-
Greuges de Guitart Isarn o Greuges de Caboet, és un text escrit íntegrament amb català, entre 1085 i 1095, de caràcter feudal i provinent de l'Àrea Antiga del Bisbat d'Urgell.
-
L'any 1137, el matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó va donar pas a la Corona Catalanoaragonesa.
-
Fill primogènit de Ramon Berenguer IV i Peronella, va nèixer el 1154. Alfons va ser nomenat comte de Barcelona i rei d'Aragó l'any 1163.
-
Versió catalana del Forum Iudicum, recopilació de lleis visigòtiques del segle VIII, que els monarques carolingis van mantenir en les terres reconquerides que havien sigut del regne visigòtic de Toledo, és a dir, Catalunya i la Gàl·lia Narbonesa.
El document té gran importància en l'àmbit jurídic i per la història de la llengua, ja que s'hi pot diferenciar una prosa ja netament catalana. -
Guillem de Berguedà (1130-1196), trobador del que ens ha arribat més texts. Fill primogènit i hereu del vescomte de Berga. Fou una figura molt atractiva tant per la seva poesia, plena de força, com per la seva personalitat i biografia plena d'acció, amistats i enemistats.
Es conserven 31 poesies de Guillem entre les quals podem parlar de tres cicles de sirventesos contra Pere de Berga, Arnau de Preixens i Ponç de Mataplana. -
Amb la mort d'Alfons El Cast, comença el regnat de Pere I (1117-1213) fill també de Sança de Castella. El 1204 es va casar amb Maria de Montpeller amb qui va tenir dos fills, Jaume successor en la corona i Sança d'Aragó. Va morir el 12 de setembre de 1213 a la batalla de Muret.
-
Les Homilies d'Organyà van ser descobertes pel Dr. Joaquim Miret i Sans el setembre de 1904 a la rectoria d'Organyà. Són un recull de sermons, és a dir comentaris que fa el capellà durant la missa en un llenguatge entre el llatí vulgar i la llengua romanç del català. Segons s'ha estudiat aquest text data de començaments del segle XIII , i es considerat el primer text narratiu escrit en català de contingut literari.
Actualment, el text original es troba a la Biblioteca de Catalunya. -
Jaume I (1208-1276). Rei d'Aragó, València i Mallorca, comte de Barcelona i d'Urgell i senyor de Montpeller.
-
Important batalla que va tenir lloc a Muret, sud de Tolosa de Llenguadoc, amb l'enfrontament de Ramon VI de Tolosa i els seus aliats contra els croats i les tropes de Felip II de França comandades per Simó de Monfort. Aquests darrers van ser els vencedors de la batalla, i això va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de l'expansió de la corona per Occitània.
-
Ramon Llull (1232-1316), escritor mallorquí, autor destacat de la literatura doctrinal. A l'edat de 30 anys experimenta una conversió, que el fa deixar la vida de cortesà, la dona, els fills i la literatura trobadoresca per posar-se al servei de Déu i convertir als infidels al cristianisme. En total, es conserven 243 obres d'aquest autor, entre les quals destaquen "Llibre d'Amic e Amat", "Llibre de l'ordre de caballeria" i "Fèlix".
-
<ahref='http://ca.wikipedia.org/wiki/Cerver%C3%AD_de_Girona' >Cerverí de Girona </a>(1259-1285), últim gran poeta de la tradició catalana trobadoresca.
Es conserven 120 composicions, on conreà tant el trobar lleu com el ric. Les seves obres en un to greu moralitzen i ataquen als rics i poderosos. La seva poesia amorosa segueix les normes tradicionals de l'amor cortès, però també es caracteritza per la seva misogínia. Destaca la poesia religiosa, on s'expressa de forma nova i original. -
Ramon Muntaner de Sesfábregues (1265-1336) cavaller, polític, administrador i escritor català. La seva intensa vida militar va determinar que la literatura fos una activitat secundària entre les seves ocupacions principals, malgrat això gràcies als seus escrits aconsegueix fer-se un lloc entre els escritors catalans medievals. La obra més famosa és la seva crònica històrica que comprèn des de el naixement de Jaume I fins la coronació d'Alfons IV d'Aragó.
-
Primera obra de les quatre grans cròniques. El llibre dels fets, narra de manera autobiogràfica la vida del seu autor, el rei Jaume I (1208-1276) amb la intenció de que els homes el coneguin encara desprès de la seva mort i per a que prenguin exemple.
-
L'intenció de Llull en aquesta obra es fortificar els comportaments cristians dels cavallers i alhora reivindica el paper de la cavalleria com a defensora de l'Esglèsia.
-
Fill del rei Jaume I i la seva segona muller, es va casar amb Violant d'Hongria i van tenir set fills.
És l'autor de dos sirventesos, en el primer intercanvia versos amb el joglar Peironet i el segon forma part d'un conjunt de cinc composicions. -
Alfons el Franc o el Liberal (1265-1291). Es va casar amb Elionor d'Anglaterra, va morir sense descendència legítima el 1291, i va ser succeït pel seu germà Jaume II.
-
La crònica històrica de Bernat Desclot s'anomena "El Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats" (1283-1288). Narra els fets històrics des del regnat de Ramon Berenguer IV fins Pere el Gran. Amb un estil depurat, l'autor procura amagar-se darrera de l'obra, donant protagonisme a la dinastia reial de Barcelona.
-
Jaume II d'Aragó, anomenat el Just (1267-1327), fou el successor del seu germà en el tro de la Corona d'Aragó. Va ser aficionat a la poesia i a la seva cort va crear un cercle important de producció. Com a trobador va escriure una dansa religiosa, on compara l'Esglèsia amb una nau que solca amb dificultats els perillosos corrents del món.
-
Alfons el Benigne (1299-1336), segon fill de Jaume el Just i Blanca de Nàpols.
-
El 15 de maig de 1325, a la seva alqueria de Xirivella, Ramon Muntaner inicia la seva crònica que finailitzarà tres anys després.
L'obra es presenta com una autobiografia i al mateix temps com una memòria històrica. En lo referent a l'estil, Muntaner utilitza una llengua viva i popular i una prosa senzilla però efectiva. Excel·lent narrador, escriu una crònica viva i expressiva. -
Francesc Eiximenis ( 1330/35-1409) teòleg i filòsof gironí. Es conegut per la seva vertiginosa producció literària, en la qual destaquen obres com "Tractat de Usura", "De Triplici Statu Mundi", "Lo Crestià" i "Lo llibre de les dones".
-
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet (1319-1387). Va escriure una de les quatre grans cròniques amb un estil molt acurat i correcte.
-
Nascut a Barcelona (1340-1413), Bernat es considerat un dels millors prosistes catalans, primer representant de l'humanisme i introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana. Bernat adquirí una cultura molt rica i una bona preparació professional, també va llegir gran quantitat d'obres clàssiques i medievals que van ajudar a la seva formació.
La seva obra maestra fou "Lo Somni", redactada poc després de sortir de la presó. -
La pesta negra o mort negra va ser una epidèmia de pesta que afectà a Europa i a Àsia i que, més o menys, provocà la mort d'un terç de la població europea
-
La prosa oratòria tant política com religiosa culmina amb St. Vicenç Ferrer (1350-1419). Els seus sermons ens han arribat per les anotacions dels seus oients.
-
Obra escrita entre 1379-1392, on Eiximenis reflexa la seva societat. Ple d'anècdotes dirigides al poble més senzill encara qe el seu estil, casi republicà, el va enfrentar amb els campesins.
-
La crònica de Pere el Cerimoniós és la última (1383-1387), de les quatre grans cròniques en llengua catalana. L'obra abarca tot el seu regnat i el del seu pare, amb el desig de justificar la seva política. Escrita de manera autobiogràfica, és un recull de documents i records personals del rei.
-
Joan I el Caçador (1350-1387), també anomenat el Descurat o l'Amador de la Gentilesa.
-
Dit també l'Eclesiàstic (1356-1410), pujà al tro després de la mort del seu germà sense cap sucesor. Va ser l'últim rei del casal de Barcelona,
-
El que vol Eiximenis amb esta obra és il·lustrar i corretgir cristianament la conducta i la vida dels homes del seu temps, amb una prosa clara i precisa.
-
Obra en prosa, dividida en quatre llibres, que utilitza el recurs clàssic del debat per l'introducció i el desenvolupament de conceptes filosòfics. Metge explica com poc després de sortir de la presó se l'hi apareix en somnis el rei mort Joan I. L'obra va ser escrita per a que la seva innocència quedés neta i per guanyar-se els favors dels nous reis.
-
Jordi de Sant Jordi (1400-1424), cavaller i escriptor nascut al Regne de València. El seu breu cançoner, és en gran part amorós amb una actitud encara vinculada a l'amor cortés trobadoresc. "Estramps", és el seu poema amb més èxit, veritable joia de la lírica catalana
-
Ausiàs March (València, 1400-1459) poeta valencià fill de Pere March i Lionor Ripoll. L'any 1425 finalitza les seves aventures militars, i s'introdueix en la poesia. Fins la seva mort March escriu 128 poemes de gran intensitat emotiva, on li dona molta importància a la reflexió i que aconsegueix resultats brillants utilitzant comparacions i imatges com a recursos retòrics.
-
Anònima novel·la amorosa d'aventures, ambientada en l'Imperi Otomà per un català.
-
Joanot Martorell (València, 1405/1410-1465) autor de "Tirant lo Blanc", obra de molt èxit, es dedicava a la defensa del patrimoni i de l'honorabilitat familiar. Es va passar la vida entre lluites cavalleresques i viatges per Europa, però també va escriure altres textos com la novel·la "Flor de cavalleria" i el relat inacabat de "Guillem de Baroic" encara que aquests no ens hagin arribat en la seva totalitat.
-
Reunió de nou notables representants del regne d'Aragó, Catalunya i València per decidir el successor del rei Martí l'Humà mort l'any 1410. Amb sis de nou vots l'elegit fou Ferran de Trastàmara.
-
Primer rei de la corona Catalanoaragonesa la dinastia dels Trastàmara .
-
Novel·la cavalleresca escrita probablement entre 1435 i 1456, d'autor desconegut i publicada l'any 1901 per Antoni Rubió i Lluch. Es considerada una de les grans obres de la literatura catalana i europea medieval, narra la biografia d'un personatge fictici que vol entrar en una realitat cavalleresca creïble. L'obra és una gran novel·la d'amor i d'armes amb una intenció moral i doctrinal.
-
Fray Bonifaci Ferrer (València 1350- 1417), va ser conegut per ser el primer traductor de la Bíblia a una llengua romanç a partir de la versió llatina coneguda com vulgata.
-
Matrimoni entre Isabel I i Ferran II, que va donar origen a la unió de les corones de Castellà i Aragó.
-
La novel·la, es publica uns anys després de la mort de Joanot gràcies a l'interès del propietari del manuscrit Martí Joan de Galba, també considerat coautor de l'obra. Presenta dues opcions lingüístiques, primer trobem una forma col·loquial, realista i directa, i d'altra banda, en els discursos i en les lamentacions un llenguatge més culte i elevat. L'èxit de l'obra és tant, que fins i tot Miguel de Cervantes li fa un elogi a través dels personatges de "Don Quijote de la Mancha".
-
