-
El Trobador, fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya. Fou també un dels personatges més singulars del seu temps.
-
-
Guillem de Berguedà
És el trobador del qual ens han arribat més textos. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà que es troba en els Cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions. -
D’aquesta època és la traducció al català del Liber iudiciorum o Forum iudicum, compilació de lleis visigòtica de mitjan
segle VII. Els fragments que se’n conserven mostren una llengua vulgar ben estructurada, sense
gaires llatinismes, amb alguns trets fonètics occitans i amb una estructura sintàctica complexa, amb un desplegament inicial de la subordinació que contrasta amb
el caràcter simple, coordinatiu, dels textos primerencs d’altres llengües romàniques. -
-
També de final dels segle XII o de principi del XIII són les Homilies d’Organyà, un sermonari escrit
en català, seguint les disposicions favorables a predicar en llengua vulgar establertes pels concilis
de Tours, Magúncia i Reims, i amb visible influència occitana tant en alguns aspectes fònics com
doctrinals, raó per la qual hom ha suposat que podria tractar-se d’una adaptació d’un text occità. -
Ramon Llull.
Llull és una de les figures més fascinants i avançades dels camps espiritual, teològic i literari de l'edat mitjana. En alguns dels seus treballs va proposar diversos mètodes d'elecció que van ser redescoberts al segle XVIII per Nicolas de Condorcet.
Va ser escriptor, cabalista, divulgador científic, missioner, teòleg, ermità franciscà, i molt més, i va deixar una obra ingent, variada i de molt alta qualitat escrita en occità, català, àrab i llatí. -
Cerverí de Girona
De l'obra d'aquest autor es conserven un total de 120 composicions, l'obra més extensa i diversa que es té de cap trobador, de les quals 114 són líriques, 5 narratives i també es disposa d'una llarga col·lecció de poesia moral. Conreà tant el trobar lleu com el ric. -
Escrit per Ramon Llull, el qual s'adreçava als cavallers.
Reivindica el món feudal i el paper dels cavallers com a defensors de l'ordre i dels interessos de l'esglèsia. -
Crònica de Jaume I o llibre dels feits
És la primera de "les quatre grans Cròniques". Sembla que la conquesta de Mallorca (1229) n'impulsà la redacció. Jaume I mor el 1276, doncs, l'obra degué ésser quasi acabada poc abans. Malgrat això, les còpies que en tenim són posteriors (el manuscrit més antic conservat és de 1343). -
Crònica de Bernat Desclot
És la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288. És una de les quatre grans Cròniques, i narra els fets històrics succeïts des del regnat de Ramon Berenguer IV fins a Pere el Gran, tot i que el nucli principal d'aquesta crònica se centra en aquest darrer. -
És una novel·la de Ramon Llull que va tenir una enorme influència en la narrativa de l'edat mitjana i en els escriptors posteriors. L' obra descriu de manera realista la vida medieval, en contrast amb les novel·les de cavalleries de l'època, amb una presència molt més marcada de l'element fantàstic. Seguint la seva vocació religiosa, el protagonista inicia una recerca de Déu mitjançant un viatge vital que, a desgrat d'ell mateix, el durà a ser monjo, abat, bisbe i Papa.
-
-
escrit a París entre el 1287 i el 1289, és una obra doctrinal que combina la narració i el diàleg entre mestre i deixeble. Al llarg dels deu apartats de l'obra, el protagonista, Fèlix, viatja pel món descobrint la distància entre l'ordre diví de la creació i l'actitud que en realitat tenen els homes. Alhora, però, coneix ermitans i filòsofs que el fan entrar en contacte amb totes les branques del saber del segle XIII, des de Déu i l'infern fins a la natura.
-
-
Fou un frare franciscà que escrigué literatura per tal de divulgar de manera senzilla els principis fonamentals de la religió i la filosofia.
-
Crònica de Ramon Muntaner
És la més llarga de les Quatre grans cròniques i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328). S'ha assenyalat el seu caràcter de "mirall de prínceps", i de "mirall de ciutadans". -
Bernat Metge
Fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes catalans, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria. -
Va ser un dominic valencià que recorregué mitja Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme. D'elevada formació intel·lectual, influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d'Avinyó i en l'elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara per regnar a la Corona d'Aragó. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
-
De primer es va fer frare franciscà i posteriorment, desenganyat de la societat occidental i del cristianisme, es va convertir a l'islam i va viure com a musulmà a Tunis (moltes obres seves són crítiques amb la societat cristiana de l'època). És dels pocs escriptors que ha escrit en català i en àrab, sent un clàssic en ambdues llengües. Els seus llibres tingueren gran difusió en els països de parla catalana.
-
Crònica del rei Pere el Cerimoniós
És una de les quatre grans Cròniques, i es centra en el regnat d'Alfons el Benigne i del seu fill, Pere el Cerimoniós. Està escrita de manera autobiogràfica però va ser escrita pels seus escrivans, i és molt propagandística, ja que sempre pretén justificar les accions dels monarca. El seu estil és molt acurat i correcte, però no té la vivesa de les cròniques anteriors. -
Fue escrito por Francesc Eiximenis en 1396 y en él describe los diversos tipos y estados de las mujeres, sus virtudes y defectos y el modo de corregirlos; es un libro con pretensiones moralizantes más que satíricas
-
Obra de Bernat Metge
Poc després de sortir de la presó, on se li apareix Joan I al purgatori, vingut expressament per dir-li que seria rehabilitat pel seu germà Martí l'Humà, cosa que juntament amb d'altres passatges elogiosos pel rei i per membres de la seva família fa pensar que la intenció principal de l'obra és la recuperació del favor reial, cosa que aconseguí. -
Ausiàs March
Va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i de la literatura en valencià. -
-
-
Fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seva obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
-
-
-
Joan Rois de Corella
Fou un religiós conegut per la seva obra literària. Tant la seva vida, com la seva obra, estan condicionades per les transformacions socioculturals que es van produir al segle XV amb el pas de l'època medieval al Renaixement. -
Curial e Güelfa és una història d'amor i d'armes. La novel·la presenta el procés de gestació d'un heroi des d'uns orígens humils fins que aconsegueix el reconeixement, la fama i l'honor que pertoquen a un cavaller. I l'heroi, en aquest cas, és un heroi modern.
Curial e Güelfa obeeix a un joc de causes i efectes que no s'aparten més que en comptades ocasions de la lògica i versemblança, i fins i tot en aquestos casos de desviació es pot trobar una justificació literària, estètica. -
-
-
Tirant lo Blanc
És l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell i està considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del segle d'or valencià. -
