213

Escrita durant el regnat de Jaume I (1213-1276), la va dictar el propi rei i té forma de memòries autobiogràfiques. Utilitza el plural majestàtic nós. Característiques:
-Llenguatge viu i popular (dictat).
-Mostra trets humans: el rei es cansa, plora…
-Bel·licositat. Esperit militar, heroic i cavalleresc.
-Sentiment religiós i providencial. Fets descrits:
-Naixement i engendrament de Jaume I.
-Conquestes de Mallorca, València i Múrcia.
-Repartiment dels regnes.

Regnat de Jaume I el conqueridor (1208-1276)

Period: 1213 to 1276

El regnat de Jaume I va marcar el naixement d'una consciència territorial en els diferents regnes de la Corona d'Aragó, especialment a Aragó, Regne de València i en els comtats catalans. La normalització de el Dret i la transformació de les Corts en un òrgan reivindicatiu i representatiu de la voluntat de el regne, actuen com a catalitzadors de la creació d'una consciència diferenciadora de cada territori.
Va establir la Cort i la cancelleria a Barcelona.

Ramon Llull (1232-1316)

1232

Va ser un laic pròxim als franciscans, filòsof, poeta, místic, teòleg i missioner mallorquí. Se'l considera un dels primers escriptors en emprar el català per a expressar coneixements filosòfics, científics i tècnics, a més de textos novel·lístics. Característiques:
-Presència constant de l’objectiu.
-Creació sistema per convertir.
-Labor missional i de conversió.
-Creació d’escoles per a futurs predicadors.
-Esperit didàctic
-Proselitisme: arribar al màxim nombre de
persones.

Bernat Desclot (segona meitat del s.XIII)

1250

Bernat Desclot, historiador català, probablement originari de Rosselló (França). Va viure a la segona meitat del segle XIII. Va escriure la segona més antiga de les quatre grans cròniques de la Corona d'Aragó, el Lliure de l'Rei en Pere d'Aragó i dels Seus antecessors Passats, 1 també coneguda per Crònica de Bernat Desclot. Va ocupar diversos càrrecs importants en la cúria reial de Pere III d'Aragó, l'escrivania de la cúria de Gandia i el càrrec de tresorer real en 1283.

Cerverí de Girona (1259-1285)

1259

Va ser un dels trobadors catalans més importants del qual es conserven més de 100 poesies; va estar al servei de Pere I el Catòlic, fill d’Alfons I.

Ramon Muntaner (1265-1336)

1265

Va ser un cavaller i escriptor de la Corona d'Aragó. Va escriure la Crònica de Muntaner, que comprèn des de la concepció de Jaume I (1207) fins a la coronació d'Alfons IV d'Aragó (1328). Va pertànyer a una família noble, que havia allotjat a Jaume I el Conqueridor i Alfons X el Savi, i que després es va veure arruïnada per les guerres contra França.

Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors

1282

Escrita per Bernat Desclot en 3a persona durant el regnat de Pere II el Gran, sembla que el fet desencadenant de la seva composició és la conquesta de Sicília, que va començar el 1282 Característiques:
-Utilització de diferents fonts (cançons de gesta, arxiu…).
-Recreació en l’extensió i el detall de les narracions.
-Crueltat en algunes descripcions.
-Fidelitat de Desclot a la Corona (patriotisme). Fets descrits:
-La coronació de Pere II.
-Les vespres sicilianes.

Blanquerna (Ramon Llull)

1283

Blanquerna és una novel·la de Ramon Llull que va tenir una enorme influència en la narrativa de l'edat mitjana i en els escriptors posteriors. Escrita a Montpeller el 1283, l'obra descriu amb molta vivacitat i de manera realista la vida medieval, en contrast amb les novel·les de cavalleries de l'època, que tenen una presència molt més marcada de l'element fantàstic.

Llibre d'Amic e Amat

1283

És la primera secció de la cinquena part del Blanquerna, peça formada per 350 aforismes de temàtica religiosa, amb un fort component poètic, que expressen l'experiència mística que sent l'Amic, pseudònim de l'ànima del cristià, envers l'Amat, que és Déu. Amb un estil molt personal, combina elements que provenen de tradicions molt diverses, com el Càntic dels Càntics, la lírica occitana o el sufisme islàmic, i ha estat, juntament amb l'Ars, l'obra més difosa de Llull.

Llibre de les meravelles

1287

Escrit per Llull entre 1287 i el 1289. És una obra doctrinal que combina la narració i el diàleg entre mestre i deixeble, com era freqüent en la didàctica de l'edat mitjana, arrelada en models neoplatònics de discurs.
De les parts en les quals se'n divideix, la més coneguda es coneix amb el nom de Llibre de les bèsties. Llull hi empra el seu mètode habitual d'instruir amb exemples i semblances, en lloc de conduir el saber enciclopèdic de l'època envers uns objectius determinats i sistemàtics.

La narrativa humanista

Period: 1300 to 1499

Nascut a la Toscana a la segona meitat del segle XIV, l'humanisme marca una abans i un després en la literatura, ja que considera l'home el centre de totes les coses. L'autor humanista català més important va ser Bernat Metge, autor de Lo somni.

Regnat de Pere III el Cerimoniós (1319-1387)

Period: 1319 to 1387

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1343-1387) i finalment comte d'Empúries (1386-1387). També va impulsar l'obra literària produïda per la Cancelleria Reial.

Frances Eiximenis (1330-1409)

1330

Va ser un escriptor franciscà de la Corona d'Aragó, La seva formació va començar a les escoles de l'orde franciscà a Catalunya. Després va ser a les universitats més importants d'Europa: la Universitat d'Oxford i la Universitat de París. Especialment li va influir la Universitat d'Oxford, ja que allà els franciscans van tenir un important estudi.

Crònica de Ramon Muntaner

1332

Escrita pel cavaller Ramon Muntaner durant els regnats de Jaume II i Alfons III, té forma de memòries. Està escrita en 1a persona. Característiques:
-Llenguatge senzill (pensada per ser llegida en veu alta).
-Patriotisme i monarquisme incondicional.
-Descripció detallada, violenta i crua de les batalles.
-Presència constant de l’autor per captar l’atenció del públic (1a, 2a i 3a persona). Fets descrits:
-Coronació de Jaume II.
-Accions destacades a Peralada.
-Conquesta de Menorca.

Pere III el Cerimoniós (1319-1387)

1336

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó
va ser un gran impulsor de la cartografia i de l'astronomia,

Vicent Ferrer (1350-1419)

1350

Va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme. D'elevada formació intel·lectual, influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d'Avinyó i en l'elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara per regnar a la Corona d'Aragó. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Literatura humanista

1350

Nascut a la Toscana a la segona meitat del segle XIV, l'humanisme marca una abans i un després en la literatura, ja que considera l'home el centre de totes les coses. L'autor humanista català més important va ser Bernat Metge, autor de Lo somni.

Bernat Metge (1350-1413)

1350

Va ser un escriptor i traductor espanyol, un dels primers representants de l'Humanisme a les lletres catalanes. Considerat el millor prosista de segle XIV, va introduir l'estil renaixentista a la Literatura catalana, amb una fina intel·ligència i gran sornegueria. També va ser secretari reial. La seva obra mestra va ser Lo Somni

Anselm Turmeda (1352-1430)

1352

Fou un escriptor mallorquí nascut a Palma de Mallorca a 1352 i mort a Tunísia el 1430 Inicialment va ser frare franciscà, encara que posteriorment es va convertir a l'islam, vivint com musulmà a Tunis.

Crònica de Pere III el Cerimoniós

1373

Escrita, en part, pel propi rei, en forma de memòries autobiogràfiques descriu el seu regnat (Pere III) en 1a plural: nós. Característiques:
-Llenguatge elegant i solemne: sintaxi ordenada, frases llargues… (reordenació Cancelleria).
-Mostra l’autoritarisme del rei (qüestions diplomàtiques, intrigues polítiques...) i poques batalles (no heroisme, no cançons de gesta…) Fets descrits:
-Annexió del regne de Mallorca.
-La guerra dels dos Peres.
-Les lluites amb la noblesa valenciana i aragonesa.

Lo Crestià

1379

Era una enciclopèdia impulsada per Pere el Cerimoniós i redactada per Francesc Eiximenis entre 1379 i 1392 en català. El primer volum i la meitat de l'Dotzè van ser publicats per l'impressor alemany Lambert Palmart a València en 1483 i 1484 respectivament. Segons l'estudiós suís-canadenc Curt Wittlin el nom deuria ser El Cristià. Inicialment devia constar de tretze volums que contindrien "sumàriament tot el fonament de l'cristianisme", per estimular l'estudi de la teologia entre els laics.

Ausiàs March (1397-1459)

1397

-Rebutja les convencions de la poesia trobadoresca (relacions de vassallatge, amor carnal), però manté el senyal i la idealització (realista) de l’estimada.
-Escriu en català (poesia íntima, sincera).
-Gran protagonisme del jo (patidor) que es mostra com
un exemple per ensenyar (didactisme) als altres.
-El tema central és l’amor (dual), sobre el qual parla
amb termes filosòfics.
-Va escriure 128 poemes que tracten sobre l’amor i
la mort.

Lo Somni

1399

-Escrit per Bernat Metge a l'any 1399.
-Diàleg a mode d’exculpació (Secretum de Petrarca) escrit
després de la mort de Joan I.
-Compost per 4 llibres: 2 primers diàleg amb el rei i 3r i 4t
diàleg amb Orfeu i Tirèsies.
-El gènere literari utilitzat, la ironia i la incredulitat presents en l’obra en fan d’ella un text humanístic.
-L’esperit del rei visita l’autor per exculpar-lo (l’acusaven
de corrupció, falsificació, malversació i traïció).

La novel·la cavalleresca

Period: 1400 to 1499

És un gènere narratiu que va aparèixer a Europa entre els segles XIV i el XV. Va ser l'evolució dels llibres de cavalleries i van ser novel·les més modernes que reflectien situacions reals d’aquella època. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes.

La poesia medieval

Period: 1400 to 1499

La poesia medieval es divideix en dos grups, la satírica i la amorosa, filosofica i moral.

Jaume Roig (1405-1478)

1405

Va ser un metge i escriptor valencià pertanyent a el Segle d'Or de les lletres valencianes. És autor d'una de les grans obres de la literatura valenciana medieval, titulada Espill. Amb aquesta, Jaume Roig signa una de les obres més importants del segle XV. Segueix la tradició romànica de la narrativa en vers i la tradició misògina de caràcter didàctic i, encara, còmic i alliçonador.

Joanot Martorell (1410-1465 aprox.)

1410

Va ser un escriptor i cavaller valencià. Especialment conegut per ser l'autor de la novel·la de cavalleries Tirant lo Blanch.
Va tenir accés a diversos llibres que més endavant van ser la seva font d'inspiració. El 2 de gener de 1460 va començar a escriure la seva gran novel·la Tirant lo Blanch, (Tirant lo Blanc), que va dedicar a l'infant Fernando de Portugal, el qui va conèixer en aquest país. Va ser una de les obres més representatives de el Segle d'Or valencià.

La disputa de l'ase

1417

-Novel·la dialogada de la qual no es conserva l’original. -És un apòleg d’inspiració àrab amb sentències
anticlericals. -Fra Anselm troba reunits un grup d’animals que estan elegint el successor al tron. El nou rei l’identifica com el frare mallorquí que defensa l’absurda idea que els homes són superiors als animals, de manera que s’inicia la disputa entre el frare i l’ase, el qual refuta les 19 idees exposades pel primer llevat de l’última, la qual li dona la raó al frare.

Sor Isabel Manuel de Villena (1430-1490)

1430

Sor Isabel Manuel de Villena (València, 1430-1490) va ser una poeta i prosista espanyola, considerada la primera escriptora coneguda en valencià. La seva obra Vita Christi, l'única que s'ha conservat, està emmarcada en el protofeminismo espanyol de al segle XV. Durant la seva vida religiosa Isabel es va envoltar d'un nodrit grup d'escriptors que la van respectar especialment per la seva alçada intel·lectual i que van considerar la seva obra com a indispensable en el Segle d'Or valencià.

Curial e Güelfa

1435

-Anònima.
-Anterior a Tirant lo Blanc, per al qual és un model.
-Alterna la relació amorosa entre Curial, cavaller humil, i Güelfa, senyora noble, amb les aventures cavalleresques del primer.
-Prové d’una vida i una razo de la poesia trobadoresca.
-Versemblant.
-Consta de 3 llibres i s’inicia amb un advertiment.

Espill

1460

Espill és una de les grans obres de la literatura medieval en valencià. Escrita per Jaume Roig en versos de quatre síl·labes, només es conserva un manuscrit, tot i que durant el segle XVI va ser imprès tres vegades, prova del seu notable èxit
-Misoginia: Un aspecte assenyalat repetidament en els últims temps és el caràcter «misogin» de l'obra.
-Comicitat: És una comèdia, una obra escrita en un llenguatge col·loquial i protagonitzada per personatges de baix nivell que.

J. Ferrandis d'Heredia (1480-1549)

1480

Fou un personatge important del Cercle de la Cort de Germana de Foix, cavaller i literat valencià.
Escrigué la major part de la seva producció en castellà. Però la seva obra poètica catalana és força interessant. Segueix el model d'Ausiàs March i mostra una gran afecció a la lírica tradicional.
Les obres de teatre profà del segle XVI que conservem són un producte sorgit en l'ambient de la cort renaixentista de Germana de Foix i, per tant, són obres que imiten el teatre renaixentista italià.

Tirant lo Blanc

1490

-L’autor és Joanot Martorell, un cavaller valencià que va morir el 1465.
-La 1ª impressió (715 exemplars), feta per Martí Joan de Gualba, data del 1490, però Martorell l’escriu entre 1460-1464.
-Martorell empenyora el llibre a Gualba a canvi de diners.
-L’obra va dedicada al príncep Ferran de Portugal.
-2 temes principals:
* Guerra: combats individuals i campanya militar.
*Amor: relació amb Carmesina i relacions de cavallers amb donzelles.

Vita Chisti

1497

És l'obra fonamental d'Isabel de Villena. En ella narra la vida de Crist a partir de personatges femenins que compartien la seva vida. Es considera la primera obra literària valenciana protofeminista. De tots els Vitae Christi, que van circular durant l'època per Europa, el d'Isabel de Villena és sens dubte un dels de més qualitat gràcies a la seva enorme creativitat i valuosa aportació femenina, tenint més èxit editorial que Tirant lo Blanc.

Renaixement

Period: 1500 to 1599

-Es va iniciar a Itàlia i es va estendre per tota Europa durant els segles XV i XVI.
-Expressa l'anhel de recuperar els ideals de la civilització clàssica grecollatina. Per tant expressa un desig de ruptura amb el passat més immediat, l'edat mitjana.
-Els escriptors més importants són: Pere serafì, Cristòfor Despuig i J.Ferrandis d'Heredia.

Literatura moderna

Period: 1500 to 1833

L'expansió de l'humanisme italià prèn com a base els tres moviments artístics i literaris de l'Edat Moderna: El renaixement, el Barroc i la Il·lustració i Neoclassicisme.

Pere Serafí (1506-1567)

1506

Serafí s'aproximava a la figura d'home renaixentista que tocava diferents arts: era pintor, escriptor i també tocava un instrument, però no pot ser considerat pròpiament músic.
Pel que fa a la seva obra, tenim tota una col·lecció de poemes. El 1560 col·labora amb un sonet a l'edició de l'obra d'Ausiàs March i, cinc anys més tard, publica Dos llibres, conjunt de 170 poemes distribuïts en dues parts, una de profana i una altra d'espiritual.

Cristòfor Despuig (1510 -1574 )

1510

-Fou un escriptor de llengua catalana i humanista espanyol.
-Pertenyia a una de les principals famílies de la noblesa tortosina.
-És autor d'Els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, datada en 1557, l'obra en català en prosa més interessant de segle XVI.

La Vesita

1524

Constitueix una de les primeres mostres del teatre valencià de tipus profà, en la qual apareixen personatges que fan servir tres llengües (català, castellà i portugués) que mostra un retrat viu del'aristocràcia valenciana del moment i l'estat de la llengua a la cort renaixentista de la virreina Germana de Foix.
L’argument és la imminent visita d’unes amigues a una senyora valenciana. La dama es disposa a rebre-les mentre malparla del negre costum de les aristòcrates valencianes a fer-se visites.

Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa

1557

-Escrit per Critòfor Despuig a l'any 1557
-Consta de sis diales que mantenen tres personatges que debaten sobre diversos temes polítics i culturals de Catalunya.
-Parla a favor de seguir el model humanista en defensa de l'us culte del català i les llengües nacionals

Francesc Vicent Garcia (1579-1623)

1579

Conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona fou un poeta i eclesiàstic català. Vicent Garcia és el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. La seva obra, que abraça tots els gèneres (poesia, teatre, prosa), va inaugurar una escola literària que, en general, va conservar la seva vigència fins ben entrat el segle XIX.

Barroc

Period: 1600 to 1699

El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a llurs colònies entre la segona meitat del segle xvii i els inicis del segle xviii.[1] Com a corrent artístic va influir la literatura, l'escultura, la pintura, l'arquitectura i les arts escèniques. L'art espectacular del barroc recordava la gran òpera del moment.

Neoclassicisme i Il·lustració

Period: 1600 to 1699

Neoclassicisme i Il·lustració són dos moviments del període que van lligats l'un amb l'altre.
Mentre que el Neoclassicisme és un moviment estètic que fa referència a l'art i a la literatura, la Il·lustració és un moviment del pensament (es mouen en el terreny de les idees). Les bases de la Il·lustració són la ciència empírica -que es contraposa a l'especulació religiosa i metafísica-, l' exaltació de la raó i la "llibertat natural" tots els humans neixen iguals i són lliures per naturalesa.

Francesc Fontella (1622-1683)

1622

-Fou l'escriptor més ambiciós del Barroc català, destacat en la poesia i el teatre.
-Va estudiar dret i va aconseguir el títol en Dret Civil i Canònic el 1641. Fins 1652 va viure una vida noble a Barcelona i va començar a escriure poesia amorosa. Es va comprometre políticament i va redactar les seves dues obres dramàtiques: Tragicomèdia d'Amor, Firmesa i porfía i El desengany. Els dos són textos al·legòrics, amb alguns elements pastorals.

Lo desengany

1649

Lo desengany és un poema dramàtic de Francesc Fontanella, escrit entre 1649 i 1651. Es tracta de les núpcies de Venus i Vulcà i el titular desengany del déu Mart. Segons el pròleg, Lo desengany és un nou tipus de drama.

Joan Ramis i Ramis (1746-1819)

1746

Fou un advocat, escriptor i historiador.
Des de ben jove el seu pare l'instruí en gramàtica llatina, aritmètica i algunes llengües vives. L'any 1762 fou enviat a Palma a estudiar retòrica i filosofia a la Universitat literària de Mallorca, essent promogut el 5 de març de 1765 a batxiller en filosofia i nomenat, quatre dies més tard, Mestre i Doctor en arts liberals amb la nota de nemine discrepante

Lucrècia

1769

És una obra de teatre del neoclassicisme català, de caràcter tràgic, escrita l'any 1769 per l'autor menorquí Joan Ramis i Ramis.
L'estructura de l'obra, en cinc actes, amb el plantejament de l'acció al primer, el nus al tercer i el desenllaç al cinquè, és clarament dintre la tradició raciniana. La forma mètrica -apariats alexandrins- ho és també. El tema, tret de la història de Roma, és igualment il·lustratiu de la fidelitat amb què Joan Ramis aplica les tècniques neoclàssiques

Literatura contemporània

Period: 1800 to 1899

La literatura contemporània s'origina amb la Segona Guerra Mundial, fet que li dóna impuls a un canvi de mentalitat social. Els autors reflecteixen el seu pensament trencant amb els models i paràmetres estètics de les èpoques anteriors. S'origina una literatura que recrea un caràcter de ficció, fantasia i misteri, basat en els fets de la vida real. A més, les innovacions tecnològiques i industrials permeten augmentar la quantitat de publicacions de les obres (impressións a gran escala).

Renaixença

Period: 1833 to 1892

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del segle XIX (1833-1892). El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (període anomenat genèricament Decadència).
Dividida en 3 grups, poesia, teatre i narrativa.

Jacint Verdaguer (1845-1902)

1845

Fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença tornà a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.

Àngel Guimerà (1845-1924)

1845

Fou un dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a l'acabament del segle XIX.

Narcís Oller (1846-1930)

1846

Va ser un advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabant sent un dels escriptors més reconeguts.
La vida i l'obra de Narcís Oller dibuixen tres períodes: un primer període de formació, fins el 1877; el segon, de plenitud i de reconeixement dins i fora de Catalunya, fins el 1906; i finalment, el període de recuperació de la memòria i compilació de la seva obra, fins a la seva mort el 1930.

L'Atlàntida

1877

L'Atlàntida és un poema de Jacint Verdaguer format per 10 cants, una introducció i una conclusió, que narra les peripècies d'Heracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del Mar Mediterrani i el final descobriment de les Amèriques. Abans de donar per acabat el poema Verdaguer havia fet dues proves: els poemes Colom (1867) i L'Espanya naixent (1868) on apareixen elements del poema final.

Canigó

1886

Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana. Consta de més de quatre mil versos en dotze cants i un epíleg. El tema és el del naixement de la nació catalana a les valls pirinenques a l’època carolíngia.

Mar i Cel

1888

Mar i cel és una obra de teatre escrita per Àngel Guimerà l'any 1888 i estrenada al teatre Romea de Barcelona, la vetlla del 7 de febrer del mateix any. Es tracta d'una tragèdia romàntica escrita durant la primera etapa de Guimerà com a escriptor, que arriba fins a l'any 1890. Està escrita en vers i és de tipus historico-romàntic. Ja s'hi aprecien els trets principals del seu teatre, com per exemple els conflictes interns dels personatges, que es mouen en ambients romàntics.

La febre d'or

1890

És una novel·la costumista de Narcís Oller. Es tracta de l'obra més ambiciosa de l'autor publicada en tres volums entre 1890 i 1892. Quan Narcís Oller escriu aquesta novel·la es troba en el moment més àlgid de la seva popularitat i en ella descriu la societat barcelonina de finals del segle XIX, en el període conegut com a Febre d'Or, d'on pren el seu nom.

Terra Baixa

1896

És una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana. Ha esdevingut tot un clàssic del repertori teatral català.
Quan escrigué aquesta obra, l'escriptor passava per una etapa de plantejament social de la seva creació literària, a més de les intrigues i passions amoroses que ja havia plantejat en una obra anterior seva, Maria Rosa.

La Bogeria

1899

És una novel·la de Narcís Oller. Junt amb la novel·la Pilar Prim, és considerada la peça més important de l'autor. La novel·la és escrita amb tècniques naturalistes i d'acord amb la llei de l'herència i la influència d'un medi opressiu. Oller hi planteja una problemàtica d'anàlisi psicològica i de moral social. La novel·la va ser escrita a Puigcerdà durant l'estiu de 1898, encara que no va ser publicada fins a l'any 1899 a Barcelona.