-
El primer text que s’ha trobat, escrit en català, és un fragment d’una versió del Forum Iudicum. El Forum Iudicum era un codi de lleis visigòtic que fou traduït al català a mitjan segle XII. La traducció catalana fou feta durant els primers anys del govern de Ramon Berenguer IV (1113-1162).
-
-
Guillem de berguedà (1138 - 1196) és el trobador del qual ens han arribat més textos. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà que es troba en els Cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions.
-
Les Homilíes d'Organyà són un dels documents literaris més antics escrits en català, per l'època i l'arcaisme d'escriptura el seu llenguatge es troba entre el llatí vulgar i la llengua romanç del català.
-
Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232/1233 - 1315/1316). És considerat un dels creadors del balear literari i un dels primers a fer servir una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, científics i tècnics, a més de textos novel·lístics.
-
Edició del llibre de l'ordre de cavalleria de ramon Llull l'any 1276.
-
Aquesta lectura al·legòrica que es fa explícita al pròleg del llibre acota clarament la intenció de Llull d'exposar d'una manera didàctica i atractiva per a qualsevol lector l'exemple de Jesucrist, el fonaments de la fe cristiana i la projecció d'aquests valors en una societat més o menys idealitzada que, en aquest trànsit vital efímer, té la oportunitat d'aconseguir la vida eterna al costat de Déu o deixar-se morir eternament en l'infern.
-
La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de les Quatre grans cròniques i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328). S'ha assenyalat el seu caràcter de "mirall de prínceps", i de "mirall de ciutadans".
-
Bernat Metge (Barcelona entre 1340 i 1346 - 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes catalans, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria.
-
La Crònica de Pere el Cerimoniós és la quarta de les grans cròniques en llengua catalana dels segles XIII i XIV. Encara que es diferencia en moltes coses de les seves predecessores, s'hi assembla en la mesura que reflecteix fidelment el món del seu temps i no s'ha de confondre amb la Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona de Pere el Cerimoniós.
-
Ausiàs March va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i de la literatura en valencià.
-
Joanot Martorell (Gandia, aprox 1413 - València, 1468) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seva obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
-
Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch a l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell i està considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del segle d'or valencià
-
Pere Serafí ( entre 1505 i 1510 - Barcelona, 1567) fou un poeta i pintor del renaixement català. Els seus contemporanis l'anomenaren "lo Grec"; es creu que això és perquè de petit s'hauria establert a Barcelona provinent de Xipre.
-
Joan Timoneda (València, entre 1518 i 1520- 1583) fou escriptor i editor. Des de 1550 o 1553 edità un gran nombre de plecs poètics solts (dels conservats, dos són en català i els altres dos, bilingües) i diversos cançoners de destinació popular.
-
Francesc Fontanella i Garraver, escriptor i sacerdot, va néixer a Barcelona el 1622 i va morir a Perpinyà entre el 1682 i el 1683.
-
Josep Romaguera (1642-1723) és l'autor de l'únic llibre d'emblemes en català, l'Atheneo de grandesa. Les seves altres obres consten de diversos sermons en castellà i alguns plecs solts poètics; les altres obres (com la segona i tercera parts de l'Atheneo) s'han perdut. L'estil de la seva obra és típic del barroc.
-
Antoni Puig i Blanch (Mataró, 1775 - Sommers Town, Londres, 1840), més conegut com Antoni Puigblanch per ser la manera com firmava els seus escrits, va ser un hebraista, polític i escriptor, i és considerat un dels antecessors de la Renaixença.
-
Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - 17 de setembre de 1862) va ser un escriptor, economista, polític i taquígraf català.
-
Pau Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 1810 – Barcelona, 1883) Fou pintor, escriptor i catedràtic de teoria de l'art i d'estètica a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Es formà a la Llotja de Barcelona i a Roma on entrà en contacte amb el moviment anomenat natzarenisme.
-
Pere Mata i Fontanet fou un metge nascut a Reus el 14 de juny del 1811. El 1835 va fundar el periòdic El propagador de la libertad, i va participar a la revolució liberal i es va haver d'exiliar a Occitània (Montpeller) el 1837. Va tornar a Reus el 1839 i va fundar el periòdic La joven España, els escrits en el qual li van costar presó i desterrament.
-
Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig del 1845 – Vallvidrera, 10 de juny del 1902) és un dels més grans poetes que han donat les lletres catalanes, i el màxim exponent de la Renaixença. El bisbe Torras i Bages el va qualificar de Príncep dels poetes catalans. També es coneix en Jacint Verdaguer com a Mossèn Cinto Verdaguer, pel fet de ser sacerdot
-
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 – 20 de desembre de 1911) va ser un poeta català. El Passeig de Maragall i els Jardins de Joan Maragall de Barcelona s'anomenaren en honor seu. El seu nét és l'expresident de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall i Mira.
-
Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona,1881 - Vilanova i la Geltrú el 1954), escriptor i filòsof català
-
Josep Vicenç Foix i Mas, conegut popularment com a J.V. Foix, (Sarrià, Catalunya 1893 - Barcelona 1987) fou un poeta, periodista i assagista català, un dels mes destacats del les avantguardes literàries catalanes.
-
Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - ibídem, 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut. Va morir d
-
Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908- Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980.Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a vint-i-nou llengües diferents.
-
Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va fer un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX.
-
Joaquim Monzó i Gómez (Barcelona, 24 de març del 1952), conegut amb el nom artístic Quim Monzó, és un narrador en català. Escriu també articles d'opinió a la premsa, en català i en castellà.
