-
-
Context: Guerra del Francés Les juntes locals (guerrilles) --> provincials.
Delegats --> junta central/Corts. Corts de Cadis(no ocupat pels francesos)=govern paral·lel als francesos.
Cadis=Territori no ocupat per francesos=Primera Constitució d'Espanya, aprovada el 19 de març del 1812. Principis:
- sobirania nacional
- divisió dels poders
- declaració de drets
- sufragi universal masculí
- abolició Inquisició
- igualtat espanyols davnt. llei https://www.congreso.es/ca/cem/const1812 -
La tornada de la monarquia va suposar l'abolició de la Primera Constitució (del 12) a través del Manifest Persa pel benestar dels nobles. El Manifest Persa va ser un document subscrit l'abril de 1814 a Madrid per seixanta-nou diputats en el qual es demanava a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis, just quan el rei acabava de tornar de l'exili. -
Forta repressió contra els liberals
-
Cop d'estat del militar liberal --> Rafael Riego
3 anys de govern liberal!
Restabliment de la Constitució. -
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís (l'exèrcit Francés liderat pel duc d'Angulema, nevot del rei Luis XVIII) junt amb La Santa Aliança (acord internacional de països absolutistes, que es van comprometre a ajudar en cas de revolucions liberals en països monàrquics i absolutistes) van derrotar l'exèrcit constitucional posant fi al Trienni Liberal i donant pas a la segona restauració absolutista a Espanya. 10 anys més d'absolutisme, sense Constitució.
El rei Ferran VII torna a acumular TOT el poder. -
-
La guerra no només tracta sobre la successió al tro, sinó que és una guerra de ideologies: absolutisme (carlins) vs liberalisme (isabelins). Els liberals acaben guanyant la guerra, i per tant Maria Cristina continua sent reina regent.
-
Amb 3 filles, abans de morir el rei Ferran aboleix la Llei Salica per tal que Isabel pugui regnar. Germà del rei, Carles V no accepta Isabel com a a monarca =reclama la Pragmàtica Sanció.
Maria Cristina es torna reina regent mentre Isabel arriba a la majoria d'edat. Maria cristina necessita fer front als carlins per guardar el poder a la seva filla, i busca el suport del liberals. -
Al guanyar la primera guerra carlina, Isabel ha de complir amb les promeses de canvis que a fer als liberals.
Per això crea l'Estatut Reial que li permet tenir un govern moderat, és a dir, que els canvis que volen fer els liberals han de passar per aquest estatut de normes i per tant acaben sent canvis molt petits. -
Va ser una revola militar, durant la regència de Maria Cristina i el President del Consell, Juan Álvarez Mendizàbal. Hi havia un gran descontentament popular amb revoltes arreu l'Estat, principalment a Màlaga, Saragossa i Barcelona, a conseqüència de les decisions preses en política econòmica mesos i pel descontentament amb la política conservadora del Govern segons uns altres. Maria Cristina es veu obligada a cedir el poder als liberals progressistes. -
La Constitució del 37 va ser fruit l'enfrontament entre moderats i progressistes que va impedir l'aplicació de l'Estatut Reial i va conduir a la revolta de la Granja, a restaurar la Constitució i un govern progressista. La promulgació de la Constitució de 1812 admetia les modificacions com per exemple la Desamortització de Mendizàbal. Així dons, unes noves Corts a l'octubre de 1837, van iniciar els preparatius de la reforma de la Constitució creant la segona Constitució d'Espanya. -
Nom amb el qual és conegut el pacte acordat per Espartero i Maroto, caps respectius.
Els liberals es queden gobernant amb Baldomero Espartero al cap davant.
El conveni implicava el reconeixement d’Isabel II com a reina legítima, la conservació dels furs bascs compatibles amb la Constitució del 1837, la promesa d’una amnistia i el respecte a la graduació dels militars carlins. -
Després d'aconseguir un govern progressista amb el conveni de Bergara, el militar Baldomero Espartero s'enfronta a la reina i la fa fugir. Quedant-se amb el govern.
Lidera durant 3 anys un govern progressista que tenia un aire dictatorial, i imposa mesures econòmiques liberals. -
Isabel II ja té 13 anys. Això significa que ja és major i podrà governar.
Cansats de les mesures dictatorials d'Espartero, la gent es va cansar i van posar a gobernar a Isabel II. -
Isabel instal·la un govern Moderat amb Navarro i Murillo al capdavant del govern.
-
als anys centrals del segle, quan comença l'anomenada "Dècada moderada", que obre la pujada al poder de Narváez el maig de 1844 i tanca la revolta de juliol de 1854. En una societat on les noves realitats econòmiques s'obrien pas amb serioses dificultats per existir encara residus força profunds de l'Antic Règim, el mèrit dels moderats va consistir a saber escollir una via intermèdia entre les diverses opcions polítiques existents -
Carles, amb intencions de recuperar el poder, proposa casar-se amb Isabel II.
Ells que ja s'ho veia venir, decideix casar-se amb Francesc d'Assís (un altre cosí seu), per poder conservar el poder.
Una altre guerra que acaben guanyant els liberals. -
El militar progressista Leopoldo O'Donnell fa un cop d'estat i acaba amb la dècada moderada, deixa a Espartero de cap de govern durant 2 anys. -
Cansat d'Espartero, O'Donnell torna a fer un cop d'estat, però aquesta vegada es queda ell com a Cap de govern. Cap al 1868 Comparteix govern amb Narvaez. -
Els liberals més moderats estan manant i els progressistes han quedat exclosos.
Per aquest motiu, liberals progressistes i demòcrates (una vessant dels progressistes) s'ajunten i fan un pacte ja que volen treure a Isabel II. Aclaració: són monarquics, volen monarquia. Simplement no volen a Isabel II. -
La Unió Liberal va ser un partit polític espanyol de la segona meitat del segle XIX fundat per Leopoldo O'Donnell el 1854. Unió amb el Partit Moderat per formar el Partit Liberal-Conservador. L'any 1867, la Unió Liberal s'uneix al Pacte d'Ostende El mateix any 1867 mor O'Donell i és substituït per Francisco Serrano.
A més, Espartero desapareix i és substituït per Joan Prim. -
E setembre del 1868 els liberals s'enfronten contra Isabel II i se'n va a l'exili.
S'instal·la un govern liberal revolucionari. -
Constitució Progressista
S'instal·la un govern liberal revolucionari.
Tenint al General Serrano, com a regent d'Espanya i a Joan Prim com a president de Govern. Els dos es divideixen el poder. -
Ja que no volien a Isabel II com a reina, van buscar un rei estranger perquè vingués a Espanya.
Joan Prim estava molt a favor de Amadeu I de Savoia, però el Joan és assassinat una setmana abans que Amadeu arribi a Espanya. -
Amadeu es troba:
- sense recolzaments polítics
- sense el Joan Prim
- sense la confiança dels espanyols (no volien un rei estranger)
- guerres de Cuba
- 3ra guerra carlina Només va aguantar 2 anys i va marxar.
Espanya esta sense rei i això significa que es proclama la Primera República Espanyola el dia 11 de febrer de 1873. -
Espanya esta sense rei i això significa que es proclama la Primera República Espanyola el dia 11 de febrer de 1873 amb Estanis Figueres com a president.
Existeixen els republicans unitaris (són centralistes i partidaris de 1 govern + 1 president). I els republicans federalistes (partidaris de la descentralització i govern propis), a Catalunya, País basc, aquests últims freqüentaven. -
Els carlins no es cansen de reclamar el tro, i aquesta vegada Carles VII, amb l'excusa de tenir un rei estranger, també ho intenten una vegada més. Com sempre acaben sent derrotats.
-
Dins dels republicans, en la vessant més radical trobem els intransigents.
Les revoltes cantonals van ser revoltes de ciutats (amb aire intransigent) que es declaraven independents.
Francesc Pi Maragall, al veure que s'enviava l'exèrcit cap a aquestes ciutats decideix dimitir. -
Estanislao Figueras, era centralista i el treuen del govern al Juny del 73, posen a Francesc Pi Maragall que era federal.
Francisco Pi i Margall, (fa una nova constitució no-monarquica i no es promulga mai) dimiteix el juliol del 73 quan envien l'exercit a les revoltes cantonals.
Nicolás Salmerón, reprimint les ciutats revoltades, però el Setembre del 73 al veure que s'executaven els líders cantonals dimiteix (era cristià).
Emilio Castelar marxa el gener del 74 davant el cop d'estat de M. Pavia -
El militar Manel Pavia fa un cop d'estat acabant així amb la Primera República.
Posa a Serrano com a cap d'estat. -
Arsenio Martinez-Campos fa un cop d'estat i governa dictatorialment
Alfons XII fill de isabel II torna a ser rei